Obituari

Mor als 94 anys Ramon Bayés, el savi que es va interessar per les persones

Nascut el 1930, va ser un dels introductors de la psicologia conductista i experimental a Catalunya i a l'Estat

Barcelona"M'agradaria que el meu comiat fos com un crepuscle al cercle polar durant l'estiu. És a dir, llarg i bonic". Així desitjava –i va deixar per escrit– que fossin els seus últims compassos de vida el savi i catedràtic de psicologia Ramon Bayés, que ha mort aquest dijous als 94 anys. Bayés va dedicar gran part de la seva vida a les persones, a entendre la seva conducta durant la vida i el seu sofriment quan s'acostava la mort.

Nascut el 1930 a Barcelona, el catedràtic es va especialitzar en psicologia de la salut i cures pal·liatives. Durant la seva carrera, es va guanyar el reconeixement del món de la psicologia i les ciències de la salut tant en l'àmbit acadèmic com en el col·legial i el professional, i va destacar per ser un dels introductors a Catalunya i a l'Estat de la psicologia conductista i experimental, juntament amb els seus companys i amics, els doctors Josep Toro i Joan Massana.

Cargando
No hay anuncios

Abans de dedicar-se a la psicologia, però, Bayés va estudiar a l'Escola Industrial i va treballar com a pèrit industrial. En una entrevista amb l'ARA el juliol del 2023 recordava com al cap d'un temps va veure que la professió de pèrit no li feia el pes, i aleshores el catedràtic Francesc Gomà, que en el moment de crear-se la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) buscava docents, el va convèncer per llicenciar-se en psicologia per poder exercir de professor.

Bayés es va llicenciar en psicologia a la Universitat de Barcelona, on dos anys més tard es va doctorar amb la màxima qualificació. Ja llicenciat, el curs 1974-1975 Bayés va començar a exercir com a professor a la UAB, on va conèixer Toro i Massana i on també es va convertir en el primer professor a assolir l'edat de jubilació del seu departament. En total, el savi ha sumat més de 700 publicacions científiques i divulgatives en àrees com l'oncologia, el VIH, la geriatria i les cures pal·liatives.

Cargando
No hay anuncios

"Voldria ser recordat no pels meus escrits o paraules, més o menys encertades, sinó com un home que, malgrat els seus errors i limitacions, ha intentat estar a prop dels altres homes i, com a professor, aprendre dels malalts, dels seus col·legues psicòlegs o d'altres disciplines i, molt important, dels seus joves alumnes", insistia Bayés a El psicólogo que buscaba la serenidad [Plataforma Editorial, 2010].

Cargando
No hay anuncios

Cuidar qui s'acosta a la mort

Durant les dècades dels 80 i els 90, Bayés va endinsar-se en el camp de la psicooncologia, en les relacions entre l'estrès i la salut i en l'estudi de les dificultats de prendre conductes preventives contra la infecció de VIH. També durant aquests anys va investigar i publicar estudis sobre l'avaluació de la qualitat de vida de les persones i els factors que poden facilitar o dificultar l'adhesió terapèutica en pacients oncològics i de sida.

Cargando
No hay anuncios

Va ser a partir de finals de la dècada dels 80 que va centrar el seu treball en la psicologia del patiment i la mort. "Quan vaig començar a ser avi vaig veure que la gent moria malament. Vaig veure quan van néixer les cures pal·liatives, i m’hi vaig passar", explicava a l'ARA sobre aquest canvi de rumb en les seves investigacions. 

En la mateixa conversa Bayés assegurava que no temia la mort. "Em fa por, com a tothom, el dolor, les malalties terribles que s’allarguen", afegia. En una altra entrevista publicada en aquest diari l'any 2016, reflexionava: "La mort forma part de la vida i hem d’acceptar-la, així com hem acceptat el naixement i no se’ns va demanar permís. De morts ideals envoltats de la família n’hi ha molt poques. I aquest aspecte l’hem de millorar".

