“Ens agradaria ajudar a percebre  la natura”  RCR  La vila, el centre d’arquitectura i paisatge

RCR: “Ens agradaria ajudar a percebre la natura”

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, de l’estudi RCR d’Olot, que el 2017 va rebre el premi Pritzker d’arquitectura, es preparen per presentar al pavelló català de la Biennal de Venècia el projecte La Vila, un centre de recerca sobre el paisatge

Quan la vella  esquerra  i l’extrema dreta dormen juntes

Quan la vella esquerra i l’extrema dreta dormen juntes

Helmut Lethen i Caroline Sommerfeld són escriptors amb ideologies als antípodes l’un de l’altre, però estan casats i tenen tres fills

3 Comentaris

Acampar dins un cubicle de vidre

Acampar dins un cubicle de vidre

"Quan entres als pavellons et conviden a deixar-te endur pel ritme de la natura: anar-se’n a dormir quan es pon el sol i llevar-se quan surt"

2 Comentaris

A la dreta, vista dels jardins i el complex a la badia de Haifa on hi ha l’última residència i el santuari de Bahà’u’l·lah, el fundador de la religió bahá’í,  de qui el 2017 es va celebrar el bicentenari del naixement.A sobre, imatge del seu fill Abdul-Bahà, que en va ser el successor.

Els bahá’í, una minoria religiosa discriminada

A l’Iran, on va néixer, els seguidors d’aquesta nova fe pateixen empresonaments arbitraris, els deneguen l’accés a la universitat i se’ls impedeix treballar al sector públic i en grans empreses

4 Comentaris

Jerusalem, la passió de Trump

Jerusalem, la passió de Trump

El trasllat de l’ambaixada nord-americana a la ciutat, tres cops mil·lenària i santa per a les tres religions monoteistes, ha evidenciat un cop més com aquesta capital espiritual no pot evitar ser captiva de les temptacions més terrenals

Adrià va cada dia caminant fins a la feina i aprofita el trajecte per fer trucades i organitzar la jornada.

Sàpiens, el gran projecte d’El Bulli

“El que vam fer a la cuina ara ho volem fer amb el coneixement, la creativitat i la innovació”, explica el xef, que ha sistematitzat el mètode que el va portar a tenir el millor restaurant del món i que es resumeix en la idea de “comprendre per poder crear”

Eduard Xatruch (segon per l’esquerra) i Oriol Castro (dreta) preparant el menú del migdia al seu restaurant del carrer Villarroel de Barcelona.

Els xefs del Disfrutar: “Som bullinians fins al moll de l’os, fins al final”

“Sàpiens és la manera que hi havia a El Bulli de crear, i al final consisteix a entendre"

2 Comentaris

Joaquín Estefanía: “És ridícul que es prohibeixi l’entrada a un estadi amb una samarreta groga”

Joaquín Estefanía: “És ridícul que es prohibeixi l’entrada a un estadi amb una samarreta groga”

Parlem de les revolucions i de Catalunya amb el periodista Joaquín Estefanía, exdirector de El País

6 Comentaris

Raimon  Cançons contra  el franquisme  d’avui i de sempre

Raimon, cançons contra el franquisme d’avui i de sempre

Molts dels himnes contra el franquisme de la Nova Cançó estan agafant ara nova vida per l’estat actual de resistència que es viu a Catalunya. Un disc en recupera la història

4 Comentaris

Noces , quan també són fotografia

Noces, quan també són fotografia

“Abans que fotògraf de noces, soc fotògraf”. Amb aquesta premissa Víctor Lax trenca clixés

1 Comentaris

“¿Per què s’insisteix en el meu lliurament a Suïssa? ¿Per veure si hi ha reciprocitat? ¿Reciprocitat en relació a què? ¿Rajoy em vol canviar per Marta Rovira? No ho crec”

ENTREVISTA

Hervé Falciani: “Rajoy entregarà un testimoni protegit?”

