Societat  /  Salut 20/02/2022

Mig milió de persones patirien covid persistent a Espanya

Un estudi català provarà un medicament per a l'asma en pacients que arrosseguen símptomes

3 min
El mal de cap intens és un símptoma que s’ha de valorar com un bon senyal de pronòstic de covid, segons un estudi de la Vall d’Hebron.

BarcelonaMig milió de persones a Espanya, un 10% de la població que ha superat la infecció de coronavirus, podrien patir covid persistent, segons la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). La majoria, però, ni tan sols deuen saber que els símptomes diversos i normalment lleus amb què conviuen des que es van contagiar estarien relacionats, precisament, amb el virus. Els senyals més habituals són la fatiga extrema, les dificultats per respirar, la tos i els dolors a les articulacions o els problemes de memòria i concentració, però hi ha uns 200 símptomes diferents de més o menys intensitat que van des de la caiguda dels cabells fins als episodis de febre intermitents i la falta d'aire.

Els símptomes acostumen a perdurar de mitjana uns sis mesos, però, en alguns casos, la durada és indefinida i hi ha pacients que els arrosseguen des de la primera onada del covid, ara fa dos anys. Metges d'atenció primària, infermeres, psicòlegs i farmacèutics només tenen una certesa: el covid persistent és el repte de futur de la pandèmia i, de moment, genera més preguntes que respostes que dificulten la manca de consens i la investigació.

Aquestes són les conclusions del Primer document de consens per a l'abordatge de pacients amb símptomes lleus de covid persistent d'àmbit estatal, presentat aquest dimarts a Madrid. Pacients i professionals sanitaris han acordat que la base per a un bon diagnòstic i tractament del covid persistent són dos elements: la identificació clara dels símptomes a llarg termini per part dels pacients i la centralització de l'assistència en els centres d'atenció primària (CAP).

Símptomes del covid persistent
  • Cardíacs Palpitacions, hipotensió ortostàtica, hipertensió arterial, síncope, taquicàrdia, bradicàrdia sinusal
  • Trastorns neurològics Cefalea, formigueig o adormiment de les extremitats, pèrdua del sentit de l'olfacte o elevada percepció dels olors, distorsió del gust, descoordinació del cos, dèficit de memòria, inestabilitat, mareig, incapacitat per concentrar-se
  • Dermatològics Urticària, erupcions, alopècia
  • Trastorns digestius Dolor abdominal, indigestió, cremor al tòrax, flatulència, diarrea
  • Generals Febrícula, malestar general, calfreds, anorèxia
  • Símptomes oftalmològics Visió doble o borrosa, ull sec i moviments incontrolables de l'ull
  • Símptomes osteomusculars Dolor a les articulacions i als músculs, rampes musculars
  • Problemes otorinolaringòlegs Mal a la gola o impossibilitat d'empassar aliments, pèrdua de la veu, aftes bucals, xiulets a les oïdes, sordesa parcial
  • Símptomes psicològics Ansietat, fòbies, apatia, trastorns del son, trastorn obsessiu-compulsiu (TOC)
  • Símptomes respiratoris Dispnea (falta d'aire), tos seca, opressió toràcica

La majoria de les recomanacions, però, ja es van fer a la guia clínica pionera que va presentar el març passat el departament de Salut de la mà de les associacions d'afectats per gestionar els símptomes persistents i abordar, tractar i acompanyar els malalts –la majoria dones joves– amb aquesta diversitat de símptomes.

Sense tractament específic

Aquestes persones poden veure la seva vida diària molt condicionada pels símptomes i moltes no acaben de recuperar el ritme o no han pogut reincorporar-se a la feina, per exemple. En els últims dos anys s'han anat creant unitats hospitalàries dedicades a la recerca d'aquesta condició i l'atenció primària ha engegat diverses línies d'investigació per trobar tractaments que podrien alleugerir la intensitat de les seqüeles, ja que no existeix cap tractament específic.

Un d'ells és el projecte E-Speranza, impulsat per l'Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, que proposa l'ús d'un medicament amb un perfil de seguretat contrastat i assequible econòmicament per a l'asma, el Montelukast, que permetria atendre els afectats amb dispnea, o dificultat respiratòria, que és una de les manifestacions més freqüents i invalidants del covid persistent.

La hipòtesi de l'estudi és que aquest fàrmac podria ser beneficiós per reduir la inflamació que provoca la infecció i podria millorar la qualitat de vida dels pacients amb símptomes lleus i moderats. L'estudi està actualment en fase de reclutament dels 284 pacients que es necessiten, ha rebut finançament per part de l’Institut de Salut Carlos III i inclou un assaig clínic doble-cec aleatoritzat (ni els investigadors que observen l'evolució ni els participants saben qui pertany al grup de control).

La segona part de l'estudi es farà en col·laboració amb l'Hospital de Bellvitge i l'Hospital de Viladecans per conèixer les característiques clíniques i biològiques de les persones amb covid persistent. Per fer-ho, analitzaran mostres de sang i femta d'un subgrup de persones que participen en l'assaig clínic per determinar l'efecte de la malaltia sobre el sistema immunitari, la flora intestinal i com es relaciona tot plegat amb la gravetat d'aquesta condició.

stats