Sandra Díaz: “Els ecosistemes són motiu de conflicte social”

BarcelonaL’ecòloga argentina Sandra Díaz va rebre ahir el Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2017 pel seu paper protagonista en el desenvolupament del concepte de biodiversitat funcional. Díaz es va dedicar a l’ecologia perquè, quan estudiava, els grups d’ecòlegs eren gent més divertida que la resta de biòlegs. Avui és una autoritat mundial en la matèria.

Què és la biodiversitat funcional?

Ens permet estudiar els organismes no des del punt de vista de la classificació, sinó des del paper que representen en l’ecosistema. Això interessa perquè hi ha organismes que, encara que són molt diferents, acaben fent les mateixes coses. Entendre-ho permet valorar millor els beneficis que ens aporten els ecosistemes.

Com es valoren aquests beneficis?

Hem arribat a la conclusió que s’ha de fer des d’un punt de vista interdisciplinari. Nosaltres, per exemple, treballem amb sociòlegs i antropòlegs. Hi ha serveis, com la captura de carboni atmosfèric o la regulació de l’aigua, que ens beneficien a tots, però n’hi ha d’altres que tenen beneficis que depenen del sector social. Cada sector té una percepció diferent de l’ecosistema.

Quines són aquestes percepcions?

En els ecosistemes que hem estudiat, que són boscos amb presència humana, hem vist que els pagesos pobres i la població amb formació universitària tenen una percepció semblant; els valoren positivament. En valoren serveis com la producció de llenya i fusta, el creixement de plantes medicinals o la presència de pol·linitzadors com les abelles, que fa que els horts, encara que no siguin al bosc mateix, siguin de més qualitat. En canvi, els grans productors agrícoles i ramaders, que tenen una gran pressió pel que ells diuen desenvolupar -quan en realitat el que fan és explotar - el bosc, no hi veuen gaires beneficis més enllà de la fertilitat del sòl. Aquesta gent voldria treure el bosc per posar-hi camps de soja o pastures per a vaques. Per tant, hi ha un conflicte social pels beneficis que aporten els ecosistemes.

Es poden mesurar amb diners, aquests beneficis?

N’hi ha que sí, perquè tenen un valor en el mercat, com per exemple la producció de mel o de carn. La de llenya, en canvi, és diferent, perquè en molts llocs la gent simplement la recull. Hi ha un vers de Joan Manel Serrat que diu que no s’ha de confondre valor i preu. En alguns casos es pot posar preu als serveis i en d’altres és problemàtic. Molts pensem que s’han de fer valoracions més àmplies, que incloguin serveis més enllà dels que es poden valorar econòmicament, com el de salut, el de pertinença o fins i tot el d’identitat.