La tanca de Melilla: acer per blindar la frontera sud d’Europa

Enviada Especial A MelillaEls joves subsaharians que volen entrar a Europa per Melilla ja no porten escales construïdes amb fusta del bosc per saltar la doble tanca de set metres d’alçada que blinda l’enclavament espanyol al nord del Marroc. Ara hi han instal·lat unes malles d’acer inclinades cap al costat marroquí que les fan molt inestables i han hagut d’idear un nou sistema: untar-se de sabó per relliscar de les mans dels agents de la Guàrdia Civil i tenir l’oportunitat de córrer fins a arribar al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants.

La barrera té uns 12 quilòmetres de longitud i segueix el traçat de la carretera de circumval·lació de la ciutat. Els joves nigerians, ghanesos, senegalesos, camerunesos o d’altres nacionalitats de l’Àfrica subsahariana han de superar primer els obstacles al costat marroquí: una carretera, un doble filat espinós, un fossar de dos metres de profunditat i quatre d’ample, i una pista de seguretat plena d’agents de les forces auxiliars i llocs de vigilància. És el dispositiu pactat per Espanya amb el regne alauita en l’anomenada política d’externalització de fronteres.

Si arriben a la tanca espanyola, es troben al davant un enorme entramat de filferro, ganivetes i malles que fortifica el somni europeu. La tanca és d’acer i el seu cost inicial, el 1998, va ser de 33 milions d’euros. No hi ha dades oficials de quant han costat totes les ampliacions posteriors: a la primera tanca se n’hi va sumar una altra a tres metres de distància. L’alçada es va augmentar de tres a sis metres després de la crisi dels morts del 2005. El 2007 s’hi va afegir un tercer obstacle, un entramat de cables de tres metres d’alçada situat entre les dues barreres. També s’hi han incorporat filferros espinosos i últimament el govern del PP ha reintroduït en alguns punts els filats de ganivetes que l’executiu del PSOE havia col·locat i retirat per les denúncies de les ONG. “Quan saltes de nit la roba se t’enganxa a les ganivetes, que també tallen mans i braços”, deia dijous mostrant una cicatriu al braç Abdoulaye, un jove camerunès que ha tornat al bosc del mont Gurugú, al costat marroquí de la frontera, després d’intentar saltar dilluns passat. Molts dels seus companys també tenen ferides causades per l’ascens o per la caiguda: la forma de la tanca també impedeix que es protegeixin amb mantes durant el salt.

Càmeres i sensors

A més dels obstacles físics, la tecnologia també es posa el servei de blindar el territori espanyol: una alarma que salta quan algú es recolza en la part exterior de la valla, focus dissenyats per encegar, càmeres mòbils que s’orienten amb un detector de moviments, sirenes i llums que assenyalen els punts on algú intenta saltar i un dispersor de gas pebre que no s’ha arribat a estrenar pel perill que suposa utilitzar-lo contra gent que sol patir malalties respiratòries després d’un periple pel continent africà i la llarga estada al bosc a la intempèrie esperant l’oportunitat de saltar. Els pocs que arriben a superar tot això encara es troben helicòpters i torres i patrulles de vigilància equipades amb visors nocturns i tèrmics.

“Quan hi ha un salt és habitual que els agents de la Guàrdia Civil es posin enmig de les dues tanques i disparin bales de goma com les que es fan servir a Espanya”, denuncia José Palazón, responsable de Prodein, una ONG local que vetlla pels drets dels immigrants. “Se suposa que s’han de disparar a cinquanta metres de distància, però aquí no hi ha més d’un metre o dos i, a més, els disparen quan estan enfilats a la tanca”, afegeix.

Saltar sembla una missió impossible, però la desesperació i la determinació dels joves subsaharians de salvar-se de la misèria o la guerra i aconseguir una vida millor per a ells i les seves famílies és més forta. Però no tots els que superen el salt arriben al Centre d’Estada Temporal d’Estrangers: ONGs, partits i sindicats locals han denunciat deportacions il·legals. L’any passat dos subsaharians que van entrar en un cotxe esbotzant una porta de la tanca van ser retornats al Marroc sense cap procés d’identificació, com van reconèixer les mateixes autoritats de la ciutat autònoma, que dimarts hauran de prestar declaració als jutjats per una querella interposada per diverses entitats locals. “És habitual que hi hagi batudes fins i tot al centre de la ciutat: agafen els subsaharians i els tornen al Marroc per una porta de la tanca, fins i tot els que estan ferits”, denuncia Palazón. Són les anomenades expulsions en calent, que ara el govern pretén legalitzar amb una reforma de la llei d’estrangeria. L’ONG Human Rights Watch també ha denunciat en un informe recent aquestes pràctiques.

Els discursos en clau “d’invasió” no s’ajusten a les dades: segons l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) en tot l’any passat van entrar per Melilla 2.508 persones, 403 més que el 2012. Molts dels que van ser transferits a la Península utilitzen Espanya només com a porta d’entrada a Europa, i més en temps de crisi.

L’excepció de Schengen

Res de tot això no s’entén sense l’exclusió de Ceuta i Melilla del territori Schengen. Quan Espanya es va incorporar a l’acord europeu de lliure circulació de persones, va introduir una clàusula que n’exceptuava les dues ciutats autònomes del nord del Marroc. L’explicació és econòmica: els marroquins de Tànger i de Nador hi tenen permesa l’entrada i això dóna peu a un gran mercat (a Melilla hi ha botigues de totes les grans marques de roba) i l’entrada de mà d’obra barata, que són vitals per a l’economia dels enclavaments. Trenta mil marroquins de Nador entren cada dia a Melilla per comprar o treballar. Una font d’ingressos que fa innecessàries subvencions de Madrid. El pes del narcotràfic i el contraban de tota mena de mercaderies haurien de ser matèria d’un altre reportatge.

La jutge visita el lloc de la tragèdia de Ceuta

La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 6 de Ceuta, encarregada d’analitzar els vídeos de la tragèdia del dia 6 -quan van morir 15 subsaharians ofegats-, va voler conèixer ahir sobre el terreny el lloc on es van produir els fets. Segons van informar a Efe fonts policials i judicials, la jutge va visitar l’espigó d’El Tarajal, on van aparèixer tres dels cadàvers, però no va fer cap reconstrucció. Considera que la visita era necessària per poder interpretar el contingut de les gravacions de la Guàrdia Civil. Ahir dos immigrants subsaharians van ser interceptats per una patrulla marroquí quan intentaven arribar nedant a la costa de Ceuta.