L'acord per als pressupostos proposa augmentar les baixes que donen els hospitals

BarcelonaL'acord entre el Govern, les patronals (Foment del Treball i Pimec) i els sindicats (UGT i CCOO) per tirar endavant els pressupostos inclou dos punts relatius a la concessió de baixes laborals, un dels temes més polèmics de les últimes setmanes. Alhora que el pacte subratlla la necessitat de "continuar reforçant l'atenció primària" –el principal gestor de les incapacitats temporals (IT)– amb una inversió de fins a 3.878 milions d’euros, també s'inclou l'objectiu de "millorar tot el procés d'atenció" al voltant d'aquests tràmits, "automatitzant les tasques i permetent una reducció de la burocràcia". Entre aquestes accions, l'acord indica que es preveu un increment de les situacions en les quals és possible la prescripció de la IT des de l'hospital.

Segons va avançar El Periódico, la conselleria de Salut estaria estudiant la possibilitat que els metges d'urgències hospitalàries poguessin emetre una baixa; un extrem que, de moment, fonts governamentals no confirmen a aquest diari, però sí els agents socials i econòmics. "La idea seria habilitar altres situacions que en aquests moments no estan previstes perquè els hospitals puguin fer baixes directament i reduir la part burocràtica", informen aquestes fonts a l'ARA.

El juliol del 2024, el departament de Salut –aleshores amb Manel Balcells com a conseller– va anunciar que els hospitals del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) gestionarien directament les baixes laborals en dos supòsits: la cirurgia major ambulatòria i els parts. Amb aquesta mesura, el Servei Català de la Salut (CatSalut) calculava que s'estalviarien 100.000 desplaçaments l'any als CAP, ja que el 10% de les baixes per una cirurgia que no requereix hospitalització no superen els cinc dies de durada. El seguiment, però, el continuarien fent des del CAP.

Fa temps que Salut admet que el circuit per tramitar les baixes és “deficient”, perquè es donen duplicitats amb el metge de primària o aquest no rep la informació clínica quan el pacient o la família demanen la documentació. Fa una setmana la conselleria de Salut va proposar donar incentius als CAP que aconsegueixin que les baixes per salut mental i lesions osteomusculars –que són la majoria i poden durar fins a un any i mig– no s’allarguin “innecessàriament”, i hi va haver una allau de crítiques des del sector mèdic.

Els facultatius denuncien que la contraprestació qüestiona i condiciona el criteri mèdic i responsabilitza els professionals d’uns problemes que venen provocats pel “bloqueig” del sistema sanitari. En concret, per obstacles a la realització de proves diagnòstiques, la derivació a especialistes i la indicació de teràpies amb agilitat.