A la foto de portada i a la de l’esquerra es veu el Gani recorrent els carrers destrossats de Kobane. Gani Mirzo és un músic que viu a Barcelona. Es va exiliar el 1993 perquè al seu país, Síria, sentia que no podia viure ni treballar com a kurd. Aquest any ha tornat al seu país per portar-hi un contenidor carregat d’instruments musicals que ha recollit amb l’ajuda de l’ONG Músics sense Fronteres i la solidaritat d’entitats del País Basc. 
 Poeta, ballarí i pintor, amic del Gani amb qui va compartir escenari de jove -les fotos de la pàgina anterior són de quan eren joves-, el Qassim, a sota, ara viu en una petita construcció del camp de refugiats de Gauelan, a la zona kurda de l’Iraq. Somia tornar a Síria. Al seu petit taller de Qamixlo, un bastió encara custodiat per les forces kurdes, el Safuan repara o construeix instruments, especialment els tradicionals del Kurdistan, com els tanburs. És autodidacte i va començar a fer-ho perquè li agradava la música i perquè el buzuq que tenia -l’hi havien regalat- s’havia espatllat. L’entorn de guerra és a tot arreu, i això ha afectat també la seva feina, ja que li costa trobar bons materials, no hi ha electricitat i tampoc té les eines que caldria. I molts nens no tenen accés als instruments, que abans eren comuns. “M’encanta veure venir els nens amb instruments”, explica. “Els hi arreglo, els ajudo i els dono tot el que puc. És millor veure’ls amb instruments que carregant armes”.  El Centre Cultural de Kobane és un dels pocs edificis que van quedar en peu en una ciutat que en un 90% va quedar en ruïnes. Un cop es va aconseguir fer fora l’Estat Islàmic, que havia cremat tots els llibres i instruments, els artistes kurds van recuperar la construcció i l’han convertida en un centre on hi ha tallers, aules de dansa, música o teatre, i també la biblioteca amb els llibres en kurd que la Parwin i els seus amics han anat recuperant amb moltes dificultats. Aquesta docent porta i fa créixer com pot l’única biblioteca que hi ha a la zona i mira de promocionar la lectura en escoles i centres educatius, perquè tenen clar que són el futur. “Estem recuperant la nostra veu. I les nostres paraules ara tenen lloc”, diu.

Retorn i esperança, l’art torna a florir al Kurdistan sirià després de la nit jihadista

Seguint l’estela de Gani Mirzo, un músic kurd exiliat a Barcelona des del 1993, resseguim quatre històries que expliquen la resiliència de la cultura kurda a Síria enmig de la devastació

Joc i activisme saps on és l’Estel·la?

Joc i activisme saps on és l’Estel·la?

En lloc de perseguir el Wally, es tracta de trobar l’Estel·la i, de pas, reviure amb humor les grans manifestacions de la intensa tardor del 2017

“Mai he sigut una gran fan de Cher. M’agrada cantar més  que no pas  escoltar-me  a mi mateixa”

“Mai he sigut una gran fan de Cher. M’agrada cantar més que no pas escoltar-me a mi mateixa”

Està a punt d’estrenar-se un musical a Broadway sobre la seva vida.

1 Comentaris

Tinc un problema...

Tinc un problema...

Ja no estic a gust a les xarxes socials

QuaNullam non lorem dapibus orci congue bibendum. Donec sollicitudin velit sit amet dolor condimentum vel pellentesque orci aliquet. Fusce aliquam nibh a sapien posuere volutpat. Nunc felis urna, semper a ullamcorper a, fermentum sed mauris. Cras at augue lectus. Donec tristique est sed quam congue tincidunt.

Dietari de la presó de Joaquim forn

Avui fa 319 dies que l’exconseller d’Interior està tancat en presó provisional. Des del primer dia es va proposar escriure un dietari que a partir del dia 20 de setembre, i editat per Enciclopèdia, es podrà trobar a les llibreries amb el títolEscrits de presó’. Oferim un avançament editorial, amb una selecció d’alguns dies clau, d’aquest testimoni honest de la vida d’un pres polític text _

12 Comentaris

Un dels escenaris predilectes per a l’escalada a Kàlimnos és la Grande Grotta, de la qual es poden veure dues perspectives diferents, tant a la imatge de la dreta com a la de l’esquerra. Al fons es veu l’illot de Telendos, que formava part de Kàlimnos fins que se’n va separar per un seguit de terratrèmols a principis del segle VI dC.  L’escaladora i professora Tania Matsuka, amb base a Kàlimnos, assegura que un dels grans beneficis d’aquest esport és el “nivell d’autoconsciència” que aporta a qui el practica mentre està penjat d’una paret, fruit de la concentració absoluta que requereix, necessària per fer l’esforç físic i salvar les dificultats tècniques que presenta cada mur. Les imatges són ben eloqüents. L’atractiu de Kàlimnos, però, va molt més enllà de les seves roques volcàniques, per bé que defineixen el paisatge, molt àrid. Al centre, en aquesta pàgina, una de les petites platges accessibles des del poble de Masouri, a través de l’Hotel Cairan, probablement el millor establiment de l’illa. A la pàgina del costat, una altra imatge d’un escalador penjat a la Grande Grotta, amb Telendos al fons, i una posta de sol des d’aquest mateix illot. L’edificació que es pot veure, amb el característic sostre pintat de blau, és la capella de culte ortodox Agios Geogrios. La visita a Telendos és obligada per a tots els qui viatgin a Kàlimnos.

Kàlimnos, l’illa dels escaladors

A les aigües de l’Egeu, ben a prop de la costa sud-occidental de Turquia, hi ha l’illa grega de Kàlimnos, una massa volcànica que és un dels grans paradisos del món per a l’escalada en roca

Terré, l’ànima de la renovació fotogràfica

Terré, l’ànima de la renovació fotogràfica

La Sala Canal de Isabel II recorre la trajectòria d’un dels referents fotogràfics de mitjans del segle XX

1 Comentaris

Tinc un problema...

Tinc un problema...

No dono a l'abast amb el consum cultural

1 Comentaris

“Sentim, hem de sentir. Els sentiments són importantíssims,
  i això s’està perdent”

Fina Miralles: "Per viure lliure has de tenir coratge"

Entrevista amb una de les artistes pioneres de l'art català conceptual dels anys 70 i Premi Nacional de Cultura

4 Comentaris

L’editorial Taschen ha publicat fa poc aquest llibre, que recull les fotografies i els textos d’anàlisi urbanística d’Oliver Wainwright, arquitecte reconegut i també crític de disseny i arquitectura del diari The Guardian. El llibre, que compta amb edició i disseny de Julius Wiedemann, inclou unes 200 fotografies fetes en diferents anys, així com un assaig sobre l’evolució urbanística de Pyongyang a càrrec també d’Oliver Wainwright en anglès, francès i alemany.  A la imatge gran, barris populars dels anys 60 vistos de dalt de la Torre de la Idea Juche. A sobre a la dreta, l’Hotel Ryugyong, l’edifici més alt de la ciutat, encara no inaugurat malgrat que les obres van començar als anys 80. A baix a l’esquerra, una perruqueria amb la limitada oferta de pentinats i un arc del triomf del 1982 fet per celebrar els 70 anys de vida de Kim Il-sung. A sota, un edifici de l’avinguda Kwangbok, dels anys 80, i un pavelló de la Fira de les Tres Revolucions (1992).

El decorat d’una utopia de formigó

Les fotos d’Oliver Wainwright mostren la lenta evolució de Corea del Nord

Els alts sous dels grans directius són un dels motius de les desigualtats

Civilitzar el capitalisme o barbàrie

El debat sobre el capitalisme i la seva reforma ha sigut un tema recurrent els últims anys. La revista ‘La Maleta de Portbou’ hi dedica el número de tardor i en reproduïm aquí l’article central, que escriu l’economista Antón Costas. Serveix també de preàmbul al dossier especial que publicarà el diari el dia 16 de setembre amb motiu del desè aniversari de la fallida de Lehman Brothers, que va iniciar la gran crisi

Retrat infogràfic fet amb la mitjana de les respostes dels deu entrevistats al llarg de les últimes deu setmanes.

Retrat de tots i de ningú

Al llarg de deu setmanes deu persones s’han prestat a participar en el joc de valorar la importància que en les seves vides tenen conceptes intangibles. El resultat són miralls en què tots ens podem veure reflectits. La mitjana dels valors que han donat aquestes persones ens permet retratar Ningú, una entitat alhora inútil i opressiva

Postpescadors ¿Pot tornar a ser pescador aquell que ha estat turista?

Postpescadors: ¿Pot tornar a ser pescador aquell que ha estat turista?

Ramon Tarridas, Josep Montmany i Ramon Boquera es guanyaven la vida pescant, però han hagut de canviar de feina sense oblidar la mar

2 Comentaris

Pierre Alechinsky, visceral i venerable

Pierre Alechinsky, visceral i venerable

L’artista belga, l’últim membre viu de l’històric grup artístic CoBrA, ha rebut als seus 91 anys el Praemium Imperiale del Japó, considerat el Nobel de les arts

1 Comentaris

La Terrazza de Bonanza, a Sant Juan de Puerto Rico, s’ha convertit en un dels llocs centrals del nou auge que viu la bomba. S’hi reuneixen músics i ballarins, i es fan llargues vetllades de música i dansa improvisades. La bomba ha guanyat popularitat però hi ha el debat entre els tradicionalistes i els que fan mestissatge.

La bomba: L’himne de Puerto Rico

El ritme afroporto-riqueny va sorgir al segle XVII i va servir de catarsi musical per als pobres i negres durant molt temps. Ara els joves els barregen amb el ‘reggaeton’ i la seva popularitat ha augmentat

Terra-lab ‘revelació’
  del vi amb vi

Terra-lab: ‘Revelació’ del vi amb vi

Terra-lab.cat és un laboratori sobre el territori català que va guanyar el primer premi Lluís Carulla 2015 i que compta també amb l’ajuda del departament de Cultura. Ha permès produir deu treballs en què sempre han col·laborat dos artistes visuals i un creador d’altres àmbits amb la condició d’haver nascut després del 1968. El resultat es va mostrant, durant el 2018 i el 2019, en format exposició per diversos indrets del país

Al bar de davant

Al bar de davant

Conte publicat originalment en euskera al diari ‘Berria’ el 9 de maig del 2018. Serà un dels relats que l’escriptor basc Iban Zaldua inclourà en el nou llibre en euskera que publicarà al setembre. També formarà part de la recopilació de contes sobre el conflicte basc que editarà en castellà al novembre Galaxia Gutenberg amb el títol ‘Como si todo hubiera pasado’

NANDU JUBANY “aquest ofici em va robar els pares”

Nandu Jubany: "Aquest ofici em va robar els pares"

El xef posa nota a 14 temes fonamentals

Una escola molt especial

Una escola molt especial

Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou comparteixen amb els lectors com és la tornada a l’escola d’una classe d’alumnes amb diversitat funcional

2 Comentaris

Un veneçolà passa per davant d’un establiment a Caracas que indica el preu de les cerveses en l’antiga moneda del país i en la nova, que ha entrat en circulació aquesta setmana i que té cinc zeros menys que l’anterior. Alguns malalts mentals tirats per terra al pati central d’un dels pavellons del Psiquiátrico Lídice de Caracas. Les treballadores de la bugaderia del psiquiàtric estenen la roba després d’haver-la rentat amb gasoil perquè no tenen detergent.

Veneçuela: un país per tornar-se boig

Al psiquiàtric de Caracas renten la roba dels pacients amb gasoil perquè no hi ha detergent, als forns de pa del país difícilment es troba pa, i a les cases els talls del subministrament elèctric i de l’aigua són cada cop més habituals. El govern de Nicolás Maduro ha posat en circulació una nova moneda aquesta setmana per posar fre a la hiperinflació al país, però la resposta de molts veneçolans ha sigut fugir: emigrar abans d’embogir

1 Comentaris

Yuval Noah Harari en una visita a Barcelona.

Lliçó 21: Meditació

Yuval Noah Harari s’ha convertit en pocs temps en l’assagista més llegit. Va irrompre amb la seva visió del passat de la humanitat, ‘Sàpiens’, va seguir amb una prospectiva sobre el futur amb ‘Homo deus’ i ara s’atura a analitzar el present al llibre ‘21 lliçons per al segle XXI’, que sortirà a la venda el dia 29 d’agost publicat per Edicions 62 en traducció d’Ernest Riera. Al llibre aborda les grans qüestions de l’agenda pública: immigració, canvi climàtic, ‘fake news’, crisi de la democràcia liberal, terrorisme, canvi tecnològic... Per fer boca, us n’oferim en exclusiva un fragment del capítol 21, el més personal de l’assaig. I dijous trobareu una entrevista amb l’autor a les pàgines de Cultura.

1 Comentaris

Victòria cardona “Posar una rentadora i fer un sofregit també és una professió”

Victòria Cardona: “Posar una rentadora i fer un sofregit també és una professió”

La mestra i orientadora familiar posa nota a 14 temes fonamentals

1 Comentaris

Feminismes i masclismes: una aproximació de la mà de quatre dones... i potser algun home

Feminismes i masclismes: una aproximació de la mà de quatre dones... i potser algun home

Oriol Malet il·lustra el testimoni de quatre dones feministes i valentes que denuncien les desigualtats de gènere de la nostra societat

6 Comentaris

Els ciutadans de Praga es varen llençar al carrer per intentar detenir els tancs russos l'agost de 1968.

“Nois, preneu-ho amb calma, però les tropes russes han invadit el país”

Saltar el Taló d’Acer per vendre teixits de Sabadell. Això és el que va fer el fabricant Josep Maria Garcia-Planas Vilarrubia (1924-2012) a principis dels anys 60. L’URSS, Polònia, Hongria, Romania... Li faltava Txecoslovàquia. Hi va aterrar per primer cop el vespre del 20 d’agost del 1968. Un parell d’hores després, les tropes del Pacte de Varsòvia ocupaven l’aeroport per tallar d’arrel la Primavera de Praga, el desig d’un socialisme amb rostre humà. El fabricant sabadellenc va filmar amb la seva càmera de 16 mm les imatges més llargues i de més qualitat –fins fa poc inèdites– de la primera esquerda del Taló d’Acer i ho va escriure en aquest text inèdit

9 Comentaris

Núria picas  «jO no aniré a buscar sexe si no hi ha parella»

Núria Picas: "Jo no aniré a buscar sexe si no hi ha parella"

L'escaladora posa nota a 14 temes fonamentals

4 Comentaris

Un dibuixant de Sabadell a la Meca de la cultura popular

Un dibuixant de Sabadell a la Meca de la cultura popular

Ricard Efa il·lustra un reportatge sobre la seva visita a la Comic-Con de San Diego

La manera de ballar de les estrangeres i de les egípcies és diferent. A l’esquerra, Ekaterina Andreeva, ballarina de la dansa del ventre d’origen rus, durant una actuació en una boda al Caire. A la dreta, la ballarina egípcia Dina Talaat Sayed, tota una llegenda, durant el seu espectacle a l’Hotel Semiramis del Caire.

Egipte: ¿estrangeres ballant la dansa del ventre?

Les ballarines que triomfen als casaments i els espectacles de luxe egipcis són estrangeres, la majoria de l’Europa de l’Est. Les egípcies, amb excepcions, tot i ser més autèntiques s’han de conformar amb els locals més populars

Els guies del museu en què s’ha convertit Kolmanskop adverteixen els visitants que no es deixin enlluernar per la bellesa i estiguin atents quan decideixen entrar a les cases que malgrat el vent, la sorra i el pas d’anys en solitud resisteixen dretes. I una cosa, els pocs vidres que sobreviuen no estan bruts, insisteixen, només tenen un tel de sorra.

