El crim organitzat turc arriba a Catalunya

BarcelonaUna Glock 19, una pistola semiautomàtica que solen portar els cossos policials, una Beretta 92, una arma curta molt semblant, i un kalàixnikov, el mític fusell d'assalt soviètic. A més de munició, passamuntanyes i silenciadors. Era diumenge 27 de juliol i dos agents de la Guàrdia Urbana van veure un cotxe que conduïa erràticament, el van intentar aturar, i el cotxe es va intentar fugar. La persecució va baixar per l'avinguda Vallcarca de Barcelona i va acabar al carrer República Argentina, quan els agents van aconseguir frenar el cotxe. Al maleter, hi van trobar aquest arsenal. Conduïa un home d'origen turc que va acabar detingut, però que al cap d'uns dies ja tornava a estar al carrer, acusat d'un delicte de tinença d'armes.

El cas va passar a mans dels Mossos d'Esquadra, que van analitzar les armes i el nom de l'home d'origen turc. De cop, va saltar una alerta: les autoritats turques el buscaven, i no per qualsevol delicte, sinó per liderar una banda criminal. Segons ha pogut saber l'ARA, tenia una ordre d'extradició vigent i a Turquia s'enfrontava a una condemna de cadena perpètua. La Divisió d'Investigació Criminal (DIC) de la policia catalana el va començar a buscar i el va acabar trobant el passat 25 d'agost, caminant pel passeig de Sant Joan, al districte de Gràcia de Barcelona. Anava acompanyat de tres persones. La policia s'hi va acostar, el va detenir i, quan va registrar un dels seus acompanyants, van descobrir que també anava armat. Ara, estan en marxa els tràmits per extradir-lo.

Aquest doble succés, que ha tingut lloc aquest estiu a la capital catalana, és una de les darreres mostres de la presència del crim organitzat turc a Catalunya. El maig de l'any passat, mentre al fòrum se celebrava la Fira d'Abril, algú va seguir un home per darrere i li va disparar cinc trets. La víctima es deia Tekin Kartal i era un conegut criminal turc, de l'òrbita del clan dels Baybasin. La investigació dels Mossos encara està oberta i no han detingut cap sospitós. Segons fonts consultades per l'ARA, la principal hipòtesi és la d'una venjança entre grups criminals turcs, que es va saldar a Barcelona, i estan col·laborant amb les autoritats turques per trobar l'assassí. De fet, una de les hipòtesis és que Tarkal estava a Barcelona per planejar l'execució d'un dels seus rivals.

"El tema està mogut", admeten fonts de la DIC dels Mossos sobre la presència del crim organitzat turc a Catalunya. De la mateixa manera que en els darrers anys ho han fet les bandes albaneses, cada cop es nota més presència de la criminalitat turca al país. De fet, aquest efecte ja es reflecteix a les presons catalanes: el 2023 hi va haver una mitjana de tres persones d'origen turc empresonades, el 2024 aquesta mitjana va baixar a una i el 2025 se situa en més de set. Actualment, hi ha internades vuit persones d'aquesta nacionalitat. La gran majoria ho estan per delictes de tràfic de drogues i tots són homes.

Resposta consular

Preguntat per aquest diari, el consolat turc de Barcelona no té constància de la presència de màfies del seu país a Catalunya. "No hem rebut cap informació darrerament que confirmi les dades", especifica una font oficial. Tot i això, la presència d’alguns clans turcs a territori espanyol és clara. Especialment a la Costa del Sol.

L’investigador i analista polític de l’InstituDE, Mustafa Enes Esen, afirma que "hi ha una clara presència de crim organitzat turc a Espanya, centrat sobretot en Ümit Yalçin, conegut com a Ümit el gitano". Es va involucrar profundament en grups criminals espanyols. Enes Esen cita la feina que ha fet Cevheri Güven, periodista especialitzat en el crim organitzat turc, que ha respost a les preguntes de l'ARA: "Hi ha proves contundents que demostren que hi ha organitzacions criminals turques actives a Espanya, especialment a la costa mediterrània i en ciutats portuàries clau com Barcelona", afirma.

