Velocitat variable i més controls: el pla del Govern per frenar els accidents a l'AP-7

BarcelonaCada dia a l'AP-7 hi ha, de mitjana, dos accidents amb víctimes. Són 700 sinistres –la gran majoria (654) de caràcter lleu– que poden provocar ràpidament hores i hores de retencions. De fet, van ser 3.700 les hores que van perdre els conductors en embussos i cues l'any 2019 en aquesta autopista catalana, abans de l'alliberament dels peatges del 2021. Ara, les hores de caravana gairebé s'han duplicat i els 700 accidents registrats l'any passat representen la xifra més alta de l'última dècada. Per intentar frenar el repunt d'accidentalitat en aquesta via, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha explicat aquest dimecres que s'hi implementarà la velocitat variable en un tram d'uns 150 quilòmetres que anirà de Maçanet de la Selva fins al Vendrell.

Aquesta és una de les mesures que el Govern preveu introduir per reduir la sinistralitat en aquesta autopista, així com fer obres en carrils complementaris i d'incorporació, més controls i radars i un nou sistema predictiu d'accidents a través d'Intel·ligència Artificial (IA). "Volem anticipar-nos als accidents que hi pugui haver", ha manifestat aquest dimecres des del Vendrell, on s'ha celebrat una junta de seguretat. Parlon també s'ha mostrat partidària que hi hagi més presència dels mossos en els controls a les carreteres.

Dimarts hi va haver una nova demostració del caos que es pot produir en un tancar i obrir d'ulls a l'AP-7 amb dos accidents de camions gairebé en el mateix punt de Vilafranca (un d'ells transportava porcs) que van provocar més de cinc quilòmetres de cues. Tot plegat, el mateix dia que un camioner va morir atropellat en aquesta autopista, a l'altura de Reus, després de baixar del vehicle en un accident amb un altre camió. A més, el cap de setmana de Carnaval va ser tràgic, amb nou morts a les carreteres, dues de les quals a l'AP-7. Eren dues noies molt joves, una de 21 i l'altra de 16.

Però què passa a l'AP-7? Per intentar respondre la pregunta cal viatjar fins a l'alliberament dels peatges de l'any 2021. La gratuïtat de la via ha obert les portes a tothom i això ha provocat un augment de la mobilitat del 40%, també dels vehicles pesants. En conseqüència, també han pujat en percentatges semblants els accidents. Ara l'AP-7 és una carretera "sobreexplotada", en paraules del coordinador de seguretat viària i mobilitat del Servei Català del Trànsit, Òscar Llatje. "L'increment de trànsit és un fet, no hi cabem tots", admet. Hi coincideix el director de l'àrea de mobilitat del RACC, Cristian Bardají, que afirma que a l'autopista "se li està demanant més del que pot donar".

No totes les conseqüències d'aquest gran volum de cotxes són negatives. Per exemple, han baixat els accidents mortals perquè, en haver-hi més embussos, la gent corre menys. De fet, Llatje sempre diu que en un món ideal hi hauria autopistes com l'AP-7 per tot arreu, ja que són més segures que les carreteres de doble sentit pel simple fet que s'elimina el xoc més crític, que és el frontal. Bardají apunta que, en els estudis del RACC, aquesta autopista mai surt entre les vies amb més concentració d'accidents greus de turismes, però sí de vehicles pesants. És a dir, hi ha més accidents, però menys greus, ja que es produeixen més "lluites per l'espai", però a menys velocitat.

Amb tot, el gran volum de cotxes també té conseqüències negatives, com que a la mínima que hi ha una incidència es generin llargues cues. "Ara es para un camió allà al mig i tens una cua quilomètrica", admet Llatje. Un dels problemes, afegeix, és que l'AP-7 no està ben connectada amb altres grans artèries del país. "Cada vegada que hi ha un tall és molt complicat desviar els vehicles per altres rutes", afirma. Posa d'exemple Madrid, on totes les vies estan degudament connectades. Això fa que a Catalunya sigui molt important treure de pressa els vehicles accidentats i tornar a obrir tota la via.

Algunes fonts de Trànsit apunten que, abans, quan hi havia els peatges, i això era potestat de l'adjudicatària, Abertis, hi havia una gestió més ràpida d'aquests moments, tot i que les mateixes fonts assenyalen que hi passaven menys vehicles que ara. Amb tot, ara la contractació d'aquestes grues o remolcs depèn del ministeri de l'Interior i des de Trànsit apunten que han hagut de contractar maquinàries de suport des de fa un any (tot i que no és la seva competència, aclareixen) per poder treure més de pressa els vehicles. I encara hi ha un problema afegit: quan són camions les grues han de ser especials i n'hi ha molt poques, d'aquestes, a Catalunya. Això provoca que a vegades tot es demori més. Amb tot, Llatje rebla que s'han augmentat els recursos de forma proporcionada a l'augment de la mobilitat a la via.

Vehicles més vells

Entre els problemes que destaquen Llatje i Bardají també hi ha l'envelliment del parc de vehicles que circulen, que continua a l'alça. Els turismes, segons dades del 2024, tenen 14,5 anys de mitjana i els camions fins a 15,1, un 3,4% més que el 2023. Els Mossos d'Esquadra i Trànsit, de fet, estan intensificant els controls als vehicles pesants, però Bardají admet que aquest envelliment fa que "siguin més probables les avaries", que poden arribar a generar cues. Algunes fonts de Trànsit també lamenten que els conductors professionals d'altres països no estan avesats en alguns casos a la circulació de Catalunya.

En el terreny de les solucions, Llatje n'apunta una de bàsica: "Que la gent agafi menys el cotxe i eviti viatges inútils". També admet que tot plegat va lligat, per exemple, a una millora de la xarxa ferroviària. Des de Trànsit també s'han anat provant mesures, com regular el flux de camions –i fer-los circular sempre pel carril dret els diumenges–, limitar la velocitat o posar més radars.

El punt més crític pel que fa a retencions és la unió de l'AP-7 amb la C-58 i altres carreteres al Vallès Occidental. Aquí, també provaran noves mesures de control dels carrils i de regulació del trànsit sense tocar la infraestructura. El 2025 a l'AP-7 s'han registrat 99 accidents amb víctimes en poc més de dos mesos, tres dels quals mortals.