Material de salvament a l'abast dels banyistes: una via per evitar ofegaments?

Vilanova i la GeltrúPerxes i cordes de rescat, dispositius d’inflat automàtic, taules flotants… Aquestes eines poden ajudar-nos a socórrer una persona que s’està ofegant a l'aigua. De fet, en alguns països europeus ja formen part de l'equipament d’ús públic que hi ha en platges i llacs. “Tal com veiem extintors i desfibril·ladors en el nostre dia a dia, cal també que comptem amb els recursos per poder actuar, amb seguretat, si presenciem que una persona té problemes dins de l'aigua”, explica Ramsés Martí, infermer d’emergències mèdiques, socorrista i expert en seguretat aquàtica. “Tenir aquest tipus d’objectes a les zones de bany catalanes podria servir per donar una primera resposta a un ofegament mentre arriben els serveis d’emergències”, explica.

Aquest inici del 2025 ha estat el més negre pel que fa a ofegaments de l'última dècada, amb 25 víctimes mortals al litoral català en acabar el mes de juliol. Davant l'augment de víctimes mortals per ofegament, Martí aposta per col·laborar amb les administracions locals per impulsar la instal·lació d'equipaments que puguin ajudar a reduir aquests casos. “Tenir aquestes eines en zones sense socorrista, fora dels horaris de vigilància i en espais naturals d'interior és vital per tal que es pugui donar una primera resposta davant d'un incident. Això pot marcar la diferència entre haver de fer un rescat o haver de recuperar un cos”, assegura.

En molts casos, quan hi ha una persona ofegant-se, la resposta dels testimonis és intentar salvar-la, sense l’equipament ni les habilitats necessàries. “Mai s’ha d’intentar fer un rescat si no estem entrenats, o si el context supera les nostres capacitats o l’equipament que portem”, destaca Martí, i fa incís en el fet que treure una persona de l’aigua és molt difícil —més si està inconscient—, encara que sapiguem nedar. A més, recorda que el primer pas ha de ser sempre trucar als serveis d'emergències.

Ajudar de forma segura

Un cop es truca al 112, hi ha certs equipaments que poden servir per donar flotabilitat a la víctima. Entre altres, existeixen els anomenats “mitjans d’abast”, per donar l’ajut sense haver d’entrar directament a l’aigua. En aquesta categoria hi ha la perxa i la corda de rescat. El primer consisteix en un pal extensible —que pot superar els quinze metres de llargària— amb un objecte flotant a la punta. També existeixen les cordes de rescat. Els dos sistemes permeten arrossegar la persona fora de l’aigua. “Es podrien tenir dins d’una cabina que s’obrís amb un codi facilitat pel mateix 112 un cop es truca per demanar ajuda, com ja es fa en alguns països”, proposa el socorrista.

Per altra banda, existeixen dispositius d’inflat automàtic (similars a una boia, però més allargats), que poden ser llançats a la distància, o usats per un mateix usuari per entrar a l’aigua, desplegar-los i enganxar la víctima. De fet, la Policia Local de Vilanova i la Geltrú ja té aquests dispositius dins del seu equipament habitual. 

Per a aquells rescats que requereixen una intervenció més directa —en què la víctima està inconscient o no pot aferrar-se a una corda o perxa per si mateixa—, Martí aposta per les taules de rescat, que permeten l’apropament nedant i incorporen arnès i balisa GPS. Aquest sistema, a més, permet carregar la víctima fora de l’aigua. De nou, ja hi ha alguns països que opten per aquest tipus d'eines, com Dinamarca, que en té 500 de desplegats per fer-ne un ús públic. Martí explica que a Catalunya també hi ha alguns municipis que ja s’han interessat per instal·lar dispositius d'aquest tipus.

L'expert insisteix que tenir aquest equipament de rescat a l’abast del públic no vol dir que es posi més gent en perill: “Si la gent veu aquests elements de rescat s’augmenta la responsabilitat, perquè és un recordatori que no han d’oblidar les normes d’autoprotecció quan s’estan banyant", argumenta. I afegeix: "A més, en cas de fer-ne ús, aquests elements flotants permetrien intervenir en un rescat de manera més segura”.