Les denúncies per trencaments de condemna per violència masclista quasi es doblen en 13 anys

BarcelonaTenia 11 anys i els seus pares ja la deixaven tornar sola de l'acadèmia d'anglès. Era un trajecte curt caminant, de tres carrers. De sobte, va notar una presència estranya. “Algú em perseguia”, descriu la Junkal, una noia de 22 anys. Era un home que, just quan ella va entrar al portal de casa seva, s'hi va abraonar i la va intimidar. “No va anar més enllà”, comenta. Tot i això, ho va viure com una agressió que mai va arribar a denunciar. Com ella, es calcula que només dues de cada deu dones denuncien els actes de violència masclista que pateixen. Però les denúncies augmenten exponencialment: des del 2012 han pujat un 700% les violències sexuals i un 275% l'assetjament masclista. I la gran pregunta és si darrere d'això no només hi ha una sensibilització més gran i canvis penals que ho han afavorit: “També ens hem de preguntar si augmenta el fenomen”, assegura la comissària dels Mossos d'Esquadra Marta Fernández.

Segons la darrera enquesta de violències masclistes del departament d'Interior, del 2021, vuit de cada deu dones han patit violència masclista al llarg de la vida, des d'un comentari vexatori fins a una violació. Algunes n'han patit més d'una vegada. Van passar tres anys i la Junkal va anar a les festes del barri amb una amiga. Va ser una de les primeres nits que sortia. En un lavabo, un noi que coneixia la va agredir sexualment. Segons la mateixa enquesta, més de la meitat de les dones d'entre 16 i 29 anys asseguren que han estat víctimes de violència sexual o psicològica. Sis de cada deu han patit violència digital, un 10% física i a gairebé un 5% les han intentat violar. Tres de cada deu noies menors de 15 anys, l'edat que tenia llavors la Junkal, han patit violència masclista.

La comissària Fernández ha anat apuntant cadascuna d'aquestes dades durant la primera sessió de les Jornades sobre Feminicidis i altres formes de violència greu vers les dones que organitzen aquesta setmana els Mossos, i la Junkal ha relatat les ferides obertes i el patiment que hi ha darrere de cada xifra. Una ferida que “mai es tanca” i un patiment que no desapareix quan acaba l'agressió. Aquest cop, la Junkal va decidir denunciar. Va fer cua en una comissaria plena de gent que es volia renovar el DNI. En una oficina “blanca, freda” en la qual va ser atesa per un home darrere d'un vidre. Tot va anar a pitjor quan, durant la investigació, es va sentir jutjada “per haver canviat algun detall”. “Semblava que tot era culpa meva”, lamenta. “Ens manquen sovint els instruments d'abordatge integral per donar una millor atenció a les víctimes. Hem de millorar aquest acompanyament”, ha afirmat la consellera d'Interior, Núria Parlon.

Moment de “retrocés”

La comissària Fernández ha afirmat que s'ha de posar més el focus en l'agressor i ha admès que el moment és greu, “de retrocés”. Un 23% dels nois joves consideren que la violència de gènere és un invent ideològic, un percentatge que també augmenta entre les dones. A més, al 72% dels nois d'entre 12 i 29 anys els preocupa ser acusats injustament de violència de gènere. Darrere d'aquestes xifres hi ha, en paraules de Fernández, un discurs “negacionista”, atiat a les xarxes socials i per certes ideologies. “S'ha d'incidir més en l'educació dels joves”, ha insistit.

La Nerea i la Martina tenien 6 i 2 anys, respectivament. El 25 de setembre del 2018, el seu pare les va assassinar i després es va llevar la vida a Castelló. La mare, l'Itziar, es volia divorciar d'ell, estaven en ple procés de separació i tenia la custòdia de les nenes. De petita, la Itziar teixia amb la seva àvia i quan li van prendre per sempre les seves filles va recuperar l'afició. Dues papallones liles, fetes amb ganxet, serien sempre les seves filles. Aquestes papallones han volat molt més enllà: de la mà d'Isabel Gallardo, han creat Latido Mariposas, una associació que visita escoles i convida els nens a fer papallones de ganxet per fomentar “el respecte i la igualtat”.

