Manel del Castillo: "Els nous CAP tindran menys normes"

BarcelonaNomés falta un mes perquè 27 centres d'atenció primària (CAP) del país passin a ser centres de salut integrals de referència (CSIR) durant un any. Es tracta d'una prova pilot que començarà el 30 de juny amb l'objectiu de transformar els centres actuals, que és una reclamació històrica del sector sanitari que fins ara mai ha arribat a bon port. La proposta surt del Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), que té l'encàrrec del Govern de repensar el sistema sanitari català de cara al futur. El seu president, Manel del Castillo, explica a l'ARA com plantegen aquesta reorganització.

Fa anys que es parla de transformar el sistema, però no s'ha aconseguit fins ara. Què li fa pensar que vostès tindran èxit?

— Entenc l'escepticisme de la gent perquè s'ha intentat moltes vegades i sempre ha quedat en un document. En concret, s'han fet 51 informes en 30 anys, però aquest cop no hi haurà un altre document. Nosaltres estem orientats a l'acció, volem que passin coses i aquest és el pacte que vaig fer amb el president quan em va fer l'encàrrec: que hi hagi canvis radicals. El resultat esperat del nostre treball, per tant, no serà un informe més que posarem sobre la taula, sinó una sèrie de projectes pilot que acompanyarem des de la concepció fins a l'execució. I després caldrà avaluar-los per si cal fer canvis.

L'acollida ha estat molt bona, els ha sorprès?

— Sí, s'ha generat un moviment de confiança i d'esperança al sector. Quan vam anunciar la posada en marxa dels CSIR, volíem 20 centres voluntaris per fer la prova pilot i se'n van presentar 117, gairebé sis vegades més dels que necessitàvem. Ens va sorprendre, és gairebé la meitat de tots els CAP de Catalunya. Creiem que és bo i és positiu perquè demostra que la gent té ganes de fer coses i té ganes de millorar les coses a la primària.

Hi haurà gent que li dirà que s'han presentat tants centres perquè la situació a la primària és dramàtica i volen canvis.

— Tenen ganes de millorar la primària perquè veuen que les coses no van bé, sí. Però també percebo il·lusió entre els participants perquè el nostre objectiu és recuperar la confiança en els professionals del sistema. Els donarem autonomia perquè són ells els que saben com s'han de fer les coses i els centres s'organitzaran com creguin per obtenir els millors resultats assistencials. Creiem que així es pot millorar l'accés per atendre la gent en un temps raonable i millorar la satisfacció dels usuaris, entre molts altres indicadors tècnics de qualitat.

Què ha d'esperar la ciutadania quan el seu CAP de referència passi a ser un CSIR a partir del 30 de juny?

— Seguirà tenint el mateix metge i la mateixa infermera de referència, però ells tindran menys normes i menys rigidesa a l'hora de treballar. També tindran un administratiu en salut de referència, que ajudarà el metge en aquelles tasques burocràtiques que ara mateix treuen temps de consulta i que pot fer perfectament un altre professional. Preveiem incorporar noves tecnologies per facilitar la feina dels treballadors, com per exemple una eina capaç de reconèixer veus que transcriurà la conversa entre metge i pacient en una nota clínica resumida. Així el metge podrà mirar als ulls dels usuaris en lloc d'estar prenent notes a l'ordinador. Hi haurà més professionals, com psicòlegs, fisioterapeutes i treballadors socials.

Un altre aspecte rellevant és la integració social i sanitària.

— Sí, volem un model més preventiu i una atenció més integrada, sobretot, per a les persones grans. És molt important, perquè sovint necessiten atenció sanitària i atenció social a la vegada, i no ho podem dividir, ha de ser conjunt. Tindrem millor relació amb els serveis socials i també amb els hospitals, ja que un dels grans problemes actuals és la fragmentació de serveis.

Quin cost tindran tots aquests canvis?

— Encara no tenim concretada la inversió, però no seran molts diners. De totes maneres, no hi ha un problema de finançament, hi ha un problema de reformes. Hem crescut en 5.000 milions d'euros des de la pandèmia, més que qualsevol altre sector, i tenim més professionals. Mai n'havíem tingut tants com ara, però, així i tot, no hem millorat les llistes d'espera. Segur que si tinguéssim més diners podríem fer millor algunes coses, però ja hi podem posar mil milions més, que no arreglarem els grans reptes que tenim si no fem reformes. Per exemple, un cotxe que no acaba de funcionar segueix necessitant benzina, però si no arregles el motor, seguirà funcionant malament.

Després d'aquesta primera fase, com serà la transformació dels hospitals?

— Encara no tenim decidit com ho farem, però segur que hi haurà mesures que seran més estructurades i d'altres que seran en forma de prova pilot. Esperem que us ho puguem presentar a l'octubre d'aquest any, però els canvis aniran enfocats cap a un nou model de gestió, la incorporació de tecnologies, més innovació, les competències dels professionals, l'organització dels equips i el reconeixement retributiu. Volem un model sanitari que sigui més preventiu, més integrat i més orientat als resultats assistencials.

Què passarà si no transformem el sistema sanitari?

— No hi ha cap obra humana que resisteixi 30 anys sense fer cap reforma. Fins ara no hem fet res per por i per resistències, però l'estat del benestar està en perill si no adaptem el sistema sanitari a la realitat actual. La gent encara no ha perdut la confiança en el sistema perquè saben que hi han d'anar quan estan molt malalts, això és importantíssim. No se'n van a la privada perquè ho facin millor, sinó perquè hi ha menys cues. El problema és que tenim un instrument de gestió que no va bé, necessitem que sigui més àgil i més ràpid, i hem de recuperar la legitimitat que s'està perdent. En el moment en què la gent pensi que això del sistema de salut públic no val la pena, si perdem la legitimitat definitivament, crec que l'estat del benestar s'acabarà.