Sor Lucía Caram: "L'Església s'ha tornat una institució cada cop més irrellevant"

Arriba a la cita a l'Estació de França lleugera d'equipatge i amb molts projectes al cap. Monja dominica contemplativa, sor Lucía Caram ha redefinit el paper de la monja de clausura al segle XXI. Activa a Facebook i Twitter, les xarxes socials i la presència als mitjans li serveixen per "crear complicitats" en benefici de la Plataforma dels Aliments, un projecte que va néixer i impulsar al convent de Santa Clara de Manresa i que ja atén les necessitats bàsiques de 950 famílies.

És monja però continua sent dona, filla, germana, tieta o amiga.

Jo no veig l'opció de la vida religiosa com una renúncia, tot i que comporta una renúncia. Però també una família en comporta. I moltes vegades penso que, amb el ritme de vida i la llibertat que tinc, una família em limitaria molt. Com a dona, pots sentir nostàlgia en determinats moments però jo no ho visc com un problema perquè visc d'una manera que m'omple. La vocació ha de ser una opció lliure perquè si no és frustrant.

També el celibat?

L'opció del celibat ha de ser personal i lliure. Jo no renuncio a la meva sexualitat perquè és impossible fer-ho. Renuncies a una forma de viure la sexualitat, però no a estimar.

Defensa que els capellans es puguin casar.

Sí. Pere, el primer, estava casat. Sembla que hi ha por de la dona i s'hauria de reconèixer la seva capacitat. Però la imatge que hi ha és que la dona és la que pot fer caure en "pecat" l'home. Al conclave, quin paper tindran les dones més enllà de fer el dinar per als cardenals? Cap ni un.

El rol de la dona és un dels temes pendents de l'Església.

La discriminació de la dona a l'Església no és diferent de la de la societat. El que passa és que a l'Església és molt més greu perquè Jesús va donar a la dona un estatut que no tenia llavors. I, a més, la major part de les que formen les comunitats cristianes són dones. Però la meva lluita no és que la dona es pugui ordenar sacerdot. Qui ho vulgui que ho sigui, però la meva lluita va encaminada a fer que s'escoltin totes les veus dins de l'Església.

A la gent li costa d'entendre que amb el panorama actual l'Església s'obsessioni amb la família tradicional, l'homosexualitat, el sexe...

Sembla que sigui el monotema. I amb la situació de crisi, la veu de l'Església hauria d'haver estat més forta. No només des del compromís sinó també des de la denúncia del capitalisme salvatge que vivim. Hem de ser coherents. No podem rebre diners de qualsevol lloc ni ens podem casar amb el poder i el capital, perquè ens fa perdre credibilitat. Nosaltres hem cedit mig convent per a un projecte de salut mental. Déu no té mans, té les nostres mans, i no podem esperar que vingui de dalt.

Té un discurs guerriller. ¿Ja l'accepten, les seves superiores?

He rebut moltes crítiques des de fora però tinc el suport de la meva comunitat, perquè elles coneixen el que faig. Ara que les parròquies es queixen de falta de gent, nosaltres tenim més de 300 voluntaris.

Ha revolucionat la seva comunitat.

He regirat les estructures. Molts em diuen que el que faig no és vida contemplativa. Però penso que els temps ens han de marcar el tipus de resposta que hem de donar. El clam dels més pobres i la necessitat de les persones passen per sobre de qualsevol estructura. Va traspassar els murs del convent i això ens va mobilitzar. A més, cada cop estic més convençuda que Jesús no va venir a fundar cap religió sinó a instaurar un nou ordre social. I faig meva la seva causa i la de l'Evangeli: la meva vida són les causes de les persones.

¿L'Església fa prou per atendre aquestes necessitats?

Fa molt, sobretot des de la base. Però no n'hi ha prou. Encara tenim moltes possessions i el camí ha de ser el de l'austeritat i el compromís, més que el d'anar a fer cristians. Però l'Església va començar a tenir molts privilegis fins a arribar a avui, que el Vaticà és un estat.

L'afectarà qui sigui el nou papa?

No afecta a ningú. La renúncia del Papa ocupa titulars però a la majoria de gent no l'afecta. L'Església s'ha tornat una institució cada cop més irrellevant. I això no vol dir que l'Evangeli o l'espiritualitat siguin irrellevants, al contrari. Un dels reptes del nou papa serà recuperar l'espiritualitat i el diàleg entre Orient i Occident. No pot ser que tinguem una Església 100% occidentalitzada.

Què li demana al nou papa?

Una tornada radical a l'Evangeli, una simplificació de l'administració vaticana i la confiança per la dignitat de laics, de la dona i dels religiosos. La figura que més m'agradaria és la de Joan XXIII, que va obrir les finestres de l'Església perquè es renovés, i la de Pere, que era el que estava més a prop de Jesús.

Per què l'hàbit?

La meva orde el porta i jo, que em salto tantes coses, podria dir que no el porto, però l'utilitzo per austeritat i perquè és l'opció que he fet. Vull estar expropiada per a utilitat pública i qui em vegi ho sap. Oficialment, n'hi ha que els agradaria que no el portés, si vaig amb aquest discurs, però, precisament per això, també l'utilitzo.