Tràfic de drogues

"És impossible detenir-los": les narcollanxes arriben a Catalunya

Els Mossos d'Esquadra confisquen un 140% més d'haixix el 2023

Barcelona i Tarragona¿Es pot comparar l’Andalusia de Kiko El Cabra, el pilot de la narcollanxa que va matar dos guàrdies civils a Cadis, amb la Galícia de Sito Miñanco? ¿El Camp de Gibraltar està abduït pel tràfic d’haixix com ho estava Cambados pel de cocaïna? Amb les seves diferències, tenen un punt en comú. Es tracta de “narcosocietats”, apunten fonts policials, en què es tunegen les llanxes abans que els cotxes, on el mar es veu una oportunitat per als més joves per la droga que s'hi transporta i on les platges es transiten més de nit que de dia. Casualitats de la vida, Barcelona està a la mateixa distància de Cambados que de Barbate: uns 1.200 km. La llarga distància que separa la capital catalana d’aquestes dues poblacions és també, segons els Mossos d’Esquadra, la distància que separa Catalunya de ser una narcosocietat. “Estem lluny de Barbate”, sentencia l’intendent Joan Carles Granja ,sotscap de la Comissaria General d'investigació Criminal dels Mossos. Lluny d’una societat entregada a l’haixix, però les narcollanxes ja han arribat a la costa catalana.

Des de l’Ebre fins a la Costa Brava, passant pel Garraf i el Maresme, a Catalunya també hi circulen les narcollanxes, més que mai. Segons ha pogut saber l’ARA, l’any passat els Mossos van confiscar 17 tones d’haixix, un 140% més que el 2022, van fer 1.338 detencions i van desmantellar 22 bandes, unes xifres rècord. En cinc anys el costo requisat s’enfila a les 45 tones. En un lustre se n’han acumulat 45.000 kg a les comissaries, amb un valor de gairebé 100 milions d’euros, gairebé el doble que el pressupost del Girona Futbol Club. I això és només la droga que s’ha pogut decomissar. Fonts de la Guàrdia Civil i Vigilància Duanera admeten que la majoria passa desapercebuda. Una anècdota: un dia els Mossos van enxampar un desembarcament, la Guàrdia Civil, un altre i la Policia Nacional un tercer. Poc després, Vigilància Duanera els va informar que aquell dia set llanxes estaven pujant cap a Catalunya i que cap de les que havien enxampat era una de les set.

Cargando
No hay anuncios
Les narcollanxes
No es poden comprar fàcilment, de fet estan prohibides des del 2018. Normalment les fabriquen els mateixos narcotraficants, i de vegades venen de Galícia i Portugal. S'han detectat tallers de narcollanxes en punts de Catalunya.

L’inspector dels Mossos Antoni Salleras, cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat, ja perseguia traficants d’haixix a la dècada dels 2000. La cosa havia disminuït, però des de fa uns anys s’ha reactivat. “La pressió policial a l’estret ha fet que pugin”, apunta Salleras. I no només això, ara s’han professionalitzat. “Les que venen aquí són organitzacions importants. Si pugen fins aquí dalt és perquè tenen una infraestructura”, afegeix l'intendent Granja. La majoria són bandes internacionals amb membres que s’estableixen a Catalunya i que, si bé a vegades es nodreixen fent encàrrecs al teixit local, solen envoltar-se dels seus. I hi ha una diferència amb Barbate: a l’estret maten si perden una mercaderia, “els hi va la vida”, però aquí l’important és “que no els pillin”.

Cargando
No hay anuncios

Productors i receptors

Porten grans quantitats d’haixix provinents, sobretot, del Marroc amb llanxes que es preparen per poder navegar, si cal, a més de 120 km/h. Per què haixix? “Primer, pel preu”, respon Granja. Un quilo de costo val uns 1.916 euros i un de cocaïna costa deu vegades més. Els traficants de coca es poden permetre llogar contenidors i transportar la droga en grans vaixells, però en l’haixix el benefici no és tan alt i el transport ha de ser més rudimentari. També és important la distància: els productors d’haixix, al Marroc, estan molt més a prop que no els de cocaïna. De fet, en l’apartat dels productors, Catalunya és un important cultivador de marihuana i, en canvi, és receptor d’haixix. Si un dels elements que més preocupa a la policia és la violència associada a la maria, apunten que amb el costo (i a diferència de l’estret) això no és així.