Entrevista amb l'home que va aconseguir accedir el 2006-2008 a uns 120.000 comptes relacionats amb l’evasió fiscal al banc pel qual treballava, l’HSBC de Ginebra, i va aportar la informació a la justícia de diversos països europeus i dels Estats Units

19.30 h. 29 DE MAIG DEL 1991:  Confluència del carrer Andreu Ferrer i el passeig de la Generalitat. Vic, Osona. Víctimes: Juan Chincoa Alés, guàrdia civil; Francisco Cipriano Díaz Sánchez, estudiant; Maudilia Duque Durán, civil; Ana Cristina Porras López, estudiant; María Pilar Quesada Araque, estudiant; Nuria Ribó Parera, mestressa de casa; Rosa María Rosa Muñoz, estudiant; Vanessa Ruiz Lara, estudiant; Juan Salas Píriz, guàrdia civil.

Doldre'ns

Aquesta setmana ETA ha fet pública la seva dissolució després de més 800 morts. El procés de dol, però, no ha acabat. Hi reflexiona l’escriptora Edurne Portela en un assaig que publica aquest mes la revista ‘La Maleta de Portbou’. Reproduïm l’article acompanyat de fotografies del treball d’Eduardo Nave, titulat ‘A l’hora, en el lloc’, en què ha retratat, a l’hora justa, els llocs d’alguns d’aquests assassinats

1 Comentaris

Tofonaires La transició d’un ofici

Tofonaires, la transició d’un ofici

La temporada de tòfones 2017-2018 ha sigut la pitjor de la història de Catalunya. La falta de pluges i les altes temperatures a l’estiu en són les causes. Els tofonaires admeten que el seu ofici podria tenir els dies comptats. Mentrestant, a Sarrión, Terol, s’ha apostat, amb èxit, per la tubericultura

Raoul Hausmann, l’espessor del temps

Raoul Hausmann, l’espessor del temps

París reuneix la primera gran retrospectiva de les fotografies del gran artista dadaista alemany, que, als anys trenta, va viure a Eivissa fugint dels nazis i va quedar fascinat per l’arquitectura tradicional de l’illa

“El més important durant tot el procés català és que hi ha hagut un intent de promoure la sobirania popular”

Judith Butler:“El més important durant tot el procés català és que hi ha hagut un intent de promoure la sobirania popular”

"Molt sovint el feminisme s’ha convertit en un debat aïllat o en un moviment solitari sense necessàriament proposar una visió del que podria ser una vida en comú"

4 Comentaris

Els oblidats

Els oblidats

El fotògraf i documentalista Isidre García-Puntí ha investigat sobre l’efecte que la pèrdua de la feina o del negoci ha tingut en els homes de més de 50 anys, un col·lectiu molt nombrós, molt afectat per l’atur de llarga durada i que ha perdut també tots els referents socials i culturals amb què els van educar. Són, en part, els grans oblidats

1 Comentaris

Buscant la felicitiat

Buscant la felicitat

En el rerefons de la majoria de moviments migratoris hi ha la cerca de la felicitat. Molts dels immigrants deixen el seu país amb l’objectiu de trobar una vida millor i, per tant, més feliç, en un altre indret del planeta. A partir de les dades de l’informe ‘World happiness  report’, així es dibuixaa la relació entre aquests dos conceptes

‘Sous les pavés,  la plage,  et sous le Parti Communiste, la merde’

‘Sous les pavés, la plage, et sous le Parti Communiste, la merde’

L'artista Francesc Torres explica, en primera persona, com va viure el Maig del 68 a París

3 Comentaris

‘Baby boomers': Una generació transformadora

‘Baby boomers': Una generació transformadora

Esperonat per la bonança econòmica, el 'baby boom' es va allargar durant més de dues dècades

Estudiants i treballadors dalt de l’escultura de la plaça de la República de París el 13 de maig, durant la manifestació de la vaga general.  *Les incorreccions del text són voluntat de l’autora. Podeu llegir el text original en francès a la web.

L’aniversari

L'esperit de la divina extravagància insuflava tantes fantasies i impulsos amorosos (perquè el 68 tothom es va posar a fer l’amor a l’amor), que els poetes més vigorosos i exaltats del món s’afanyaren a acudir a la gresca

1968 ON I QUÈ VA PASSAR

Vietnam: el gran conflicte

Vietnam: el gran conflicte

1968 va ser l’any en què als Estats Units l’opinió pública va desaprovar majoritàriament la guerra i en què van morir més soldats nord-americans al Vietnam

Manifestants anti-Vietnam el febrer del 1968 amb motiu d’una visita del secretari general de l’ONU a Londres.