Segons el relat de Güven, Yalçin –un dels grans caps de la màfia otomana– va ser segrestat, torturat i lliurat després a la policia espanyola mentre preparava un enviament de 600 kg de cocaïna. "És molt poderós financerament i fins ara havia intentat mantenir-se al marge de les confrontacions directes", afirma Güven sobre Yalçin. L’acció la van dur a terme el clan dels Dalton, un dels que més presència té a Espanya. Güven explica que per a aquests grups Espanya "és una porta d'entrada estratègica per al comerç de cocaïna, ja que ofereix accés directe als càrtels sud-americans, especialment a les xarxes colombianes". El periodista turc cita d'exemple l'assassinat de Tekin Kartal, i assegura que tot ve d'un conflicte per drogues i que el seu clan, el dels Baybasin, té la seu a Espanya.

Ara mateix, al sud de la Península hi ha una guerra oberta entre els Dalton i un altre clan turc, els Casper. El 3 d'agost del 2025 van executar a trets Caner Koçer, vinculat al clan dels Dalton, a Torrevella, a Alacant, a plena llum del dia. Segons Güven, la víctima era una de les "figures clau" dels Dalton. Les xarxes socials es van omplir de vídeos del clan dels Dalton lamentant la mort de Koçer, i alguns comptes vinculats als Casper van reivindicar el crim. El de 20 de juliol del 2025, uns dies abans de l'execució, es va registrar un tiroteig al pàrquing d'un supermercat a Estepona, a Màlaga, i un vianant va resultar ferit per una bala perduda. Un fet que s'investiga com un enfrontament entre els mateixos clans. Cinc dies abans, el 15 de juliol d'aquest any, la Policia Nacional i les autoritats turques van desmantellar una xarxa criminal que introduïa cocaïna i exportava marihuana cap a Turquia. Va haver-hi 15 detinguts, i la banda tenia ramificacions a Barcelona i a Tarragona.

De l’heroïna a la cocaïna

I és que Turquia s’ha convertit durant els últims anys en un país atractiu per a les màfies internacionals, però també per a grups locals. Per la seva situació geogràfica, a cavall entre l’Àsia i Europa, sempre havia jugat un paper destacat en el trànsit de l’heroïna produïda a l’Afganistan que viatja al Vell Continent, a través de l’anomenat corredor dels Balcans.

Però, a més, durant els últims anys, segons l’InstituDe de Brussel·les (Institute for Diplomacy and Economy), Turquia "s’ha convertit en un hub emergent del tràfic de cocaïna". Especialment des de l’arribada de Recep Tayyip Erdogan al poder. "Des del 2013, i particularment des de l'intent de cop d'estat del 2016, el govern turc ha debilitat l'estat de dret substituint funcionaris legals i policials clau per lleials. Les noves polítiques de ciutadania implementades el 2018 han atret criminals rics, han facilitat el blanqueig de capitals i han convertit Turquia en un refugi segur per als caps del crim", diu un informe de l’InstituDe amb què treballen els cossos policials espanyols.

Durant l’última dècada, el règim d’Erdogan ha facilitat l’adquisició de la nacionalitat turca, que es pot obtenir amb la compra d’un patrimoni superior a 250.000 dòlars, un fet que ha comportat l’arribada de molts criminals. A més, l’extradició de ciutadans turcs a altres països no és gens fàcil i el govern ha impulsat diverses amnisties fiscals que han permès aquest blanqueig de capital de la màfia. Per altra banda, les màfies locals s’han aliat amb els càrtels centreamericans, com explica l’investigador turc, Imdat Öner. "En alguns casos, intermediaris vinculats a Turquia han contactat amb el Càrtel de Sinaloa mexicà i proveïdors colombians, tot i que aquests contactes s'han facilitat normalment a través de brokers balcànics o d'altres països europeus en lloc de fer-ho a través d'associacions directes i estructurades", explica Öner.