Benvinguts al paradís de les crispetes i les pel·lis ‘made in Hollywood’

Redactor en cap de ‘Fotogramas’ a BarcelonaMenestral

Desapareguts el Balmes (el primitiu, no les multisales de V.O. de més amunt), el Fontana, l’Arkadin, el Diagonal o l’ABC, el Bosque regna en solitari en un vast territori àvid de cinema comercial i doblat. Trossejat en nou sales, l’antic Bosque de la rambla del Prat encara conserva una pantalla que emociona fins a la llagrimeta per les seves dimensions: és la sala 1, que pot acollir 500 espectadors. La més petita, la número 8, té 173 butaques. “No barrejar llaminadures amb diferent preu”, ens avisa un rètol de la concorreguda zona d’aprovisionament. Uns pares i els seus dos fills es poden deixar ben bé uns 24 euros en teca. Ben proveït d’ascensors, té un hall amb desnivell, i un públic heterogeni que barreja la menestralia i els gitanos de Gràcia amb els homes i dones de Sant Gervasi que no passen precisament gana. A les portes del Bosque sempre hi ha, assegut, algú que demana.

‘Western’

El complex lúdic Heron City té nom de poblat de l’Oest, a l’estil de l’Esplugas City d’antany, i aspecte de decorat delirant de Blade Runne r o de parc d’atraccions de Michael Jackson. Abans d’arribar a les seves 16 sales, els ulls se’t disparen cap a mil i un racons i personatges: des d’un tipus que et fa un test de l’estrès a infinitud de botigues de roba i cadenes d’entrepans. Ja dins del hall del complex, pots jugar al futbolí abans o després de comprar les entrades en un llarg mostrador on conviuen els nois i noies que venen els tiquets i els que et serveixen la manduca i el mam. Moltes escales mecàniques o no mecàniques et condueixen a la part de dalt, la de les sales. Per l’amè camí et topes amb una estàtua de Charlot o de Harold Lloyd. A fora, al carrer, un immens cartell ja t’ha avisat: “ Diviértete, ilusiónate, emociónate con el cine ”. Prova superada.

Mariner

El Cinesa Maremagnum té pinta de submarí encallat al Port Vell. Com si el rovellat Nautilus del capità Nemo hagués dit prou als viatges per obrir vuit sales vintage en el seu interior. Els al·lèrgics a l’agradable ferum de crispeta, que ni s’hi atansin. Els sortirà urticària. Anar a aquest cinema té emocionants connotacions de gran aventura. La passarel·la que t’hi porta ajuda a crear la sensació d’estar a punt d’arribar a una illa dels pirates sobrevolada per gavines hitchcockianes. Com si sortissis a la recerca d’un cofre ple de... pel·lícules. A l’entrada de tot el complex lúdic, unes lletres immenses t’adverteixen que l’illa ha estat colonitzada (definitivament?) pels anglosaxons: “Shopping & Dining at the Marina”. Però això no vol dir que el públic que omple el Cinesa Maremagnum sigui guiri: són veïns de la Barceloneta de tota la vida, com els cronistes del barri Toni Iturbe i Begoña García Carteron. Perquè els galifardeus nudistes dels pisos il·legals ni s’hi atansen. Encara sort!

Torero

Són 12 sales embotides on fins no fa gaire hi havia una plaça de braus, i els espectadors obsequiaven amb els seus olés les matances de toreros que marcaven paquet. Ara els espectadors de l’Arenas usen les escales mecàniques o els ascensors per pujar fins a una planta de tons grana en què els toros han estat substituïts per zombis o tortugues ninja, que es defensen millor. Els cinemes, distribuïts al voltant d’una rotllana amb una balconada enmig, tenen de veïns, a part d’una munió de botigues i de locals de restauració, un gran gimnàs i una mostra de cossos humans que fa esgarrifar. Si segueixes pujant, arribes a la terrassa, una talaia amb unes vistes de Montjuïc impressionants. Allà hi trobes molts xandalls, i molts russos i moltes parelles joves de gais que, el dia que redactàvem aquest reportatge, feien temps abans d’anar a veure Lady Gaga. Les pantalles de l’Arenas molen per les seves dimensions, i el seu potent so pot arribar a atabalar, però, ves, ¿no és el que hi busquem?

Burgès

En funcionament des de l’any 1999, el fascinant i comodíssim Cinesa Diagonal està ficat dins d’una mena de cràter que allotja 11 sales. Desenganyem-nos: segurament, un alt percentatge de la seva burgesa clientela pixa colònia, però també consumeix un producte tan popular i interclassista com són les crispetes. I fa llargues cues per aconseguir-ne. El hall té un sostre de mirall que et permet arreglar-te el pentinat per si et creues amb els socis del gimnàs o els banyistes de la piscina del costat, i hi vols lligar. Aquí hi ha molt bons partits! Això sí, el client prototípic pot ser que visqui de rendes, però es queixa dels preus de les estrenes com el més humil dels mortals. Aquí dins, sembla que ser morè està prohibit: és una invasió de dones rosses amb botes de muntar a cavall. I d’adults i nens que parlen en castellà. Es deu parlar més en castellà que a Valladolid o Segòvia. I, com en altres complexos, de tant en tant, s’hi projecten òperes i ofereixen interessants ofertes i descomptes. Perquè no hi hagi queixes. A la sortida, si no et recull un xofer en un Mercedes per dur-te a casa o a un restaurant caret, pots apuntar-te al club dels perdedors.