Cargando
No hay anuncios

A Catalunya hi arriba haixix que després es transporta cap a Europa, on el preu és més elevat. Aquest és l’últim pas d’un llarg procés que comença amb la fabricació de la llanxa. Uns vehicles semilleugers que s’elaboren a Portugal i a Galícia, però també a Catalunya. S’han detectat, per exemple, tallers a Rubí i a Castelló d’Empúries. El resultat és una embarcació que pot arribar a valdre 350.000 euros i pot arribar a tenir quatre motors de 300 cavalls cadascun. Cada motor val fins a 30.000 euros. I les barques van carregades: porten entre 3.000 i 4.000 kg d’haixix. Cada fardell pesa entre 30 i 35 kg i porten unes nanses perquè sigui més àgil moure-les. Les llanxes es carreguen tant com sigui possible; l’important és la droga i no la comoditat dels tripulants.

This browser does not support the video element.

Els pilots de la llanxa són una de les peces més importants de tota l'operativa dels traficants. Acostumen a ser ells els que decideixen quan cal anar cap a la costa i també són els que donen l’ordre d’avortar l’operació si sospiten que la policia els espera. Poden arribar a cobrar fins a 50.000 euros per viatge i són els més difícils de detenir. Quan els pilots deixen enrere el mar obert i s’acosten a la terra, són plenament conscients que algun dels radars de la Guàrdia Civil ja els ha detectat. El Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) té un potent radar que detecta les embarcacions a 10 km de distància. Per intentar-lo burlar, quan els traficants ja estan dins d’aquest perímetre deixen la llanxa al paire i esperen. Poden estar-s'hi tota una setmana. Tenen menjar i aigua, roba d’alta qualitat que els protegeix i també una lona per si els cal tapar-se del sol. El que no tenen és espai. Han de fer vida sobre els fardells d’haixix i els bidons de benzina que omplen tota l’embarcació. Avancen lentament. A la pantalla que vigilen 24 hores al dia els agents de la Guàrdia Civil hi ha moltes altres embarcacions i els narcos ho saben. L’objectiu és que no es fixin en la seva. “Dins de l’aigua és impossible detenir una llanxa d’aquestes característiques”, explica un policia.

Cargando
No hay anuncios
El desembarcament
Cargando
No hay anuncios

Cap a la Costa Brava

L’intendent dels Mossos Joan Carles Granja explica que la platja és important, però encara és més important que hi hagi a prop una guarderia, l’espai inhòspit i apartat on emmagatzemaran la droga després del desembarcament. Prefereixen platges solitàries. Salleras explica que si bé fa uns anys l’Ebre era el punt més calent de Catalunya, ara els enviaments estan pujant cap a la Costa Brava. Ho demostren els 3.500 quilos d’haixix confiscats a la Cala Culip del Cap de Creus, o els 2.000 a Tossa de Mar.

Cargando
No hay anuncios

El moment més delicat del tràfic d'haixix és el d’acostar-se a la platja. A partir d’aquí, s’activa el cronòmetre i en menys de mitja hora hauran completat l’operació i allà ja no hi quedarà ningú. El temps que tenen els agents per atrapar els traficants és molt limitat i fins i tot en el cas que aconsegueixin arribar-hi, serà gairebé impossible detenir el pilot, que mai baixa de l’embarcació. Ells només acosten el potent vehicle a la costa i són els brazeros, que cobren uns 3.000 euros, els que a correcuita descarreguen la droga i, si és necessari, donen nous bidons de benzina a la tripulació pel viatge de tornada. Una vegada els agents van arribar a la platja quan encara no estava tota la llanxa descarregada i el pilot va decidir girar cua. La policia va poder detenir bona part del grup criminal i va decomissar la meitat de l’haixix, però l’altra meitat i la narcollanxa, van escapar-se sense gaires complicacions. Una de les estratègies que usa la policia en aquests casos és empaitar l’embarcació per intentar que es quedi sense benzina, ja que hi ha més de 1.000 quilòmetres fins al Marroc. Però tot l’avantatge el tenen els més de 1.000 cavalls.  

Cargando
No hay anuncios

Sigui com sigui, no hi ha una norma establerta i els narcos no solen repetir la mateixa platja en un interval curt de temps. I d’excepcions n’hi ha moltes. Des dels traficants que van entrar amb la llanxa a dins del Port de Mataró el febrer del 2023 (els Mossos els van enxampar amb 5.500 quilograms) fins als que posen la mercaderia en un veler per entrar, dissimuladament, pels canals d’Empuriabrava i desembarcar-ho tot en una casa, una tàctica que també utilitzen al Delta de l'Ebre.