Successos

Enginyers, mecànics i llanxes de 350.000 euros: així s'ha professionalitzat el tràfic d'haixix a Catalunya

Els Mossos intervenen un 40% més d'aquesta droga que l'any passat

This browser does not support the video element.

BarcelonaXocolata, costo, pedra, barreta... Aquestes són algunes de les paraules que es fan servir per referir-se a la mateixa droga, l'haixix, fabricada a partir de la resina del cànnabis. En un moment d'augment exponencial del tràfic de marihuana a Catalunya, el d'haixix tampoc es queda enrere: els Mossos d'Esquadra en requisen, de mitjana, uns 43 quilograms cada dia. El balanç del 2023 ja s'enfila a gairebé 12 tones, un 40% més que el 2022. I això que l'any passat ja se'n van intervenir dues tones més que el 2021. En total, en els últims cinc anys se n'han requisat 40 tones amb un valor de 84 milions d'euros.

Els circuits de l'haixix són completament diferents dels de la marihuana: si en aquest últim cas es desmantellen, sobretot, grans plantacions exteriors i interiors, en el de l'haixix parlem d'enviaments marítims i terrestres intervinguts. Ho ha resumit l'inspector Antoni Salleras, cap de l'Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió d'Investigació Criminal: "Catalunya és un punt de producció de marihuana i un punt de pas del tràfic d'haixix". Aquesta droga no arriba per ser consumida a Catalunya, sinó per distribuir-la per la Unió Europa. "Som un punt idoni per descarregar-la", ha admès l'inspector dels Mossos. El motiu? Proximitat amb la frontera, moltes platges, cales i ports, carreteres com l'AP-7... Això, però, no és un fenomen nou.

Cargando
No hay anuncios

A principis dels anys 2000 ja es va detectar que Catalunya era una de les portes d'entrada d'haixix a Europa. L'última dècada, però, això havia anat a menys. Des dels Mossos creuen que l'augment de la pressió policial de l'Estat a Gibraltar ha provocat que els traficants tornin a la costa catalana. Alguns grups que fa vint anys tenien tota una xarxa logística per al tràfic d'haixix, ara l'han recuperat (i millorat). Els Mossos ho estan intentant combatre: ara tenen la unitat marítima, drons i la setmana passada van estrenar un escàner a l'AP-7 per radiografiar les càrregues dels camions.

El 66% dels operatius de la policia per tràfic d'haixix han estat per la seva introducció per via marítima. Normalment, quan arriba pel mar, la droga, segons fonts policials, ve del Marroc i es desembarca al país de diverses maneres: com a Galícia en els anys de la fariña, alguns traficants aprofiten cales ocultes, des de les Terres de l'Ebre fins a la Costa Brava, amb les conegudes com a narcollanxes, unes embarcacions que, en alguns casos, es fabriquen ells mateixos en tallers clandestins, com un que es va localitzar a Castelló d'Empúries. També n'hi havia en altres punts, com a Rubí. Segons els Mossos, això representa "un pas endavant" dels traficants.

Cargando
No hay anuncios

Professionalització

Ho és perquè això vol dir que tenen enginyers i mecànics que fabriquen unes embarcacions que poden arribar a valdre 350.000 euros. Només els motors ja en valen 30.000, segons fonts policials, i en poden arribar a portar tres de 200 cavalls cadascun. La professionalització dels grups criminals en comparació amb els que hi havia fa 20 anys també es veu en els fardells. Si abans eren de 30 quilos i estaven preparats de forma "ràpida i barroera", segons ha explicat l'inspector Josep Antoni López Garzón, cap de la Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Metropolitana Nord, ara pesen 36 kg i fins i tot porten logotips per diferenciar el tipus d'haixix. A més, si abans només tenien una nansa, ara en tenen dues per poder-los dur a l'esquena.

Cargando
No hay anuncios

Durant aquest 2023, els Mossos ja han desmantellat 15 grups criminals, cinc més que en tot el 2022 i 10 més que el 2021. Les feines estan sempre molt repartides. Normalment, en una llanxa hi van quatre persones: el capità, dos tripulants i un membre de la banda criminal marroquina, que és la garantia de la transacció. D'anada, podrien viatjar a 200 km/h si volguessin, però no ho fan: van lents per no deixar una estela al mar que els avions i els drons de la policia poden detectar.

Cargando
No hay anuncios

Un cop a la costa, confirmen que tot estigui bé. Hi ha hagut casos en què la platja on havien de descarregar no era segura, i s'han arribat a esperar dies a cinc milles de la costa. Tot i que acostumen a prioritzar platges poc freqüentades, a vegades opten per la comoditat d'un port. Després, però, cal prendre més mesures de seguretat. Ho exemplifica el cas Pequín: el 5 de febrer un vigilant del port de Mataró va trucar al 112 advertint d'una llanxa que feia moviments estranys. Hi va anar la policia i hi va intervenir 154 fardells amb més de cinc tones d'haixix. En total, l'operació es va tancar amb 26 detinguts uns mesos més tard. Entre ells hi havia un vigilant del port a qui els traficants van pagar 15.000 euros perquè fes els ulls grossos.

La policia va tardar uns 20 minuts a arribar-hi i els traficants ja havien tingut temps de buidar una llanxa. "En 18 minuts, prop de 2.000 quilos d'haixix ja havien sortit del port", ha explicat l'inspector López Garzón. Qui estava recollint la mercaderia era un grup organitzat, tant que eren uns quants nuclis familiars del país i bona part dels detinguts eren família. Sí que van enxampar in fraganti la descàrrega d'una segona embarcació (n'hi havia tres). La tercera s'havia quedat a alta mar, esperant que tot anés bé, però van haver de trucar a Salvament Marítim al cap d'uns dies perquè més d'un tripulant patia hipotèrmia. Bàsicament, no s'havien pogut moure: quan descarreguen droga, els que estan a la costa solen portar bidons de gasolina perquè la llanxa pugui tornar. La de Mataró no va arribar mai i es van quedar tirats.

Cargando
No hay anuncios

'Vuelcos'

També es va quedar tirada una furgoneta plena d'haixix a la cala d'Aiguafreda de Begur ara fa 15 dies. Encara s'està investigant, però fonts policials apunten que després de carregar el vehicle alguna cosa va fallar (l'aigua els va atrapar o es van quedar encallats a la sorra) i el van abandonar.

Cargando
No hay anuncios

El que està clar és que en el cas de Begur no va ser un robatori de la mercaderia, el que es coneix com a vuelco. De fet, n'hi ha menys en el món de l'haixix que en el de la marihuana. En un any, s'han doblat aquestes situacions violentes (de 7 a 14) i en la meitat dels conflictes hi ha hagut armes de foc pel mig. "No és una dada que, a diferència de la marihuana, ens preocupi especialment", ha dit l'inspector Salleras. En aquest sentit, l'inspector López Garzón ha afegit que com que la marihuana són ubicacions fixes (plantacions) és més fàcil que hi hagi vuelcos. Tot i que les dues drogues venen de la mateixa planta, les investigacions s'han d'encarar de forma totalment diferent: "En el cas de la marihuana, Catalunya produeix una droga quan no ho havia fet mai. L'haixix d'ara és el de sempre, només que torna a circular per aquí", ha conclòs Salleras.