L'ovari, la peça oblidada dels problemes de fertilitat
Investigacions recents apunten que l’entorn de l’ovari influeix directament en la qualitat de l’òvul
Nova YorkL’òvul s’ha convertit en una font dominant d’ansietat per a moltes dones. Els òvuls humans són finits i disminueixen tant en qualitat com en quantitat amb l’edat. A partir dels 30 anys, comença a ser més difícil quedar-se embarassada, i a la menopausa la dona es queda sense òvuls funcionals. La creixent sensibilització sobre aquesta realitat reproductiva ha provocat un augment de la congelació d’òvuls, ja que les dones intenten preservar-ne la vitalitat. Però la infertilitat va més enllà d’uns òvuls envellits. Investigacions recents estan prestant més atenció als ovaris.
Cada vegada hi ha més proves que l’edat d’un ovari, i no només el nombre d'òvuls que conté, és important per a la reproducció i l’envelliment saludable. Això inclou les cèl·lules i els teixits que conformen l’entorn que envolta els òvuls d’una dona, com les cèl·lules de suport, els nervis i el teixit connectiu.
Els teixits que envolten els fol·licles –sacs plens de líquid que contenen un òvul immadur– poden canviar amb l’edat, i fins i tot tornar-se fibròtics. Les investigacions han demostrat que això pot perjudicar la qualitat dels òvuls, reduir el nombre dels que maduren cada mes i bloquejar l’ovulació. La fibrosi és habitual en molts òrgans que envelleixen, ja que s’hi acumula teixit gruixut semblant a una cicatriu. Però als ovaris es produeix dècades abans.
A mesura que els científics busquen tractaments per a la infertilitat relacionada amb l’edat, així com per a la menopausa, necessiten comprendre tot el repartiment de personatges de l’ovari. "No es pot separar la salut de l’òvul de la salut dels altres tipus de cèl·lules", diu Evelyn Telfer, catedràtica en biologia reproductiva de la Universitat d'Edimburg. En altres paraules, potser l’òvul és l’actriu principal, però necessita actors secundaris.
L’ovari és un òrgan excepcionalment dinàmic. És alhora un dipòsit d’òvuls i un productor d’hormones que condueix els fol·licles que contenen òvuls mitjançant la coreografia biològica coneguda com a fol·liculogènesi. Això és, en última instància, el que dona lloc a l’ovulació mensual. Els fol·licles estan envoltats de teixits de suport dins d’una estructura semblant a un esquelet anomenada matriu extracel·lular. Aquests teixits i les cèl·lules que contenen, anomenats conjuntament estroma, són el centre de les recerques recents.
El 2014, al laboratori de Francesca Duncan del Centre Mèdic de la Universitat de Kansas, un tècnic va assenyalar una cosa peculiar mentre estudiava el desenvolupament dels fol·licles ovàrics en fase inicial. En els ratolins més vells, el teixit circumdant semblava endurir-se, cosa que dificultava l’extracció dels fol·licles. En la seva formació com a biòloga reproductiva, Duncan havia après a menysprear la majoria dels components de l’ovari: tot el que no fos l’òvul i el seu fol·licle era literalment descartat. Però el que va observar en els ratolins va deixar clar que altres teixits podrien ser fonamentals per al desenvolupament de l’òvul.
"L’òvul necessita tot aquest poble", diu Duncan, que ara és catedràtica en ciències de la reproducció a la Facultat de Medicina de la Universitat Feinberg de Northwestern. El mateix fol·licle produeix les hormones clau que impulsen el desenvolupament de l’òvul, però estudis més recents han demostrat que altres teixits dels ovaris poden influir en la producció d’aquestes hormones. Investigacions recents han demostrat que si els fol·licles de ratolí que creixen en una placa se suspenen en substàncies més rígides, els fol·licles produeixen perfils hormonals diferents i, en última instància, òvuls de pitjor qualitat. En altres paraules, l’entorn de l’ovari influeix directament en la qualitat de l’òvul.
Una altra investigadora de Northwestern, Monica M. Laronda, ha descobert que l’envelliment pot estar influït no només per les hormones fol·liculars, sinó també per les hormones produïdes per l’estroma. Almenys algunes d’aquestes hormones de l’estroma semblen augmentar amb l’edat. En una altra investigació, Laronda va descobrir que posar estroma ovàric humà triturat en una placa de Petri amb fol·licles de ratolí millorava el creixement dels fol·licles. És una altra dada que indica que aquests teixits són necessaris per a la salut dels òvuls i dels ovaris.
Una anàlisi de sang per la reserva ovàrica
En un estudi comparatiu recent d’ovaris humans i de ratolí en diferents etapes d'edat, Diana Laird, de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, va descobrir que la densitat de nervis simpàtics que envolten els fol·licles de l’ovari augmenta amb l’edat. Al mateix temps, els vasos sanguinis que envolten els fol·licles comencen a disminuir en densitat. Va dir que podrien ser senyals clau del benestar fol·licular i de la salut general. Espera dissenyar una anàlisi de sang que pugui avaluar la salut de la reserva ovàrica d’una dona.
Tots aquests coneixements apunten a noves maneres de tractar no només la infertilitat, sinó també de retardar potencialment els efectes secundaris nocius de la menopausa, com la pèrdua de densitat òssia i el risc de cardiopaties. Els treballs de Rebecca Robker, biòloga reproductiva de la Universitat d’Adelaida, Austràlia, han demostrat que la fibrosi ovàrica pot ser reversible. En un estudi del 2022, va demostrar que un fàrmac utilitzat per tractar la fibrosi pulmonar feia que ratolins vells ovulessin.
El laboratori de Duncan està provant ara fàrmacs antifibròtics que podrien beneficiar la salut ovàrica. Aquests tractaments podrien administrar-se algun dia en pacients que lluiten per tenir fills abans de provar la fecundació in vitro, o fins i tot en dones que volen retardar la menopausa.
També s’estan estudiant els fàrmacs que són populars entre els entusiastes de la longevitat, com la metformina i la rapamicina, per veure si poden alentir l’envelliment ovàric. Però en molts aspectes, l’ovari continua sent enigmàtic. Els científics encara no comprenen molts dels senyals moleculars i de les interaccions cel·lulars que impulsen el desenvolupament i l’envelliment dels òvuls. Atès que l’ovari envelleix més de pressa que qualsevol altre òrgan del cos humà, comprendre’l podria suposar un gran avenç en la nostra comprensió de l’envelliment, diu Jennifer Garrison, neurocientífica i professora adjunta del departament de farmacologia cel·lular i molecular de la UCSF. "L’ovari és complex; és important no subestimar-lo", adverteix.