Salut

Es disparen els contagis per la via sexual: sis cops més de clamídia i el triple de gonorrea

Més proves ràpides i més sovint: les claus per intentar frenar l'escalada i tenir més control de les infeccions

Barcelona"Surt com vulguis, però no surtis sense condons. És l'única manera de protegir-te del VIH i de les infeccions de transmissió sexual (ITS)", resa l'última campanya del ministeri de Sanitat per conscienciar sobre l'embranzida de contagis de clamídia, gonorrea i sífilis que es viu a l'Estat. Des de fa una dècada, les infeccions bacterianes que s'encomanen sexualment no fan més que créixer i Catalunya és, amb diferència, el territori que més en diagnostica: només l'any passat en va notificar 19.866 (vegeu gràfic). L'ús del preservatiu continua sent la principal recomanació de les autoritats sanitàries per reduir el risc de contagi –prevenen el 90% de les ITS–, però la barrera de làtex no és infal·lible, sobretot si s'utilitza malament –sovint s'associa a l'ejaculació i no es posa fins al final de les relacions sexuals–, o està absent durant el sexe oral.

Aquestes conductes a l'alça, sumades al fet que la majoria de les infeccions no donen cap símptoma, fa que cada cop més gent opti per fer-se proves de detecció d'ITS regularment, sobretot si tenen múltiples parelles, per tenir cura de la seva salut sexual, per assegurar-se que no s'han encomanat i que, al seu torn, tampoc no estan propagant cap ITS. "De fet, tothom amb una vida sexual activa amb més d'una persona hauria de fer-se controls rutinaris", afirma Adrià Curran, metge del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Vall d'Hebron.

Cargando
No hay anuncios

Any rere any, la incidència de totes les ITS ha augmentat, llevat del virus del papil·loma humà (VPH) i el VIH, que estan estabilitzats, segons Curran. Les malalties bacterianes han crescut un 25% cada any des del 2015, i la clamídia és la més freqüent, seguida per la gonorrea i la sífilis. "És evident que hi ha factors conductuals que poden vincular-s'hi, com un menor ús del preservatiu o l'increment de pràctiques sexuals amb més vulnerabilitats, com l'ús de drogues –Chemsex–, però també hi ha més consciència entre les persones que tenen múltiples parelles a l'hora de fer-se cribatges rutinaris", diu Jorge García, del Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes, referent en ITS a Barcelona i Catalunya.

Infeccions de transmissió sexual a Catalunya
Cargando
No hay anuncios

Les recomanacions sanitàries indiquen que la població amb una vida sexual activa hauria de fer-se almenys un test de detecció d’ITS a l’any, mentre que col·lectius amb més exposició –persones que tenen múltiples parelles o tenen sexe esporàdic en entorns d’oci, homes que tenen sexe amb homes o treballadores sexuals– se’ls haurien de fer cada tres mesos. És el cas del Xavi, que fa anys que participa en cribatges d’ITS perquè, diu, “coneix el perill que suposa contagiar-se”. Té una relació oberta amb dos nois des de fa cinc anys i pren la pastilla que evita la infecció del VIH –profilaxi de preexposició (PrEP)–, de manera que cada tres mesos li fan proves per comprovar l’adherència al tractament preventiu. En aquests controls, per protocol, també li fan tests per identificar possibles infeccions bacterianes. “Així vaig descobrir que m’havia contagiat de clamídia i gonorrea, perquè mai vaig experimentar símptomes. Sense la prova, no ho hauria sabut mai i potser l’hauria propagat”, diu. 

El Pol explica una història similar. Fa vuit anys que és usuari del BCN Checkpoint, centre comunitari pioner i especialitzat en VIH i ITS a Barcelona, i assegura que la sífilis està "a l'ordre del dia" a Barcelona. Ell mateix es va contagiar. Fa la PrEP, i les proves trimestrals sempre li han sortit negatives. "Com que es poden curar, sembla que les ITS són un mal suportable, però a mi sempre m'han preocupat", admet. I fa un temps va descobrir que patia sífilis per un test rutinari. "Va ser un xoc, perquè sempre m'he cuidat molt i m'he fet proves. Et podria dir el dia, l'hora i amb qui vaig estar quan em vaig infectar, i és frustrant", explica. Recorda que va ser adolescent en els anys 90, quan la llibertat sexual dels gais estava castrada per la por i l'epidèmia del VIH.

Cargando
No hay anuncios

Els homes que tenen sexe amb homes han estat un col·lectiu estigmatitzat i les associacions i ONGs s'han encarregat de generar una consciència d'autocura entre ells "superior" a la que tenen altres grups poblacionals, afirma García. "Des que els tractaments permeten que la infecció sigui indetectable i intransmissible, em va ser molt més fàcil tenir intimitat, sobretot amb nois seropositius en tractament. Em donaven tranquil·litat perquè sabia que es miraven la seva salut sexual amb lupa", admet. Va ser en aquell moment que, diu, es va adonar que també s'havia de fer proves regularment. "Com que no es tracta ni de tenir una vida sexual nul·la ni de tenir-la dissoluta, em vaig animar a fer-me cribatges. D'això ja fa vuit anys", diu.

