Granades de mà i sicaris adolescents: Espanya importa la nova violència del narcotràfic
Els cossos policials de la Costa del Sol tenen indicis d'una major presència d'armes i explosius i vaticinen una escalada de la violència
Marbella / Màlaga / Fuengirola"Digueu-li a qui us hagi enviat que la pròxima vegada li tallaré el coll". La "pròxima vegada" els tres sicaris van encastar una cinquantena de bales sobre Catherine Isabelle Castagna i el seu marit, Jacques René Grangeon. Al clan de Lió no li va agradar l'amenaça de Castagna i van abatre el matrimoni al seu luxós xalet de la urbanització de Las Lomas de Marbella. 50 bales pels 500 milions de pessetes que Castagna i Grangeon els devien per haver perdut una partida d'haixix. Una bala per cada 10 milions (60.000 euros). El clan lionès s'acabava d'instal·lar feia pocs mesos a la Costa del Sol per controlar la ruta entre el Marroc i França i no estaven per romanços. Era la tardor del 1996.
De passades de comptes n'hi ha hagut sempre a Marbella. Morts violentes. Assassinats a sang freda. Però no hi havia víctimes col·laterals. La violència era entre membres de la banda sense recaure, tret d'excepcions, sobre tercers innocents. Hi havia un pacte tàcit. Un equilibri entre bandes per mantenir l'estabilitat a la zona. "Eren professionals, si algú s'enfrontava a la policia, la mateixa màfia li tocava el crostó", explica Juan José Gómez Millán, un policia nacional retirat especialitzat en la lluita contra el narcotràfic, sobre els assassinats de Castagna i Grangeon. Ara, en canvi, totes les fonts policials consultades per l'ARA auguren un escenari perillós: la policia té indicis que hi pot haver una escalada de violència gran a la Costa del Sol, ja que s'estan detectant més armes, fins i tot granades i explosius, i el moviment de criminals molt violents. També de sicaris. "Avui en dia qualsevol pot tenir accés a una arma llarga. Pots agafar un menor, iniciar-lo, i que tiri una granada en un lloc públic. No cal agafar un boina verda. Sabem que hi són, hi ha un flux constant d’enviaments, i això és el preocupant. Ja són aquí, ara es tracta de veure qui és el primer que s’hi atreveix", resumeix un alt càrrec de la Policia Nacional andalusa.
Hi ha gent disposada a tot. A defensar la droga. A robar-la al clan rival. A matar, si cal. I molts són joves, alguns barbamecs fascinats per l'adrenalina de dur un AK-47 a les mans. Alguns fins i tot són professionals de la mort. "Hi ha molt sicari menor, de 15 o 16 anys; venen, maten per 1.000 euros i marxen", asseguren dos agents nacionals que operen a Fuengirola. Ho corrobora l'advocat penalista Lázaro Chico, acostumat a treballar amb els membres de les organitzacions criminals des del seu despatx de Màlaga: "Per 3.000 euros es mata". Els experts tenen clar que la imatge que teníem a l'imaginari col·lectiu sobre els assassins a sou s'allunya de la realitat: "El sicari vestit amb esmòquing, que mata amb cloroform, és una bajanada".
Cada any, les forces de seguretat que operen a Marbella i les ciutats de la costa malaguenya registren una trentena de successos violents relacionats amb el crim organitzat. El fenomen no és nou, però va a més. El 2019, per exemple, hi va haver tres narcoassassinats en poc més de dues setmanes. En l'últim, un sicari que duia una careta de Joker, imitant l'estil dels càrtels mexicans, va disparar cinc trets a boca de canó a la víctima i va fugir per l'autopista destrossant la barrera de seguretat del peatge.
De Suècia a la costa mediterrània
"Tenim sicaris, kalàixnikov, granades de mà, els suecs han importat els mètodes que utilitzen allà",resumeix un alt comandament de la Policia Nacional andalusa que dirigeix centenars d'agents dedicats a la lluita contra el crim organitzat. A Suècia hi ha molta violència. Les màfies les lideren ciutadans nòrdics de segona generació i d'arrels magribines. Tenen lligams amb la Mocro Maffia holandesa, el nom que reben els clans d'origen marroquí que controlen els circuits de la cocaïna que entra pel port de Rotterdam. I tenen unes regles diferents de les que la policia espanyola estava acostumada. "A Suècia, amb 25 anys pots dirigir una d'aquestes bandes", diu Gómez Millán, i assegura que la policia nòrdica té fitxats "nens de 13 anys" que participen del crim organitzat. "Els nous actors volen controlar el crim organitzat, no són romàntics de l'hampa. Es barallen pel negoci, volen guanyar diners, però també poder", resumeix l'alt comandament. Al preu que sigui. El pacte de no-agressió entre les bandes pot saltar pels aires en qualsevol moment. De fet, algunes disputes entre clans suecs ja han acabat amb assassinats a la Costa del Sol.
