Trànsit contracta un cobrador de multes

Barcelona/brussel·les.Des del mes de juliol hi ha una empresa italiana -Nivi Gestiones- que està recopilant totes les multes que el Servei Català de Trànsit (SCT) posa a conductors estrangers i que no té manera de cobrar. En quatre mesos ja n'ha recollit 40.000. Aquest és un problema important amb què es troba des de fa temps el SCT -el 2011 es va quedar sense cobrar 162.000 multes a estrangers, i el 2012 van ser 191.000-, i aquest any ha decidit posar-hi remei, empès per la crisi econòmica. Va fer un concurs públic i Nivi Gestiones és l'única que s'hi va presentar perquè és l'única a Europa que s'hi dedica. "Mentre no entri en vigor la directiva europea per intercanviar informació dels propietaris dels cotxes multats entre els estats, aquesta empresa ja ens està recollint la informació. Llavors ja ens encarregarem nosaltres dels infractors de països de la UE, i l'empresa es dedicarà a perseguir les multes dels conductors de fora de la Unió", explica a l'ARA el director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, que recorda que van decidir contractar aquest servei per recomanació del Servei de Trànsit del govern basc, que hi treballa des de l'abril del 2012 i ha aconseguit cobrar el 60% de les multes. Nivi Gestiones només cobra per cada multa recuperada, i se'n queda el 40%. A l'Estat el primer municipi que va contractar aquesta empresa va ser Palma, que tenia un problema greu per cobrar les multes als turistes. "El més important és acabar amb la impunitat que tenen els conductors fora del seu país", comenta Joan Josep Isern.

També 22 ajuntaments

El Servei Català de Trànsit, però, no és la primera administració pública catalana que ha contractat aquest servei extern per recaptar les multes que fins ara no podia cobrar. De moment, 22 ajuntaments ja s'han adherit als convenis que Nivi Gestiones ha signat amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i la Diputació de Girona per al cobrament d'aquestes multes a persones de fora de l'Estat. Els municipis són l'Ampolla, l'Ametlla de Mar, Calonge, la Bisbal d'Empordà, Cadaqués, Cassà de la Selva, l'Escala, Forallac, la Jonquera, Llagostera, Llançà, Palafrugell, Puigcerdà, Ribes de Freser, Roses, Salt, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Torroella de Montgrí, Tossa de Mar i Figueres. La majoria d'aquests municipis reben molt turisme, i tenen molts problemes per cobrar les multes dels cotxes estrangers, especialment les d'aparcament.

Com funciona l'empresa?

Nivi Gestiones és una empresa italiana que va néixer fa 50 anys per recuperar els peatges impagats del seu país. Quan va intentar cobrar els peatges a conductors estrangers es va adonar de la dificultat d'aconseguir-ho, per la desconfiança que hi ha entre els països a l'hora de cedir-se dades particulars dels seus ciutadans. Davant aquest buit, el 2005 Nivi va crear una divisió dedicada a recuperar les multes de trànsit a l'estranger, i oferir els seus serveis a les administracions, que veuen com cada any han de guardar en un calaix un munt de sancions. El funcionament és senzill, l'administració els passa la llista de les matrícules dels cotxes estrangers -o nacionals però conduïts per estrangers, com els vehicles llogats-, els localitzen a través d'una xarxa diplomàtica d'intercanvi d'informació extraoficial amb altres països teixida des de fa anys, i els envien la notificació de la multa. Aquesta notificació s'envia en nom de l'administració de torn; el nom de l'empresa no apareix enlloc. Quan el conductor la rep pot accedir a una pàgina web per veure el seu expedient, i té un número de telèfon on pot trucar per informar-se, i l'atenen en el seu idioma. Aquest és un dels aspectes de Nivi més valorats per les administracions, ja que tenir un servei de traducció en quasi tots els idiomes té un cost inassumible. Quan l'infractor truca, l'empresa l'informa de la sanció, li explica com pot presentar al·legacions -li envia diversos esborranys preescrits-, i com ha de pagar. El cobrament el fa directament l'administració, que té accés en temps real sempre a tots els tràmits. La feina de Nivi Gestiones acaba aquí, i si el multat no vol pagar no hi pot fer res. Tot i això, la mitjana de cobrament de multes està al voltant del 65%.