Un no a la guerra (del Vietnam) mundial

“Hem d’aturar aquest genocidi. El coratge del poble vietnamita exigeix una mobilització permanent”, deia el fullet d’un dels actes que van ser el precedent directe del Maig Francès.

París, el teatre dels joves

París, el teatre dels joves

Entre el 19 i el 21 de febrer es van celebrar unes jornades contra la Guerra del Vietnam, hi va haver la detenció de diversos estudiants i els seus col·legues van respondre amb protestes i la formació del Moviment 22 de Març

Praga: el somni truncat

Praga: el somni truncat

El 20 d’agost 250.000 soldats del Pacte de Varsòvia van envair el país, van segrestar Dubcek i altres membres rellevants del partit i els van obligar a acceptar la invasió mitjançant un acord humiliant

Mèxic, la gran matança

Mèxic, la gran matança

Allò era una conjura comunista, un afront a la nació i a la presidència o, encara pitjor, l’intent de fer fracassar els Jocs Olímpics que aquell any, a l’octubre, s’havien d’inaugurar a Ciutat de Mèxic

El japó antinuclear i anticapitalista

El japó antinuclear i anticapitalista

Milers de persones armades amb bastons i cascos van anar al port i es van enfrontar amb la policia antidisturbis

El líder estudiantil Rudi Dutschke (1940-1979), que va patir un intent d’assassinat el 1968, en una manifestació a la ciutat alemanya de Frankfurt.

Europa: creixen les protestes

A Alemanya el govern va declarar l’estat d’emergència

L’activista nord-americà Mark Rudd, president de l’Students for a Democratic Society (SDS), adreçant-se a diversos estudiants l’any 1968.

EUA: El carrer i la política no es troben

L’esquerra prenia els carrers i la dreta guanyava les eleccions

Catalunya: EL RÈGIM S’ESQUERDA

Catalunya: El règim d'esquerda

A finals dels seixanta, tot i la repressió franquista, la societat espanyola estava convergint amb l’europea

1968 COM VA INFLUIR

Fins al mes de juny no es van aturar els aldarulls a París. A la imatge de l’esquerra, dos homes es protegeixen darrere els cotxes de les càrregues policials el 30 de maig del 1968. A sobre, una imatge dels primers dies d’aldarulls a París, concretament del 2 de maig, quan uns estudiants s’encaren a la policia al bulevard Saint Michel de París.

Canviar el món o destruir el món

Hi va haver joves que van deixar-se seduir per una cultura de la violència que va convertir els carrers en camps de batalla

Cartell de la campanya presidencial de Louis Abolafia,  un activista i artista hippie novaiorquès que el 1968 va concórrer pel Partit Nudista. Joves a Califòrnia, el 1969, compartint un porro. A sota, una noia dona una flor a la policia en una marxa antiguerra al Pentàgon el 1967.

‘Hippies’: Pau, amor I drogues en l’era d’aquari

Van ser els primers que van interioritzar allò del 'Sex, drugs and rock and roll', i el seu lema principal era “Feu l’amor i no la guerra”

Feminismes I ALTRES El que és personal  és polític

Feminismes i drets civil, el que és personal és polític

Des de mitjans dels anys 60, als Estats Units el feminisme va anar agafant una gran embranzida i va ser un dels principals corrents dins la lluita pels drets civils

Richard Nixon va guanyar les eleccions nord-americanes el 1968. A baix, en una desfilada amb el president mexicà Gustavo Díaz Ordaz el setembre del 1970 a San Diego, Califòrnia. A la dreta, amb el president francès Charles de Gaulle el febrer del 1969.

Els conservadors: El triomf de la contrarevolució

En molts dels escenaris de la revolta la contrarevolució conservadora va ser immediata i fins i tot ferotge, començant per França mateix

Home (6)

Els 17 membres de l'equip de l'Open Arms parlen de la seva experiència

Els agrada dir que ells no són herois, que els autèntics herois són els migrants que creuen el desert i el mar per canviar el seu destí

“El fet més important de la meva vida va passar el 1939, nou anys abans que jo nasqués” Video

“El fet més important de la meva vida va passar el 1939, nou anys abans que jo nasqués”

Entrevista amb el polifacètic artista Francesc Torres, que aquest any ha exposat al Centre d’Art Santa Mònica, al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al MACBA

