Sobreviure a quatre tumors abans dels 50: "Cada any procuro pujar un 3.000 amb les amigues"

BarcelonaEl primer que va pensar Carla Borrell quan li van diagnosticar un càncer va ser en la seva família. Diu que, juntament amb amics i metges, van ser el motor per no rendir-se quan li van dir que tenia un tumor al pulmó, un dels que té pitjor pronòstic. L'única alternativa que tenia era passar pel quiròfan perquè li extirpessin la meitat del pulmó dret, que tenia molt danyada. L'operació la va deixar tocada, amb més de 120 punts i gairebé un mes d'hospitalització per drenar tot el líquid que se li havia acumulat a l'aparell respiratori, però el tumor va desaparèixer i els primers controls mostraven una evolució favorable. Ara bé, amb el pas de les setmanes li van detectar metàstasi al cap i va haver de tornar-se a operar. 

"Em van treure una pilota de tenis”, recorda fent broma la Carla, qui explica que aquest optimisme i ànim l'ha acompanyat en tot el procés i ha sigut clau en la seva recuperació. Tampoc la va perdre quan li van anunciar una segona i una tercera metàstasi, totes dues també al cap, en els nombrosos controls que va fer després de la segona operació. Els últims dos tumors els va tractar amb quimioteràpia i radioteràpia i, de nou, tot va sortir bé. Aquesta vegada, però, els oncòlegs de l'Hospital Vall d'Hebron li van proposar que fes un tractament d'immunoteràpia per intentar frenar l'avenç del càncer, ja que amb els tractaments tradicionals no n'hi havia prou i requeia. 

Davant del risc que hi hagués més metàstasis que fessin perillar la seva vida, la Carla va optar per fer el tractament que li van oferir, que consisteix a entrenar les defenses perquè ataquin les cèl·lules canceroses i evitar, així, la seva propagació. Va estar dos anys rebent el fàrmac en qüestió, entre el 2020 i el 2022, i fins ara el càncer no ha tornat a aparèixer. Amb 54 anys, manté l'actitud vitalista i les ganes de fer coses, sobretot esport, que és una de les seves grans passions, quasi sempre amb amigues, a qui considera "persones vitamina". "Com que tenia el pulmó afectat pensava que no podria tornar a córrer i ara cada cop que acabo una carrera li envio una foto a la meva oncòloga. Cada any procuro pujar un 3.000 amb les amigues", explica orgullosa.

Ja fa cinc anys que està lliure de la malaltia gràcies a la immunoteràpia, per la qual cosa no dubta a recomanar-la a tots els pacients que es trobin en una situació similar i puguin optar a un fàrmac com aquest. "M'ha canviat la vida; la recomano sense dubtar-ho", assegura la Carla, que explica que durant els dos anys de tractament no va tenir pràcticament cap efecte secundari, mentre que amb la quimioteràpia i la radioteràpia sí. "Vaig tenir una afectació molt lleu a la pell, però res a veure amb els efectes de la quimioteràpia, que em va prendre la gana, em cansava, em provocava marejos i em van fer comprar perruques per la caiguda dels cabells", recorda. La immunoteràpia, diu, ha estat fonamental per a la seva recuperació, així com el suport incondicional dels seus éssers estimats i els professionals que l'han acompanyat.

Ser pare gràcies a un nou tractament

Quan a José Perales li van diagnosticar càncer de còlon estava "més mort que viu". Amb només 33 anys, li havia fet metàstasi a diferents parts del cos, el tumor estava en l'estadi més avançat possible i els professionals no li donaven cap esperança; els pronòstics eren molt dolents. Va fer 14 sessions de quimioteràpia que el van deixar molt dèbil (va perdre més de 20 quilos) i no volia fer-se fotografies ni mirar-se al mirall perquè no es reconeixia. Li van dir que no es podia operar, que la intervenció era massa complexa, però va demanar una segona opinió a la Vall d'Hebron –el vaixell insígnia del sistema sanitari català– i allà sí que li van donar garanties, i li van dir que podia passar per quiròfan.

Els cirurgians li van extirpar la meitat del còlon i del pàncrees, el duodè i més de 70 ganglis de la part posterior de l'abdomen. "M'han refet l'aparell digestiu de dalt a baix", assegura el pacient tres anys després. Un cop operat, el van incloure en un assaig clínic que avaluava una immunoteràpia experimental i, contràriament als mals pronòstics que tenia d'entrada a causa de la seva curta edat, ha pogut refer la seva vida. Fa un any, de fet, que és pare de la Vega, un somni que pensava que no podria complir mai. "És la meva llum, una persona que ja havia assumit que no arribaria mai", explica emocionat.

Diu que, en comparació amb la quimioteràpia, el tractament que va fer d'immunoteràpia era com "beure aigua"; no ha tingut efectes secundaris i tres anys després del diagnòstic la continua seguint per assegurar que no té una recaiguda. Creu que el seu cas dona "esperança a moltes persones que estan en la mateixa situació". Perquè abans un diagnòstic de càncer era gairebé una sentència de mort, mentre que ara l'avenç de la medicina ha permès que pacients com ell, que tenien molt poques perspectives de futur, es puguin reenganxar a la vida. Ha recuperat el pes perdut i viu "pràcticament com abans", si bé és cert que l'operació i la quimioteràpia li han deixat seqüeles de per vida. Una vida en què podrà veure créixer la seva filla.

Detectar el càncer a temps

Aquesta teràpia, però, també és efectiva en casos menys complexes. Mercè Freixa és pacient oncològica des de fa pocs mesos i explica que no s'ha trobat malament en cap moment del procés. Al febrer va fer un pipí d'un color una mica estrany; pensava que tenia una infecció d'orina i va anar al metge perquè li receptessin algun antibiòtic. A urgències, però, van descartar la infecció i, com que tenia una mica de sang i havia estat fumadora, li van recomanar que es fes una ecografia per si detectaven alguna lesió cancerosa. La prova va confirmar que tenia un tumor a la bufeta urinària, però, per sort, estava ubicat en una zona amb bon pronòstic i no era gaire gros. Li van detectar a temps.

La van operar a l'Hospital de Bellvitge i, després de comprovar que les parets de la bufeta no estaven afectades, i que no hi havia rastre de cèl·lules tumorals, va començar un tractament amb immunoteràpia per evitar recaigudes. Durant un mes i mig va anar cada setmana a l'hospital per rebre el fàrmac, que li aplicaven directament a la zona afectada pel tumor i, de moment, en cap de les proves posteriors li han trobat cap rastre de càncer. Ara al setembre li volen fer tres sessions més de recordatori per assegurar que l'evolució segueix sent favorable, i si tot surt bé li aniran espaiant les visites.

En tot aquest temps pràcticament no ha tingut efectes secundaris, només un lleuger mal de cap i una mica de mareig, i se sent molt afortunada d'haver detectat a temps la malaltia. "Per desgràcia, el càncer no avisa, però em van operar la mar de bé i en tot el tractament no m'he trobat malament", explica la Mercè, que recorda que al seu pare li van trobar el mateix tumor i, com que no existien aquests fàrmacs, va haver de fer quimioteràpia per tractar-se.