Una víctima del radar de Platja d’Aro: “M’ha posat trenta multes”

BarcelonaTé només tres anys de vida, temps suficient per situar-se com un dels tres radars que lideren el rànquing de multes de tot Catalunya. Està situat al quilòmetre 312,78 de la C-31, al terme municipal de Platja d’Aro, i forma part de l’autovia de 48 quilòmetres que enllaça l’autopista AP-7 amb la Costa Brava centre (de Vidreres a Palafrugell). A la mateixa autovia, però en sentit contrari, hi ha un altre radar que també ocupa un lloc al pòdium, el de la C-35 a Caldes de Malavella. Tots dos es van instal·lar al mateix temps, l’estiu del 2011, dins d’un paquet format per 30 nous radars que es van repartir per les carreteres catalanes.

Una de les víctimes del radar de Platja d’Aro ha sigut Gerard Cruañas. Viu al municipi baixempordanès i durant tres anys anava diàriament a Malgrat de Mar, on treballava en una sucursal bancària. Li costa recordar la quantitat exacta de multes que li han arribat del radar. “Me n’ha posat una trentena en poc més d’un mes i, després, alguna més”, assegura. El gruix important li va arribar durant els primers mesos de funcionament de l’aparell. Eren multes d’entre 100 i 200 euros per anar a poc més de 90 quilòmetres per hora. “Durant tres setmanes me’n van arribar una quinzena”, explica. Les va pagar per poder tenir el descompte del 50%. “Quan ja portava 2.000 euros gastats, em vaig emprenyar i vaig decidir no pagar-ne més”, explica. Viu en una casa aïllada on hi ha problemes amb el correu i això fa que moltes vegades els certificats arribin tard. Tot i així les setmanes següents n’hi van notificar una quinzena més. Les va ignorar, però uns mesos més tard va decidir retirar els diners que tenia d’un pla de pensions i es va trobar amb una notificació d’embargament d’Hisenda de 3.000 euros. “Els vaig pagar, no tenia més remei”, recorda. El Gerard en cap moment es va plantejar recórrer les multes perquè assegura que un excés de velocitat és un fet objectiu “difícil de justificar”. Tot i així, denuncia que el radar està situat estratègicament per enxampar el màxim de conductors possibles. “Després d’una autovia en què circules a 100 quilòmetres per hora, et trobes un senyal vertical que limita la velocitat a 80 i, a pocs metres, el radar. Tens temps de reduir fins a 90, però no fins a 80”, lamenta. A més a més, el radar no és la típica caixa posada a peu de carretera, sinó que està enlairat. Tot i que després d’aquest episodi intenta no abaixar la guàrdia quan circula per aquest punt, l’aparell l’ha enxampat algun cop més.

El radar de Platja d’Aro lidera el rànquing de multes pràcticament des que es va instal·lar. Durant els primers cinc mesos de funcionament va enxampar prop de 21.000 conductors. Són gairebé la meitat de multes que van posar els 33 radars ubicats a les comarques gironines tot l’any 2010 (en total 46.300 sancions). En aquests cinc mesos l’aparell va posar gairebé 4.200 sancions al mes, 133 diàries. Actualment el Servei Català de Trànsit (SCT) ja no dóna dades concretes de cada radar. Davant d’aquest registre de xifres i les queixes dels conductors, el SCT va optar per senyalitzar-lo amb un cartell lluminós. El Gerard també ha sigut víctima del radar de Caldes de Malavella de la C-35, tot i que en menor mesura. En aquest punt, la velocitat màxima és de 100 quilòmetres per hora.

Més de 400.000 sancionats

El tercer radar que més multa a Catalunya és el de la C-31 nord a l’alçada de Badalona. L’aparell està situat al quilòmetre 211,43 en direcció Barcelona. Aquí el límit de velocitat, com en el cas del de Platja d’Aro, està fixat a 80 quilòmetres per hora. Entre gener i setembre d’aquest any, els radars fixos situats a les carreteres catalanes ja han caçat 606.310 cotxes amb excés de velocitat, una xifra que augmenta fins a 659.034 si s’hi afegeixen els vehicles enxampats pels radars mòbils dels Mossos d’Esquadra. Trànsit ha obert un expedient per multar els conductors, i en 402.692 casos el procés ja ha derivat en una sanció ferma. A Catalunya hi ha repartits uns 225 radars fixos arreu de la xarxa viària. Cobreixen tant trams d’autopistes com d’autovies i carreteres amb l’objectiu que els conductors no premin l’accelerador més del que permet la llei.