Identifiquen els factors de risc que van portar la cèl·lula de Ripoll a radicalitzar-se

BarcelonaJust fa una dècada, a mitjans de l'any 2015, a Ripoll s'estava consolidant una cèl·lula terrorista. Estava formada per nou nois i liderada per un imam. Eren joves (entre 15 i 26 anys, en aquell moment) i hi havia quatre parelles de germans. Dos anys després, un d'ells va conduir una furgoneta a tota velocitat, i es va emportar tot el que va trobar per davant, a la Rambla de Barcelona. Unes hores més tard, altres membres de la cèl·lula van sembrar el pànic amb ganivets al passeig marítim de Cambrils. Era l'agost del 2017, i setze persones van morir assassinades. Què va portar a nou joves, la majoria criats a Catalunya, a abraçar el jihadisme? Avui estem una mica més a prop de respondre a aquesta pregunta amb certesa.

Segons ha pogut saber l'ARA, els Mossos d'Esquadra, juntament amb les universitats de Còrdova, Granada i Burgos, han elaborat un estudi empíric sobre els factors de risc i de protecció que van portar la cèl·lula de Ripoll a radicalitzar-se. Els resultats, als quals ha tingut accés aquest diari, s'han publicat a la revista britànica Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression. La investigació analitza fins a 68 factors de risc (experiències vitals, tipus de personalitat, elements socioeconòmics...) que podrien conduir els joves cap a l'extremisme i 26 factors de protecció (com l'educació, l'entorn...) que podrien haver evitat la radicalització. L'objectiu ha sigut intentar dilucidar quins van estar més i menys presents en la història vital dels nou joves. Els resultats revelen que els factors de risc vinculats a les creences psicològiques, com la sensació d'estar amenaçat per la societat occidental, i els experiencials, com haver viscut fets traumàtics a la vida o estar exposats a mitjans de comunicació violents, són els factors més presents de tots.

Aquest projecte, pioner a dins del cos dels Mossos i també en els estudis acadèmics que hi ha sobre les radicalitzacions violentes, no s'entendria sense un altre projecte, el Camins, impulsat per la Comissaria General d'Informació dels Mossos i coordinat per la Unitat Central de Prevenció d'Extremismes Violents. Fonts d'Informació apunten que després del 17-A, "per responsabilitat", van fer un estudi sobre la cèl·lula amb l'objectiu d'entendre què havia passat. D'aquí en van sortir 200 declaracions policials, 50 entrevistes a familiars, amics i altres persones de l'entorn dels terroristes, 123 proves tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals i altres informes suplementaris. "Vam pensar que d'aquí en podria sortir ciència", comenten les mateixes fonts. Dos psicòlegs, un dels quals és una agent dels Mossos especialitzada en psicologia forense, social i ciències del comportament, han analitzat dos terabytes d'informació per poder omplir cada casella de cada factor de risc de cada un dels membres de la cèl·lula. A partir d'aquí, s'ha pogut saber quins factors van estar més presents. Ho van fer però amb la informació "verge", sense llegir les conclusions dels informes anteriors dels Mossos per no estar contaminats. "Va ser una tasca molt minuciosa", apunten fonts de l'estudi. L'objectiu no era establir relacions casuals, sinó l'absència o la presència d'aquests factors.

L'estudi el signen el doctor Manuel Moyano Pacheco, professor del departament de psicologia de la Universitat de Còrdova, el fins fa poc sotscap d'Informació dels Mossos, l'intendent David Sánchez, i altres membres de la Unitat Central de Prevenció d'Extremismes Violents. La feina ha durat dos anys i se n'han extret uns resultats, segons les mateixes fonts, que poden "obrir la porta a més estudis" i també a aplicar-ho en la tasca operativa contra els extremismes. De fet, serveix per al jihadisme, però també pot servir per al supremacisme blanc si s'adapta.

Els Mossos fa anys que funcionen amb plans de prevenció d’extremismes violents, anomenats PREV. Són com una "xarxa" col·laborativa en la qual diversos actors de la societat civil, com professors o associacions islàmiques, estan entrenats per poder detectar possibles casos de radicalització. Durant el 2024, per exemple, es van identificar 206 alertes. Ara, amb una millor identificació dels factors de risc, aquest estudi es pot incorporar en la tasca de prevenció, tal com explica el cap de l'àrea central de coordinació operativa d'Informació dels Mossos. "Ho hem d'analitzar molt bé i adaptar-ho als plans de prevenció", afegeix.

Més esforç en els factors de protecció

De l'estudi se n'extreu que hi va haver molts factors de risc que van estar presents en la vida dels terroristes del 17-A. N'hi ha diversos, de fet, que van ser-hi en tots els casos, com el sexe masculí, la religiositat, les actituds segregacionistes, la confrontació d'occident contra l'Islam o la connexió amb el grup (reforçada per les relacions familiars).

Fonts d'Informació comenten que la identitat de les persones està formada per calaixos buits i calaixos plens. Sovint, el que fan els extremismes és omplir els calaixos buits. Però, per què estan buits? Hi ha diversos factors de risc que ho poden provocar. El 80% dels membres eren menors de 25 anys, el 70% pertanyia a un nivell socioeconòmic baix, el 50% estava a l'atur, el 80% havia patit fets traumàtics (com una separació dels pares, fracàs escolar o abusos) i el 90% buscava emocions fortes. I més: el 70% vivia entre dues cultures, el 80% havia perpetrat violència anteriorment, el 60% havia sigut víctima de violència, el 90% eren d'origen estranger, el 70% rebia assistència social, el 50% tenia antecedents policials, el 70% havia tingut comportaments impulsius i el 50% havia tingut comportaments masclistes.

En canvi, els factors de protecció no van fer la seva feina, de prevenir la radicalització. Només n'hi va haver un de central, i és el de tenir amics fora de la cèl·lula. Per això, fonts d'Informació conclouen que s'han de posar més esforços en aquests factors. Són, per exemple, la integració social (present en un 60% dels casos), tenir feina (només la meitat treballava) o l'educació (sí que en aquest cas el 90% tenia l'ESO).

Alguns estudis apunten que precisament l'Islam és un factor de protecció. En aquest cas, però, els joves no eren uns grans coneixedors de la religió abans de radicalitzar-se i, per tant, tampoc va ser un element de protecció. És a dir, els coneixements reals sobre l'Islam no van drenar la ideologia jihadista inculcada per l'imam. En la cèl·lula de Ripoll, es considera que la radicalització va ser plena en tres membres, els germans grans, i que els germans petits van actuar més per la influència dels grans (que en molts casos actuaven com a pares davant l'absència de figures paternals) que per la creença de la ideologia extremista. Ara està per veure com aquesta aliança entre els Mossos i la investigació acadèmica continuarà i si es podrà estendre a àmbits més enllà de les radicalitzacions.