Kolmanskop, el desig del desert

La sorra va envaint aquesta ciutat fantasma de Namíbia, que fins al 1956 va ser l’enveja de l’Àfrica per la vida còmoda que oferia als colons i per la riquesa que se n’extreia

Sandra Barneda «La soledat està sobrevalorada»

Sandra Barneda: "La soledat està sobrevalorada"

La periodista posa nota a 14 temes fonamentals

1 Comentaris

El turisme és un gran invent

El turisme és un gran invent

Miguel Gallardo il·lustra una historieta periodística sobre la massificació turística de Barcelona

3 Comentaris

Meritxell juvé «Els sorprèn que sigui  DONA i jove»

Meritxell Juvé: "Els sorprèn que sigui dona i jove"

L'empresària Meritxell Juvé posa nota a 14 temes fonamentals

Vídeo que mostra el programari de reconeixement facial en ús a la seu de l’empresa d’intel·ligència artificial Megvii, a Pequín, ciutat que es gasta milers de milions de dòlars en el reconeixement facial per rastrejar la gent.

Vigilància: els somnis distòpics de la Xina

A la Xina ja hi ha més de 200 milions de càmeres al carrer i el govern fa propaganda de l’absolut control sobre la població que té gràcies a la intel·ligència artificial

“Si volem ser lliures haurem  de desobeir i resistir en algun moment de les nostres vides”

“Si volem ser lliures haurem de desobeir i resistir en algun moment de les nostres vides”

Entrevista amb Ramin Jahanbegloo, director del Centre Gandhi de la Universitat Jindal de Delhi

3 Comentaris

Esclaus dels algoritmes

Esclaus dels algoritmes

Bona part de la nostra relació amb el món la fem a través d’aquestes operacions matemàtiques, que filtren el que comprem i el que veiem a les xarxes, i el perill és crear-hi dependència

2 Comentaris

Imatges de l’interior i l’exterior de Can Lis

Els Utzon, una família danesa a Mallorca

El famós arquitecte autor de l’òpera de Sydney i premi Pritzker va viure molts anys a l’illa i s’hi va construir dues cases de referència, Can Lis i Can Feliz, on ara viu la seva filla artista

JOSEP TABERNERO «Tinc la necessitat  de companyia»

Josep Tabernero: "Tinc la necessitat de companyia"

L'oncòleg i investigador posa nota a 14 temes fonamentals

2 Comentaris

Retrat de la  ciutat clon  Capital city

Retrat de Capital City, la ciutat clon

El fotògraf Carlos Hernández Calvo fa quatre anys que treballa en un projecte personal sobre la ciutat capitalista i la seva expansió, gairebé clonada, a tot el món. El seu treball, del qual aquí presentem una ample selecció d’imatges i un text d’anàlisi de l’autor, se centra en els espectaculars elements urbanístics i socials que configuren la forma de les urbs modernes i també les desigualtats que hi conviuen.

3 Comentaris

Aina clotet «No necessito tres milions  de seguidors»

Aina clotet: "No necessito tres milions de seguidors"

L'actriu posa nota a 14 temes fonamentals

1 Comentaris

A l’esquerra, de dalt a baix: Ascot (1956). Exemple de les instantànies de Bown, imatge no planificada. Burnet-Out Tram (1960), nens astorats per la crema d’un dels molts troleibusos retirats del servei i abandonats per tot arreu. A sobre d’aquestes línies, American Tourists (1968). Curiositat al Palau de Buckingham.

Retrats i moments de 60 anys del Regne Unit

El blanc i negre hipnotitza perquè és ple de matisos: les gammes dels grisos. El color abstreu perquè s’assembla massa a la realitat i la deforma. És el treball de Jane Bown.

A dalt, la plaça de l’Ajuntament de Lviv, amb uns quants palaus renaixentistes i una font neoclàssica, i un racó del passatge que hi ha darrere de la catedral armènia, en ple centre de la ciutat. A baix, cases pintades de colors suaus en un carrer de la ciutat vella, un tramvia circulant pel carrer Rusalka, l’aparador d’una botiga de caramels i l’edifici de l’Òpera, construït l’any 1900, en l’època austrohongaresa. A l’esquerra, La dama de l’ermini, de Leonardo da Vinci. Aquesta pintura, que ara és a Cracòvia, està relacionada tangencialment amb Lviv a través de la figura de Hans Frank, el governador de la Polònia nazi, que la va robar. Al mig, un cafè de la ciutat vella de Lviv i, a la dreta, el mercat de llibres de segona mà, que es fa en una plaça del centre, sota l’estàtua d’Ivan Fiodorov, el primer impressor d’Ucraïna.

Lviv: La centreuropa ucraïnesa

Va ser un actiu centre cultural durant l’Imperi Austrohongarès i la ciutat manté la bellesa de fa cent anys, però també guarda la memòria del seu convuls passat durant el qual ha canviant diversos cops de país

5 Comentaris

El Bob va ser un gos maltractat. Després d’una intensa feina de recuperació, ara està especialitzat en intervencions amb col·lectius vulnerables.

¿El gos és el millor amic de l’home? Possiblement sí

Al marge del vincle emocional que estableixen amb els seus amos, els gossos s’han convertit en instruments de referència a l’hora de donar suport o treballar amb col·lectius vulnerables

8 Comentaris

“Saint Laurent era tan genial que va reinventar l’espardenya, i nosaltres, llestos d’incorporar-ho”

“Saint Laurent era tan genial que va reinventar l’espardenya, i nosaltres, llestos d’incorporar-ho”

Entrevista amb Cristina Castañer, dissenyadora i propietària de l'empresa que reinventar l'espardenya

1 Comentaris

Ginebra Forja i refugi  d’Aurora Bertrana

Ginebra: Forja i refugi d’Aurora Bertrana

Indret de pas per a moltes personalitats catalanes que fugien del franquisme, la ciutat suïssa va ser fon amental en la formació del caràcter lliure i cosmopolita d’Aurora Bertrana i en el seu salt a la literatura

1 Comentaris

I si el cotxe elèctric també servís per generar energia verda? (i així guanyar diners)

I si el cotxe elèctric també servís per generar energia verda? (i així guanyar diners)

El sistema V2G podrà revolucionar la funcionalitat dels vehicles elèctrics i la manera de generar energia per abastir tot un país

2 Comentaris

Josep abril «Jo no em jubilaré,  em moriré fent això»

Josep Abril: «Jo no em jubilaré, em moriré fent això»

El dissenyador Josep Abril posa nota a 14 temes fonamentals

Un cadet sosté un model d’espasa davant d’una porteria de futbol mentre efectua els seus exercicis militars a l’estadi de l’Escola General del Cadet de Ièrmolov, a Stàvropol, Rússia, el novembre passat

Futbol, la guerra sense armes

A la recta final del Mundial l’autor fa un recorregut pels principals símils que es fan servir a l’esport competitiu més seguit al món. Són principalment bèl·lics però també n’hi ha de lírics o econòmics

1 Comentaris

Al Centre de l’Aviació Històrica, que gestiona José Ramón Bellaubí, és fascinant veure com treballa en el Tupólev SB, Katiuska, un avió d’alumini polit i brillant que sembla ben bé una obra d’art.

Ales llunyanes

L’artista Francesc Torres fa molt temps que treballa amb la història com a material per a les seves peces o per organitzar exposicions. La seva investigació l’ha portat ara a l’antic camp d’aviació de la Guerra Civil, a la Sénia, on s’està recuperant el llegat aeronàutic de les Terres de l’Ebre

1 Comentaris

Llucia Ramis: "Sempre estic pensant en la mort"

Llucia Ramis: "Sempre estic pensant en la mort"

L'escriptora Llucia Ramis posa nota a 14 temes fonamentals

‘terraformar’  el planeta?

‘Terraformar’ el planeta?

El científic Ricard Solé explica en aquest article com la biologia sintètica podria ajudar a combatre els efectes del canvi climàtic, però alerta que ho dificulta la prevenció, que dificulta l’experimentació. És un dels grans debats del moment i forma part del dossier especial sobre edició genètica amb el qual la revista ‘La Maleta de Portbou’ celebra els seus 30 números

“L’advertència és clara: qui pretengui parlar sobre la Màfia a Alemanya se’n penedirà”

“L’advertència és clara: qui pretengui parlar sobre la Màfia a Alemanya se’n penedirà”

Entrevista amb la periodista i escriptora alemanya Petra Reski

1 Comentaris

Els pescadors que sembren el mar

Els pescadors que sembren el mar

Embarcacions de l’Escala i l’Estartit recuperen i incuben ous de sèpia i calamar per regenerar la població d’aquests cefalòpodes a la Mediterrània

5 Comentaris

Ara diumenge El retrat infogràfic 
 De Pau Donés

Pau Donés: "No crec en la parella"

Entrevista amb el músic, un home d’èxit però no perquè sigui famós, publiqui discos o faci concerts. Per a ell, l’èxit és ser feliç i estar en pau amb un mateix

6 Comentaris

Encara que Austin s’ha convertit últimament en una de les meques dels hipsters i del turisme (foto de la dreta), s’hi poden trobar també botigues de tota la vida, com la increïble botiga de botes de cowboy Allens Boots, a l’esquerra.  Al davant del Museu d’Història (a l’esquerra) hi ha una enorme estrella, que és el símbol de Texas. La llarga història d’aquest estat, que va ser durant un temps república, es pot veure als hotels i bars tradicionals. A la imatge central, l’Hotel Driskill. A la dreta, la colorista capella abstracta de l’artista Ellsworth Kelly. Austin és, lògicament, el paradís del Tex-mex, la peculiar versió de la cuina mexicana que fan els texans. Alguns dels millors llocs on tastar-la, igual que les barbacoes, són les caravanes, com la Torchy’s Tacos, una autèntica referència.

Austin més que barrets de ‘cowboy’

La capital de Texas és un dels destins més atractius dels Estats Units per als amants de la cultura independent. Música en viu a cada cantonada, diversió a l’aire lliure i carn, molta carn, són alguns dels seus encants

El pompós vestíbul del sanatori Imereti és una prova de l’antiga esplendor pretensiosa de l’estil imperi estalianista i, com altres complexos, ara està en part abandonat i en part ocupat pels refugiats.

Tskaltubo, de l’esplendor a l’oblit

La ciutat que una vegada va ser anomenada “la perla dels balnearis georgians” viu immersa en el sopor decadent i la desolació de l’abandó i l’oblit, entre la verdor i l’exuberància d’un entorn natural privilegiat en què gran part dels antics sanatoris soviètics segueixen ocupats per la vegetació i la riuada de refugiats de la guerra d’Abkhàzia. I ja en fa més de vint-i-cinc anys, d’això

Isabela amb el seu fill, al pati principal de la presó de Wad-Ras

Maternitat entre reixes

A la Vila Olímpica, envoltada d’hotels i tres centres educatius, hi ha la presó de dones de Barcelona. Es va inaugurar el 1983 i acull l’únic departament de mares penitenciari de Catalunya, amb capacitat per a 14 dones amb els seus fills menors de 3 anys. Tres de les recluses expliquen per què hi són, com hi viuen i què esperen fer quan en surtin

Les fotos d’alta costura són les que l’han fet més famós. En aquesta imatge del 1958 mostra un barret de Givenchy amb la model simulant estar a les carreres en un treball per a Jardin des Modes.

Frank Horvat, fotoperiodisme a la moda

La Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí revisa l’obra del versàtil fotodocumentalista italià

Bechtold i Tur Costa, patriarques de l’art modern eivissenc

Bechtold i Tur Costa, patriarques de l’art modern eivissenc

Els dos artistes van viure de joves l’horror de la guerra i més tard els va marcar la descoberta de l’art abstracte

2 Comentaris

Sant joan La porta de l’estiu

Sant Joan, la porta de l’estiu

"Amb Sant Joan, passada la primavera, arriba el cicle de celebracions de l’estiu, l’altre gran cicle festiu a part de Nadal"

Al juny, després de mesos de regar-los, els camps de l’horta ja estan tots verds. A partir d’aleshores es deixa que el sembrat passi set fins a l’hora de la collita de l’hivern.

Història dolça de l’estiu

Amb l’arribada de l’estiu tornem a fer una passejada per l’Horta de València, que és un paradís de cavallons, sèquies, hortalisses, llauradors i xufes

1 Comentaris

Frida Kahlo sosté una figureta d’artesania olmeca

Frida Kahlo, secrets íntims de la deessa de la diversitat

El Victoria & Albert Museum de Londres mostra la construcció de la identitat de l’artista mexicana, icona global ultramercantilitzada i gairebé desposseïda de les arrels ideològiques

1 Comentaris

“Segur que hi haurà una gran pandèmia mundial pròximament. La pregunta és quan serà”

“Segur que hi haurà una gran pandèmia mundial pròximament. La pregunta és quan serà”

Entrevista amb Pedro Alonso, director del Programa Mundial de la Malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

5 Comentaris

Charlize Theron

Charlize Theron creu que la maternitat és una tasca molt dura

L'actriu parla sobre la seva transformació a la pantalla, les exigències de la maternitat i la lluita pels drets de les dones a la indústria cinematogràfica

El pare Justin és un dels 25 monjos que viuen al monestir de Santa Caterina del Sinaí i, també, l’únic encarregat de la clau de la biblioteca, una de les més grans del món en manuscrits. Ara ha engegat un treball per recuperar els palimpsests, els escrits que hi ha a sota d’altres escrits posteriors. A sota, en negre, un exemple explicat per ell:
 “En negre un manuscrit del segle IX amb les epístoles de sant Pau paral·lelament en grec i àrab. El nivell original (inferior), que apareix en vermell a la imatge multiespectral, és una història dels tumultuosos esdeveniments que van tenir lloc a principis del segle V a Constantinoble i que van conduir al desterrament de sant Joan Crisòstom”.   La biblioteca del monestir de Santa Caterina del Sinaí -a la dreta, una imatge del monestir- té la segona col·lecció de manuscrits i còdexs més copiosa del planeta, només superada pels arxius del Vaticà. En total sumen 3.300 manuscrits en onze idiomes, 12.000 llibres antics, dels quals 8.000 són en grec i 1.000 en llatí, i uns altres 10.000 volums més recents.

El guardià dels manuscrits del Sinaí

El pare Justin és l’únic monjo encarregat de custodiar la biblioteca del monestir de Santa Caterina, la més antiga del món i la que té el segon arxiu de còdexs més gran del planeta

3 Comentaris

Una peça de calçat estiuenc dissenyada per Janis Gómez i Ivet del Río

Una segona vida per a les armilles de Lesbos

Estudiants de Barcelona dissenyen productes de material reciclat que seran fabricats per una ONG local

Woody Harrelson madurarà algun dia?

Woody Harrelson madurarà algun dia?

