L'imam de la Jonquera i el de Figueres, expulsats de l'Estat per difondre discursos radicalitzadors

BarcelonaEl ministeri de l'Interior ha expulsat de l'Estat dos imams de dues mesquites catalanes per difondre discursos de radicalització perillosos per a la seguretat pública, segons ha pogut saber l'ARA. Són els imams de les mesquites de Figueres i de la Jonquera i se'ls ha fet fora per tenir una activitat contrària a la seguretat nacional.

Segons fonts consultades per l'ARA, l'imam de la Jonquera, que va néixer el 1980 i que també és d'origen marroquí, va ser expulsat una setmana abans, el 9 de gener. Era l'imam del Centre Islàmic Cultural El Firdaous. L'expulsió de l'imam de Figueres, Mohamed Azougah, que va néixer l'any 1982 i que és d'origen marroquí, es va fer efectiva el 16 de gener, tal com ha avançat Girona Notícies i ha confirmat aquest diari. Estava destinat a la mesquita Al Imam Wars, de l'associació musulmana Marca de l’Ham. Fonts policials apunten que els dos casos no tenen relació més enllà que se'ls investigava per la mateixa tipologia de discursos. La investigació i l'expulsió han estat pilotades per la Policia Nacional.

A més, l'ARA ha pogut confirmar que aquestes dues no han sigut les úniques expulsions per jihadisme d'aquestes últimes setmanes a Catalunya. El 31 de gener la Policia Nacional va expulsar de l'Estat un jove de Terrassa nascut l'any 2003 i d'origen marroquí a qui s'acusa de distribuir material jihadista del Daeix, la principal organització terrorista d'ideologia jihadista juntament amb Al-Qaeda, per les xarxes socials. El 13 de gener també van expulsar un home de Mataró de l'any 1971 per dur a terme la mateixa activitat. A aquestes expulsions s'hi suma una altra, la d'un home de Saragossa que va néixer l'any 1982, per difusió de la mateixa mena de continguts.

159 casos de radicalització violenta el 2024

L'any passat, els Mossos van identificar l'any passat 206 alertes sobre possible radicalització, de les quals 159 es van catalogar com a violentes. D'aquests casos, un 60,7% estaven relacionats amb el jihadisme. La majoria dels 159 identificats en risc de radicalització eren joves, si bé només 14 han acabat en mans de la Fiscalia; quatre a la de menors. La policia catalana va subratllar que la intervenció va "revertir" el desenvolupament d'aquests processos.

"Les deteccions es van fer en estadis primerencs, sense que aquests casos arribessin a ser una amenaça per a la societat", va assegurar recentment el cos en un comunicat. Pel que fa a la resta de possibles casos de radicalització violenta, els Mossos van informar que l'11,6% es podien associar a la ultradreta i un 4,8% a altres moviments.

Augment de la propaganda

Fonts policials que es dediquen a prevenir el terrorisme sovint apunten que des de l'inici de la guerra al Pròxim Orient s'ha produït un augment de la propaganda jihadista pels canals que solen utilitzar els difusors. El cas de Mataró i el de Terrassa, conegut aquest dijous, encaixarien en aquest perfil. La tasca policial, doncs, se centra en un patrullatge virtual que es combina amb una actuació de prevenció més tradicional. Un dels canals de la policia per prevenir aquestes possibles conductes quan no es produeixen a internet és el contacte permanent amb les comunitats, també amb les comunitats musulmanes i les associacions islàmiques que regenten mesquites.