El segon pacient de Berlín, setè cas de curació del VIH al món
L'home, de 60 anys, va rebre un trasplantament de cèl·lules mare i el cas obre la porta a tenir més donants compatibles
BarcelonaJa hi ha set persones al món que s'han curat del VIH. El setè és un home conegut com el segon pacient de Berlín, que l'any 2009 va rebre un diagnòstic positiu del virus i el 2015 un altre de leucèmia. Per tractar el càncer el pacient va rebre un trasplantament de cèl·lules mare d'un donant, una teràpia amb la qual en unes poques persones que també eren seropositives s'havia aconseguit no detectar la presència de VIH a la sang. No obstant això, en tots els casos en què hi ha precedents de curació els donants eren homozigots, és a dir, tenien dues còpies idèntiques d'un gen amb una mutació que es considera protectora davant del virus. Aquesta vegada, però, els investigadors de l’Institut de Salut i de la Universitat de Berlín han aconseguit curar el pacient amb les cèl·lules d'un donant que només tenia una de les dues còpies amb la mutació, cosa que suggereix que el grup de donants amb el potencial d’eliminar el VIH podria ser més gran del que s’esperava.
La revista Nature publica aquest dilluns els resultats de l'estudi que descriu la curació d'aquest home de 60 anys d'Alemanya, a qui sis anys després del trasplantament continuen sense detectar la presència del virus a la sang. Els pacients que van inaugurar la reduïda llista de curats del VIH van ser Timothy Ray Brown, conegut com el pacient de Berlín, el 2011, i un any després Adam Castillejo, el pacient de Londres. Tots dos van rebre un trasplantament de medul·la òssia d’un donant amb una mutació rara, anomenada CCR5 Delta32 que, tanmateix, no ha funcionat en altres casos.
La majoria dels pacients anteriors es van curar després de rebre trasplantaments de donants homozigots per a una mutació en el gen CCR5, que es considera protectora davant del virus. Ara els autors de l'estudi descriuen el setè cas de remissió en un home de 60 anys amb leucèmia. El donant, en aquest cas, només tenia una de les dues còpies amb la mutació, cosa que suggereix que el grup de donants amb el potencial d’eliminar el VIH podria ser més gran.
Estratègies alternatives
Per a Javier Martínez-Picado, membre del consorci IciStem, codirigit per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa de Barcelona i pel University Medical Center Utrecht (Països Baixos), i responsable de diversos casos de curació del VIH, aquest estudi és “un treball molt detallat i de qualitat” que confirma els casos anteriorment publicats de remissió de la infecció pel VIH-1 mitjançant el trasplantament amb cèl·lules mare hematopoètiques d’un donant. I encara que aquest tipus d’intervenció mèdica està reservada “exclusivament” a persones amb una malaltia hematològica greu, “s’està treballant en estratègies alternatives”, ha avançat en declaracions a Science Mèdia Center (SMC).
El darrer cas de curació abans d'aquest, conegut com a pacient de Ginebra, es va convertir en la primera persona del món en curar-se del virus rebent un trasplantament de cèl·lules mare que no presentaven la mutació CCR5Δ32, una de les mutacions genètiques responsable dels dos tipus de resistència que el cos pot oferir davant la infecció del VIH. Precisament, l'estudi, que el van liderar l'Hospital Universitari de Ginebra i l’Institut Pasteur, es va dur a terme en el marc del consorci IciStem, cocoordinat per IrsiCaixa i la Universitat d’Utrecht. Així doncs, Martínez-Picado destaca que en tots dos casos, donants i receptor no tenien completament la mutació i estan en remissió.