La violència vicària entra al Codi Penal: les claus de la nova llei del govern espanyol
Igualtat proposa castigar amb fins a tres anys de presó la violència familiar amb persones interposades
MadridEl consell de ministres ha aprovat aquest dimarts en primera volta un avantprojecte de llei orgànica amb l'objectiu de protegir les dones víctimes de violència vicària, és a dir, la que es produeix en el context familiar. La principal novetat és que es crearà un delicte específic al Codi Penal. El projecte haurà de passar els informes preceptius, aprovar-se en segona volta i passar pel Congrés, així que el camí d'aprovació encara serà llarg. Aquestes són les claus que recull l'avantprojecte impulsat per la ministra d'Igualtat, Ana Redondo:
Què és la violència vicària?
La definició s'estipula en la llei orgànica contra la violència de gènere de 2004, aprovada durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La violència vicària és aquella que s’exerceix contra una dona per part de la parella o l'exparella a través d'una persona interposada. Poden ser els fills, descendents, majors amb discapacitat sotmesos a custòdia, ascendents, germans o la parella actual de la víctima.
Nou delicte al Codi Penal
El Codi Penal tindrà un nou article 173 bis per penalitzar la violència vicària amb entre sis mesos i tres anys de presó. Hi haurà un tipus genèric referit a la violència domèstica contra persones que no necessàriament siguin dones, i un d'agreujat si el delicte es comet en el context de violència de gènere, que imposarà les penes en el grau superior. Aquesta distinció es fa perquè estipular el delicte únicament com a violència contra dones seria "discriminatori", segons doctrina del Tribunal Constitucional, i per això es fa servir la tècnica jurídica del tipus agreujat.
El cas Bretón
S'introdueix una pena accessòria a l'article 70 del Codi Penal per tipificar també situacions com el cas José Bretón. Fa referència a la polèmica sobre la publicació d'un llibre en què s'explicava l'assassinat de dos germans menors per part del seu pare. El que es pretén amb aquest canvi és prohibir la publicació d'informacions i documents per part del victimari que directament o indirectament causin dolor a les víctimes. L'objectiu, ha explicat Redondo, és anticipar una solució al conflicte de drets que suscita un cas així entre la llibertat de creació i la integritat moral de les víctimes.
Escoltar el menor per a la custòdia
Es modifica l'article 92.6 del Codi Civil per establir que, per norma general, s'haurà d'escoltar els fills menors, així com els majors d'edat amb discapacitat, a l'hora de decidir sobre la guàrdia o custòdia. Excepcionalment, no serà així en aquells casos en què sigui "impossible" l'escolta del menor o "interfereixi directament a l’interès superior del menor", ha explicat Redondo.
També s'introdueixen canvis a l'article 94 per reforçar la fonamentació a l'hora d'establir règims de visites, comunicació o estada quan el progenitor tingui obert un procés penal per violència domèstica o de gènere. Catalunya, però, té el seu propi Codi Civil, i perquè aquests canvis hi tinguin vigència caldrà afegir-los també a la norma catalana. Fonts jurídiques apunten que el Codi Civil català ja recull la violència vicària com una forma de violència masclista, i per tant el canvi més gran en l'àmbit civil seria el fet d'escoltar els fills menors abans de decidir sobre la custòdia. A més, l'avantprojecte aprovat aquest dimarts retoca la llei orgànica de protecció jurídica del menor i la llei d'enjudiciament civil per incloure expressament que es considerarà situació de risc que un menor d'edat estigui exposat a la violència vicària.
Formació específica dels jutges
Finalment, la norma també preveu canvis a la llei orgànica del poder judicial perquè el Consell General del Poder Judicial ofereixi obligatòriament formacions específiques als jutges en violència vicària, tal com ja succeeix en violència de gènere. Serà un "element indispensable en l’accés i promoció dins la carrera judicial", ha assegurat la ministra.
El titular del jutjat de violència sobre la dona número 1 de Barcelona, Carlos Pascual Alfaro, celebra la iniciativa perquè "supleix un buit que hi havia". En conversa amb l'ARA, comenta que fins ara es castigava els victimaris per l'assassinat dels menors, però l'ordenament jurídic no donava prou resposta al dany a dones pel fet que la parella o exparella mati el seu fill o el dany al menor per maltractaments que no arribin a crim, per exemple.