El conegut actor de Hollywood ha treballat intensament els últims temps sense perdre el seu aire de mandrós i de ‘hippy pijo’. Un periodista del ‘New York Times’ l’ha anat a veure a casa seva, a Hawaii

1 Comentaris

La gespa sintètica que cobreix el Sónar Village ha sigut una de les icones del festival des de gairebé l’inici, i també la presència continuada de figures especials i una mica iconoclastes,  com el músic anglès Matthew Herbert, que apareix a la imatge durant una actuació com a Radio Boy, una de les seves múltiples personalitats musicals, al Sónar Nit del 2002.   El públic del Sónar s’agrada. A dalt, gent ballant al CCCB el 2007. 
 No hi han faltat tampoc l’espectacle visual ni la presència de grans noms, com The Chemichal Brothers, al Sónar Club del 2005. 
 Creació i tecnologia sempre hi són presents. Com la Reactable, una taula per fer música electrònica ideada per un equip de la UPF, a la qual el 2013 es van afegir altres aplicacions, com Zoom Interactivo. 
 A càrrec de Sergi Caballero, un dels tres directors del Sónar, amb Ricard Robles i Enric Palau, la imatge del festival sempre sorprèn, com els arbres amb orelles que ja apareixien al film Finisterrae, del 2010.  El festival també és un important mercat d’intercanvi de promotors i artistes. 
 Artistes de tot arreu hi han participat, com el cantant sirià Omar Souleyman el 2009.

Sónar 25 anys

Va començar com a Festival de Músiques Avançades i Art Multimèdia el 1994, de dia, al CCCB, on es va estar fins al 2013, any en què va passar a Fira Montjuïc, i de nit a la sala Apolo, d’on va passar al pavelló de la Mar Bella i a Fira Gran Via. Celebrem l’aniversari del festival de referència de la ciutat amb la fotògrafa Consuelo Bautista, que fa un resum gràfic dels seus diferents àmbits.

A les fotos en blanc i negre, Alen Muhic durant l’entrevista en el cafè d’un hotel de Gorazde amb vistes al riu. A l’esquerra, Muhic al turó de Rovovi, des del qual es veu la ciutat, que encara funciona a mig gas, i on hi ha restes del material de guerra serbi que es va fer servir en el dur setge de Gorazde. A la foto de l’esquerra, Alen Muhic amb el seu fill de dos anys i amb el seu pare adoptiu.

“Quan vaig conèixer el meu pare, li vaig veure a la cara que era un assassí”

Més de 25.000 dones, la majoria musulmanes, van ser violades com a estratègia de guerra durant el conflicte dels Balcans. Els fills que van sobreviure, com l’Alen Muhic, ara busquen respostes

6 Comentaris

Nens jugant a futbol als afores de San Javier, un poble bonic i tranquil que té una espectacular església del segle XVIII. A sobre, nens i joves amb la vestimenta de la dansa ritual yaritux, que se celebra per Sant Pere.

Bolívia, la sorprenent Chiquitania

Una desena de missions fundades al segle XVIII poblen aquesta regió boliviana on la música barroca es manté de manera extraordinària

Els Frankensteins  del futur

Els Frankensteins del futur

'Frankenstein' està considerada l’obra que inaugura el gènere de la ciència-ficció

1 Comentaris

Els reptes de la ciència surten del laboratori

Els reptes de la ciència surten del laboratori

La divulgació i la promoció de la recerca són els eixos centrals del Festival de la Ciència, que celebrarà la seva 12a edició els dies 9 i 10 de juny al Parc de la Ciutadella de Barcelona

“No es pot parlar si no s’ha escoltat”

“No es pot parlar si no s’ha escoltat”

Entrevista amb el filòsof Josep Maria Esquirol, el professor de la Universitat de Barcelona que acaba de publicar 'La penúltima bondat'

2 Comentaris

Terra-lab.cat (3) Quan nord i sud es toquen

Terra-lab.cat (3) Quan nord i sud es toquen

El Delta i l’Empordà són un únic territori, un paisatge que es barreja i es confon en l’imaginari de l’exposició ‘Hiberticer’, que el 9 de juny s’inaugura al Museu Can Mario, de la Fundació Vila Casas, a Palafrugell. És una nova etapa del projecte Terra-lab.cat, que, de la mà de la Fundació Carulla i el departament de Cultura, vol oferir noves mirades sobre el territori català. Els responsables són els fotògrafs Rita Puig-Serra i Salvi Danés, i l’artista David Bestué.

Abans que es construís el complex petroquímic a Gabès, la platja de Shot Essalem i el seu voltant era un lloc atractiu per al turisme i per als milers de pescadors. Ara, com es veu a la fotografia, les xarxes estan inactives i el centenar de pescadors que queden han d’anar-se’n a més de 100 quilòmetres per poder pescar perquè no queda pràcticament cap de les 270 espècies que hi havia al fons marí. A la dreta, la platja de Shot Essalem amb l’horitzó de les xemeneies de les petroquímiques. Des d’allà surt un rierol (imatge inferior) amb aigua contaminada que desemboca al mar, on, com es veu també a la imatge, està prohibit banyar-se. És massa perillós.

La ciutat mediterrània on no neixen els peixos

La mineria de fosfats de Gabès i la contaminació que provoca desperten la consciència ecològica a Tunísia

Imatge d’un infrahabitatge a la Sagrera captat el 2004 per Samuel Aranda, en una de les primeres imatges que va fer el fotoperiodista de Santa Coloma de Gramenet. Dintre d’aquest habitatge, en una zona afectada per les obres del Fórum, s’hi va trobar una ovella en un espai mínim.  El 1977 Pep Cuntíes va fotografiar prostíbuls del Raval com el de la portada, del carrer Sant Oleguer.  Julián Martín Cuesta va captar el 1989 aquesta imatge de Joan Carles I observant unes maniobres al port de Barcelona.  El 1990 la vaga dels treballadors interins va paralitzar en part la sanitat pública catalana. Aquí Consuelo Bautista va captar el moment en què els Mossos van entrar a l’Hospital Vall d’Hebron per rescatar-ne el director, retingut pels vaguistes.  La prostitució rep un ampli tractament en el llibre. En aquesta foto de Mariona Giner, del 2005, s’hi veuen agents de la Guàrdia Urbana amb una prostituta a la Zona Universitària. Aquesta imatge de David Armengou i Marcela Miret, del 17 d’agost del 2017, no la van voler publicar alguns mitjans que la tenien. Era massa crua en un moment en què fins i tot les víctimes encara estaven sense identificar. Ara, amb el temps, s’ha convertit en un testimoni dramàtic i cru d’un dels pitjors atemptats terroristes que ha patit la ciutat.  Al llibre també hi ha fotos polítiques curioses. En aquesta de Santiago Bartolomeu, del 1994, Jordi Pujol conversa amb Maria Eugènia Cuenca i Francesc Xavier Marimon.  El 2007 Marc Javierre va retratar Ada Colau disfressada de la superheroïna de la PAH amb el seu company, Adrià Alemany.  El llibre Barcelona fotos (prohibides), amb textos en castellà i català de l’escriptor Rodrigo Fresán i introducció de Ricardo Feriche, l’editor de la publicació, no té un ordre cronològic sinó que està dividit en tres grans apartats temàtics: una primera part de temàtica més social; una segona protagonitzada per les propostes de carrer -inclòs l’1-O, que va entrar a l’últim moment- i l’ambient lúdic nocturn, i una tercera i última part en què la vida nocturna, la prostitució, la festa, el nudisme i el turisme agafen protagonisme. El llibre -editat per La Fábrica i l’Ajuntament de Barcelona- costa 38 euros i acaba amb una petita sèrie de petons a l’espai públic. L’últim homenatge a una ciutat de la qual l’editor estima també el seu costat fosc.

La Barcelona que incomoda

Ricardo Feriche ho ha tornat a fer, però aquesta vegada la seva mirada sobre Barcelona ens mostra no la ciutat del glamur sinó la que viu al seu costat sòrdida i salvatge. Ho explica, de la mà de 39 fotògrafs, a ‘Barcelona fotos (prohibidas)’

“Jo decidia quina informació confidencial havia de tenir  el president Aznar i quina no”

“Jo decidia quina informació confidencial havia de tenir el president Aznar i quina no”

Jorge Dezcallar és, com a bon diplomàtic, l’amabilitat feta persona, algú capaç de seduir personatges tan diferents com Aznar i Bill Clinton

9 Comentaris

Diverses imatges de les reunions Fluoro Friday celebrades al llarg de l’any passat en diverses platges australianes, on es reuneixen persones, que poden tenir malalties mentals o no, per parlar, surfejar i posar color a la seva vida.

Surf i ‘fluor’ per prevenir les malalties mentals

La iniciativa va néixer de la mà de Grant Trebilco a la Bondi Beach d’Austràlia, però ara aquestes reunions per parlar i suferjar es fan en120 platges de 20 països

Llum al soterrani

Llum al soterrani

Els músics del metro formen un col·lectiu heterogeni però ben organitzat que ha aconseguit una convivència exemplar al subsol de Barcelona. La majoria hi actuen per elecció i paguen el preu de la precarietat a canvi de la llibertat i el retorn que reben

“Ens agradaria ajudar a percebre  la natura”  RCR  La vila, el centre d’arquitectura i paisatge

RCR: “Ens agradaria ajudar a percebre la natura”

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, de l’estudi RCR d’Olot, que el 2017 va rebre el premi Pritzker d’arquitectura, es preparen per presentar al pavelló català de la Biennal de Venècia el projecte La Vila, un centre de recerca sobre el paisatge

Quan la vella  esquerra  i l’extrema dreta dormen juntes

Quan la vella esquerra i l’extrema dreta dormen juntes

Helmut Lethen i Caroline Sommerfeld són escriptors amb ideologies als antípodes l’un de l’altre, però estan casats i tenen tres fills

3 Comentaris

Acampar dins un cubicle de vidre

Acampar dins un cubicle de vidre

"Quan entres als pavellons et conviden a deixar-te endur pel ritme de la natura: anar-se’n a dormir quan es pon el sol i llevar-se quan surt"

2 Comentaris

A la dreta, vista dels jardins i el complex a la badia de Haifa on hi ha l’última residència i el santuari de Bahà’u’l·lah, el fundador de la religió bahá’í,  de qui el 2017 es va celebrar el bicentenari del naixement.A sobre, imatge del seu fill Abdul-Bahà, que en va ser el successor.

Els bahá’í, una minoria religiosa discriminada

A l’Iran, on va néixer, els seguidors d’aquesta nova fe pateixen empresonaments arbitraris, els deneguen l’accés a la universitat i se’ls impedeix treballar al sector públic i en grans empreses

5 Comentaris

Jerusalem, la passió de Trump

Jerusalem, la passió de Trump

El trasllat de l’ambaixada nord-americana a la ciutat, tres cops mil·lenària i santa per a les tres religions monoteistes, ha evidenciat un cop més com aquesta capital espiritual no pot evitar ser captiva de les temptacions més terrenals

Adrià va cada dia caminant fins a la feina i aprofita el trajecte per fer trucades i organitzar la jornada.

Sàpiens, el gran projecte d’El Bulli

“El que vam fer a la cuina ara ho volem fer amb el coneixement, la creativitat i la innovació”, explica el xef, que ha sistematitzat el mètode que el va portar a tenir el millor restaurant del món i que es resumeix en la idea de “comprendre per poder crear”

Eduard Xatruch (segon per l’esquerra) i Oriol Castro (dreta) preparant el menú del migdia al seu restaurant del carrer Villarroel de Barcelona.

Els xefs del Disfrutar: “Som bullinians fins al moll de l’os, fins al final”

“Sàpiens és la manera que hi havia a El Bulli de crear, i al final consisteix a entendre"

2 Comentaris

Joaquín Estefanía: “És ridícul que es prohibeixi l’entrada a un estadi amb una samarreta groga”

Joaquín Estefanía: “És ridícul que es prohibeixi l’entrada a un estadi amb una samarreta groga”

Parlem de les revolucions i de Catalunya amb el periodista Joaquín Estefanía, exdirector de El País

6 Comentaris

Raimon  Cançons contra  el franquisme  d’avui i de sempre

Raimon, cançons contra el franquisme d’avui i de sempre

Molts dels himnes contra el franquisme de la Nova Cançó estan agafant ara nova vida per l’estat actual de resistència que es viu a Catalunya. Un disc en recupera la història

4 Comentaris

Noces , quan també són fotografia

Noces, quan també són fotografia

“Abans que fotògraf de noces, soc fotògraf”. Amb aquesta premissa Víctor Lax trenca clixés

1 Comentaris

“¿Per què s’insisteix en el meu lliurament a Suïssa? ¿Per veure si hi ha reciprocitat? ¿Reciprocitat en relació a què? ¿Rajoy em vol canviar per Marta Rovira? No ho crec”

ENTREVISTA

Hervé Falciani: “Rajoy entregarà un testimoni protegit?”

Entrevista amb l'home que va aconseguir accedir el 2006-2008 a uns 120.000 comptes relacionats amb l’evasió fiscal al banc pel qual treballava, l’HSBC de Ginebra, i va aportar la informació a la justícia de diversos països europeus i dels Estats Units

19.30 h. 29 DE MAIG DEL 1991:  Confluència del carrer Andreu Ferrer i el passeig de la Generalitat. Vic, Osona. Víctimes: Juan Chincoa Alés, guàrdia civil; Francisco Cipriano Díaz Sánchez, estudiant; Maudilia Duque Durán, civil; Ana Cristina Porras López, estudiant; María Pilar Quesada Araque, estudiant; Nuria Ribó Parera, mestressa de casa; Rosa María Rosa Muñoz, estudiant; Vanessa Ruiz Lara, estudiant; Juan Salas Píriz, guàrdia civil.

Doldre'ns

Aquesta setmana ETA ha fet pública la seva dissolució després de més 800 morts. El procés de dol, però, no ha acabat. Hi reflexiona l’escriptora Edurne Portela en un assaig que publica aquest mes la revista ‘La Maleta de Portbou’. Reproduïm l’article acompanyat de fotografies del treball d’Eduardo Nave, titulat ‘A l’hora, en el lloc’, en què ha retratat, a l’hora justa, els llocs d’alguns d’aquests assassinats

1 Comentaris

Tofonaires La transició d’un ofici

Tofonaires, la transició d’un ofici

La temporada de tòfones 2017-2018 ha sigut la pitjor de la història de Catalunya. La falta de pluges i les altes temperatures a l’estiu en són les causes. Els tofonaires admeten que el seu ofici podria tenir els dies comptats. Mentrestant, a Sarrión, Terol, s’ha apostat, amb èxit, per la tubericultura

Raoul Hausmann, l’espessor del temps

Raoul Hausmann, l’espessor del temps

París reuneix la primera gran retrospectiva de les fotografies del gran artista dadaista alemany, que, als anys trenta, va viure a Eivissa fugint dels nazis i va quedar fascinat per l’arquitectura tradicional de l’illa

“El més important durant tot el procés català és que hi ha hagut un intent de promoure la sobirania popular”

Judith Butler:“El més important durant tot el procés català és que hi ha hagut un intent de promoure la sobirania popular”

"Molt sovint el feminisme s’ha convertit en un debat aïllat o en un moviment solitari sense necessàriament proposar una visió del que podria ser una vida en comú"

4 Comentaris

Els oblidats

Els oblidats

El fotògraf i documentalista Isidre García-Puntí ha investigat sobre l’efecte que la pèrdua de la feina o del negoci ha tingut en els homes de més de 50 anys, un col·lectiu molt nombrós, molt afectat per l’atur de llarga durada i que ha perdut també tots els referents socials i culturals amb què els van educar. Són, en part, els grans oblidats

1 Comentaris

Buscant la felicitiat

Buscant la felicitat

En el rerefons de la majoria de moviments migratoris hi ha la cerca de la felicitat. Molts dels immigrants deixen el seu país amb l’objectiu de trobar una vida millor i, per tant, més feliç, en un altre indret del planeta. A partir de les dades de l’informe ‘World happiness  report’, així es dibuixaa la relació entre aquests dos conceptes

‘Sous les pavés,  la plage,  et sous le Parti Communiste, la merde’

‘Sous les pavés, la plage, et sous le Parti Communiste, la merde’

L'artista Francesc Torres explica, en primera persona, com va viure el Maig del 68 a París

3 Comentaris

‘Baby boomers': Una generació transformadora

‘Baby boomers': Una generació transformadora

Esperonat per la bonança econòmica, el 'baby boom' es va allargar durant més de dues dècades

Estudiants i treballadors dalt de l’escultura de la plaça de la República de París el 13 de maig, durant la manifestació de la vaga general.  *Les incorreccions del text són voluntat de l’autora. Podeu llegir el text original en francès a la web.

