Equipaments

L'històric restaurant de La Mola penja d'un fil

La concessió de l'establiment acaba a principis de 2024 i és improrrogable

3 min
La Mola ben blanca ahir a la tarda // Jaume Cusidó

Barcelona"El Restaurant de La Mola forma part de l'edifici històric del Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt (S. X), situat en el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt". Així es descriu al seu web l'històric restaurant La Mola, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i així és per a molts dels catalans que alguna vegada han pujat la Mola. I és que, segons la propietària del restaurant, Gemma Gimferrer, el local té més de mig segle de vida i ja fa 57 anys que està en funcionament. Ara, però, la Diputació de Barcelona, propietària del parc natural, estudia canviar el model de l'equipament. Això faria que a principis de 2024, quan acaba la concessió improrrogable que actualment ostenta el restaurant, hagués de tancar.

L'alarma va sonar quan es va difondre una carta de Gimferrer enviada a amics i coneguts: "Ens ha arribat que la Diputació de Barcelona no té intenció de renovar la concessió de La Mola", diu. La sorpresa es va fer evident ràpidament, ja que a la xarxa social X (antic Twitter) es va qüestionar la veracitat del fet. L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va voler respondre públicament als missatges que preguntaven sobre el futur del restaurant: "La concessió acaba, però la nostra voluntat és que no es perdi aquest equipament".

Els plans de la Diputació de Barcelona no són tan clars. Mitjançant un comunicat han anunciat que "la Diputació estudia el model de futur de l'espai la Mola", fet que implica que es tenen en compte totes les possibilitats. Fonts de la Diputació expliquen que la concessió és improrrogable per dos motius: la normativa de contractació pública s'ha anat desplegant durant el temps de concessió i n'ha canviat els termes, i la normativa de la Carta Europea de Turisme Sostenible, a la qual el parc natural està vinculada des del 2011, també ha evolucionat en aquest temps.

Des de la Diputació, les fonts consultades asseguren que el full de ruta era conegut per totes les parts i que la proposta per la següent licitació de la gestió de l'equipament constarà dels mateixos serveis que actualment s'ofereixen a l'espai: un servei d'educació ambiental i de patrimoni cultural, un punt d'informació d'acollida i lleure als visitants, i el servei de bar i restauració, però adaptat a la nova normativa i al nou context. Aquesta proposta de la Diputació se sotmetrà al Consell Coordinador del Parc –en què es reuneixen la Diputació i els municipis amb competències al parc— i a un òrgan consultiu en el qual també participen entitats i empreses. El consell s'havia de reunir aquest novembre, però encara no s'ha posat data. Segons la Diputació, el model pel qual finalment s'apostarà serà consensuat amb tots aquests actors.

Malgrat tot, el restaurant, tal com tothom el coneix fins ara, no podrà seguir després de l'hivern. "La gent continuarà pujant igualment, però la diferència serà que ningú es preocuparà de recollir les deixalles que la gent puja però no baixa. [...] Ningú vigilarà pel bon estat del monestir del segle X. Ara ho fem nosaltres", assegura Gimferrer en el missatge distribuït entre amics i familiars. El monestir està declarat bé cultural d'interès nacional i des de l'entorn del restaurant reivindiquen que ells s'ocupen de la conservació i manteniment de les instal·lacions, així com de la cura del paisatge, i que ho feien abans que la Diputació de Barcelona comprés el parc nacional. Tenien un pacte amb l'anterior propietari –expliquen– i, després de la compra, van aconseguir seguir al monestir mitjançant les concessions de la Diputació.

"El fet que es tanqui la instal·lació provocarà una destrucció del patrimoni i una degradació de l'entorn perquè no hi ha pla B", denuncia Gimferrer en el seu text en el qual subratlla que, durant aquestes més de cinc dècades, el restaurant –que puja el menjar mitjançant mules perquè cap vehicle pot accedir als 1.100 metres d'altitud on s'ubica– ha arrelat al territori i s'ha convertit en una part més del paisatge del cim de la Mola i un referent pels 300.000 visitants que rep el parc anualment.

stats