Les traves per rebre l'eutanàsia a l'Estat: "¿Segur que no prefereixes anar a una residència?"
Dret a Morir Dignament planteja una reforma de la llei per agilitzar els tràmits quan un cas arriba als tribunals
BarcelonaMaría Dolores Barrero es va acollir al seu dret de morir dignament el febrer passat a causa d'una atròfia multisistèmica que li provocava un gran patiment. És una malaltia rara i incurable molt similar al Parkinson, que afecta el moviment, fa que els músculs es tornin rígids i progressa molt de pressa, per la qual cosa els malalts tenen una esperança de vida molt limitada. Malgrat que la llei de l'eutanàsia fa quatre anys que va entrar en vigor, la María es va trobar moltes barreres per aconseguir la mort assistida i va haver de batallar contra el desconeixement dels professionals del seu centre sanitari de referència, ubicat a una zona rural de Huelva, a Andalusia. "Tenia atacs de dolor diaris que la incapacitaven, havia de prendre morfina en dosis cada cop més altes i el seu metge no sabia com funcionava el procediment de la llei", recorda el seu fill, Lucas Barrero, en una conversa amb l'ARA.
La seva mare va demanar l'eutanàsia a finals del 2024, però va haver d'esperar un mes i mig més del que preveu la llei per rebre-la. Més de 40 dies de patiment, dolor i morfina a l'espera que resolguessin el seu cas. El seu fill recorda algunes de les frases que va haver d'escoltar la seva mare durant tot el procés, com per exemple «en parlem quan torni de vacances», «no et sembla prematur?», «segur que no prefereixes anar a una residència?» o, fins i tot, «això és antinatural, va en contra de la llei de la vida». L'associació Dret a Morir Dignament constata que existeix una desigualtat entre els territoris de l'Estat i una descompensació en l'aplicació de la llei en funció de la comunitat autònoma. A Catalunya, per exemple, es concentren més d'una de cada quatre sol·licituds, molt per davant d’altres comunitats, si bé només s'accepten la meitat, segons un informe de l'entitat.
Una altra de les traves amb què es troben les persones que demanen l'eutanàsia passa per la via judicial. Si bé són pocs els casos que arriben als jutjats per recursos de familiars que s'oposen al dret d'un ésser estimat a morir dignament, l'entitat catalana està estudiant la manera d'impulsar una reforma perquè aquests recursos es resolguin en un termini màxim que respecti el patiment de les persones que la demanen. Segons Ramon Riu, que és jurista expert en dret sanitari, l'opció seria impulsar una reforma de la llei contenciosa administrativa perquè s'inclogui un procediment específic perquè els recursos s'hagin de resoldre amb la brevetat més gran possible. "Si la llei preveu un procediment específic per al dret a manifestació, que es resol en 10 dies màxim, el dret a morir dignament quants dies necessita?", es pregunta l'expert, que creu que el temps de resposta dels jutjats és "totalment desproporcionat".
Més informació i protocols clars
Riu assegura que els casos que han arribat als tribunals són una "excepció", ja que la llei s'aplica a més de 1.300 casos i només quatre han estat impugnats als jutjats, i no els fa patir que un cas mediàtic obri la porta a nous recursos en contra del dret de les persones. "No tenim aquesta por, estem convençuts que els tribunals resoldran inadmetent recursos o desestimant-los, hi ha una jurisprudència perfectament establerta i rigorosa del Tribunal Europeu dels Drets Humans i del Tribunal Constitucional", afirma. Això sí, la presidenta de Dret a Morir Dignament, Cristina Vallès, lamenta que hi hagi partits polítics que instrumentalitzin aquest dret. "Saben que no ho poden guanyar [als tribunals], però dilaten i posen en dubte el procés. És un problema de falta d'ètica total, és indecent", conclou.
Vallès creu que cal una campanya institucional per informar sobre el dret a l'eutanàsia a la ciutadania, protocols clars i homologats sobre com actuar, ja que ara hi ha moltes derivacions de centres privats a centres públics, i més formació als professionals sanitaris perquè no es repeteixin casos com els de María Dolores Barrero. També considera que s'ha de reforçar la figura dels referents en eutanàsia dels centres sanitaris i impulsar un registre d'objectors de consciència "fàcil de consultar". Vallès assegura que actualment hi ha un biaix en l'aplicació de la llei quan es tracta de sol·licituds per malaltia mental, però en general creu que a Catalunya s'està fent un bon desplegament, si bé apunta que hi ha marge de millora.