L’aniversari

L'esperit de la divina extravagància insuflava tantes fantasies i impulsos amorosos (perquè el 68 tothom es va posar a fer l’amor a l’amor), que els poetes més vigorosos i exaltats del món s’afanyaren a acudir a la gresca

1968 ON I QUÈ VA PASSAR

Vietnam: el gran conflicte

Vietnam: el gran conflicte

1968 va ser l’any en què als Estats Units l’opinió pública va desaprovar majoritàriament la guerra i en què van morir més soldats nord-americans al Vietnam

Manifestants anti-Vietnam el febrer del 1968 amb motiu d’una visita del secretari general de l’ONU a Londres.

Un no a la guerra (del Vietnam) mundial

“Hem d’aturar aquest genocidi. El coratge del poble vietnamita exigeix una mobilització permanent”, deia el fullet d’un dels actes que van ser el precedent directe del Maig Francès.

París, el teatre dels joves

París, el teatre dels joves

Entre el 19 i el 21 de febrer es van celebrar unes jornades contra la Guerra del Vietnam, hi va haver la detenció de diversos estudiants i els seus col·legues van respondre amb protestes i la formació del Moviment 22 de Març

Praga: el somni truncat

Praga: el somni truncat

El 20 d’agost 250.000 soldats del Pacte de Varsòvia van envair el país, van segrestar Dubcek i altres membres rellevants del partit i els van obligar a acceptar la invasió mitjançant un acord humiliant

Mèxic, la gran matança

Mèxic, la gran matança

Allò era una conjura comunista, un afront a la nació i a la presidència o, encara pitjor, l’intent de fer fracassar els Jocs Olímpics que aquell any, a l’octubre, s’havien d’inaugurar a Ciutat de Mèxic

El japó antinuclear i anticapitalista

El japó antinuclear i anticapitalista

Milers de persones armades amb bastons i cascos van anar al port i es van enfrontar amb la policia antidisturbis

El líder estudiantil Rudi Dutschke (1940-1979), que va patir un intent d’assassinat el 1968, en una manifestació a la ciutat alemanya de Frankfurt.

Europa: creixen les protestes

A Alemanya el govern va declarar l’estat d’emergència

L’activista nord-americà Mark Rudd, president de l’Students for a Democratic Society (SDS), adreçant-se a diversos estudiants l’any 1968.

EUA: El carrer i la política no es troben

L’esquerra prenia els carrers i la dreta guanyava les eleccions

Catalunya: EL RÈGIM S’ESQUERDA

Catalunya: El règim d'esquerda

A finals dels seixanta, tot i la repressió franquista, la societat espanyola estava convergint amb l’europea

1968 COM VA INFLUIR

Fins al mes de juny no es van aturar els aldarulls a París. A la imatge de l’esquerra, dos homes es protegeixen darrere els cotxes de les càrregues policials el 30 de maig del 1968. A sobre, una imatge dels primers dies d’aldarulls a París, concretament del 2 de maig, quan uns estudiants s’encaren a la policia al bulevard Saint Michel de París.

Canviar el món o destruir el món

Hi va haver joves que van deixar-se seduir per una cultura de la violència que va convertir els carrers en camps de batalla

Cartell de la campanya presidencial de Louis Abolafia,  un activista i artista hippie novaiorquès que el 1968 va concórrer pel Partit Nudista. Joves a Califòrnia, el 1969, compartint un porro. A sota, una noia dona una flor a la policia en una marxa antiguerra al Pentàgon el 1967.

‘Hippies’: Pau, amor I drogues en l’era d’aquari

Van ser els primers que van interioritzar allò del 'Sex, drugs and rock and roll', i el seu lema principal era “Feu l’amor i no la guerra”

Feminismes I ALTRES El que és personal  és polític

Feminismes i drets civil, el que és personal és polític

Des de mitjans dels anys 60, als Estats Units el feminisme va anar agafant una gran embranzida i va ser un dels principals corrents dins la lluita pels drets civils

Richard Nixon va guanyar les eleccions nord-americanes el 1968. A baix, en una desfilada amb el president mexicà Gustavo Díaz Ordaz el setembre del 1970 a San Diego, Califòrnia. A la dreta, amb el president francès Charles de Gaulle el febrer del 1969.

Els conservadors: El triomf de la contrarevolució

En molts dels escenaris de la revolta la contrarevolució conservadora va ser immediata i fins i tot ferotge, començant per França mateix

Home (6)

Els 17 membres de l'equip de l'Open Arms parlen de la seva experiència

Els agrada dir que ells no són herois, que els autèntics herois són els migrants que creuen el desert i el mar per canviar el seu destí

“El fet més important de la meva vida va passar el 1939, nou anys abans que jo nasqués” Video

“El fet més important de la meva vida va passar el 1939, nou anys abans que jo nasqués”

Entrevista amb el polifacètic artista Francesc Torres, que aquest any ha exposat al Centre d’Art Santa Mònica, al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al MACBA

1 Comentaris

Un dels molts budes que hi ha a l’antiga capital d’Anuradhapura

Budes, espècies, platges i elefants

De Paul Bowles a Arthur C. Clarke, l’antiga Ceilan ha fascinat els escriptors, i avui els turistes, amb la seva barreja de natura, patrimoni i cultures

A l’esquerra, Emma González, una estudiant que va sobreviure al tiroteig massiu en un institut de Parkland, Florida, i ara una de les cares visibles de la lluita per aconseguir el control d’armes. A dalt a l’esquerra, fotograma de la sèrie Billions, on apareix Kate Dillon, una de les protagonistes, amb el cap rapat. A dalt a la dreta, fotograma de la pel·lícula Black Panther.  A sota, Charlize Theron a Mad Max: fúria a la carretera.  A baix a la dreta, la model Adwoa Aboah abans d’una desfilada a Milà al febrer. A l’esquerra, la model Rose McGowan a París al març.

Dones rapades: els cabells i la política

De la jove estudiant Emma González, símbol ara de la lluita pel control d’armes, a actrius o models, el cap rapat d’una dona té una significació ideològica i un simbolisme que no deixa indiferent

El conflicte, guerra civil encoberta, va causar més de 3.500 morts i 9.000 ferits

Pau... Penediment? Perdó?

Vint anys després dels Acords de Divendres Sant, Irlanda del Nord es troba en una cruïlla a causa del Brexit, d’un passat que encara llasta el futur i d’una por més inconscient que real de tornar a la violència

La Maribel del Pino (36 anys) porta el ball a la sang. Exprofessora del programa televisiu Fama, fa d’ella mateixa a la pel·lícula La tribu, protagonitzada per Carmen Machi i Fernando León. Aquí, la trobem davant les mamis que van inspirar aquest film pocs abans que comencin la classe a l’acadèmia que dirigeix.

Les ‘mamis’ també ballen i són sexis

La pel·lícula ‘La tribu’ s’inspira en un grup de dones que es van avorrir d’esperar les seves filles a l’acadèmia i van crear el seu propi grup de dansa urbana a Badalona

L’home  que sabia massa poc

L’home que sabia massa poc

Des del dia que Trump va guanyar les eleccions, Erik Hagerman va decidir que no seguiria cap notícia. Ara no en sap res del que passa al món i viu aïllat, i de moment feliç, en una granja d’Ohio

2 Comentaris

Fotomaton de Photomaquina situat al restaurant Ocaña, a la plaça Reial de Barcelona. Aquesta cabina és de les més conegudes i amagades de Barcelona

La felicitat instantània dels fotomatons

Les cabines de fotografia química tenen una segona vida a Barcelona i rodalies en contextos d’oci. Adeptes i curiosos es rendeixen a l’experiència de fotografiar-se en un espai reduït i d’endur-se a casa un record per sempre

Els habitants de la ciutat mirem poc cap al cel

Els falcons de Barcelona

Des del 2004, una parella de falcons pelegrins viu en una de les torres de la Sagrada Família. N’hi ha més de repartits per la ciutat i el fotògraf Oriol Alamany n’ha fet el seguiment al llarg dels anys

4 Comentaris

La família Collío-Valdés (a la pàgina anterior) posant per a un retrat familiar deixant el lloc que ocuparia Macarena Valdés, de 32 anys, que va ser assassinada el 22 d’agost del 2016 tot i que es va voler simular que era un suïcidi. A sobre, Gabriel Beroiza, cap de la comunitat de pehuentxe El Barco, a la rodalia de casa seva, a la zona de l’Alto Biobío.  Una dona amb la vestimenta tradicional maputxe preparant el menjar durant un trawun (reunió al voltant del foc) que comparteixen diverses comunitats. Els maputxes han mantingut una forta identitat lingüística, cultural i també religiosa i social, i tenen encara una estreta relació amb la natura, per la qual cosa són molt combatius quan s’intenta ocupar o destrossar les seves terres. A dalt, la presa Ralco, construïda a l’Alto Biobío a finals dels noranta. Després de la dictadura va ser un dels primers i més importants conflictes en què les comunitats maputxes es van unir per oposar-se a la destrossa del seu hàbitat. A sota, a l’esquerra, la tala en una plantació industrial d’eucaliptus i, a l’esquerra, un magatzem de pins talats per una de les principals empreses forestals del país. Aquests dos arbres han substituït la vegetació original.

Els maputxes , un conflicte silenciat

Els enfrontaments entre el poble originari maputxe i l’estat xilè per la lluita per la terra són atàvics i estan molt vius

2 Comentaris

Auxili! Tornen els 80!

Auxili! Tornen els 80!

El retorn de l’estètica de fa tres o quatre dècades apareix a tot arreu, del cinema a la moda, però aquest cop sembla que va de debò i després del que s’ha vist a les passarel·les ens haurem de resignar a tornar a conviure amb muscleres, lluentons, plastificats i roba esportiva tipus aeròbic

Qui vol ser  un ‘hacker’?

Qui vol ser un ‘hacker’?

A internet cada cop és més fàcil trobar eines que ajuden a fer ‘hacking’ informàtic. Però, per als interessats, tres advertències: no és un gran negoci, als amateurs els enxampen de seguida i les penes són altes

1 Comentaris

A l’església Madonna delle Grazie de la localitat de Butera, un perruquer local esforçant-se amb dedicació a arreglar els cabells de la figura de Crist un dia abans de treure’l a la processó del Divendres Sant.

Sicília, devoció i disbauxa

Cada localitat siciliana té la seva pròpia tradició, tot i que en més d’un cas costa de relacionar-la amb el rigor religiós de la Setmana Santa. Sandra Balsells en va quedar captivada i durant deu anys ha documentat les múltiples processons, costums i maneres de viure la Pasqua a l’illa

1 Comentaris

La Fundació del Barça treballa en aquest camp de refugiats del port del Pireu des del juliol del 2017, i pretén que els nens i nenes de diferents cultures aprofitin el futbol per integrar-se i socialitzar-se.

Passa la pilota

La Fundació del Barça, amb el suport econòmic de la Fundació Stavros Niarchos, ha portat el projecte educatiu FutbolNet, destinat als nens, al camp de refugiats de Skaramagas i en quatre escoles d’Atenes

Joan baez  “No faig història.  Soc història”

Joan Baez: “No faig història. Soc història”

L’artista que ha sigut símbol de les grans lluites dels anys seixanta inicia la seva gira de comiat i manté intacte el suport a l’acció política no violenta fins al punt que no descarta que pugui acabar a la presó

4 Comentaris

No a tot (20): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (20): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

Un noi, assegut al seu antic barri, mirant les màquines que estan retirant la runa i  les escombraries que s’acumulen al canal després  de la demolició de totes les cases fa alguns mesos.

Jakarta, la ciutat que s'enfonsa lentament sota el mar

Les inundacions i un gran projecte immobiliari han fet fora els habitants del tradicional barri de pescadors de Pasar Ikan, situat al nord de la capital d’Indonèsia

Surf a la llum de l’aurora boreal Esport extrem

Surf a la llum de l’aurora boreal

La millora tecnològica dels vestits isotèrmics ha posat de moda la pràctica del surf en algunes de les zones més fredes del món

De 26 anys anys i solter, en una sortida al karaoke.

La Xina, el problema dels ‘homes sobrants’

El desequilibri de sexes ha provocat que gairebé trenta milions d’homes xinesos no puguin trobar una dona per casar-se

3 Comentaris

“Em sento jutjada i menystinguda 
 Permanentment pel fet de portar el vel”

“Em sento jutjada i menystinguda permanentment pel fet de portar el vel”

La periodista Amanda Figueras acaba de publicar Por qué el islam (ed. Península), en què explica el seu acostament a aquesta religió

4 Comentaris

Francisco Gómez va retratar la gran transformació de Madrid dels anys seixanta i setanta. A la imatge, un home camina per la perifèria de Madrid el 1973.  En aquesta pàgina, tramvia al passeig d’Extremadura (Madrid, 1959) i fotografia d’autor desconegut de Paco Gómez mentre feia un reportatge al centre de restauracions artístiques de Madrid el 1970. A la pàgina següent, de dalt a baix i d’esquerra a dreta: els voltants de l’Avenida de Madrid (1961); una casa a Somosaguas de l’arquitecte José Luis Sanz-Magallón (1973); Madrid (1973); l’Edificio Centro, dels arquitectes Genaro Alas i Pedro Casariego (Madrid, 1968); Chinchón (1963); un habitatge a Somosaguas de l’arquitecte Javier Carvajal (Madrid, 1959).

El cosidor d’imatges Paco Gómez

Un dels principals renovadors de la fotografia a l’Espanya dels 60 i 70 no era fotògraf professional, sinó sastre. Però, malgrat la seva dedicació amateur, va ser molt prolífic: més de 24.000 negatius consignen la seva mirada d’autor. Foto Colectania, propietària del seu arxiu, mostra ara la seva faceta més desconeguda, personal i genial, la de fotògraf d’arquitectura

No a tot (19): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (19): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

Mares de cuiners

Mares de cuiners

Són molts els casos en què han sigut els fogons familiars els que han encès la passió per l’ofici de la cuina i, malgrat les diferències i sofisticacions posteriors, conserven l’amor per les aromes de la infantesa

“L’única cosa que pots fer per ser feliç  és deixar de ser infeliç”

Mo Gawdat: “L’única cosa que pots fer per ser feliç és deixar de ser infeliç”

Entrevista amb Mo Gawdat, director comercial de Google X, abans de pronunciar una conferència sobre la felicitat al CCCB

5 Comentaris

L’aniversari d’un “monstre amable”

L’aniversari d’un “monstre amable”

Al desembre va fer 40 anys de la inauguració al públic del Centre Georges Pompidou de Paris, un edifici i un espai de cultura que va trencar motlles en el seu moment incorporant les idees experimentals de la contracultura dels anys seixanta. Els seus arquitectes, Renzo Piano i Richard Rogers, ho expliquen

1 Comentaris

El Daily Mail feia un joc de paraules, pràcticament intraduïble, amb l’expressió leg it (sortir corrents, generalment fugint d’algú) amb la paraula legs, “cames”, ben visibles a la fotografia.

