Samir Aïta: "La cadena Al-Jazira és un òrgan de propaganda intel·ligent"

Des de la tribuna privilegiada de ser el redactor en cap de l'edició en àrab de Le Monde Diplomatique, Samir Aïta (Damasc, 1954) reflexiona sobre el que ha significat la Primavera Àrab, quin ha estat i quin ha de ser el paper de la premsa en aquesta regió del món i quines perspectives té el conflicte sirià. Assegura que l'onada de canvi al món àrab no té aturador i critica amb duresa l'emir de Qatar per finançar Al-Jazira, un canal que, segons ell, parla de democràcia sense saber què és.

En el debat entre els candidats a la Casa Blanca de dilluns Romney va dibuixar un panorama desolador dels països on hi ha hagut revoltes.

La Primavera Àrab és un moment crucial de la història dels països implicats, però també de tot el món. Poseu-vos en l'ambient de la nit que va caure Hosni Mubàrak a Egipte: tot era possible al món àrab! Fins i tot que l'Aràbia Saudita esdevingui un país de llibertat. Això és fantàstic! Fins ara no existia!

¿Veurem una Aràbia Saudita convertida en un país de llibertat?

Crec que és el final de la història, el repte més important. Potser durarà quinze anys, però tot canviarà. Les idees de llibertat i igualtat guanyaran i faran caure les dictadures i les Repúbliques hereditàries que encara hi ha al món àrab i que no tenen sentit. No pot ser que el conjunt de l'economia d'un país estigui en mans d'una sola persona, el petroli, les infraestructures... Cal que hi hagi ciutadans que facin preguntes als seus governants i, si no responen, que els puguin canviar.

Què ha contribuït més en la Primavera Àrab: Twitter, Wikileaks o Al-Jazira?

El que més hi ha fet és l'intercanvi d'idees en el món àrab i la demografia. Som en un moment de la història en què els infants del baby boom àrab són la majoria de la societat i volen matar el pare, el dèspota, i tot és possible. Amb Twitter o sense, s'hauria fet igual.

¿I què en pensa de com ha informat Al-Jazira sobre les revoltes?

Al-Jazira no és un òrgan d'informació, és un òrgan de propaganda. Quan l'emir de Qatar va anar a veure George W. Bush i li va dir que volia ser una potència regional, el primer que Bush li va dir va ser: a més d'una base militar nord-americana, munta una cadena de televisió. I és estrafolari veure que un canal d'un país no democràtic diu que dóna suport a les revolucions democràtiques als països àrabs. A Síria, per exemple, ha transformat una revolta que era per la igualtat dels ciutadans en una guerra confessional. És un òrgan de propaganda intel·ligent al servei dels països del Golf i d'alguns partits polítics.

Per què sembla que el conflicte de Síria no s'hagi d'acabar mai?

El president Baixar al-Assad és el principal responsable de com estan les coses. Ell ha complicat el problema per salvar-se la pell, ha creat un conflicte violent i confessional, una guerra civil, per mantenir-se en el càrrec.

¿La divisió de l'oposició siriana agreuja la situació?

Tot i les divisions, ara tenim un text comú, el Pacte Nacional, un bon acord que diu que ningú no podrà imposar una religió, que no hi haurà la llei de la xaria... Són idees molt avançades, més que les que hi ha en vigor a Egipte i Tunísia. Però els moviments opositors no ho acaben d'explicar bé.

Com acabarà la guerra siriana?

L'evolució de les coses dependrà de l'equilibri entre les potències del mal, dels diners, i la potència del bé, la llibertat de poble. L'equilibri no és evident, la potència dels diners podria acabar guanyant però hem de defensar que el pensament humà és més important que els diners. Els diners desapareixeran algun dia!

¿Considera que hi ha ingerència estrangera a Síria?

Hi ha tres potències del mal: Qatar, Turquia i França. Els Estats Units i l'Iran es van partir l'Iraq i van imaginar que es podrien partir Síria. Potser se'n surten, però com diu una vella cançó egípcia, som massa difícils de sotmetre.

Què us ve al cap quan es diu que la democràcia és incompatible amb l'islam?

És una visió molt europeocentrista. El primer pacte d'igualtat entre ciutadans es va fer a l'islam, quan s'emigrava de la Meca a Medina hi havia comunitats diferents i es va fer un acord per dir som iguals i ho compartim tot. L'islam ha donat lloc al despotisme però també a altres moviments molt diferents. I mai hi ha hagut la Inquisició a l'islam. Es prefereix ser feble i múltiple que potent i unit. I és per això que a Síria tenim 36 religions!

¿La premsa àrab és ara més lliure que abans?

No. Mira Tunísia: no hi ha més diaris ni més llibertat de premsa que abans. Per assegurar-la cal garantir la independència del poder econòmic i polític. I això és molt difícil. A més, el periodisme està amenaçat per la falta de publicitat, per internet i per la distribució.

I la solució?

O bé l'estat dóna ajudes perquè creu que la premsa és un be a protegir o es deixa el sector en mans dels grans grups mediàtics, en el cas del món àrab dels països del Golf, i això serà la catàstrofe.