Hi ha més conflictes entre veïns que abans?

BarcelonaTancar-se a casa per la pandèmia de la covid, en molts casos, va voler dir descobrir els veïns. Adonar-se, per exemple, que el veí de dalt sempre toca el piano al matí perquè, fins ara, mai havies estat a casa en aquella franja horària. O que el gos del costat lladra més del compte. Això va provocar un augment exponencial de queixes i demandes de mediació per conflictes entre veïns. El 2020, el servei de Gestió Alternativa al Conflicte (GAC) de l'Ajuntament de Barcelona, encarregat de mediar en aquestes situacions, va rebre un 2.600% més de derivacions, sobretot de casos que van arribar en un primer moment a la Guàrdia Urbana. De 25 el 2019 a 686 el 2020. L'augment va ser tan gran que es van haver d'inventar les mediacions online. Amb la tornada de la normalitat, aquestes derivacions han anat a la baixa, però es mantenen en uns nivells molts superiors als de l'any 2019.

Concretament, segons dades de l'Ajuntament, el nombre de casos gestionats pel GAC s'ha estabilitzat en uns 150 a l'any durant el 2022, el 2023 i el 2024, i constaten un augment del 500% respecte al 2019. Aquesta pujada també es nota amb les dades dels Mossos d'Esquadra a les quals ha tingut accés l'ARA sobre incidents atesos per la policia la última dècada per problemes de convivència veïnal, si bé en les ciutats aquestes atencions les solen fer les policies locals. A tot el país el 2014 els Mossos van atendre 5.583 incidents d'aquesta tipologia. L'any 2019 ja van ser 7.117 i el 2024 han pujat fins a 10.278. De nou, la pandèmia va marcar la diferència: el 2020, l'any del confinament, van pujar un 60% els incidents d'aquesta tipologia atesos pels Mossos.

Dels més de 10.000 incidents del 2024, la queixa estrella són les produïdes per sorolls o per tenir la música massa alta. Són més de la meitat dels incidents, amb més de 6.000 queixes. Després, venen les molèsties produïdes per animals de companyia (fins a 600), per males olors (276), per obres (231), per l'aigua com podrien ser unes goteres (142) i, finalment, per habitatges d'ús turístic, amb 90 casos. L'any rècord de queixes que van rebre els Mossos va ser el 2023, amb més de 17.000. I si s'analitzen les dades de l'última dècada, des del 2014 fins al 2024 s'han doblat els incidents per convivència veïnal.

Fonts dels Mossos apunten que aquestes dades confirmen una tendència que també han notat als carrers: després de la pandèmia la societat està més "irascible". Fonts de l'Ajuntament de Barcelona també afirmen que la gent està més "sensible". A més, hi ha factors més objectius que expliquen l'augment de les dades, com la implementació del teletreball: ara la gent passa més estona a casa i en hores que abans no hi solia ser. Això, per exemple, es nota amb els patis escolars: han augmentat les queixes per sorolls en aquests entorns.

Fer cultura de la pau

Angi Vila, directora de prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, explica que el GAC és un servei del consistori "qualitatiu", que busca acostar posicions entre veïns amb prevenció i mediació. Núria Ventura, tècnica de prevenció del consistori, afirma que el seu objectiu és instaurar una "cultura de la pau". És a dir que, davant un problema, com podrien ser uns sorolls, no només se solucioni la qüestió dialogant, sinó que els veïns tinguin "eines per resoldre futurs problemes". Ells intervenen en casos curts, que es poden allargar un parell de mesos, però n'hi ha altres de molt més complexos que poden durar anys.

En una mediació d'aquesta tipologia, el primer pas és "rebaixar l'escalada de tensió" i, sobretot, "escoltar". "Escoltant l'altre i coneixent la seva situació, a vegades, tot se soluciona", afirma Ventura. Afegeix que sovint el problema no deixa de ser una "falta de comunicació". S'han trobat amb casos de sorolls en què la persona que els emetia era un ancià que tenia la televisió molt alta i, després, el veí que es queixava havia passat a ser més tolerant. Així, aquest servei s'encarrega "d'apropar" posicions i de facilitar solucions, com ara parlar amb els serveis socials perquè l'ancià acudeixi a una clínica auditiva. En aquest moment, afirmen que el "reconeixement del problema" és molt important. L'últim pas si l'acostament ha fallat és precisament obrir una mediació, que és un procés formal i regulat, que ha d'acabar amb un acordat signat davant d'un notari. Sempre, apunta Vila, l'escenari que s'ha d'intentar evitar és el d'una denúncia als jutjats.

Els sorolls també són un dels conflictes veïnals més presents a Barcelona. Recorden un conflicte amb deu anys de trajectòria. Uns veïns es queixen d'un pati parroquial, on uns joves se solen quedar després de les activitats d'un esplai, ja al vespre. Es queixen de soroll, música i llums encesos. El diàleg entre les parts no va arribar fins que va entrar-hi aquest servei de l'ajuntament, que ha contactat amb totes les parts i s'ha desescalat el conflicte. Ara, s'ha implementat un cercle de diàlegs i el conflicte està en vies de resolució. "Ara està molt de moda dir això, però fa temps que ho diem: escoltem i no jutgem", afirma Ventura.

Societat heterogènia

Les queixes també solen venir per olors. N'hi ha per acumulació d'animals als balcons, per exemple, i en aquests casos també s'analitza si el tracte amb els animals és el correcte. Fins i tot arriben queixes de fortes olors cuinant, ja que, en una ciutat tan heterogènia hi ha gastronomies que fan servir espècies que aquí no són tan familiars. El seu servei d'acompanyament també inclou el suport a grans comunitats de veïns. L'any passat en van gestionar seixanta. En aquests casos, les mediacions solen durar més i són per ajudar comunitats que no estan organitzades, la qual cosa és el principal detonant dels problemes. Hi ha casos que els arriben, però d'altres que els detecten fent prevenció pels carrers i observant aquells portals, per exemple, que sempre tenen la porta oberta.