Els Mossos temen que les pluges facin créixer les plantacions de marihuana a la muntanya

VallsLa pluja que ha caigut aquest mes de març ha provocat que els rius baixin plens com feia temps que no passava i que torni a rajar aigua pels torrents que s'havien assecat. La notícia ha satisfet bona part del país, però els Mossos d'Esquadra que lluiten contra el tràfic de marihuana saben que aquest augment de l'aigua beneficia, i molt, els traficants que tenen plantacions de marihuana amagades a les muntanyes catalanes. La sequera d'aquests últims quatre anys ha estat una gran aliada de la policia, ja que la dificultat més gran amb què es troben els narcos per poder plantar enmig de les muntanyes és l'accés a l'aigua. I aquesta ha estat, de fet, la pista que més ha ajudat els Mossos en la seva persecució contra aquesta droga.

El cànnabis, que es planta ara a la primavera i es recull els mesos d'octubre i novembre, necessita reg diari per poder donar el seu fruit i als boscos catalans els accessos a l'aigua són limitats. Una de les comarques on els Mossos treballen amb més intensitat contra aquest cultiu és l'Alt Camp, on l'any 2021 es van trobar 119.000 plantes a les seves muntanyes, gairebé el 20% del total de Catalunya. "L'any passat vam trobar que havien desbrossat una gran superfície a la muntanya, però que només havien plantat en una part. I és perquè ja sabien que no podrien regar-les totes", explica el responsable d'Entorn Rural dels Mossos de l'Alt Camp, Jaume Carbó, que sap perfectament que "el context de sequera no els ajuda perquè les plantes es desenvolupen molt menys".

Les dades li donen la raó: l'any 2021, el 45% de les plantacions que es van trobar a Catalunya eren a l'aire lliure (outdoor), mentre que el 2024, després de quatre anys de sequera, només van representar el 13% del total. La pregunta, que només es podrà respondre quan acabi l'any, és si aquesta tendència a la baixa canviarà ara que la situació meteorològica ha millorat. "Aquest 2025 és una incògnita. La sequera els hi va fer mal i ara preveiem que pujaran, però portem molts anys seguits fent molta feina i esperem que aquesta pressió es noti", lamenta Carbó. L'equip que fa aquesta feina, de les més dures dins del cos perquè és molt física i té una dosi de perill molt important, tindrà recompensa amb una distinció que se'ls atorgarà el dia de les esquadres per la seva trajectòria.

Les basses, factor clau

Bona part de la lluita entre els Mossos i els narcos es lliura a les basses que tenen els pagesos o els bombers. Abans de començar a fer una plantació, els narcos necessiten primer una bassa i, un cop la troben, busquen un terreny amagat més o menys pla. A continuació desbrossen el terreny –una autèntica feinada enmig del bosc– i planten. Fins ara, per regar les plantes introduïen una bomba dins de la bassa més pròxima i anaven bombant l'aigua cada cop que havien de regar. El problema d'aquest sistema és que, tard o d'hora, l'amo de la bassa, sigui un pagès, un pastor o els bombers, veien la bomba i avisaven els Mossos, que només havien d'anar seguint la canonada per descobrir la plantació.

El problema, segons Carbó, és que els narcos "es van adaptant" a l'estratègia policial per evitar ser detinguts. El nou sistema que usen per aconseguir aigua és molt més discret: "El que estem trobant ara el 100% de les vegades és que, de sobte, un particular descobreix que el nivell de l'aigua d'una bassa està baixant, però no veu ni cap bomba ni per on està perdent aigua. I és perquè instal·len la bomba a la nit i bomben l'aigua per omplir unes piscines que s'han fet ells mateixos al costat de la plantació, a partir d'un forat a terra cobert amb una lona plàstica o amb una de jardí", explica Carbó. Un cop han omplert les piscines, retiren la bomba i ja tenen aigua.

Els Mossos ja tenen controlades les basses i extremen la vigilància per detectar qualsevol moviment en el seu perímetre. El problema és que, amb l'increment de les pluges, hi ha torrents que havien estat secs i ara tornen a anar plens, i s'han convertit en fonts per als traficants. "El 2021 va ser l'any, amb diferència, amb més detinguts i va ser un any amb molta aigua. Ja no havien d'anar a buscar aquestes basses perquè tots els torrents tenien aigua", explica Carbó. En alguns casos van detectar que havien construït preses en rius i torrents per fer arribar l'aigua on els convenia.

L'omertà dels albanesos

En una recent detenció dels Mossos a un "jardiner", que és com es coneix amb l'argot policial a la persona que vigila la plantació, el detingut, que era a terra amb dos agents a sobre que l'intentaven emmanillar, només es preocupava per dur-se els dits a la boca i poder xiular per avisar els seus companys. "Són molt fidels entre ells", expliquen fonts policials. El 90% dels detinguts en aquestes grans plantacions són albanesos i formen part de diferents clans, que a vegades es roben entre ells mateixos. De fet, en moltes plantacions els agents han trobat "mitjans de defensa" que tenen per protegir-se dels altres clans i que, gairebé mai, han fet servir per enfrontar-se a la policia.

Abans venien a fer tota la temporada, però ara, per dificultar més la investigació policial, només s'hi estan un mes i després agafa el relleu un altre jardiner. Per aquest mes de treball cobren entre 1.800 i 2.000 euros, però el risc que corren és molt alt, perquè normalment estan cuidant més d'un miler de plantes –en una ocasió van trobar una plantació amb 18.000 exemplars– i això implica una bona temporada a la presó. Tot i això, mai parlen. "Aconseguim detenir els jardiners, però arribar a la cúpula és molt complicat. Són molt opacs i es protegeixen molt entre ells. No diuen ni per a qui treballen. En declaracions policials no aconseguim mai res", expliquen fonts del cos.

Un altre canvi que estan executant els traficants per dificultar la feina a la policia és construir-se la cabana on dormen durant els mesos que vigilen, més allunyada d'on hi ha la plantació. Un cop han collit tota l'herba, l'assequen en una altra construcció que han aixecat amb material que troben a la muntanya, i d'aquesta manera s'estalvien un viatge amb tota la mercaderia. Si els Mossos no aconsegueixen evitar-ho, aquesta herba es transporta en vehicle fins al centre d'Europa, on es paga el triple de cara que a Catalunya. Normalment, la marihuana que fumen els consumidors catalans prové de plantacions molt més petites, vigilades per persones autòctones.