1 Comentaris

Un dels molts budes que hi ha a l’antiga capital d’Anuradhapura

Budes, espècies, platges i elefants

De Paul Bowles a Arthur C. Clarke, l’antiga Ceilan ha fascinat els escriptors, i avui els turistes, amb la seva barreja de natura, patrimoni i cultures

A l’esquerra, Emma González, una estudiant que va sobreviure al tiroteig massiu en un institut de Parkland, Florida, i ara una de les cares visibles de la lluita per aconseguir el control d’armes. A dalt a l’esquerra, fotograma de la sèrie Billions, on apareix Kate Dillon, una de les protagonistes, amb el cap rapat. A dalt a la dreta, fotograma de la pel·lícula Black Panther.  A sota, Charlize Theron a Mad Max: fúria a la carretera.  A baix a la dreta, la model Adwoa Aboah abans d’una desfilada a Milà al febrer. A l’esquerra, la model Rose McGowan a París al març.

Dones rapades: els cabells i la política

De la jove estudiant Emma González, símbol ara de la lluita pel control d’armes, a actrius o models, el cap rapat d’una dona té una significació ideològica i un simbolisme que no deixa indiferent

El conflicte, guerra civil encoberta, va causar més de 3.500 morts i 9.000 ferits

Pau... Penediment? Perdó?

Vint anys després dels Acords de Divendres Sant, Irlanda del Nord es troba en una cruïlla a causa del Brexit, d’un passat que encara llasta el futur i d’una por més inconscient que real de tornar a la violència

La Maribel del Pino (36 anys) porta el ball a la sang. Exprofessora del programa televisiu Fama, fa d’ella mateixa a la pel·lícula La tribu, protagonitzada per Carmen Machi i Fernando León. Aquí, la trobem davant les mamis que van inspirar aquest film pocs abans que comencin la classe a l’acadèmia que dirigeix.

Les ‘mamis’ també ballen i són sexis

La pel·lícula ‘La tribu’ s’inspira en un grup de dones que es van avorrir d’esperar les seves filles a l’acadèmia i van crear el seu propi grup de dansa urbana a Badalona

L’home  que sabia massa poc

L’home que sabia massa poc

Des del dia que Trump va guanyar les eleccions, Erik Hagerman va decidir que no seguiria cap notícia. Ara no en sap res del que passa al món i viu aïllat, i de moment feliç, en una granja d’Ohio

2 Comentaris

Fotomaton de Photomaquina situat al restaurant Ocaña, a la plaça Reial de Barcelona. Aquesta cabina és de les més conegudes i amagades de Barcelona

La felicitat instantània dels fotomatons

Les cabines de fotografia química tenen una segona vida a Barcelona i rodalies en contextos d’oci. Adeptes i curiosos es rendeixen a l’experiència de fotografiar-se en un espai reduït i d’endur-se a casa un record per sempre

Els habitants de la ciutat mirem poc cap al cel

Els falcons de Barcelona

Des del 2004, una parella de falcons pelegrins viu en una de les torres de la Sagrada Família. N’hi ha més de repartits per la ciutat i el fotògraf Oriol Alamany n’ha fet el seguiment al llarg dels anys

4 Comentaris

La família Collío-Valdés (a la pàgina anterior) posant per a un retrat familiar deixant el lloc que ocuparia Macarena Valdés, de 32 anys, que va ser assassinada el 22 d’agost del 2016 tot i que es va voler simular que era un suïcidi. A sobre, Gabriel Beroiza, cap de la comunitat de pehuentxe El Barco, a la rodalia de casa seva, a la zona de l’Alto Biobío.  Una dona amb la vestimenta tradicional maputxe preparant el menjar durant un trawun (reunió al voltant del foc) que comparteixen diverses comunitats. Els maputxes han mantingut una forta identitat lingüística, cultural i també religiosa i social, i tenen encara una estreta relació amb la natura, per la qual cosa són molt combatius quan s’intenta ocupar o destrossar les seves terres. A dalt, la presa Ralco, construïda a l’Alto Biobío a finals dels noranta. Després de la dictadura va ser un dels primers i més importants conflictes en què les comunitats maputxes es van unir per oposar-se a la destrossa del seu hàbitat. A sota, a l’esquerra, la tala en una plantació industrial d’eucaliptus i, a l’esquerra, un magatzem de pins talats per una de les principals empreses forestals del país. Aquests dos arbres han substituït la vegetació original.