La policia també està preocupada per l'arribada dels clans turcs a Espanya, que també estan trencant l'aparent pau que hi havia. Aquestes bandes són considerades de les més violentes i exporten "barrils d'explosius" a tot Europa. Aquesta mateixa setmana se'n va desarticular una que tenia ramificacions a Catalunya i la costa d'Andalusia, que pagava la droga amb armes importades des dels Balcans. L'any 2024, a Catalunya també van augmentar un 23% els tirotejos, la majoria vinculats a la droga. En els darrers mesos també hi ha hagut diverses execucions, una de les quals vinculada a aquesta màfia turca.
Les conseqüències de la guerra
És la punta de l'iceberg, que pot anar a més després de la guerra entre Ucraïna i Rússia, ja que moltes armes acabaran al mercat negre i arribaran a la península Ibèrica. "Espanya té un problema gran d'armes", admeten fonts policials. Entren desmuntades, a través dels ports mediterranis i gràcies a la connivència d'alguns països i societats pantalla que compren i venen les armes per nodrir les organitzacions criminals. Totes les màfies tenen armes per defensar-se de la resta i evitar els "vuelcos", quan un grup assalta un rival per robar-li la mercaderia. És el pa de cada dia a la Costa del Sol.
Fa un any, el març del 2025, es va desarticular una organització dedicada al tràfic de cocaïna a Mijas, Màlaga. Però l'entramat s'havia estès per tot Europa i va ser un operatiu que es va desenvolupar de forma simultània a diversos països: Un camió amb matrícula polonesa va ser intervingut a França, just després de passar la Jonquera; un segon camió, amb 550 kg de droga, es va interceptar a la Zona Franca de Barcelona, on feia dos dies que estava aturat, i al Regne Unit va caure un tercer vehicle de gran tonatge. Quan el dispositiu policial va assaltar la guarderia –un xalet amb una casa prefabricada al costat, a Mijas– on els narcotraficants custodiaven la droga, i on encara hi havia 600 kg de cocaïna que estaven intentant destruir, hi van trobar dos menors de 16 i 17 anys amb dues AK-47 carregades sota els coixins del sofà.
A Europa hi ha diversos exemples de les venjances amb granades. L'any 2025, a la ciutat francesa de Grenoble, un home va entrar en un bar ple de clients i hi va llançar una granada, fet que va causar 12 ferits. La investigació apunta a una disputa entre bandes. L’agost del 2016, un nen de vuit anys va morir en un atac amb granada de mà contra un apartament de Göteborg. Es va vincular a un conflicte entre bandes rivals del món de la droga nòrdica. El nen estava de visita al pis, va ser una víctima col·lateral. Encara a Suècia, el gener del 2025 es va produir una escalada de violència amb almenys 30 atacs amb bombes vinculats a les drogues. De fet, en la seva memòria del 2025, la policia sueca avisa que les explosions amb granades de mà van a l'alça. L'objectiu és intimidar. El Parlament Europeu també adverteix en un brífing del 2025 que el llançament d'explosius en llocs concorreguts a plena llum del dia va a l'alça.
Fins ara, tret d'algun tiroteig amb kalàixnikovs que ha ferit algun agent, els narcos no estan traspassant la línia vermella d'amenaçar la policia. Ara bé, sovint els agents troben balises als seus cotxes, demostració que les organitzacions els segueixen i vigilen en tot moment. Són més, tenen més recursos i van més armats. "L'armilla antibales no serveix de res", admet un agent, conscient de la superioritat tècnica i tecnològica que tenen les organitzacions criminals que operen a la Costa del Sol. "No soc optimista, vaig amb tres pistoles, la meva gent pateix. No és el mateix treballar a Burgos que aquí", confessa un alt càrrec policial, que reconeix que el primer pas que fan els narcotraficants és intentar "comprar-los".
En el fons, el que busquen els narcotraficants és poder. Un poder que a vegades també pot ser simbòlic: Gómez Millán recorda que el 2008 va detenir uns narcos russos i a casa seva, a Marbella, hi guardaven una casulla del cardenal Richelieu. "Això és poder", afirma. I les armes també són poder: el mateix policia, en altres registres en cases de traficants, ha trobat carpetes amb tots els models d'avions de guerra russos.