“S'ha de parlar amb els fills de la violència. Les amigues preguntaven per la Nerea i la Martina”, ha afirmat la Itziar en la mateixa jornada. Una violència que al principi no existeix, que és com “una lluna de mel” i que sempre va a més, fins a límits “inimaginables”. “La víctima tarda molt de temps a adonar-se que és una víctima”, sentencia. I, després, se les “prejutja”. “S'ignoren proves, s'allarguen injustificablement els procediments”, lamenta.

Des del 2012 han crescut un 82% els trencaments de condemna dels agressors. Un 34% dels autors van realitzar entre dos i cinc trencaments de condemna i un 4,4% més de sis reincidències. “És important que ens preguntem què hi podem fer. Per què el sistema actual no fa desistir els autors?”, ha dit Fernández. També han augmentat un 762% les denúncies per difusió no consentida de fotografies o vídeos íntims. I el delicte d'impagament de pensions també ha augmentat un 28%. “Cal un replantejament”, ha acceptat la comissària.

Després de la polèmica generada a Madrid per un informe de la Fiscalia General de l'Estat alertant dels problemes de les polseres telemàtiques, Andrea Garcia, sergenta en cap de la unitat central d'atenció i seguiment de les víctimes dels Mossos, ha indicat que actualment la policia catalana té 127 mesures de control telemàtic per a agressors i no s'ha detectat cap incidència. Amb tot, ha admès que els preocupa que disminueixi la confiança de les víctimes en aquest sistema.

La xifra negra

Des del 2008, fins a 221 dones han mort a mans de la seva parella, exparella o un familiar, i han quedat orfes 54 nens i nenes menors d'edat. De mitjana, les víctimes tenien 42 anys i només el 27% havien presentat una denúncia contra el seu agressor amb anterioritat. La denúncia de la Junkal contra el noi que la va agredir al lavabo es va acabar arxivant. En un principi, la Karina no es va ni plantejar denunciar. Vivia a Colòmbia, però va haver de fer l'impossible per venir a Espanya quan la seva filla embarassada, que vivia aquí, es va posar malalta. “Estava a punt de perdre la criatura”, recorda. I va confiar en una amiga, “molt amiga”, que la va acabar traint: amb la falsa promesa d'una feina estable, va acabar en un pis, on va passar un “infern” de prostitució forçada, del qual va aconseguir escapar-se.

Però tenia por, una fòbia extrema que la fessin fora del país pel fet de no tenir documentació. Es va escapar i va anar a parar a nous “inferns”. Un en un club de carretera i un altre en un pis de Saragossa, on el propietari la va acabar agredint sexualment. “La meva filla i la meva neta depenien econòmicament de mi”, es justifica. Finalment, una dona la va obligar a denunciar, cosa que encara la va fer sentir més insegura quan la van interrogar diverses vegades. Sempre ho feien homes. Ara explica el seu infern en un auditori ple i treballa en una fundació per ajudar dones que han patit com ella.

El patiment de la Junkal no es va acabar als 15 anys. Amb la majoria d'edat, un dia va demanar menjar per emportar-se. En aquest moment, la Junkal no pot continuar el relat. La fiscal del seu cas, present a la jornada, l'ha de tranquil·litzar. I, amb dificultats, continua: un fals rider la va agredir sexualment a la porta de casa seva. “No volia denunciar, els meus pares m'hi van obligar”. Era la tercera vegada que patia una agressió i era una de les quatre víctimes d'un violador en sèrie disfressat de repartidor que va acabar condemnat a onze anys de presó. En aquest procés sí que es va sentir acompanyada: “Vaig fer les paus amb les institucions”, afirma. Però el dolor “no se n'ha anat”.

“Aquell dia rebutjava el dolor, però no sabia que m'havien fet un mal permanent”. L'Asha tenia 5 anys i encara vivia a Kènia quan li van demanar que anés a comprar fulles d'afaitar. Un cop a casa, li van treure la roba interior, la van immobilitzar i li van practicar una mutilació genital. “No em sortien les llàgrimes, em van posar un drap a la boca, cridar era un senyal de debilitat”, recorda. I després va venir la regla i les infeccions, i el “t'has de casar”. Es va quedar embarassada i volia que el fill desaparegués i, si no era possible, que no fos una nena. Ara, la seva filla ja té 36 anys i ella pilota l'organització Save a Girl per evitar més històries com la seva. L'any passat, els Mossos van detectar 12 casos de mutilació genital femenina.