Els maputxes , un conflicte silenciat

Els enfrontaments entre el poble originari maputxe i l’estat xilè per la lluita per la terra són atàvics i estan molt vius

3 Comentaris

Auxili! Tornen els 80!

Auxili! Tornen els 80!

El retorn de l’estètica de fa tres o quatre dècades apareix a tot arreu, del cinema a la moda, però aquest cop sembla que va de debò i després del que s’ha vist a les passarel·les ens haurem de resignar a tornar a conviure amb muscleres, lluentons, plastificats i roba esportiva tipus aeròbic

Qui vol ser  un ‘hacker’?

Qui vol ser un ‘hacker’?

A internet cada cop és més fàcil trobar eines que ajuden a fer ‘hacking’ informàtic. Però, per als interessats, tres advertències: no és un gran negoci, als amateurs els enxampen de seguida i les penes són altes

1 Comentaris

A l’església Madonna delle Grazie de la localitat de Butera, un perruquer local esforçant-se amb dedicació a arreglar els cabells de la figura de Crist un dia abans de treure’l a la processó del Divendres Sant.

Sicília, devoció i disbauxa

Cada localitat siciliana té la seva pròpia tradició, tot i que en més d’un cas costa de relacionar-la amb el rigor religiós de la Setmana Santa. Sandra Balsells en va quedar captivada i durant deu anys ha documentat les múltiples processons, costums i maneres de viure la Pasqua a l’illa

1 Comentaris

La Fundació del Barça treballa en aquest camp de refugiats del port del Pireu des del juliol del 2017, i pretén que els nens i nenes de diferents cultures aprofitin el futbol per integrar-se i socialitzar-se.

Passa la pilota

La Fundació del Barça, amb el suport econòmic de la Fundació Stavros Niarchos, ha portat el projecte educatiu FutbolNet, destinat als nens, al camp de refugiats de Skaramagas i en quatre escoles d’Atenes

Joan baez  “No faig història.  Soc història”

Joan Baez: “No faig història. Soc història”

L’artista que ha sigut símbol de les grans lluites dels anys seixanta inicia la seva gira de comiat i manté intacte el suport a l’acció política no violenta fins al punt que no descarta que pugui acabar a la presó

4 Comentaris

No a tot (20): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (20): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

Un noi, assegut al seu antic barri, mirant les màquines que estan retirant la runa i  les escombraries que s’acumulen al canal després  de la demolició de totes les cases fa alguns mesos.

Jakarta, la ciutat que s'enfonsa lentament sota el mar

Les inundacions i un gran projecte immobiliari han fet fora els habitants del tradicional barri de pescadors de Pasar Ikan, situat al nord de la capital d’Indonèsia

Surf a la llum de l’aurora boreal Esport extrem

Surf a la llum de l’aurora boreal

La millora tecnològica dels vestits isotèrmics ha posat de moda la pràctica del surf en algunes de les zones més fredes del món

De 26 anys anys i solter, en una sortida al karaoke.

La Xina, el problema dels ‘homes sobrants’

El desequilibri de sexes ha provocat que gairebé trenta milions d’homes xinesos no puguin trobar una dona per casar-se

3 Comentaris

“Em sento jutjada i menystinguda 
 Permanentment pel fet de portar el vel”

“Em sento jutjada i menystinguda permanentment pel fet de portar el vel”

La periodista Amanda Figueras acaba de publicar Por qué el islam (ed. Península), en què explica el seu acostament a aquesta religió

4 Comentaris

Francisco Gómez va retratar la gran transformació de Madrid dels anys seixanta i setanta. A la imatge, un home camina per la perifèria de Madrid el 1973.  En aquesta pàgina, tramvia al passeig d’Extremadura (Madrid, 1959) i fotografia d’autor desconegut de Paco Gómez mentre feia un reportatge al centre de restauracions artístiques de Madrid el 1970. A la pàgina següent, de dalt a baix i d’esquerra a dreta: els voltants de l’Avenida de Madrid (1961); una casa a Somosaguas de l’arquitecte José Luis Sanz-Magallón (1973); Madrid (1973); l’Edificio Centro, dels arquitectes Genaro Alas i Pedro Casariego (Madrid, 1968); Chinchón (1963); un habitatge a Somosaguas de l’arquitecte Javier Carvajal (Madrid, 1959).