“La nostra societat vol fer que les dones se sentin culpables de les agressions sexuals”

Entrevista amb l'escriptora anglesa Laura Bates, referent feminista gràcies a títols com 'Sexismo cotidiano' i 'Girl up'

1 Comentaris

La novetat no  es crea del no-res QUÉ ÉS NOU?

La novetat no es crea del no-res què és nou?

La novetat fascina i té gairebé sempre una accepció positiva, d’avanç, de progrés, però també és un reclam per al consum. Però què és nou i en relació a què ho és? Aquestes preguntes estan a la base del dossier de la revista ‘La Maleta de Portbou’, que ofereix una estimulant reflexió sobre la novetat i la repetició

L’estat on va  néixer Gandhi

L’estat on va néixer Gandhi

A Gujarat hi ha molts temples hindús, la casa de Gandhi i els últims lleons d’Àsia

1 Comentaris

A la regió que envolta el riu Sénia, que assenyala el punt d’unió entre Catalunya i el País Valencià, hi ha l’extensió d’oliveres mil·lenàries més gran del món.  Són aproximadament uns 5.000 exemplars que tenen més de 3,5 metres de tronc a 1,30 metres de terra. A les imatges, oliveres mil·lenàries de la zona d’Ulldecona.

Oliveres mil·lenàries L’espoli legal

La regió del Sénia acull extensos olivars plens d’exemplars de més de mil anys d’antiguitat. A la banda catalana, però, els arbres estan desemparats per la llei i amenaçats per uns intermediaris que els compren a un preu de misèria i els revenen com a simples productes de luxe

16 Comentaris

Endo-san sostenint un rifle que havien fet servir els seus ancestres i, al seu costat, una pell d’os negre japonès que decora l’habitació

Els últims matagi

Els matagi, una comunitat de caçadors tradicionals japonesos, s’enfronten a la més que probable desaparició de la seva cultura. Les amenaces són múltiples, i en fronts molt diversos

1 Comentaris

Terry O’neill, el fotògraf discret

Terry O’neill, el fotògraf discret

La Filmoteca de Catalunya presenta l’obra d’un dels grans noms de la fotografia britànica, retratista d’estrelles de Hollywood, mites del rock, seductores ‘top models’ i polítics poderosos

A la pàgina anterior, Soljenitsin quan encara estava exiliat en una visita que va fer a les costes noruegues. Al costat, el 1994, quan va tornar victoriós de l’exili a Rússia i va fer el viatge en tren de Vladivostok a Moscou rebut com un heroi i firmant exemplars dels seus llibres a totes les parades, com aquesta de Khabàrovsk.

Soljenitsin, un centenari contra el règim soviètic

Aquest 2018 se celebren els cent anys del naixement d’Aleksandr Soljenitsin, l’escriptor que més va fer per denunciar a l’estranger els horrors de les presons soviètiques i que va dedicar la seva escriptura a reivindicar “l’ànima russa”. Instrumentalitzat per uns i altres, molts actes recordaran a Rússia la vida i obra de l’autor de ‘L’arxipèlag Gulag’

L’aparador virtual de la sessió setmanal dels plácidosés el timeline del compte de Twitter, però darrere hi ha els sentiments i les experiències del Davide, l’Antonio, el Joan i el Manuel [d’esquerra a dreta a la foto passejant pel Raval], amb Sílvia Torralba, de la Fundació Arrels, l’única que ha volgut aparèixer amb cognoms.

El twitter dels que han deixat el carrer

Un grup d’antics sensesostre adopten a la xarxa el nom de Plácido Moreno, un company mort el 2010 que els ha inspirat per explicar experiències i visualitzar la problemàtica dels que no tenen casa

Antoni Vila Casas, receptes d'art

Antoni Vila Casas, receptes d'art

Filantrop amb ànima d’empresari, destina part de la seva gran fortuna a la recerca en salut, el col·leccionisme i la promoció de les arts plàstiques catalanes

1 Comentaris

Panots amb els dies comptats

Panots amb els dies comptats

Un llibre repassa la història de Barcelona a través de les rajoles de les voreres de la ciutat i recupera les lletres que van posar nom als seus carrers

2 Comentaris

A la Unitat Postal de la Fi del Món no hi ha grans luxes. Està construïda sobre pilones de fusta i té parets de xapa, però és aquesta senzillesa la que la fa tan especial. Això, i la seva localització a la badia Ensenada Zaratiegui, al Parc Nacional Terra del Foc. Un indret de natura exuberant, a només mil quilòmetres de l’Antàrtida.

Un país anomenat Isla Redonda

A la fi del món un carter argentí revolucionari s’ha inventat una nova república

1 Comentaris

La malària, l'animal més letal del planeta

La malària, l'animal més letal del planeta

Cada any mata més de 400.000 persones, la majoria de l'Àfrica subsahariana

L’hostessa i el debat de la doble moral

L’hostessa i el debat de la doble moral

L’organització de la Fórmula 1 decideix prescindir de les noies de la graella de sortida i substituir-les per nens, que podran conèixer així de primera mà els seus ídols

5 Comentaris

Robbins diu que no és superric, però viu bé encara que ja no li ofereixin grans papers. El protagonista de Cadena perpètua té un projecte des de fa deu anys per portar el teatre a la presó com a teràpia.

Tim Robbins: “Hollywood Està canviant”

L’actor nord-americà és un dels activistes més veterans del món del cinema, i en aquesta trobada amb la periodista del ‘New York Times’ parla de cinema, política, activisme i família

QuaNullam non lorem dapibus orci congue bibendum. Donec sollicitudin velit sit amet dolor condimentum vel pellentesque orci aliquet. Fusce aliquam nibh a sapien posuere volutpat. Nunc felis urna, semper a ullamcorper a, fermentum sed mauris. Cras at augue lectus. Donec tristique est sed quam congue tincidunt.  Una de les instal·lacions més impactants de l’exposició Després de la fi del món, al CCCB, oberta fins el 29 d’abril, és Vista general, en la qual es mostren algunes de les imatges que selecciona Benjamin Grant a partir de fotografies per satèl·lit en alta resolució. Grant va fundar el 2013 el projecte Daily overview, en el qual publicava cada dia una imatge de conjunt o perspectiva de la Terra composada amb intenció. Historiador de formació, Grant combina una visió artística amb una intenció clara sobre l’efecte de l’acció de l’home sobre el planeta, que ha transformat pràcticament tota la seva superfície. El bloc Daily overview també té format llibre. A les imatges, d’esquerra a dreta, vistes del port d’Anvers (Bèlgica), el segon més gran d’Europa; la terminal de carbó de Qinhuangdao (Xina); camps de cultiu envoltant un camp de lava a Millard County (Utah, Estats Units), i la hiperdissenyada urbanització Sun Lakes, a Arizona (Estats Units), ocupada majoritàriament per gent gran.

Els estris de la fi del món

A partir de l’exposició ‘Després de la fi del món’, al CCCB, obrim una reflexió sobre què serà imprescindible i de què haurem de prescindir si arriba el col·lapse del mode de vida actual

A sobre, Chams Eddin Marzoug i una cooperant davant l’única tomba que té nom, la de Rose-Marie, una dona nigeriana que va morir en un naufragi el maig passat. L’embarcació de rescat va poder salvar els 150 tripulants del vaixell clandestí menys la Rose-Marie.

El cementiri dels desconeguts

El pescador tunisià Chams Eddin Marzoug vetlla per les ànimes dels immigrants que moren al mar en el seu intent d’arribar a Europa, i ha creat un petit cementiri on, ell tot sol, ja ha enterrat més de 300 dels cossos que arriben a la platja o que els pescadors troben al mar. Només una tomba té nom.

3 Comentaris

Arquitectura, mÀfies i perifèries Vides i somnis de ciment

Arquitectura, màfies i perifèries

El fotògraf sicilià Pierpaolo LoGiudice, en col·laboració amb una entitat anti-Màfia, ha fet un treball que mostra escenaris arquitectòniques de les perifèries urbanes d’algunes de les ciutats italianes més castigades per les bandes organitzades

3 Comentaris

Bon dia, són les vuit... i han passat 23 anys  L’any de l’estatut... i del 3%  Les memòries d’un
 “animal” de la ràdio

Les memòries d’un “animal” de la ràdio

Des que Antoni Bassas es va posar al capdavant d’‘El matí de Catalunya Ràdio’ han passat 23 anys. Durant 14 temporades va despertar cada dia els catalans amb la frase amb què ha titulat el llibre ‘Bon dia, són les vuit!’, que dimecres es posa a la venda. Us oferim un fragment del capítol 5

1 Comentaris

El poder dels passaports

El poder dels passaports

Els passaports són la clau per entrar i sortir d’un país, però no tots obren el mateix nombre de portes

#Metoo  Carta d’un 
 Home trans a l’antic règim sexual

#Metoo, carta d’un home trans a l’antic règim sexual

El filòsof feminista entra en la polèmica sobre l’assetjament sexual des d’una perspectiva ‘queer’ que obre el debat

1 Comentaris

Emmanuel Carrère: “Com més deixem fer a l’inconscient més interessant és la vida i el relat”

Emmanuel Carrère: “Com més deixem fer a l’inconscient més interessant és la vida i el relat”

"Jo no crec en l’objectivitat, crec en la subjectivitat assumida i en una tensió constant cap a l’honestedat. L’honestedat és just això"

Com són les cases dels dissenyadors industrials?

Com són les cases dels dissenyadors industrials?

Visitem les llars de cinc professionals del disseny, que ens mostren quins objectes utilitzen en el seu dia a dia i ens expliquen què té d’especial el lloc on han decidit instal·lar-se

2 Comentaris

La Història en directe

La Història en directe: el Procés en 50 articles

Recull de 50 articles de 30 autors que han escrit sobre el Procés i ho han publicat a l'ARA els últims tres mesos

3 Comentaris

L’home que va pagar  els 100.000 euros per  les urnes de l’1-O Capítol 1 De la Xina a Marsella

L’home que va pagar els 100.000 euros per les urnes de l’1-O

Un avançament editorial del primer capítol del llibre ‘Operació Urnes’, una investigació dels periodistes de l’ARA Laia Vicens i Xavi Tedói editat per Columna

72 Comentaris

August Gil Matamala a la sala de casa seva, durant l'entrevista

“S’ha subestimat la capacitat repressora de l’Estat però també la força de l’independentisme”

Entrevista amb l'advocat August Gil Matamala arran dels últims processos judicials contra l'independentisme

7 Comentaris

L’art que ofèn

KNOCKOUT

L’art que ofèn

"La Marina de València on ara es vol fundar un àmbit per a la cultura va ser, fa uns anys, l’espai icònic de la València més opulenta de Rita Barberá, el parc temàtic on el PP més corrupte es va divertir organitzant esdeveniments milionaris com la Copa Amèrica de Vela o les curses de F1"

1 Comentaris

Grafiti a la cantonada del carrer Torns amb Vallparda, a l’Hospitalet, a l’antic barri de les Mosques.

CAPS I PUNTES

El barri de les mosques

El perquè de l’enigmàtica denominació d'aquest barri a l'extrem de Sants

Paul, Joanne i  l’amor

Paul, Joanne i l’amor

"Cinquanta anys de matrimoni, mig segle d’amor donat i correspost. Tantes vegades van haver de respondre l’un i l’altre sobre quins eren els secrets de la seva relació..."

1 Comentaris

La veu dels homes

KNOCKOUT

La veu dels homes

"Un exemple més, residual però simptomàtic, de com la cultura masclista ha creat rebuig envers la veu de les dones"

5 Comentaris

La façana amb els esgrafiats restaurats de Francesc Canyelles de l’Escola Àngel Baixeras, a la Via Laietana, que va ser una de les primeres de l’Escola Nova que va impulsar la Mancomunitat. Marc Rovira

CAPS I PUNTES

Una escola de Goday

"Els projectes de la Mancomunitat van quedar aturats quan, l’any 1924, el general Primo de Rivera va donar el cop d’estat"

1 Comentaris

Els sobres dibuixats  i inèdits de

Els sobres dibuixats i inèdits de Cesc

La història d’art, periodisme i amistat darrere les cartes amb què l’artista enviava els seus acudits diaris d’El Correo Catalán a Josep Maria Huertas Claveria

4 Comentaris

Les noves Ventafocs

KNOCKOUT

Les noves Ventafocs

"Per a moltes dones, vint-i-dos parells de sabates noves de trinca podrien convertir-se en un malson"

2 Comentaris

En aquest tram de la ronda de Sant Pau, entre Aldana i Marquès de Campo Sagrado, hi va haver la redacció de la primera revista feminista catalana, La Mujer.

CAPS I PUNTES

Les sufragistes

Al número 31 de la ronda de Sant Pau hi havia la redacció de 'La Mujer', una revista pionera del feminisme català

Fotograma de l’irreverent film de Sasha Baron Cohen del 2006 que va indignar molta gent.

¿I què que no t’agradin els acudits de gitanos?

"Per a això serveix, entre altres coses, l’humor, no? Per subvertir esquemes, per colpir-nos, per estimular-nos el criteri, el bon i el mal gust, per confirmar les nostres creences i refutar les que no són nostres i no ens agraden"

1 Comentaris

El viaducte de Glenfinnan

El viaducte de Glenfinnan

El Jacobite que va en l’altra direcció travessa el paisatge verd sense turistes, ni drons, ni mòbils. I ningú és allà dalt per contemplar-lo

L’avinguda Mistral, antiga sortida de Barcelona cap a Sants, és avui un carrer molt enjardinat.

Les hurdes barcelonines

En pocs anys les barraques de Sant Antoni es van convertir en un lloc sòrdid de tavernes que servien vi de contraban i era protagonista habitual de notícies truculentes, baralles i robatoris

La meva ideologia és la millor

La meva ideologia és la millor

Entre tots, amb les nostres borratxeres d’ideologia, hem convertit el dia a dia en un combat de bons i dolents que flirteja amb el fanatisme. Un combat en què les idees, la conciliació, la renúncia, els matisos, la ponderació i l’empatia no s’estilen gens ni mica

12 Comentaris

Ous passats per aigua

Ous passats per aigua

El New York Times ha fet un treball de camp consultant uròlegs i pediatres infantils sobre les precaucions de la carn d’olla amb la temperatura de l’aigua, la sensibilitat de la pell de l’escrot i la importància de l’ordre en la immersió testicular, però sembla que no hi ha cap raó científica que avali entrar de quatre grapes a la banyera

4 Comentaris

El fantasma catalanista

El barri de Gràcia era un dels feus de l’espiritisme, amb una llarga tradició de topades amb el món sobrenatural. Així doncs, ningú es va sorprendre quan l’estiu del 1934 es va saber que una casa vella i abandonada del carrer de Santa Rosa tenia inquiets els seus veïns

Edith  Head     La reina de Hollywood

Edith Head, la reina de Hollywood

Una dona regnava en un món d’homes, un món dels grans magnats dels estudis: va ser la cap de vestuari de la Paramount i després de la Universal

Que no cuina bé?

Que no cuina bé?

