La infecció que més s'escapa dels antibiòtics es triplica a Catalunya

BarcelonaL'augment sense aturador de les infeccions sexuals a Catalunya en els darrers anys ha fet que per primera vegada se n'hagin diagnosticat més de 40.000 casos en un any. No és un increment aïllat: aquests contagis són un problema de salut pública arreu d'Europa que les autoritats sanitàries atribueixen a un canvi de paradigma de les conductes sexuals, especialment dels més joves, que utilitzen menys el preservatiu, tenen més parelles sexuals i tenen més conductes que es consideren de risc. Una de les infeccions que preocupen especialment és la gonorrea, que segons un estudi s'ha triplicat els últims anys a Catalunya: la incidència de la malaltia ha augmentat un 236% des de l’any 2019, fins a arribar als 152,7 casos per cada 100.000 habitants en el període 2022-2023.

La recerca, publicada a la revista European Journal of Clinical Microbiology & Infectious Diseases, alerta també d'una resistència creixent als fàrmacs. Tot i que la gonorrea es pot tractar amb antibiòtics, l'eclosió accelerada de casos fa créixer el risc que en un futur no hi hagi tractaments disponibles. La capacitat dels bacteris d'escapolir-se d'aquests medicaments s'incrementa com més s'exposen al fàrmac. Per tant, si augmenten els contagis per via sexual, més persones necessitaran l'antibiòtic i hi haurà més risc de desenvolupar-hi resistència.

L’anàlisi de les mostres catalanes evidencia nivells elevats de resistència a diversos antibiòtics, especialment a la ciprofloxacina, que ja no es considera adequada com a tractament perquè set de cada deu casos analitzats hi són resistents. En la mateixa direcció van la tetraciclina, que ja no és eficaç en gairebé la meitat dels casos de gonorrea, i l’azitromicina, que falla en un de cada cinc casos. Els resultats obtinguts amb aquest darrer antibiòtic preocupen especialment als autors, ja que les guies clíniques l'inclouen com a part de la teràpia, precisament, per als casos resistents.

Diagnòstic i prevenció

L’estudi també identifica una probabilitat més elevada de resistència en adults de 25 anys o més i en infeccions extragenitals, com per exemple quan es detecta a l'anus. Per tot plegat, els autors insisteixen que cal fer un diagnòstic adequat que inclogui totes les localitzacions possibles de la infecció. També insisteixen a reforçar les mesures de prevenció de la infecció i conscienciar la ciutadania per a un diagnòstic precoç amb l'objectiu de frenar la propagació de soques resistents.

La gonorrea és una infecció de transmissió sexual freqüent que si no es tracta amb rapidesa pot donar lloc a complicacions greus, especialment en les dones, ja que pot augmentar el risc d'embaràs ectòpic i infertilitat. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que la gonorrea és un patogen prioritari per a la comunitat científica tant per la seva ràpida expansió com perquè és capaç d'esquivar els efectes antibiòtics del tractament de primera línia. 

L'any passat la prestigiosa revista científica The Lancet recordava en un contundent editorial que la resistència als antimicrobians es considera un dels principals reptes per a la salut a escala mundial. "L'aparició de diferents formes de resistència a l'N. gonorrhoeae sovint ve seguida d'una ràpida propagació de la malaltia i, de fet, la prevalença de la gonorrea ha augmentat en els últims cinc anys. El que estem veient [amb la gonorrea] es podria estendre fàcilment a altres bacteris", advertia.