Tenir més estudis redueix el deteriorament del cervell? Una recerca en 33 països ho desmenteix

BarcelonaL'educació i l'escolarització milloren la funció cognitiva al llarg de la vida, però no influeixen en el ritme de deteriorament del cervell. Ho ha conclòs un estudi internacional amb participació catalana, que desmenteix la idea que tenir més estudis estigui associat a patir menys deteriorament cognitiu a mesura que et fas gran. La revista Nature Medicine ha publicat la investigació en què han participat treballadors de l'Institut Guttmann i de la Universitat de Barcelona (UB) analitzantdades longitudinals de més de 170.000 persones de 33 països. Els autors conclouen que l'educació des de la infància és necessària, però també polítiques que fomentin l'activitat cerebral durant tota la vida.

Tenir un nivell educatiu alt s'associa a una millor memòria, més volum intern del crani i un volum lleugerament més gran de les regions cerebrals sensibles a la memòria. Ara bé, independentment del nivell d'estudis, tots els cervells acaben patint un deteriorament cognitiu al llarg del temps. Així doncs, l'equip investigador sosté que ha evidenciat que les persones amb més anys d'escolarització tendeixen a arribar a l'adultesa amb un nivell cognitiu més alt, però igualment no estan més protegides del deteriorament quan envelleixen i perden facultats al mateix ritme que altres persones amb menys anys d'educació formal.

Per a l'investigador principal de la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), David Bartrés Faz, "tenir un nivell educatiu més elevat et col·loca en una posició avantatjosa a l'inici de la cursa, però un cop comença no et permet anar més de pressa ni t’indica cap drecera". "T’enfrontaràs als mateixos obstacles que tothom i t’afectaran de la mateixa manera que als altres", ressalta.

Així doncs, els autors demanen a les administracions que inverteixin en polítiques públiques vinculades a la salut mental i l'envelliment saludable. Sostenen que no n'hi ha prou amb "protegir" el cervell amb anys d'escolarització, sinó que calen intervencions transversals al llarg de tota la vida, com l'activitat física, l'estimulació cognitiva contínua, les relacions socials i la prevenció de factors de risc vascular.

Proves i seguiment

Segons els investigadors, els estudis realitzats fins ara "presentaven resultats contradictoris i sovint es limitaven a mostres petites o d’un sol país", mentre que en aquesta recerca els autors han processat més de 420.000 exploracions neuropsicològiques i proves d'imatge de persones de múltiples països amb metodologies diferents, per la qual cosa defensen que és "una de les investigacions més sòlides i generalitzables sobre la matèria". En total, hi han participat 170.795 persones de més de 50 anys, amb un seguiment de fins a 28 anys de cadascuna.

Els participants van fer proves de memòria, raonament, velocitat de processament i llenguatge, i 6.472 individus van fer també proves de ressonància magnètica cerebral per analitzar paràmetres com el volum cerebral total i el volum de regions clau per a la memòria. Tots els grups van mostrar un deteriorament cognitiu i un envelliment de l’estructura cerebral pràcticament paral·lels al llarg del temps i no hi havia diferències relacionades amb els nivells d'estudis que tinguessin.