La majoria són asimptomàtiques

El 83% dels casos de gonorrea a Catalunya corresponen a homes i el 58%, a homes que tenen sexe amb homes. Passa el mateix amb la sífilis: ells representen el 88,5% dels afectats, i el 76,7% són gais o bisexuals. Els experts consultats assenyalen la pèrdua de por al VIH i l’extensió de la PrEP –a Catalunya es dona la meitat de la PrEP que es fa a Espanya– com a factors que expliquen que alguns homes que tenen sexe amb homes s’hagin “relaxat” en la seva protecció sexual davant les infeccions bacterianes, malgrat que la verola del mico (que no és una ITS com a tal, però el brot actual a Espanya és eminentment d'origen sexual) demostri l'elevat grau de compromís del col·lectiu amb la salut pública. "A Catalunya hem administrat la meitat del total de dosis de la vacuna de la verola d'Espanya", puntualitza García.

Cargando
No hay anuncios

El menor ús del preservatiu és generalitzat i afecta tota la població. La clamídia afecta sobretot dones (53%) heterosexuals i, de fet, és la ITS que més ha crescut els últims anys; s'ha multiplicat per sis des del 2016. "Les ITS són un efecte no desitjat d'una millora social, que és la llibertat sexual del col·lectiu LGTBI i de les dones", afirma García. I això, segons el director del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS) de Barcelona, Jordi Baroja, fa que cada cop més dones joves s'interessin per la seva salut sexual i trenquin tabús. "Una part important de les ITS es donen en menors de 25 anys, i la immensa majoria són asimptomàtiques. Fins fa uns anys, només una de cada quatre noies venia a fer-se proves rutinàries, i ara el 60% de les noies que atenem fan seguiment", assegura.

Símptomes
Cargando
No hay anuncios

L'Anna (nom fictici) va patir clamídia, però inicialment creia que era una candidiasi, una infecció causada per un fong. "Tenia molt flux vaginal, em feia molt de mal fer pipí o havia d'aturar les relacions sexuals perquè em feia mal", explica. Com que era molt jove, no sabia a qui recórrer i el seu xicot d'aleshores, diu, no li inspirava confiança. "Elles, quan són joves, tenen el teixit de la mucosa de l'úter i la vagina menys desenvolupat i més risc de contraure ITS. A més, pateixen més violència sexual. Per exemple, tenen menys eines per negociar sobre com volen que sigui el sexe; si fan servir condó o no", afegeix Baroja. En un primer moment, a l'Anna li feia vergonya explicar a les amigues o a la família que tenia clamídia. "Ara sé que no passa absolutament res, perquè arriba un moment que t'adones que és el mateix que una analítica d'any en any per saber si estàs bé de ferro. Ho fas per comprovar que estàs sana i, a més, que no fas mal a ningú altre", afirma.

"Les ITS afecten a tothom"

Les ITS bacterianes no es coneixen tant com les víriques, com el VIH. Són més benignes a priori i la despesa sanitària per a la detecció i el tractament també és menor (es curen amb antibiòtics). Amb tot, l'OMS ja va avisar el 2016 que cada cop serà més difícil tractar-les per la resistència antimicrobiana, sobretot davant la gonorrea, i poden causar conseqüències a mitjà o llarg termini. Més enllà de la inflamació anal o vaginal, o els dolors pelvians que pot causar, en dones hi ha un risc alt d'infertilitat associat, per exemple. I la sífilis, si no es tracta, pot degenerar en problemes neurològics greus amb el pas del temps. En general, l'abast de les pràctiques d'autocura sexual encara tenen molt camí per recórrer, però el grup d'homes heterosexuals és el que costa més de captar. "Ara estem pagant alguns peatges de polítiques de salut pública que es van fer de bona fe en el passat i que ara cal revisar. Es va refiar tot a enviar missatges a col·lectius concrets, amb l'estigma que ve associat, i ara encara trigarem molt a fer entendre que les ITS afecten a tothom", afirma Baroja.

Cargando
No hay anuncios

L'escenari ideal seria que les proves d'ITS arribessin a tota la població i que la gent conegués el sistema sanitari i comunitari "tan potent" que hi ha a Catalunya, sobretot a Barcelona, per visitar-se i fer-se els controls, segons Baroja. La realitat, però, és que l'educació sexual i afectiva està "mal encarada". "Sempre s'ha donat massa pes al condó, també a l'abstinència, però no a l'autocura. El risc zero no existeix i cadascú tria quins mecanismes fa servir per protegir-se i com gestiona els seus riscos. En canvi, els joves continuen bombardejats amb missatges de por", afegeix el director del CJAS.

Cargando
No hay anuncios

Per a García, el problema és que no hi ha prou dispositius perquè els controls rutinaris puguin tenir un impacte real, és a dir, que disminueixin la quantitat d'ITS. "Les unitats actives tenim marge per donar resposta als cribatges que fem ara, però ja tenim una activitat molt intensa. No seria assumible fer proves a tota la població activa sexualment malgrat que el nostre sistema és un dels millors d'Espanya", diu. De fet, si els diagnòstics d'ITS a Catalunya superen de llarg els de la resta de comunitats, inclosa Madrid, és perquè aquestes "no les busquen", diu Baroja. "L'augment també obeeix a un artefacte de registre: es detecten i notifiquen més casos", afegeix.