Allà on un tall de llum no és excepcional: "Paguem el mateix i vivim en un país tercermundista"
En alguns punts del món rural les interrupcions de subministrament elèctric són habituals per culpa del mal estat de les instal·lacions
GironaL'apagada general de dilluns, que va deixar milions de persones de tota la península Ibèrica sense electricitat ni cobertura durant hores, va ser una jornada absolutament històrica i excepcional. Ara bé, no per a tothom, ja que, en diversos entorns rurals de Catalunya, lluny de les grans ciutats, alguns veïns i veïnes estan avesats a bregar amb talls perllongats de subministrament elèctric de manera més o menys habitual. Són petits pobles de muntanya, de costa, masies rurals aïllades o urbanitzacions allunyades del nucli urbà que, de tant en tant, els marxa la llum per culpa d'alguna incidència a la xarxa. Representen un petit percentatge de la població que, tot i pagar el mateix que la resta pels serveis, fa temps que s'han acostumat a viure amb generadors, focs de llenya, llanternes i fogonets de gas a la recambra.
És el cas de Molló (Ripollès), un poble de menys de 400 habitants, al nord de la vall de Camprodon, on aproximadament un cop al mes registren fallades en el subministrament de mig dia o de tot un dia sencer. Sovint són apagades programades per manteniment de la infraestructura (com la que hi ha prevista dilluns vinent, quan part del veïnat es quedarà cinc hores sense llum), però també deixen de funcionar els endolls de manera imprevista quan fa mal temps i la caiguda d'algun arbre fa malbé els cables o les antenes de la zona. A més, quan marxa el corrent elèctric, sovint, de retruc, també es perd la cobertura telefònica, tal com va passar arreu de Catalunya dilluns, de manera que la comunicació per demanar assistència es fa molt complicada.
"Ens sentim abandonats"
“El soroll mediàtic és enorme quan una situació així passa a les grans ciutats, però al món rural ja fa temps que hi estem acostumats. Ens sentim abandonats i poc escoltats, però alhora estem més preparats i adaptats, ja que la gent té espelmes, llenya, gas... Hem après a tenir alternatives perquè, si no, pots passar-ho molt malament”, explica Josep Coma, alcalde de Molló. Paradoxalment, dilluns van ser dels primers a recuperar el subministrament elèctric, però la cobertura, en canvi, no va tornar fins 48 hores després: “La sensació d’abandonament és total. Quan Protecció Civil va considerar que la majoria de la població ja tenia cobertura, es va donar l’emergència per tancada, dient literalment que només quedaven alguns casos residuals com el nostre", certifica l'alcalde.
Eva Martínez, veïna d'Espinavell, poble del mateix terme municipal, critica el tracte discriminatori de les grans companyies cap al món rural: "És com si fos culpa nostra per haver decidit anar a viure a la muntanya, com si no tinguéssim els mateixos drets ni paguéssim la factura i els impostos", defensa. I continua: "El lloc és idíl·lic, però vius en una situació permanent de precarietat, amb la sensació de necessitar el famós kit de supervivència de la Unió Europea, pensant en mètodes alternatius per no quedar-te tirada". Martínez, que s'ha instal·lat plaques solars i bateries per autoabastir-se, també està a càrrec del seu pare, una persona dependent amb Alzheimer, de manera que els talls recurrents de llum li representen un maldecap afegit: "Evidentment que sense electricitat es pot sobreviure, però aquí no hem vingut a sobreviure. El meu pare, quan marxa la llum i els rellotges o els aparells no funcionen, es preocupa i tot plegat és un trasbals", conclou.
Els pagesos opten per un generador de recanvi
A més d'alguns pobles petits concrets, la situació també és complicada en algunes masies o cases rurals apartades, on les companyies elèctriques han de fer arribar la xarxa expressament. Carme Rosset, pagesa de Vilademuls que gestiona amb el seu fill dues explotacions ramaderes de porcs i vaques, denuncia que cinc o sis vegades a l'any es queda sense llum durant hores per falta de manteniment de les instal·lacions: "La gent vol les granges lluny de les carreteres i els nuclis urbans perquè no molestem, però, llavors, les empreses no fan les inversions per portar-nos electricitat amb condicions. Si ens marxa la llum, no podem munyir i el bestiar pateix, així que no tenim altra solució que tenir generadors o fer electricitat amb el tractor", lamenta. I critica: "Vivim en un país tercermundista, els pagesos paguem els mateixos impostos, però ens hem de gastar més diners que la resta per tenir electricitat, jo m'he hagut de gastar 100.000 euros en un generador i he d'estar pendent que no em falti gasoil".
A banda de municipis de muntanya com Molló, a la costa, històricament, també s'han produït problemes de subministrament, sobretot durant l'estiu, quan la població es multiplica exponencialment pel turisme de sol i platja i, a vegades, la infraestructura elèctrica no dona prou de si per a tanta demanda. Aquest era un problema endèmic de la costa gironina fins que, el 2023, els alcaldes de Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Calonge es van reunir amb Endesa, amb la mediació de la Generalitat de Catalunya, exigint actuacions urgents per revertir la situació. Des d'aleshores, la situació ha millorat substancialment i l'últim estiu quasi no es van comptabilitzar incidències.
Talls de llum en una urbanització de 1.500 habitants
Les urbanitzacions grans i allunyades del nucli urbà, amb instal·lacions antigues i un creixement de població que no ha anat acompanyat de millores en el servei, són un dels altres punts que a vegades registren contratemps. És el cas, per exemple, del nucli de Santa Coloma Residencial, on viuen unes 1.500 persones, a 3 km de Santa Coloma de Farners. Durant el mes de desembre passat van patir talls reiterats de subministrament durant dies sencers, per falta de potència del transformador que els abasteix. "Aquí tot és elèctric: cuina, calefacció, aigua calenta... Amb l'apagada general de dilluns tothom ha vist els inconvenients de no tenir electricitat, però nosaltres ja vam patir-ho per Nadal, quan feia molt més fred i es feia fosc abans", explica Cristina González, presidenta de l’associació de veïns. "Com que no marxava a tota la urbanització, la majoria dels veïns s'organitzaven anant a cuinar o a dutxar-se amb aigua calenta a cases pròximes d'amics o familiars que sí que tenien llum". Arran dels problemes del mes de desembre, els veïns van fer molta pressió a l'Ajuntament, van implicar el síndic de greuges i es van reunir amb Endesa. De moment (a part del de dilluns), en els últims tres mesos només s'ha registrat un tall més. Tot i això, alguns veïns encara es mostren escèptics, amatents per si es tornen a repetir i ja han començat a mirar on comprar generadors.