M’inquieta la incontinència verbal de personatges que, sense que se’ls hagi requerit res, es fixen en una nena, per exemple, i s’hi acosten per comentar-li el color dels cabells, els ulls, la roba o les cames

3 Comentaris

La Via Laietana, poc després de la seva obertura

La boca de l'infern

La versió més estesa diu que el nom d'aquest carrer ja desaparegut recordava l’hostal de l’Infern, un negoci de mala mort on diu la tradició que s’hostatjava d’incògnit el bandoler Joan de Serrallonga

Agnès Varda 
  Ens ha fet més feliços

Agnès Varda ens ha fet més feliços

Té nassos i és revelador que el moviment cinematogràfic més important de la història del cine tingués una dona com a precursora. I té nassos que no s’expliqui més, això

1 Comentaris

Intercanvi de petonS

Intercanvi de petons

Els 'youtubers' intentaven induir a la humiliació de les conviccions pròpies, convençuts que els impulsos sexuals superen qualsevol capacitat de raonament

1 Comentaris

Plaça Sant Agustí, de Barcelona.

Pobres fantasmes escaldats

Les aparicions sobrenaturals van ser una especialitat de l’hampa barcelonina: mentre la policia investigava presències fantasmals en un extrem del poble, ells s’emportaven una gran quantitat d’ampolles de xampany, licors i vins de marca

James bond     eterN  FatalismE

James Bond: etern fatalisme

El temps i l’avatar dels anys han deixat una empremta en la vida del 007 i dels actors que l’han interpretat

2 Comentaris

Estàs blanca...

Estàs blanca...

"I m'ho diran amb aquella ganyota que insinua el fracàs del meu estiu. No portaré marcada a la pell la garantia d’haver gaudit com cal"

14 Comentaris

La font de Canaletes, que dona nom a la part més alta de la Rambla

L’espectre seductor

El rumor sobre el suposat fantasma de la font de Canaletes va ser notícia en molts diaris del 1845 i persones de tota mena s’hi acostaven amb l’esperança de presenciar l’impossible

Charlton  heston  Mans fredes, sempre viu

Charlton Heston: mans fredes, sempre viu

"Amb la barba de Moisès va baixar del mont Sinaí amb les taules de la llei, amb els pectorals de Ben Hur va guanyar l’Oscar al millor actor i, mig despullat, es va enfrontar a tot un planeta ple de simis"

La foto perfecta

KNOCKOUT

La foto perfecta

El decàleg de la prestigiosa web de moda 'What to wear' per aconseguir la foto perfecta i confirmar que sou definitivament meravelloses.

3 Comentaris

La Casa de la Torrassa, que ara té part dels murs en mal estat a l’espera de la rehabilitació, va donar nom al barri de l’Hospitalet i originàriament havia sigut una fortalesa medieval i després una masia.

CAPS I PUNTES

Les velles pedres de la torrassa

La Casa de la Torrasa és monument a la identitat local, al qual els seus veïns no poden renunciar sense perdre un bocí del seu passat.

1 Comentaris

Apologètic per excel·lència sobre Franco. Molt d’actualitat.

La cosina del rei i la neta del dictador

En un país normal, mitjanament sa, aquest tipus de personatges gaudirien del més absolut ostracisme, se’ls apartaria de la vida pública, serien foragitats, expulsats de qualsevol mena d’imaginari

8 Comentaris

Peus de Barbie

Peus de Barbie

"La nova moda en les fotografies més sexis consisteix a posar els peus com la nina, estiguis dreta o asseguda"

Vista zenital de l’església de Santa Anna, al centre de Barcelona, amagada pels edificis moderns.

CAPS I PUNTES

Fites en el paisatge

Un recorregut pels diferents tipus arquitectònics presents a la ciutat, amb un catàleg dels 132 edificis, amb la seva corresponent fitxa i planografia

(1998), de Peter Weir, mostrava la vida hiperprotegida d’una persona gravada a tothora.

“-Infermera, que té una aspirina?” “-No L’hi puc donar”

Vivim en una espècie de 'Show de Truman' en què creiem que tenim una vida lliure i feliç, però en canvi no podem estar més vigilats i protegits

3 Comentaris

Teodora Vásquez en un moment de l'entrevista, a Barcelona.

Dones: El delicte d’avortar

Teodora Vásquez ha passat 10 anys complint condemna per un avortament espontani en una presó del Salvador i després de recuperar la llibertat lluita perquè la seva història no es repeteixi

1 Comentaris

L’obrecartes de Charles Dickens

KNOCKOUT

L’obrecartes de Charles Dickens

"Persones del meu entorn més proper tenen gats, i sempre m’ha cridat l’atenció com algunes de les seves debilitats personals s’expressen a través de la seva manera d’estimar-los i conviure-hi"

2 Comentaris

A l’altura de la cruïlla entre els Jardinets de Gràcia i el carrer Sèneca s’hi van fer execucions públiques.

CAPS I PUNTES

L'altre passeig de Gràcia

El passeig de Gràcia era conegut pel convent de Jesús, situat aproximadament a la cruïlla amb el carrer d’Aragó, com posteriorment ho seria pels parcs d’atraccions i els teatres que acolliria

2 Comentaris

La pel·lícula de Laurent Cantet del 2008, va fer un retrat molt dur de l’escola avui.

“No assoliment” en lloc de “suspès”

"Dir-li a un nen que té un “no assoliment” en lloc d’un “insuficient” és el primer pas per aconseguir que quan arribi a la universitat visqui terroritzat per l’ombra malèfica del fracàs"

14 Comentaris

Miss Amèrica 2.0

KNOCKOUT

Miss Amèrica 2.0

"Siguin quines siguin les proves, els certàmens de bellesa sempre tindran un barem que determinarà uns estereotips, unes normes, uns hàbits i uns valors a partir dels quals premiar unes dones i, per tant, menysprear les que no s’ajustin al patró"

A dalt, fotograma de la pel·lícula Joc amb globus a l’interior d’una galeria, realitzada el 1929 per autor desconegut i cedida per Lacambra. A sota, vista de l’exposició.

CAPS I PUNTES

La ciutat ideal

Una visió ideal de la ciutat i de qui la filma, que ens acosta als estats d’ànim, les transformacions socials i les preocupacions dels barcelonins entre el regnat d’Alfons XIII i els primers mesos de la postguerra.

1 Comentaris

‘Fotogramas’, agre final, eterna memòria

‘Fotogramas’, agre final, eterna memòria

'Fotogramas' ha explicat, des del seu naixement, la història del cinema vista i interpretada, amb mirada àmplia i ampla, des de Barcelona

1 Comentaris

Una princesa al volant

KNOCKOUT

Una princesa al volant

'Vogue' celebra que les dones de l'Aràbia Saudita puguin conduir però no reconeix el paper de les activistes en el reportatge. Al contrari, han posat al volant, com a abanderada d’aquest nou privilegi, una dona privilegiada que mai ha mogut un dit per aquest dret

2 Comentaris

Paper barcelona

CAPS I PUNTES

Paper barcelona

Fumar cigarrets de paper era un costum exclusiu de catalans i espanyols, que a Barcelona va agafar embranzida quan es va convertir en un dels quatre ports peninsulars autoritzats a comerciar amb tabac

La mirada fílmica més ben feta, crua i vigent sobre la deshumanització

La mala educació, pandèmia ultraliberal (2)

Una ideologia que propugna l’èxit com a valor suprem, la competitivitat a ultrança i la veritat econòmica com a mare de totes les veritats és molt evident que reforça i potencia l’egoisme, la megalomania, l’absència d’autocrítica i el narcisisme més descarnat

6 Comentaris

LA DECISIÓ

KNOCKOUT

La decisió

"En cas de no voler-la llençar, queda una vida opcional a les samarretes de dormir en procés de desintegració: convertir-les en draps per netejar"

1 Comentaris

Solar on hi havia l’antic cinema Novedades, al carrer Casp.

CAPS I PUNTES

La cantonada de Casp

"La cantonada de Casp està a punt de perdre una part important del nostre passat, mentre m’acabo el tallat observant com les excavadores fan la seva feina"

4 Comentaris

L’incontinent atac d’ira d’un Michael Douglas fart de tot.

La mala educació, pandèmia ultraliberal

"Què li deu passar pel cap a una persona que decideix no deixar seure a l’autobús una persona gran que l’hi està demanant?"

21 Comentaris

Jesus cake

KNOCKOUT

Jesus cake

"El conflicte no és més que el retorn a l’etern debat sobre la llibertat d’expressió i el respecte per les creences religioses"

Els drapaires d’ara, que busquen ferralla als contenidors, són com els d’abans.

CAPS I PUNTES

Viure de la brossa

"A mesura que els ajuntaments milloraven la recollida de brossa, els drapaires van desaparèixer"

Kris Kristofferson i Bob Dylan en una escena de Pat Garret i Billy el Nen.

Rivera, Hernando i la maldat dels polítics

"Tinc molt d’interès a saber què opinava un votant mitjà del Partit Popular quan sentia parlar Rafael Hernando al debat de la moció de censura del divendres 1 de juny al matí"

14 Comentaris

De què mor la gent a cada país

De què morim?

En el que portem d’any gairebé 20 milions de persones han mort arreu del planeta. Malgrat que els motius són molts i diversos, és possible fer un diagnòstic bastant precís sobre què provoca la mortde les persones.

Capitana dels exèrcits

KNOCKOUT

Capitana dels exèrcits

"Espero que entenguis que cadascú té la seva manera d’estimar la mestra, i no sempre la manera de demostrar-ho culmina amb un regal"

2 Comentaris

Carrers en penombra

CAPS I PUNTES

Carrers en penombra

"Els últims testimonis d’una època d’amuntegament, quan les façanes tapaven el sol"

La imatge de persones caminant mirant el mòbil és constant.

Ja no mirem endavant, mirem el mòbil

"No pot justificar la creixent -més ben dit, galopant- depreciació de la qualitat del consum cultural. L’aborregament cada cop més sagnant"

6 Comentaris

L'anell de foc

Volcans, cels de cendra

La fascinació i la por per la destrucció que causen les erupcions venen de lluny però és que són la connexió real i visible amb l’interior de la Terra, un planeta viu i en continu moviment

Mugrons al sol

KNOCKOUT

Mugrons al sol

"Si els homes ensenyen els mugrons, per quin motiu les diverses normatives prohibeixen a les dones aquest dret?"

6 Comentaris

Va dir que havia llegit i sentit coses que li han fet pensar que potser era un mal català. Va ser un toc d’alerta, una picada de cresta.

“Bons catalans”

"Pensem en com hem arribat a aquests penosos episodis de confrontació civil -per sort, de baixa intensitat- entre bons i dolents"

5 Comentaris

D’OFICI DEJUNADOR

CAPS I PUNTES

D’ofici dejunador

"A vegades oblidem que l’Exposició Universal de 1888 va ser una fira de mostres, però també una fira d’atraccions que oferia entreteniment als barcelonins"

Pobre Juanito

KNOCKOUT

Pobre Juanito

"Desconeixem l’edat d’aquest hipotètic fill que ja fuma però que necessita un control digne d’un criminal en llibertat condicional"

La pastisseria La Colmena, un dels principals comerços emblemàtics de la ciutat,  porta 150 anys a la plaça de l’Àngel.

CAPS I PUNTES

La Colmena fa 150 anys

"Un segle i mig servint pastissos, caramels artesanals i quaranta-vuit tipus diferents de pasta seca, a més d’especialitats que quasi ningú més ofereix actualment, com els bolados o el torró de crema"

3 Comentaris

El 1939 Frank Capra va fer un film reivindicatiu dels polítics honestos.

El Procés i l’antiprocés, problema sense solució

"I som aquí, capbussats en el frontisme i el més cansat dels infantilismes, en la rebequeria, l’abús de poder, la podridura judicial"

10 Comentaris

Les expedicions a l'Everest

Everest, el cim domesticat

El 29 de maig el sostre del món celebra els 65 anys de la primera expedició que el va coronar

1 Comentaris

Colla de cretins

Colla de cretins

"L’esquer era crear expectativa sobre quina mena de canvi podia ser i aprofitar vint quilos més de pes per aconseguir clics a la web"

1 Comentaris

Un enllustrador de sabates a la Rambla, el 1907, en una imatge de Frederic Ballell Maymí que pertany  al fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Camussa, raspall i betum

"Actualment són com una aparició d’un món antic, quan la gent tenia temps de fer-se netejar les sabates llegint el diari"

1 Comentaris

L’escriptor i periodista Tom Wolfe durant una visita a Barcelona el 2013 per presentar el llibre Bloody Miami.

Tom Wolfe, “mmmmmmmmmmmmmmmm!”

"Tota la seva vida es va interrogar sobre ella i sobre el seu poder generador i regenerador de vida, d’inquietud, de mil maldecaps espurnejants"

Imatge artística que fan servir els científics per explicar la quantitat de brossa espacial que orbita la Terra. La mida dels objectes que orbiten està desproporcionada en relació amb la Terra, però és una simulació que permet adonar-se de la gravetat d’un problema que cada cop preocupa més els científics.

Estem convertint l’espai en un gran abocador?

Més de 500.000 objectes de petita dimensió viatgen al voltant de la Terra a 29.000 km/h. A aquesta velocitat, un impacte contra un satèl·lit o una estació espacial pot tenir conseqüències catastròfiques

4 Comentaris

Què és Sàpiens?

Què és Sàpiens?

Una metodologia per comprendre i així poder innovar

L’efecte espectador

KNOCKOUT

L’efecte espectador

Si ets amateur, l’únic que et garanteix aparèixer a la televisió és una bona pájara arribant a la meta, sempre que pateixis els símptomes més dramàtics de l’extenuació

Façana de l’antic hospital de Sant Sever, amb una història llarga que es remunta al segle XV, al carrer de la Palla de Barcelona. Fins fa poc estava coberta amb una gran lona verda.

CAPS I PUNTES

Sant Sever al descobert

"L’Hospital de Sant Sever es dedicava a l’assistència de sacerdots malalts o bojos, aquests últims amb cel·les reservades només per a ells"

El film d’Imanol Uribe, del 1994, va ser un dels primers que van tractar el tema de la quotidianitat dels etarres.

La fi d’ETA, mil suspicàcies

El conflicte entre ETA i l’estat espanyol ha sigut durant més de cinquanta anys un conflicte enquistat i purulent perquè des de cap de les dues bandes s’ha volgut reconèixer res, en cap de les dues bandes s’ha fet un serè exercici d’autocrítica.

1 Comentaris

Amic de 90 hores

KNOCKOUT

Amic de 90 hores

"Quantes hores compartides de manera efectiva ens calen per convertir en amic algú que simplement et cau bé o hi connectes positivament quan el coneixes?"

1 Comentaris

Matins en  autobús

CAPS I PUNTES

Matins en autobús

"Aquest és un transport urbà en què el conductor sembla un passatger més. Així que entren la gent el saluda, i amb el temps us acabeu coneixent"

1 Comentaris

El film del 1957 que va dirigir Sidney Lumet mostra com un home es rebel·la contra els prejudicis.

Contra el ‘jolgorio’ moral

"'Jolgorio' és la paraula que li va semblar més adequada a un jutge de l’audiència de Navarra per descriure la trobada, durant els Sanfermines, d’una noia amb cinc individus que la van ficar en un portal i la van violar"

Cadenes mortals

KNOCKOUT

Cadenes mortals

"És obvi que la manera d’induir la viralitat ha degenerat tant que és inevitable sentir una mica de tristesa per com canvien algunes circumstàncies amb els anys"

1 Comentaris

Fotografia en forma de postal feta per un fotògraf minuter de la família materna de Xavier Theros

CAPS I PUNTES

La ciutat retratada

"Els minuters eren els retratistes dels pobres: per quatre xavos podies immortalitzar un dia de festa o una excursió"

El periodisme que apareix al film d’Alan J. Pakula, del 1976, ja sembla una ficció.

