L'espectre autista afecta més els homes que les dones? Busquen respostes als cromosomes

BarcelonaPer cada quatre nois diagnosticats amb el trastorn de l'espectre autista (TEA) hi ha una noia amb la condició reconeguda. Durant molts anys, la comunitat científica ha defensat que la diferència rau, principalment, en la infradetecció. D'una banda, perquè hi ha un biaix de gènere en els instruments d'avaluació estàndard –les eines que s'utilitzen o els símptomes que es descriuen com a típics estan basats en una òptica masculinitzada i són menys sensibles a les particularitats femenines–, i de l'altra perquè elles acostumen a emmascarar símptomes més subtils, fent que el seu cas passi desapercebut o que se'ls detecti amb retard o erròniament. Però ¿és possible que hi hagi mecanismes biològics específics que fins ara hagin passat desapercebuts?

Atès que el TEA es considera un trastorn amb una forta base genètica –amb centenars de gens implicats– i cerebral, investigadors del Whitehead Institute plantegen que les dones poden estar més protegides biològicament davant de l'autisme i que requeririen una càrrega més alta de mutacions genètiques perquè l'autisme es manifestés. Segons un equip liderat pel genetista nord-americà David C. Page, una pista a seguir serien els cromosomes.

David C. Page treballa al Whitehead Institute, un centre independent de recerca biomèdica estretament vinculat a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), i és conegut per estudiar els cromosomes sexuals (X i Y). En concret, els fonaments biològics que poden esbiaixar el coneixement de múltiples malalties, des de cardíaques i autoimmunitàries fins a oncològiques, a causa del sexe. Segons un treball publicat aquest dilluns a Nature Genetics, l'equip liderat per Page proposa una explicació genètica per a l'efecte protector femení i suggereix que les diferències biològiques entre homes i dones contribueixen al fort biaix sexual de l'autisme. D'acord amb què? Amb la combinació de cromosomes X i Y, que distingeix biològicament homes i dones.

Des d'un punt de vista merament biològic, la majoria de les dones tenen dos cromosomes X (XX), mentre que la majoria dels homes tenen un cromosoma X i un cromosoma Y (XY). Aquests cromosomes poden augmentar o disminuir l'expressió de milers de gens dels altres 22 parells de cromosomes d'una cèl·lula. Ara bé, històricament, els científics creien que el segon cromosoma X en les dones està en gran part inactiu. Ara la investigació del laboratori Page vol demostrar que en realitat podria tenir un paper rellevant en la regulació d’alguns gens clau.

Compensar errors genètics?

Aquesta tesi científica –que no s'ha d'entendre com una explicació definitiva, sinó com una hipòtesi plausible– no és nova: rep el nom d'efecte protector femení i proposa que les dones poden estar biològicament més protegides contra el desenvolupament de l'autisme que els homes. La idea es remunta a estudis fets a principis de segle que assenyalen que les dones diagnosticades amb autisme tendeixen a tenir un nombre més elevat de mutacions genètiques que els homes amb la condició. De fet, els investigadors de la Whitehead proposen que elles podrien requerir una càrrega més alta de les mateixes mutacions genètiques perquè el trastorn es manifesti. Tot i que s'ha estudiat, fins ara hi havia poca claredat sobre el mecanisme biològic darrere d'aquesta aparent resiliència femenina.

Simplificant-ho molt, els investigadors defensen que alguns subgens del cromosoma X funcionen sempre, tant en el cromosoma actiu com en el que normalment està inactiu. A més, molts d'aquests gens controlen processos molt importants dins les cèl·lules, inclosos alguns de relacionats amb el TEA. En aquest sentit, l'estudi indica que com que les dones tenen una còpia extra d'aquests subgens reguladors, això podria ajudar a mitigar l’efecte de variants genètiques de risc associades al TEA, mentre que els homes en tenen menys i, per tant, hi serien més vulnerables. En definitiva, proposen, elles podrien tenir més capacitat d'esmorteir els efectes de les mutacions associades a l'autisme que ells.

Els investigadors proposen que aquest efecte protector s'estén més enllà de l'autisme i volen explorar si un mecanisme similar podria contribuir al biaix sexual de 17 trastorns congènits i del desenvolupament més que afecten predominantment els homes, si bé encara es tracta d’una hipòtesi. Un exemple és l'estenosi pilòrica: causat per un estrenyiment del múscul entre l'estómac i l'intestí prim (pílor), aquest trastorn impedeix el pas d'aliments i provoca vòmits intensos "en projectil", fam constant i pèrdua de pes. Igual que amb l'autisme, les nenes amb estenosi pilòrica semblen requerir més mutacions genètiques per desenvolupar la malaltia, subratllen els autors de l'article.

L'estudi també posa en relleu que tot plegat ha dificultat la inclusió de dones amb la condició en les recerques, on estan infrarepresentades, "la qual cosa crea un bucle de retroalimentació on la comprensió científica de l'autisme en les dones continua sent limitada". El nou marc dels investigadors per analitzar el cromosoma X inactiu per comprendre les diferències sexuals en les malalties podria millorar també la informació, l'atenció i el tractament de malalties més freqüents en les dones, com ara les autoimmunitàries. "La nostra biologia no és única per a tothom. Les diferències per sexe tenen un paper molt important en la salut, i és molt important que les entenguem", augura l'estudiant de doctorat en medicina de Harvard-MIT Maya Talukdar, que ha participat en la investigació de Page.