Cargando
No hay anuncios

Una vida de reconeixements

Durant tota la seva vida el catedràtic en psicologia va rebre una llarga llista de distincions, com el premi Pavlov a la seva trajectòria, que li va concedir la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament, i tant el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya com el del País Valencià el van nomenar col·legiat d'honor. També va donar nom al Premi Ramon Bayés i Sopena, que concedeix la Societat Catalanobalear de Psicologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de les Balears.

Cargando
No hay anuncios

A més, va ser reconegut com a professor emèrit a la UAB i nomenat doctor honoris causa en psicologia per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Abans de seguir estudis formals de psicologia, Bayés també va ser director durant tres anys de l'Escola de Comandaments Intermedis de Barcelona, i va ser un dels fundadors del Centre Galton d'Investigacions Psicològiques.

Fa dos anys Ramon Bayés va explicar a l'ARA com li agradaria acabar el viatge de la vida: "Mira, com el va acabar el pare d'una amiga meva sèrbia. Va passar fa mig any. Ell va sortir a donar una volta per un parc, hi havia un banc, s'hi va asseure i va quedar mort. M'agradaria morir així".

Cargando
No hay anuncios

La cerimònia de comiat tindrà lloc al Tanatori de les Corts el 9 d'agost a les 14 hores.

Cargando
No hay anuncios
Crepuscle al cercle polar

En un dels meus viatges al Gran Nord havia contemplat un meravellós crepuscle que semblava no tenir fi. Assegut al cim d’un turó sobre els fiords, sabia que la nit arribaria, però també sabia que el pas de la llum del capvespre a la foscor de la nit seria llarg i suau. És segur que la nit m’atraparà algun dia –vaig pensar–, però m’agradaria endinsar-m’hi lentament i sense pors. El cant dels grills, el transbordador que passa; els núvols blancs que, a poc a poc, es van tenyint de grocs, vermells i taronges; l’adeu d’un grup de noies belles d’ulls brillants, amb corones de flors i espelmes enceses entre els seus cabells rossos.

La durada del crepuscle varia segons la latitud del lloc on ens trobem; és molt curta als tròpics, on la transició del dia a la nit és molt ràpida, però és molt llarga als estius del cercle polar. M’agradaria un crepuscle de cercle polar tan proper al solstici d’estiu com fos possible, naturalment.

D’altra banda, els crepuscles de cercle polar tenen una altra característica important, ja que solen anar acompanyats de canvis, a vegades molt espectaculars i curiosos, en la il·luminació i coloració de la part del cel per on es pon el sol. El fenomen és degut a la refracció i dispersió de la llum solar que té lloc a les diverses capes de l’atmosfera i al nombre i heterogeneïtat d’aquestes capes, així com al grau més gran o més petit d’humitat de l’aire. M’agradaria, per tant, si fos possible, no només que el meu crepuscle fos llarg, sinó també que fos bell, és a dir, que comptés amb moltes capes molt heterogènies i un bon nivell d’humitat –generós, m’atreviria a desitjar– a l’atmosfera que m’hagi d’acompanyar fins a arribar al port dels estels.

I que la nit arribés sense que me n’adonés, al costat de la meva companya Àngels, amb la qual, amb els temps que corren, ja aviat podrem aconseguir el rècord Guinness de parella estable; de la meva filla Mireia, dels meus nets Marc i Jordi, i també dels amics, com tants de vosaltres, amb els quals mantinc llaços afectius.

Voldria ser recordat no pels meus escrits o les meves paraules, més o menys encertades, sinó com un home que, malgrat els seus errors i limitacions, ha intentat estar a prop dels altres homes i, com a professor, aprendre dels malalts, dels seus col·legues psicòlegs o d’altres disciplines i, molt important, dels seus joves alumnes.

Simone de Beauvoir va escriure que en els darrers moments d’un moribund es pot trobar l’absolut. Jo no sé què és l’absolut ni tinc gaires esperances en una altra vida, però m’agradaria sentir-me en pau amb tothom. Us vull demanar perdó, a tots i a cadascun en particular, pel que he fet malament i, més difícil, per allò que potser he deixat de fer per mandra, per ignorància o per covardia.

Resumint: m’agradaria que el meu comiat fos com un crepuscle al cercle polar durant l’estiu. És a dir, llarg i bell.