Preocupació entre els pagesos per l’aparició de fongs i la pèrdua de collita a l'Ebre
La dificultat d’accés a les finques malmeses complica fer una avaluació clara dels danys del temporal
Godall“Avui la preocupació per les terres agrícoles passa a un segon terme, perquè el mal el tenim dins mateix de les cases”, explica Elda Roda, veïna de Godall, un poble que era un vaivé de gent carregada amb eines per treure el fang dels baixos, netejar magatzems, retirar mobles molls i fer balanç de la barrancada. Però això no impedeix que els que viuen de l’agricultura també es trobin en alerta. La major part de pagesos de la zona no han pogut accedir a les finques per fer una avaluació precisa dels danys, però ja intueixen que les pluges han destruït àmplies zones.
L’episodi ha malmès infraestructures als camps: camins, marges, estructures de reg i murs de contenció. Molts camins rurals han quedat impracticables. Els despreniments i moviments de terra han modificat el perfil de les finques. “La gent gran sempre deia que quan plou surten les escriptures velles, perquè l’aigua s’acaba obrint pas pels antics barrancs, encara que l’activitat agrícola hagi anivellat camps i hagi modificat el curs de les antigues rieres”, explica Arnau Ralda, pagès de Godall. “Tinc una finca de setanta jornals al terme municipal del Mas de Barberans, que ha quedat irreconeixible; l’aigua ha obert un esvoranc i s’ha emportat cinc oliveres centenàries, amb soca i arrels incloses”, comenta.
“Mai no havia vist res així”, afegeix per la seva banda Rafel Verdiell, que també ha patit desperfectes als seus conreus, mentre reclama al Govern i a les institucions locals que facin tot el que calgui perquè arribin ajudes i es puguin refer les infraestructures “com més aviat millor”. “Cal agilitat en les ajudes i que facilitin mecanismes per reconstruir marges, camins i estructures agrícoles”, reclama també Ralda. Les autoritats ja treballen en coordinació per fer una valoració dels danys i el Govern ha avançat que es donaran ajudes. Però el repte és immens per buscar fórmules a mitjà i llarg termini per mitigar els efectes provocats per l’empitjorament d’aquests episodis meteorològics.
Camps que semblen barrancs
“Aquest any veníem d’una campanya de l’oliva optimista, amb una previsió de producció de dos milions i mig de quilos d’oli, que és l’equivalent a uns catorze milions de quilos d’olives”, diu Isabel Casadó, gerent de la cooperativa Olis del Camp de Santa Bàrbara, que aglutina més de 800 pagesos dedicats principalment al cultiu d’oliveres. La plana del Montsià és una de les principals zones de producció d’oli del país, amb varietats com la sevillenca, la Fraga i la morruda, comercialitzades sota el segell de qualitat de la DOP Baix Ebre-Montsià. Però amb les pluges de diumenge, els bons auguris s’han torçat.
Casadó assegura que moltes finques semblen més un barranc que un camp agrícola. Fa només dues setmanes que els pagesos havien donat el tret de sortida a la collita de l’oliva, que cada vegada comença més aviat per l’augment de temperatures que avança la maduració del fruit i també per respondre a la demanda del mercat gurmet, que busca olis amb aromes herbàcies i gustos afruitats. Aquesta setmana hauran de suspendre les tasques. “Amb els camins malmesos i tanta aigua embassada serà complicat accedir als camps durant uns quants dies”, adverteix. Si els pròxims dies s’aclareix el temps i bufa una mica de vent sec, la collita es pot salvar, però si continua la humitat, la qualitat de les olives se’n ressentirà. “És fàcil que apareguin fongs que, en el cas de l'oliva, acaben podrint el seu interior i fan que la collita quedi inservible”, explica Verdiell.
Aquesta és una preocupació generalitzada entre els pagesos del sud de les Terres de l’Ebre, que temen que les pluges, sumades a les del cap de setmana anterior, acabin malbaratant també la collita dels cítrics, que és la predominant a l’extrem sud de la zona afectada pels aiguats, sobretot al municipi d’Alcanar. El temporal ha estat una sacsejada que deixa una pregunta pendent: fins quan resistirà la pagesia davant de fenòmens tan extrems? "Tenim una pagesia molt resilient –comenta Casadó–, però cal que qui pugui ens doni un cop de mà, perquè més cops com aquest deixaran el sector prop de l’abisme", alerta.