Marc Castellnou: "És una inconsciència tenir Collserola al mig de la major conurbació urbana"

ReusMarc Castellnou, inspector en cap del Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, segurament és un dels majors experts en incendis de Catalunya i del món. Atén l'ARA al centre 112 de Reus, després d'un juliol amb molts focs i cada vegada més violents i abans d'un agost que també es preveu complicat.

Quines zones són les que ara preocupen més?

— Tens tota la franja de la Noguera fins a la Terra Alta que està altament disponible. Tens tota la vall de l'Ebre molt reescalfada. Hem tingut bones precipitacions a la zona de la vall del Llobregat i del Ter. Si aquests dies torna a ploure quedaran ja fora de campanya. Ara, són campanyes diferents. Aquesta està dominada per la gran precipitació de primavera i per l'escaldada general de la vegetació del juny. Normalment, la gent té al cap que les campanyes dures són les campanyes de sequera. És tota una dinàmica molt més complexa d'interacció foc-atmosfera, perquè les atmosferes són més càlides i tenen molta més capacitat de generar piroconvecció.

Quan els Bombers diuen que l'incendi està fora de la capacitat d'extinció, com va ser, per moments, a Guissona, què vol dir?

— Que l'incendi té prou energia per fer impossible el teu atac directe. Si la radiació que emet un incendi supera un llindar, que són els 10.000 quilowatts per metre lineal de front, el bomber tindrà cremades a la pell. És el llindar de supervivència humana. La mitjana dels incendis forestals a Catalunya hauria d'estar al voltant dels 4.800 quilowatts per metre. La realitat és que aquest grup d'incendis més extrems se situa de mitjana a 9.200 quilowatts per metre. Els Bombers necessiten més mitjans d'extinció? Sí, però sobretot necessiten un paisatge gestionat.

Per on s'ha de començar?

— Jo soc bomber, no soc polític ni planificador territorial. En aquest centre on som ara del 112 de Reus s'ha de fer la gestió del perímetre perquè en cas d'incendi podria afectar aquest centre i les indústries. I ara, entre tots, paguem diners públics per fer aquesta gestió. Però això fa deu anys estava conreat. I no li pagàvem a ningú els diners per fer la feina. Ara, com que aquest senyor ha plegat, ho hem de pagar entre tots. Al final, hem d'acceptar que aquest país crema i cremarà, i que aquests incendis escombraran el que tinguin davant si no hi fem una gestió. És a dir, tu tens un antibiòtic. Si aquell bacteri genera resistència a l'antibiòtic, tu has de buscar un antibiòtic nou. Doncs és el que ens ha passat a tots amb el canvi climàtic: teníem un sistema d'extinció potent que podia controlar els incendis fins que l'atmosfera ha començat a canviar.

El 70% de la propietat és privada.

— Hi ha extinció privada a Catalunya, sí o no? Llavors, per fer extinció ens n'hem d'encarregar públicament. És un problema de país. Tots els pisos i totes les cases d'aquest país són privats. Però tots han de complir una normativa. A totes les persones d'aquest país se'ls dona assistència mèdica. És un problema de legislació. És un tema de país que decideix invertir en això o no. 

Què s'ha de fer amb les cases disseminades?

— El fet que tu tinguis un territori que abans era discontinu i que ara és continu, i a més a més en aquesta continuïtat hi tinguis disseminada població que has de protegir, això divideix recursos d'extinció. No és un model sostenible. El país ha permès estructures de territori comptant que el sistema d'extinció podria protegir-ho. Però el canvi climàtic ha posat damunt la taula que no serem capaços de protegir-les.

I què s'ha de fer amb Collserola?

— Collserola és la taca forestal enmig de la gran conurbació urbana del país. Un incendi a Collserola provocarà un problema de protecció civil majúscul. La inconsciència com a país és majúscula quan al mig de la major conurbació urbana permets que hi hagi una possibilitat petita de tenir un dels grans incendis del país, que afectaria moltíssima població. Collserola ha començat a fer prevenció d'incendis. És un camí que durarà dècades, però que ja s'ha iniciat.

Hi ha noves formes d'atacar el foc?

— No hi ha novetats a l'hora d'extingir un incendi. El que hi ha és la capacitat de saber què és el que l'incendi vol fer i com ho vol fer. Això vol dir que necessites models de física nova. La física de dues dimensions de l'incendi, que és la que funcionava fins ara, ha començat a fallar. Ara estem en una física de tres dimensions. Però és un procés caòtic i és molt difícil de modelitzar. El tema és que et serveix de poc simular un incendi sobre el qual no podràs fer res. La capacitat operativa millorarà si tens aquest territori més gestionat.

Cap a on hem de caminar, exactament?

— Necessitem estructures forestals madures i necessitem diversitat d'estructures forestals. Necessitem espais oberts i poden ser d'agricultura, de pastures o d'altres històries.

Què us han ensenyat incendis com el de Guissona?

— El vam sensoritzar i el vam mesurar tant com vam poder, i ara l'estem replicant i estem entrenant els nostres algoritmes. Aquests incendis de sisena generació són rars i poder aprendre'n és important. Una de les coses que vam fer va ser llançar molts sensors dins de la columna per poder ajustar la supercomputadora. Això podrà donar molta més seguretat en la presa de decisions. I, sobretot, el més important és que podrem determinar quantes vegades a l'any això pot passar en una zona. És una carrera boja contra el canvi atmosfèric. I aquest mes de juny, evidentment, ens ha deixat a tots glaçats. Cap model atmosfèric deia que tindríem un juny cinc graus per damunt de la mitjana. Com a bombers estem venuts, necessitem eines. I el sistema d'"apaga l'incendi i juga-t'hi la vida" no és una alternativa.

Què hem de fer amb les cremes controlades?

— Les cremes controlades són una eina de gestió que serveix per crear mosaic. Una crema controlada, una pastura o una gestió forestal són equivalents. El gran problema és que com a país hem d'acceptar que necessitem un mosaic. I encara tenim una societat urbana que diu que el bosc no es toca. Jo vull preservar la biodiversitat, i si això vol dir que ha de tocar un 4% del bosc, ho faré. El que no puc fer és perdre el 100% perquè m'he cregut que això no podia passar. No pots delegar la responsabilitat del futur sobre la capacitat de resposta d'una gent que ja està al límit i que et diu que està al límit. Gestionem territori perquè si no no en sortirem.

També s'ha parlat del risc de les segadores i de l'activitat agrícola. 

— Els focs d'habitatge els causa la gent que viu a les cases. Els focs d'indústria els causa l'activitat industrial. Els focs agrícoles els causa l'activitat agrícola. El que no podem fer és penalitzar el pagès. El que no podem fer és demagògia en un país que només té un 2% de pagesos i que aguanta el 100% del territori.

Falten efectius i recursos a Bombers?

— Bombers necessita mantenir els seus recursos actualitzats, que això costa molt, i necessita tenir el seu personal renovat i ampliat. Ara estem en un bon moment. El cos està dimensionat per respondre a les emergències dins del rang normal, però no per respondre a les extremes.