Repunten els casos de covid: ens ha de preocupar?

BarcelonaLa transmissió de la covid s'ha accelerat lleugerament en els últims dies a Catalunya, amb una incidència estimada de 78 casos per cada 100.000 habitants, la més alta d'aquest any. La setmana anterior aquesta taxa era de 46,5, segons les dades de vigilància epidemiològica de la Generalitat. Darrere d'aquest impuls hi hauria la soca XFG, coneguda com a Stratus, una subvariant que a finals de juny l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure al seu seguiment per la velocitat amb què s'ha imposat al Sud-est Asiàtic.

A Catalunya, l’atenció primària ha diagnosticat 1.812 casos en l’última setmana (del 30 de juny al 6 de juliol), mentre que la setmana anterior en va detectar 1.373. Aquest repunt de covid s'ha registrat després del de la grip, un comportament que ja es va donar l'any passat en el mateix període i que, segons el Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (SIVIC), aquest cop és “probable que estigui relacionat amb el canvi de predominança de variant”.

El subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de la Generalitat, Jacobo Mendioroz, envia un missatge de tranquil·litat. "Estem en uns nivells de transmissió molt baixos i no hem observat un augment destacable ni de les hospitalitzacions ni dels ingressos a cures intensives. La situació és estable", diu en declaracions a l'ARA. Mendioroz recorda que el comportament de la covid ara respecte a fa uns anys és molt diferent, ja que la població està molt més immunitzada al patogen, tant per les successives onades com per la vacunació. "Això no evita les mutacions ni les adaptacions del virus, com ja passa amb la grip. Però el fet que petits canvis moleculars o de circulació puguin incrementar els casos no ha de ser un motiu de preocupació", insisteix.

Fa uns dies, el ministeri de Sanitat va reconèixer per primera vegada la covid persistent com un problema de salut crònic i el va ubicar en la mateixa prioritat que altres patologies per a tota la vida, com és el dolor crònic no oncològic, la celíaca o la pòlio. Amb aquesta designació, doncs, les malalties adquirides com a seqüeles del coronavirus hauran de disposar de "circuits assistencials específics i protocols de seguiment multidisciplinari" que garanteixin "una resposta adaptada, integral i basada en l'evidència".

A Espanya no hi ha un registre oficial, però s'estima que al voltant del 10% de les persones que han patit covid mantenen símptomes persistents dotze setmanes després de la infecció, que es mantenen durant almenys dos mesos i no s'expliquen per cap altra patologia. La majoria són dones i la meitat tenen entre 36 i 50 anys.

L'heterogeneïtat i la voluble simptomatologia (es compten per desenes) han dificultat durant molt de temps una identificació de la malaltia, però s'ha constatat que el 80% dels afectats pateixen feblesa muscular, fatiga sense haver fet activitat física i afectació neurocognitiva, com ara dèficit de concentració, alteracions de la memòria i boira mental. Només entre el 6% i el 7% dels malalts de covid persistent han superat la malaltia.

Esforç de detecció

Segons la presidenta de la Xarxa Espanyola de Recerca en Covid Persistent (Reicop, en castellà), Pilar Rodríguez Ledo, el canvi donarà per fi "visibilitat i atenció" a aquesta malaltia. "Formar part del pla de l'estratègia de cronicitat vol dir tractar la covid persistent i els pacients d'una manera reglada, com qualsevol procés de llarga durada", explica en declaracions a Efe. De fet, diu, de la mateixa manera que es fa amb les persones amb diabetis o hipertensió, ara es farà un esforç en la detecció precoç, un diagnòstic i una categorització, sense oblidar la posada en marxa d'un registre dels afectats, un pla de tractament i un seguiment controlat.

Associacions de pacients amb covid persistent ja han demanat la posada en marxa urgent de les mesures incloses al pla de cronicitat perquè els 2,4 milions d'afectats puguin veure's beneficiats d'aquest nou enfocament assistencial com més aviat millor. En un comunicat conjunt, Col·lectiu Covid Persistent Comunitat Valenciana, Long Covid Aragó, Copaiba de les Balears, Long Covid Canàries, Covid-19 Persistent Catalunya i Amacop de Madrid han celebrat la decisió del Consell Interterritorial com "un primer pas per resoldre la vulneració del principi d'equitat".

Amb el pla serà possible establir codis de registre de la covid persistent per "conèixer la dimensió del problema, el nombre d'afectats reals i poder dotar les administradores dels recursos per fer front a aquest problema de salut pública". Però, especialment, els afectats esperen que ajudi a evitar la judicialització dels processos d'incapacitat amb l'Institut Nacional de Seguretat Social.