SOS periodisme

Ser tan honest com sigui possible i treballar per relatar bé allò que veu. Observar, preguntar, explicar.

1 Comentaris

A la pàgina anterior, la gran manifestació del 13 de maig a París, que va reunir gairebé un milió de persones, amb la jove Caroline de Bendern portant la bandera del Vietcong, una de les imatge més icòniques del Maig Francès. A dalt a l’esquerra, un grup d’adolescents en un concert de rock a Hawaii. Al costat, estudiants enfrontant-se amb la policia al Quartier Latin de París durant els fets del Maig del 68. A sota, uns joves damunt d’un tanc soviètic a la ciutat de Praga poc després de la invasió.

L’any de totes les revoltes (Del 1968 a la crisi del 2008)

La importància del 68 en matèria de llibertats individuals i de costums és indiscutible

La manifestació més multitudinària del Maig Francès es va celebrar el dia 13, en plena vaga general, quan van desfilar plegats estudiants, obrers i treballadors liberals. Va ser la demostració de força més gran del moviment.

Sota les llambordes hi ha la platja

El Maig del 68 va obrir moltes portes: la de la llibertat sexual, la de la denúncia de la hipocresia, l’autoritarisme i el respecte a la jerarquia pel fet de ser-ho

1968 QUI EREN ELS PROTAGONISTES

Daniel Cohn-Bendit LA VEU DE LA REVOLTA SOCIAL DE 1968

Daniel Cohn-Bendit, la veu de la revolta social de 1968

Dani el Roig, va ser el protagonista de la guspira que va encendre el Maig del 68

Angela Davis continua sent avui una incansable activista a favor de la igualtat de gèneres, races i classes.

Angela Davis, dona, negra i comunista

Angela Davis i Martin Luther King compartien objectius finals però tenien plantejaments estratègics bastant diferents

Václav Havel De LA  PRIMAVERA DE PRAGA  a president del país

Václav Havel, de la Primavera de Praga a president del país

Václav Havel va tenir un paper protagonista a la Primavera de Praga, però sobretot després, quan es va convertir en un dels líders de la dissidència

Raimon en un concert a Palamós als anys 60, quan la cançó era una de les millors eines de l’antifranquisme.

Raimon, aquell recital a la gola del llop

El recital que va oferir a la Universidad Complutense de Madrid, el 18 de maig del 1968, al qual van assistir uns 6.000 estudiants i que va acabar amb càrregues policials

1 Comentaris

Octavio Paz COMPROMÈS
 AMB UN MÈXIC
 Del tot    DEMOCRÀTIC

Octavio Paz, compromès amb un Mèxic del tot democràtic

Paz va dimitir d’ambaixador per la repressió de la revolta estudiantil del 1968

1968 ON EREN

Jordi Borja, cap al 1968, a la seva habitació d’estudiant a París.

Jordi Borja: “El Maig del 68 va provocar un canvi en la cultura política”

“Coneixia els líders i participava en les manifestacions i en les activitats, però no volia enfrontar-me directament a la policia. Tenia dues ordres de cerca i captura a Espanya i no volia que m’expulsessin de França”

Imatge 48

Monika Zgustova “La Primavera de Praga va començar amb Kafka”

"Tothom tenia molta fe que hi hauria una obertura real, que hi hauria una democratització del país, en el fons no es volia continuar sota el règim soviètic però tampoc es volia un règim capitalista"

Arnulfo Aquino, al mig fent el signe de la victòria, amb altres estudiants el 1968.

Arnulfo Aquino: “Només quan es castigui els responsables tindrem una veritable democràcia”

El 68 mexicà va ser una rebel·lió davant el control que exercia l’estat contra qualsevol dissidència

Mark rudd “LES PROTESTES VAN AJUDAR A FORÇAR  LA FI DE LA GUERRA DEl vIETNAM”

Mark Rudd: "Les protestes van ajudar força a la fi de la guerra del Vietnam"

L’ocupació de Colúmbia va ser la revolta estudiantil més gran des de les protestes per la llibertat d’expressió a la Universitat de Berkeley del 1964

Ko Tazawa,  al centre, durant el viatge que va fer el 1968 als Estats Units.

Ko Tazawa: “Les lluites internes dels estudiants van refredar el suport social”

“L’experiència de veure el Japó des de fora va fer que tingués consciència sociopolítica en un sentit. I l’efecte encara perdura avui”.

1968 QUÈ VA SUPOSAR

El músic Brian Jones (The Rolling Stones) i el cineasta Jean-Luc Godard durant el rodatge de Sympathy for the devil (1968).

Cultura a la societat totalment administrada

Res no hauria sigut igual sense l’aportació d’una cultura de masses juvenil que ja feia uns anys que forçava els límits de la moral de postguerra.

Cinema REgeneració estètica al servei de la contracultura  Música Un moment de grans canvis:  el so del caos i la revolta

La regeneració estètica del cinema al servei de la contracultura i el so del caos i la revolta

El cinema i la música de la revolució

Moda L’any  que va canviar  la nostra manera  de vestir

Moda: L’any que va canviar la nostra manera de vestir

L’estil que va néixer en aquell moment encara marca el nostre vestuari

Maig 1968és una pintura de  Joan Miró que va començar tot just aquell any, el 1968, influït per les notícies sobre la revolta a París, i va acabar el 1973. L’obra, que actualment forma part de la col·lecció de la Fundació Miró de Barcelona, pertany a un període molt vigorós i creatiu  de l’artista.

Art: Quan els artistes es van convertir en l’obra

El 1968 passaven moltes coses, i totes alhora, també en el terreny de l’art

Conclusions atrevides

KNOCKOUT

Conclusions atrevides

"El grafòlegs, grafoterapeutes i psicòlegs coincideixen que no hi ha grans interpretacions psicoanalítiques a fer sobre el dibuix irreflexiu"

En aquesta finca l’any 1926 la policia va creure que hi havia un fumador d’opi il·legal.

CAPS I PUNTES

Misteris del fumador d’opi

"Els alegres anys vint van ser l’època d’or de les drogues a casa nostra, i també el començament de la política repressiva"

Disney va convertir en uns dibuixos animats inoblidables el clàssic conte de Carlo Collodi.

Cifuentes, la mentida i Pinotxo

"La mentida està tan enquistada a l’esfera pública que no hi ha prou nassos per créixer"

1 Comentaris

Més Jahans a les aules

KNOCKOUT

Més Jahans a les aules

"Però la foto de la Jahan també m’ha recordat, per contrast, una espècie en augment: els estudiants aparcats a les aules universitàries sense cap motivació ni interès"

1 Comentaris

On ara hi ha aquest edifici nou, per la vorera del carrer Arc del Teatre es trobava la taverna La Mina, i per la vorera del carrer del Cid estava l’Alberg Nocturn Municipal.

CAPS I PUNTES

La corda

"A la Barcelona del segle XIX, l’escriptor Charles Dickens no hauria tingut gaires problemes per trobar arguments per a les seves novel·les"

El film de John Huston, del 1981, està inspirat en un cas real.

Què aplaudim quan aplaudim Messi?

"Quan s’aplaudeix Messi o Cristiano Ronaldo -no m’escarrasso amb la recerca d’exemples- què se suposa que s’està aplaudint?"

5 Comentaris

Orgasmes  en xandall

KNOCKOUT

Orgasmes en xandall

"Debby Herbenick ha posat de moda un tipus d’entrenament esportiu destinat a aconseguir un orgasme al final de la sessió"

4 Comentaris

A la cantonada entre el carrer Portaferrissa i la Rambla s’hi poden veure encara quatre plaques: les de la Rambla  i les que indiquen la Rambla dels Estudis i la de Sant Josep.

CAPS I PUNTES

La Rambla de les Rambles

"Uns volien preservar la tradició, d’altres cridaven a la lògica i recordaven les dificultats dels estrangers, sovint buscant adreces que no sortien en cap guia"

Tot és política?  I un rave!

Tot és política? I un rave!

"“Tot és política”, sí, home; i un rave! No em dona la gana perquè em sona a claudicació, a genuflexió acrítica, a empassar-se els gripaus"

1 Comentaris

Tetes boges

KNOCKOUT

Tetes boges

"Me l’imagino a casa, assegut al sofà, mirant la tele mentre masega relaxadament els pits de silicona"

4 Comentaris

En aquesta cantonada del carrer Béjar amb Creu Coberta  hi va haver l’atemptat contra Cambó el 1907.

CAPS I PUNTES

L’atemptat d’hostafrancs

"Lerroux sempre va dubtar de les ferides de Cambó i va acusar-lo d’utilitzar-les per guanyar vots"

Amb aquest film, Michael Haneke va oferir una de les mirades a la vellesa més colpidores.

Als avis, cuidem-los, protegim-los

"Necessitem més tolerància amb les persones grans. Són molt importants, han contribuït a millorar el món imperfecte en què vivim"

El secret dels obituaris

KNOCKOUT

El secret dels obituaris

El 'New York Times' ha admès que en els seus 167 anys d’història ha prioritzat els obituaris d’homes blancs i ha oblidat els de les dones

El bar American Soda, al carrer Sant Pau, manté la imatge d’anys enrere però el negoci ha canviat.

CAPS I PUNTES

Patates i bars americans

"Aviat les patates fregides van aparèixer a les antigues xurreries populars, als aperitius de la burgesia i, fins i tot, a les cartes dels grans restaurants"

La pel·lícula dirigida per Ziad Doueiri també mostra com s’alimenta el fanatisme.

L’infantilisme de ser un fanàtic

"No puc evitar sorprendre’m cada cop que, per exemple, algú demostra tenir claríssim que la raó en el conflicte entre Israel i Palestina és d’un bàndol o de l’altre"

Helen Mirren agafa carretera i manta

Helen Mirren agafa carretera i manta

Després de mig segle de brillant trajectòria cinematogràfica, fent de reina, policia i altres dones calidoscòpiques, Helen Mirren encara tenia una assignatura pendent

Revisant EL que fa el DISSENY

Revisant el que fa el disseny

Aquest divendres es presenta 'Design does. Allò que el disseny' al Museu del Disseny de Barcelona

Barbies de merda

KNOCKOUT

Barbies de merda

"Molt inspirador: una dona que es va fer famosa a les revistes per casar-se amb un torero, sortir amb futbolistes i que després, i és molt lloable, ha muntat una empresa de vestits de flamenca"

12 Comentaris

A l’edifici número 26 del carrer de la Cera, a la façana s’hi poden veure dues dates. El 1629 sembla que fa referència a l’any de construcció i el 1783 a alguna reforma posterior.

CAPS I PUNTES

Regalims de cera

"No van tenir tanta sort el 1884, quan la Cera va ser un dels principals carrers afectats per l’epidèmia de còlera d’aquell any"

(2018) Maribel Verdú és la indignada protagonista de l’última pel·lícula de Santiago Segura.

El món de les dones

"Retratar sense contemplacions algunes de les plagues més sarnoses del nostre temps: el masclisme, el papanatisme, l’individualisme salvatge, la competitivitat ferotge, la mala educació, l’egoisme portat a l’extrem, l’ultraliberalisme més fastigós..."

Mentides  pietoses

KNOCKOUT

Mentides pietoses

"Les mentides piatoses són aquelles que no tenen conseqüències"

La casa del Botxí, a la plaça del Rei, integrada ara al Museu d’Història de Barcelona, vista a través de l’escultura de Chillida.

CAPS I PUNTES

Històries de botxins

"Un professional marginat i segregat per la creença que duia malastrugança"

(2017), de Richard Linklater, aborda el tema de l’amistat i la identitat.

D’on som? On pertanyem?

"Quin lloc ocupa el lloc on naixem i on ens quedem a viure, la seva història i les seves tradicions, en la formació de la nostra identitat?"

2 Comentaris

Elogis que fan nosa

KNOCKOUT

Elogis que fan nosa

"Al món hi ha dos tipus de persones: les que se senten cofoies quan els fan un elogi i les que es moren de vergonya"

1 Comentaris

Projecció de les fotografies de la ciutat desapareguda a la façana del Convent de Sant Agustí.

CAPS I PUNTES

Els carrers fòssils

"Allunyades de la llum amable i burgesa que oferia la fotografia de l’època, aquí es retrata un conjunt de voreres condemnades per la piconadora quan es va construir la moderna Via Laietana"

“El meu deure polític és no viatjar,  perquè vull defugir el flux de turistes”

Byung-Chul Han: “El meu deure polític és no viatjar, perquè vull defugir el flux de turistes”

Poc donat a les aparacions públiques, Byung-Chul Han ha estat a Barcelona per impartir una conferència sobre l'hospitalitat

La pel·lícula de Luis Buñuel va ser censurada perquè l’Església la trobava herètica.

Qui limita la llibertat d’expressió i per què?

¿Que la llibertat d’expressió ha de tenir uns límits? Segurament que sí. Però ¿qui els posa, aquests límits, i, sobretot, quin raser posem per perseguir i condemnar aquests suposats delictes d’odi i d’enaltiment de no sé quantes coses?

Una pistola al cotxe

KNOCKOUT

Una pistola al cotxe

"L’endemà, quan la Michelle va preguntar al seu pare què era allò que havia amagat al necesser, en Brian ens va fer un sermó tan abrandat a la família dient que no ho podíem tocar que ho va convertir en un objecte massa temptador"

Dones i criatures en una antiga cuina del Raval a principis del segle XX, una fotografia de Gabriel Casas que es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que forma part del llibre Cuines de Barcelona, d’Isabel Segura.

CAPS I PUNTES

El laboratori domèstic

"Podríem admetre que la major part d’una ciutat és invisible, i que per aquesta mateixa raó el seu estudi té un gran valor"

Bruna Cusí i David Verdaguer en una escena de la pel·lícula per la qual van aconseguir dos Goya.

La inquisició dels “Tu tampoc, David Verdaguer?”

"¿Qui es pensen que són més enllà de ser una Santa Inquisició de fireta? Ja us ho diré jo, uns fanàtics obsessius"

SUperpoders

KNOCKOUT

Superpoders

"A vegades semblen morts. Però tenen un superpoder: es desperten un minut abans que arribi la seva parada"

3 Comentaris

L’estació de Sant Gervasi dels FGC, a la plaça Molina, on el 1930 hi va haver un mortal accident de tren.

CAPS I PUNTES

L’accident anònim

"En aquella catàstrofe van resultar mortes 32 persones, i 130 de ferides"

1 Comentaris

Paul Thomas Anderson ha dirigit aquest film fascinant sobre un modista.

‘Influencers’, moda, sexisme, art

"No quedava gaire clar què feia Dulceida en una gala de premis de cinema"

1 Comentaris

Accés restringit, les fronteres de l’espai personal

Accés restringit, les fronteres de l’espai personal

En les distàncies curtes i llargues, la manera com interaccionem varia molt segons com siguem. El nostre espai personal es configura segons el sexe, la nacionalitat, la cultura i la pròpia història. Tot i que cadascú viu els límits de la intimitat segons les seves pròpies regles i circumstàncies, els experts han trobat patrons comuns entre col·lectius. I diuen molt de com som.

Una colla  De cretins

KNOCKOUT

Una colla de cretins

"Sento una enorme compassió per ella, per la ingenuïtat davant la secreta hostilitat de bona part dels comensals, que ara dissimulen i semblen simpàtics"

1 Comentaris

Al carrer Vallespir, al número 100, una placa recorda el curandero Xic Pastor.