Menys fronteres a la UE, aviat

A les carreteres i autopistes europees, al voltant del 15% de les infraccions de trànsit les cometen conductors estrangers, tot i que en països com França, per exemple, és una de cada quatre. La directiva (anomenada Eucaris), que entrarà en vigor en les setmanes vinents, suprimirà les fronteres europees a l'hora de multar els conductors per les vuit infraccions de trànsit més greus -fins ara la llei de protecció de dades ho impedia-, entre les quals hi ha les responsables del 75% de les morts a la carretera: circular a una velocitat més alta de la permesa, saltar-se un semàfor en vermell, circular sense el cinturó de seguretat i conduir sota els efectes de l'alcohol. Però queda fora de la directiva una de les multes més freqüents, la d'aparcament.

Gràcies a l'intercanvi d'informació entre les autoritats de trànsit dels diversos estats membres, quan un vehicle amb matrícula estrangera cometi una de les vuit infraccions que preveu la directiva europea, el titular del vehicle podrà ser identificat i rebrà la multa a casa seva. Fins ara la majoria d'aquestes infraccions quedaven impunes si la policia no obligava el conductor a aturar-se i a pagar al moment o si entre els dos països no hi havia un acord bilateral. Per aquest motiu, les multes que no es cobraven mai són les de velocitat amb els radars de carreteres.

La UE va aprovar la directiva el 25 d'octubre del 2011, i va donar dos anys als estats membres per adaptar-hi les seves lleis. El 7 de novembre era la data límit perquè els països s'hi adaptessin i pogués entrar en vigor, però molts han fet els deures tard, entre els quals Espanya, i les aniran aprovant durant les pròximes setmanes, o mesos. Només tres països -el Regne Unit, Dinamarca i Irlanda- queden exclosos de la norma per voluntat pròpia i no s'aplicarà al seu territori.

"Les noves normes tindran un efecte dissuasiu i modificaran conductes. Hi ha molta gent que segueixen pensant que quan viatgen a l'estranger deixen d'aplicar-se les normes. El meu missatge per a aquestes persones és el següent: les normes sí que s'apliquen. I ara farem que es compleixin", assegura el comissari europeu de Transports, Siim Kallas.

Una directiva coixa

Tot i la contundència del seu missatge, el cert és que la directiva entra en vigor amb una llacuna important, el cobrament de les multes. La norma no deixa clar què passa si el conductor que rep la multa no la paga. Sobre el paper, els tribunals del país d'origen podrien perseguir judicialment la persona multada gràcies a una norma europea de resolucions judicials, però a la pràctica resultarà molt difícil, si no impossible, obligar que se'n faci el pagament. Només els costos judicials superarien amb escreix l'import de la multa.

Conscient d'això, i que una multa prescriu als sis mesos si no s'ha localitzat i informat l'infractor, el Servei Català de Trànsit ha decidit identificar ja des del juliol tots els conductors multats de països de la UE. Si la directiva entra en vigor a finals d'any, Catalunya podrà reclamar els imports de les multes dels sis mesos anteriors.

Tres municipis tenen els radars externalitzats

L'externalització del servei de radar s'està estenent, i més en temps de crisi, en què les arques de l'administració estan buides. Hi ha tres municipis que han decidit cedir a una empresa privada la instal·lació i la gestió dels radars de velocitat. Es tracta de Mollet del Vallès i Montgat -a l'empresa basca Bilbomátic- i Santa Eulàlia de Ronçana -a la sabadellenca Aluvisa-. Aquestes empreses es queden un percentatge de les multes cobrades (entre un 20% i un 35%), però en el cas de Bilbomátic també es cobra un avançament dels beneficis a compte. A més, la Diputació de Barcelona es queda el 4% de la recaptació, perquè s'encarrega de cobrar les multes de Mollet i Montgat. En el cas de Santa Eulàlia de Ronçana, l'Ajuntament preveu que el 2013 ingressarà uns 140.000 euros d'aquestes multes, i el 2014 uns 300.000. En aquests tres municipis hi ha hagut moltes queixes perquè consideren que tenen afany recaptatori.