L'Estat va registrar prop de 2.000 morts prematures relacionades amb l'ús d'hidroxicloroquina pel covid
Un estudi atribueix a aquest fàrmac un excés de 16.990 defuncions en sis països on es va prescriure durant el confinament
BarcelonaL'ús d'hidroxicloroquina –un fàrmac contra la malària que es va utilitzar en hospitals de tot el món com a tractament contra el covid-19 a l'inici de la pandèmia, tot i la falta de proves científiques sobre la seva eficàcia– estaria darrere d'unes 1.895 morts prematures a Espanya, segons un estudi publicat a la revista Biomedicine & Pharmacotherapy. La investigació ha analitzat els efectes de l'ús d'aquest medicament durant la primera onada del virus (entre març i juliol de 2020) en sis dels països que van prescriure hidroxicloroquina a pacients hospitalitzats amb coronavirus: Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Turquia i els Estats Units. Segons la recerca, la hidroxicloroquina podria associar-se a un excés de 16.990 morts.
"Aquestes investigacions il·lustren el perill de la reutilització de fàrmacs amb proves de baix nivell per a la gestió de futures pandèmies", alerten els autors de l'estudi. La toxicitat de la hidroxicloroquina en pacients amb covid-19 es deu en part als efectes secundaris cardíacs, inclosos els trastorns de la circulació, entre els quals hi ha la taquicàrdia o la fibril·lació ventricular.
La hidroxicloroquina va agafar rellevància pública després que líders mundials com Donald Trump o Jair Bolsonaro la defensessin amb vehemència. De fet, un estudi científic publicat a la revista The Lancet el maig del 2020 ja alertava dels perills de l'ús d'aquest fàrmac i assegurava que no només no aportava cap benefici als malalts sinó que n'augmentava el risc de mort. Arran d'aquesta investigació, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir aturar els assajos amb hidroxicloroquina en pacients amb coronavirus que la mateixa organització patrocinava. Malgrat tot, fins ara no s'havia quantificat el nombre de morts que s'hi podien associar.
A Espanya, dels 104.715 hospitalitzats analitzats en el moment de l'estudi, un total de 87.437 van consumir el fàrmac. A Bèlgica, el nombre d'hospitalitzats durant la durada de l'estudi va assolir la xifra de 19.644, es va subministrar hidroxicloroquina a 10.018 i es van produir unes 240 morts relacionades. A França es va administrar aquest fàrmac a 15.600 persones del total de 99.997 ingressats i es calcula que van morir unes 199. A Itàlia, el nombre total d'hospitalitzats va ser de 89.895 i 72.635 es van exposar al fàrmac. Van morir 1.822 persones en aquest país a causa d'això.
A Turquia hi havia un total de 21.417 persones ingressades per covid-19 a l'estudi, de les quals 15.656 van consumir hidroxicloroquina. El càlcul de morts prematures estimat per aquesta causa se situa en 95. Pel que fa als Estats Units, del total de 888.037 pacients greus hospitalitzats, fins a 551.471 van prendre el medicament. S'estima un total de 12.739 morts en aquest país per la hidroxicloroquina.
Absència de proves
Segons els investigadors, durant la primera onada de covid, la hidroxicloroquina es va utilitzar fora d'indicació malgrat l'absència de proves que documentessin els beneficis clínics. Des d'aleshores, una metaanàlisi d'assajos aleatoris ha anat demostrant que l'ús del medicament es va associar amb un augment de l'11% en la taxa de mortalitat. "El nostre objectiu era calcular el nombre de morts relacionades amb la hidroxicloroquina a tot el món. Tot i que les nostres estimacions estan limitades per la seva imprecisió, aquests resultats il·lustren el perill de la reutilització de fàrmacs amb proves de baix nivell", insisteixen els autors de la investigació.
A Catalunya, un dels màxims defensors de la hidroxicloroquina era l'infectòleg Oriol Mitjà, que juntament amb el metge Bonaventura Clotet, va liderar un estudi sobre la capacitat de transmissió del covid-19 per investigar si la hidroxicloroquina podia reduir el nombre de contagis del coronavirus. En aquest cas, doncs, els investigadors no volien fer-lo servir com a tractament als hospitals, sinó com a profilàctic; és a dir, administrar-lo a persones sanes que haguessin estat en contacte estret amb algun cas positiu per protegir-los d'una eventual infecció per coronavirus. Finalment, però, no es van trobar diferències significatives a l'hora de contraure la malaltia entre el grup que va prendre la hidroxicloroquina i els que no van prendre res.