CAPS I PUNTES

Esguerrats, cap a Sants

"Aquesta expressió, avui ja gairebé desapareguda, recordava la popularitat del curanderisme al barri"

(2010), de Tom Hooper, parlava d’un home d’estat amb una missió per complir.

EL GRAN CARNAVAL

La monarquia caducada

"Hi ha una institució que ja fa temps que està posada en qüestió"

3 Comentaris

La mort de la Rosie

KNOCKOUT

La mort de la Rosie

"Lluny de significar l’empoderament de la dona, les Rosies del país van ser explotades"

1 Comentaris

LES EINES  De l’ofici

CAPS I PUNTES

Les eines de l'ofici

"Poca cosa queda de l’antiga placeta de Sant Miquel, i encara menys de l’església que li donava nom"

1 Comentaris

Per The disaster artist James Franco no ha rebut una merescuda nominació a l’Oscar.

Contra el masclisme, caces de bruixes?

"Les dones, pel sol fet de ser dones i atractives, han de suportar les mirades que els homes els dediquem mentre caminen pel carrer. Per què han de suportar-ho?"

Raons de pes

KNOCKOUT

Raons de pes

"Com més gran sigui la xifra de la bàscula més descompte obtens"

Imatge d’un dels murals dedicats a la rumba catalana al carrer de la Cera de Barcelona.

CAPS I PUNTES

El raval de la rumba

"Pretenia ser una visita improvisada al cor de la ciutat però aviat va ser evident que el Gopa es movia prou bé per aquells carrers atapeïts de negocis portats per compatriotes seus"

Tom Hanks i Meryl Streep en acció al film de Steven Spielberg

El gran Carnaval

Els periodistes i les mentides dels polítics

"¿Com ho fem els periodistes per posar en un compromís els polítics i obligar-los a dir la veritat? Em sembla una qüestió molt substancial a la qual no parem prou atenció"

Adeu als conillets

KNOCKOUT

Adeu als conillets

"Internet els ha guanyat la batalla definitivament amb un servei més complet: més varietat, més moviment, escenes més passades de rosca i més intimitat"

La plaça Catalunya cap al 1888, amb el Circo Ecuestre en primer terme a la dreta.

CAPS I PUNTES

Miri fixament aquí...

"A finals del segle XIX, Barcelona va viure una gran efervescència hipnòtica"

En el film de Franklyn J. Shaffner, del 1977, Gregory Peck encarna Josef Mengele

No respecto totes les opinions

"¿A algú se li acudeix manera humana de respectar les opinions d’un nazi? Com es deu fer?"

3 Comentaris

“Cal analitzar els processos de visibilitat dels musulmans a l’espai públic europeu”

“Cal analitzar els processos de visibilitat dels musulmans a l’espai públic europeu”

Entrevista amb Nilüfer Göle, professora turca de sociologia a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París

1 Comentaris

Històries  dins el mar

KNOCKOUT

Històries dins el mar

"En unes ocasions es creu que són restes d’humans en fase de descomposició que han sigut víctimes d’accidents o suïcidis"

Barcelona genera nostàlgia entre molts dels immigrants que hi han passat temporades. Video

CAPS I PUNTES

Barcelona en la distància

"L’autor explicava que podia parlar en català amb unes quantes persones de Santa Isabel (ara Malabo), la capital de l’illa"

(1984), de Wolfgang Petersen, té un títol amb reminiscències actuals.

La culpa és teva

"És molt útil per als periodistes i també per als humoristes, perquè els fa la feina sense que hagin de fer gaires esforços de creativitat"

Quant costa posat un plat a taula?

Quant costa posat un plat a taula?

Un plat a taula pot significar per a milions de famílies sacrificar altres necessitats 

El plaer de cancel·lar els plans

KNOCKOUT

El plaer de cancel·lar els plans

"Renunciar a les trobades per WhatsApp és més fàcil perquè per missatge no t’has d’enfrontar a les mirades de frustració o a la veu de la decepció"

1 Comentaris

Fins als anys setanta encara hi havia serenos. A la imatge, targeta d’estrenes nadalenques de l’any 1944.

CAPS I PUNTES

Serenooooo!

"Tot i que els vigilants nocturns són molt antics, a Barcelona els primers no es documenten fins al febrer del 1786"

2 Comentaris

(1960), de Billy Wilder, és una pel·lícula que mereixeria estar exposada en un museu. La seva escena final passa, precisament, la nit de Cap d’Any.

Cap d’Any és humanitat

L’apartament és una d’aquelles pel·lícules escollides entre molt poques que posseeixen el do de la brillantor perenne.

2 Comentaris

Quieta nit

KNOCKOUT

Quieta nit

"El Pare Noel ja és ben rebut a moltes llars, però les visites incòmodes, discussions indesitjades que posen a prova els sentiments i els valors democràtics, potser seran presents en moltes taules"

L’Hospital de la Santa Creu va ser seu electoral en les eleccions del 1891, i allà hi va haver frau.

CAPS I PUNTES

Incidents electorals

"El dia de les eleccions la ciutat lluïa el seu modern enllumenat elèctric, tot i que la ciutadania encara se’l mirava amb certa prevenció."

1 Comentaris

, del 1999, és una pel·lícula de Bertrand Tavernier sobre educació i crisi.

Per què l’educació arracona les humanitats

Les humanitats i les arts no només no es premien ni es potencien sinó que, com més deliberadament arraconades estiguin, millor. Cada cop són més excepcionals les vocacions no castrades en aquest terreny.

16 Comentaris

La tercera persona

KNOCKOUT

La tercera persona

"Un estudi de la Universitat de Michigan ha arribat a la conclusió que parlar d’un mateix en tercera persona resulta terapèutic"

“HI HA DOLOR”

CAPS I PUNTES

"Hi ha dolor"

"Segons sembla, malgrat arribar al caire de la desaparició, a Catalunya cada vegada hi ha més afició per la boxa"

Feina invisible

KNOCKOUT

Feina invisible

"Feina invisible perquè tot funcioni. Com es descansa, d’això? I sobretot, com es comparteix?"

2 Comentaris

A la seu de Foment del Treball a la Via Laietana hi havia hagut durant la guerra l’emissora de la CNT.

CAPS I PUNTES

Barcelona i la revolució

"Va esclatar la guerra les ones es van omplir amb tota mena de consignes i proclames"

Del 1957, de Sidney Lumet, posa en qüestió els prejudicis en un judici.

La pena del telenotícies, sistema podrit

"Tots estem sotmesos a la nostra visceralitat, a la rauxa que ens neix de l’estómac i que tan sovint, i en molts àmbits de la vida, ens costa tant de controlar"

2 Comentaris

L’arsenal de Corea del Nord

L’arsenal de Corea del Nord

El líder nord-coreà Kim Jong-un ha accelerat la carrera armamentística i assegura que ja disposa de míssils capaços d’arribar als Estats Units

Carles Capdevila, en una imatge del 2014

Diguem-nos coses boniques

L'últim article que Carles Capdevila va publicar a l'ARA, i que avui inspira aquest 'Ara Diumenge' especial d'aniversari del diari i homenatge al seu director fundador

42 Comentaris

El fil vermell  del destí

KNOCKOUT

El fil vermell del destí

"Hem de ser valents per pensar quines persones ens prioritzarien a l’hora de lligar-nos el fil"

1 Comentaris

Segons la guia de Gaietà Cornet, aquí hi va haver la primera caserna de bombers de la ciutat.

CAPS I PUNTES

Els vigilants del foc

Com a cos d’especialistes a apagar flames i fer rescats arriscats, es remunta al regnat de l’emperador romà August, quan es van constituir els primers bombers anomenats vigiles

Les maCgYver  de l’hospital: les infermeres de nounats

Les MacGyver de l’hospital: les infermeres de nounats

L’Anna, la María José i la Sandra són infermeres per vocació i reconeixen que la cura dels nadons i les seves famílies enganxa

4 Comentaris

Un moment de la conversa del bomber Isaac Royo amb la Maria, de qui veiem les mans, mentre esperen la cadira per pujar-la escales amunt a pes de braços.

Els bombers seran sempre de la gent

L’1-O va popularitzar el crit “Els bombers seran sempre nostres”, però una jornada amb ells mostra que és en el dia a dia que s’ho guanyen

5 Comentaris

Els dos germans en un parc prop de casa, on juguen amb altres nens després de l’escola.

Dos anys d'acolliment d'infants

El periodista i escriptor Daniel Romaní, col·laborador de l’ARA, ens explica la segona experiència que viu la seva família amb l’acolliment d’infants

1 Comentaris

Encara queden exploradors

KNOCKOUT

Encara queden exploradors

"Benedict Allen va marxar l’11 d’octubre a la recerca de la tribu Yaifo, una de les poques que queden que no han tingut contacte amb el món exterior"

Aquest volum extragran amb una sobrecoberta d’acetat transparent inclou 150 retrats en color i blanc i negre, alguns dels quals es publiquen per primera vegada aquí.

Annie leibovitz, la retratista de la fama

La fotògraf de famosos més prestigiosa del món

El Louvre d’Abu Dhabi està situat just a la vora del mar a l’illa de Saadiyat i el que més destaca és la cúpula brodada d’acer inoxidable i alumini.

El Louvre obre sucursal a Abu Dhabi

Algunes joies del patrimoni artístic francès han viatjat a la capital dels Emirats Àrabs Units per a la inauguració d’un nou museu que simbolitza la nova era del ‘poder tou’ diplomàtic

Les imatges del llibre Color cubà van acompanyades de poemes de Nicolás Guillén, Leonardo Padura i José Martí. Textos que posen en context la composició ètnica de l’illa. 1. Dues dones fotografiades a l’Havana el 2016. 2. Un carrer al municipi de Jovellanos l’any 2015. 3. Retrat de Leanne, el 2016. 4 i 5. Cerimònies rituals de santeria, al popular lloc de pelegrinació d’El Rincón i a l’Havana, l’any 2016.

Joaquim Seguí, l’afrocubanisme

El dimarts 7 es presenta a la llibreria Altaïr, de Barcelona, ‘Color cubà’, del fotògraf eivissenc Joaquim Seguí. Un treball documental a la recerca de les arrels socials del moviment cultural de l’afrocubanisme

El món contra Trump

El món contra Trump

Arrogant, intolerant, perillós. El món veu Donald Trump poc qualificat.

Fotograma del film de Robert Mulligan, del 1962, basat en la novel·la de Harper Lee.

El regal de conèixer Atticus Finch

"La lliçó que Atticus dona al món és colossal, però encara ho és més el llegat que deixa, el pòsit que per sempre romandrà dins les dues persones que més estima"

3 Comentaris

Quan la Francisca va donar a llum, els metges li van demanar si vivia prop d’un camp de soja. El seu fill petit, el Júnior (assegut sobre el seu germà David), va néixer amb una malformació. La casa de la Francisca (esquerra) està rodejada de camps de transgènics, a la comunitat camperola Limoy, al Paraguai.  A dalt, la Catalina posant asseguda al llit de la seva difunta filla, que va morir per intoxicació de pesticides a Colonia Laguna Negra, a l’Alt Paranà. Al costat, la tomba de la nena, morta als 12 anys, i, a la dreta, vista de la zona. A sota, el que es coneix com un mosquit (un tractor fumigador) ruixant uns camps de soja.  Cevero Santacruz, cofundador del Moviment Camperol Paraguaià (MCP), prenent tereré a casa seva, a la comunitat camperola Limoy, prop de Minga Porá, a l’Alt Paranà. Santacruz considera que els camperols “són una molèstia per al sistema”. En 20 anys han mort o desaparegut 200 líders camperols.

El desert verd

El Paraguai és un dels països on es veuen amb més claredat les conseqüències humanes i ambientals de la producció en massa de transgènics que Europa no vol veure

L’art del desig que ens converteix en ‘voyeurs’

L’art del desig que ens converteix en ‘voyeurs’

'The art of the erotic', un estudi de l’art eròtic que arriba fins a l’actualitat

Odebrecht: El cognom de la corrupció

Odebrecht: El cognom de la corrupció

Aquesta constructora ha aconseguit contractes públics milionaris a base de pagar suborns i, ara que s’ha descobert la trama, moltes empreses, bancs, governs i expresidents estan contra les cordes.

1. Llum de l’equip de dissenyadors Vantot. 2. Cap realitzat amb peces electròniques reciclades, de l’estudi Piet Hein Eek, situat a l’entrada del seu taller a Eindhoven. 
 3. El reciclatge és una constant, així com també que les cadires siguin totes diferents, com en aquest restaurant, el Piet Hein Eek. 4. Vidrieres de Cees Rienks de Boer, del 1923, que s’exhibeixen al Museu Dr8888. 5. Collage de Thijs Rinsema, del 1925,  6. Cadira de Marcel Wanders.  7.  Poster Dada Soirée, del 1922, de Kurt Schwitters i Theo van Doesburg. 8. La famosa cadira Rietveld, de 1917, icona de De Stijl.

Holanda, el país del disseny sexi

Alta creativitat, innovació, reciclatge i un humor fi són les grans bases del Dutch Design, un dels protagonistes del festival internacional de disseny holandès que comença la setmana vinent

L’escultura de Salvador Dalí sobre un rinoceront que hi ha al restaurant MarisCo, a la plaça Reial.

Hipopòtams i rinoceronts

"L’amor de Salvador Dalí pels éssers terrestres més pesants de la natura era proverbial"

La nova vida deJon Hamm

La nova vida de Jon Hamm

L’actor que es va fer famós fent de Don Draper a ‘Mad men’ ha iniciat una etapa vital en què s’ha reinventat després de passar per un centre de rehabilitació i reenfocar la seva carrera cap al cinema

Espies: torna la Guerra Freda?

PLANETA

Espies: torna la Guerra Freda?

Des de la caiguda del Teló d’Acer, Rússia ha mantingut un perfil baix en espionatge i els EUA s’han centrat a combatre el terrorisme. Incidents recents, però, indiquen que la lluita continua

El menjador del restaurant Casa Leopoldo manté l’antiga decoració i només ha canviat el color de les parets.

CAPS I PUNTES

Un menú per a Casa Leopoldo

"Els sòcols de rajola, les taules d’un blanc immaculat, els cartells de toros"

2 Comentaris

Turisme de masses: l'última revolució

PLANETA

Turisme de masses: l'última revolució

La humanitat viatja des de sempre, primer per supervivència, i a partir del segle XVII per plaer i curiositat només a l'abast dels més rics

1 Comentaris

Envoltats de ginys

Envoltats de ginys

Cada cop tenim més tipus de dispositius tecnològics que faciliten la feina i la comunicació però també augmenten el nivell d’ansietat i condicionen el descans

Els escrits de vida  de Carles Capdevila

Els escrits de vida de Carles Capdevila

El director fundador del diari ha escrit més de 2.000 articles, sota l’epígraf 'I aquí', d’ençà que l’ARA va sortir al carrer, el novembre del 2010. N’ha seleccionat 130, amb alguns textos recuperats d’altres mitjans, i els publica al llibre 'La vida que aprenc' (Arcàdia)

3 Comentaris

Joan Rocala pressió de ser el número 1

Joan Roca: la pressió de ser el número 1

El millor xef del món assegura que el seu antídot per superar que tot el món es fixi en tu és la família. I també continuar vivint a la ciutat on ha nascut, Girona. Sap que l’èxit té data de caducitat, i està preparat

2 Comentaris

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF

ESBÓS

'Les guerreres', dibuix del 1919

La segona vida de la pintora Lluïsa Vidal

"A poc a poc, els museus s’afanyen a programar, encara que sigui a la força, alguna exposició d’artistes dones"

2 Comentaris