GIRONAEl degoteig de robatoris violents, primer a les comarques gironines i ara també a la resta de Catalunya, ha posat en guàrdia el departament d'Interior, que per primer cop ha activat el nivell màxim d'alerta d'assalts violents en habitatges a tot el territori català. El punt d'inflexió el va marcar la mort de l'empresari de Platja d'Aro Jordi Comas durant el robatori a casa seva, el 18 de novembre. Després han estat diverses les víctimes d'assalts. L'ARA ha parlat amb dues persones que han passat per aquesta traumàtica situació perquè expliquin com s'aconsegueix conviure-hi. La primera, Joan Batallé, el va patir fa sis anys, i la segona, que vol mantenir l'anonimat, fa només dos mesos. En els dos casos els delinqüents encara estan en llibertat.
Joan Batallé és un promotor de 57 anys. Va ser assaltat el 15 de desembre del 2006. Tres individus l'estaven esperant quan va entrar amb el cotxe al seu xalet, situat a la urbanització Roca Grossa de Lloret de Mar. Se li van tirar al damunt, el van apallissar i el van lligar de mans i peus amb una cinta aïllant. Ell s'hi va encarar i el resultat van ser vuit costelles trencades, una operació i més d'una setmana ingressat a l'Hospital Josep Trueta de Girona. Van agafar-li 500 euros que portava a la butxaca i més de 2.000 que hi havia dins de la caixa forta, a part del cotxe. "Els primers dies et preguntes què t'ha passat i per què a mi", explica. Quan va sortir de l'hospital va anar alguns matins a casa seva, però no a dormir perquè a causa de les ferides no es podia valdre per ell sol. "A més, tenia por", reconeix.
Set mesos després va decidir tornar a instal·lar-s'hi. "Em sentia insegur, posava l'alarma quan era a casa, tot i que abans no ho feia, i comprovava dos o tres cops que tot estigués tancat", explica.
La crisi econòmica, que ha afectat especialment la seva feina, i la por, "que mai acaba de marxar", van fer que un any i mig després decidís vendre's l'habitatge per instal·lar-se en un pis situat al nucli urbà de Vidreres. "Ara no aniria mai a viure en una urbanització", assegura.
Els Mossos d'Esquadra van detenir cinc romanesos relacionats amb el robatori però van quedar en llibertat. "No era la seva veu", puntualitza. El Joan creu que hi ha hagut una falta d'implicació policial per resoldre el seu cas. "Per mi els Mossos no han fet bé la seva feina", diu. Els delinqüents que el van robar li generen "odi total" i confessa que li agradaria saber qui són perquè està convençut que han de ser coneguts d'algun conegut seu. "En aquella època estava molt bé econòmicament, em movia molt per les festes de Lloret de Mar i coneixia molta gent", diu. Continua tenint problemes per dormir però des del primer moment va decidir afrontar la situació ell sol. "Al principi en parlava perquè la gent preguntava, però ara ja no", diu. "És com una loteria, em va tocar perquè m'havia de tocar", afegeix. Assegura que l'episodi ha marcat un abans i un després en la seva vida. "Ara rumio més les coses, vaig més amb compte i sóc més desconfiat", explica. "La por no marxa mai", reitera mentre reconeix que no ha tornat a passar per la que era casa seva.
Ajuda psicològica per superar-ho
L'altra víctima prefereix mantenir l'anonimat. Tres delinqüents la van abordar, lligar, colpejar i amenaçar amb un ganivet quan sortia del cotxe per entrar a casa seva el novembre passat. Un cop a dins l'habitatge, que està allunyat del nucli urbà, la van tancar juntament amb una altra persona en una habitació, les van ruixar amb gasoil i van amenaçar de cremar-les sinó els deien on guardaven els diners i objectes de valor. Un cop aconseguit el botí, els lladres van marxar.
"Sóc forta i no vull viure amb por", repeteix en més d'una ocasió. Segurament per això en cap moment es va plantejar canviar de domicili. "La solució fàcil és fugir, però això és casa meva i no em faran fora d'aquí", deixa clar. "A més, tenint en compte que no es tracta d'un fet puntual, qui em garanteix que no em passarà en un altre lloc?", es pregunta. La clau per superar aquest episodi, assegura, és tornar com més aviat millor a la rutina diària. "És el millor per tirar endavant".
Ella ho va fer només tres dies després de l'assalt, quan els cops que va rebre encara no havien cicatritzat. Aquest retorn a la normalitat implica agafar el cotxe a primera hora del matí per anar a treballar i tornar a casa a quarts de set de la tarda, quan ja és fosc. És en aquest moment quan ha d'afrontar el seu gran repte: recórrer els pocs metres des del cotxe fins a la porta de l'entrada sense que aflorin totes les pors i inseguretats. "Arribar a casa és el meu punt negre perquè és on em van agafar els assaltants. A la resta de llocs -a diferència del Joan- no tinc por", explica. "Els primers dies fèiem combinacions perquè quan arribés a casa hi hagués algú esperant-me", afegeix.
L'ajuda psicològica que està rebent des del robatori i, sobretot, les ganes de tirar endavant han fet que actualment ja pugui recórrer aquest tram sola. "Haig de poder obrir i tancar la porta de casa amb total normalitat perquè és aquí on dormo cada dia, no hi ha cap més opció", explica. Quan ho fa, però, continua mirant que ningú la vigili. "He millorat una mica, però encara em queda molt camí per recórrer", reconeix. Un cop a casa, tanca les portes -abans no sempre ho feia- i es posa el mòbil a prop. No té problemes per dormir però assegura que la sensació d'estar sola dins de casa ha canviat perquè està neguitosa i sent tots els sorolls del carrer. "És impotent sentir-se insegura a casa teva quan és el lloc on t'hauries de sentir més protegida. És el teu espai", diu. Això, afegeix, és el que més em costa d'aturar.
Pel que fa als seus agressors, no li provoquen cap mena de sentiment. "Em són indiferents. M'és igual d'on són i qui són. Em va tocar a mi però li hauria pogut passar a qualsevol altra persona", conclou. Des de començament d'any ja han transcendit vuit robatoris violents a Catalunya -quatre a les comarques gironines, tres a les de Barcelona i un a Lleida-. L'últim, un assalt en un pis de Barcelona, va transcendir ahir.