El cosidor d’imatges Paco Gómez

Un dels principals renovadors de la fotografia a l’Espanya dels 60 i 70 no era fotògraf professional, sinó sastre. Però, malgrat la seva dedicació amateur, va ser molt prolífic: més de 24.000 negatius consignen la seva mirada d’autor. Foto Colectania, propietària del seu arxiu, mostra ara la seva faceta més desconeguda, personal i genial, la de fotògraf d’arquitectura

No a tot (19): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (19): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

Mares de cuiners

Mares de cuiners

Són molts els casos en què han sigut els fogons familiars els que han encès la passió per l’ofici de la cuina i, malgrat les diferències i sofisticacions posteriors, conserven l’amor per les aromes de la infantesa

“L’única cosa que pots fer per ser feliç  és deixar de ser infeliç”

Mo Gawdat: “L’única cosa que pots fer per ser feliç és deixar de ser infeliç”

Entrevista amb Mo Gawdat, director comercial de Google X, abans de pronunciar una conferència sobre la felicitat al CCCB

5 Comentaris

No a tot (18): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (18): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

5 Comentaris

L’aniversari d’un “monstre amable”

L’aniversari d’un “monstre amable”

Al desembre va fer 40 anys de la inauguració al públic del Centre Georges Pompidou de Paris, un edifici i un espai de cultura que va trencar motlles en el seu moment incorporant les idees experimentals de la contracultura dels anys seixanta. Els seus arquitectes, Renzo Piano i Richard Rogers, ho expliquen

1 Comentaris

El Daily Mail feia un joc de paraules, pràcticament intraduïble, amb l’expressió leg it (sortir corrents, generalment fugint d’algú) amb la paraula legs, “cames”, ben visibles a la fotografia.

“La nostra societat vol fer que les dones se sentin culpables de les agressions sexuals”

Entrevista amb l'escriptora anglesa Laura Bates, referent feminista gràcies a títols com 'Sexismo cotidiano' i 'Girl up'

1 Comentaris

La novetat no  es crea del no-res QUÉ ÉS NOU?

La novetat no es crea del no-res què és nou?

La novetat fascina i té gairebé sempre una accepció positiva, d’avanç, de progrés, però també és un reclam per al consum. Però què és nou i en relació a què ho és? Aquestes preguntes estan a la base del dossier de la revista ‘La Maleta de Portbou’, que ofereix una estimulant reflexió sobre la novetat i la repetició

No a tot (17): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (17): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

1 Comentaris

L’estat on va  néixer Gandhi

L’estat on va néixer Gandhi

A Gujarat hi ha molts temples hindús, la casa de Gandhi i els últims lleons d’Àsia

1 Comentaris

A la regió que envolta el riu Sénia, que assenyala el punt d’unió entre Catalunya i el País Valencià, hi ha l’extensió d’oliveres mil·lenàries més gran del món.  Són aproximadament uns 5.000 exemplars que tenen més de 3,5 metres de tronc a 1,30 metres de terra. A les imatges, oliveres mil·lenàries de la zona d’Ulldecona.

Oliveres mil·lenàries L’espoli legal

La regió del Sénia acull extensos olivars plens d’exemplars de més de mil anys d’antiguitat. A la banda catalana, però, els arbres estan desemparats per la llei i amenaçats per uns intermediaris que els compren a un preu de misèria i els revenen com a simples productes de luxe

16 Comentaris

Endo-san sostenint un rifle que havien fet servir els seus ancestres i, al seu costat, una pell d’os negre japonès que decora l’habitació

Els últims matagi

Els matagi, una comunitat de caçadors tradicionals japonesos, s’enfronten a la més que probable desaparició de la seva cultura. Les amenaces són múltiples, i en fronts molt diversos

1 Comentaris

Terry O’neill, el fotògraf discret

Terry O’neill, el fotògraf discret

La Filmoteca de Catalunya presenta l’obra d’un dels grans noms de la fotografia britànica, retratista d’estrelles de Hollywood, mites del rock, seductores ‘top models’ i polítics poderosos

A la pàgina anterior, Soljenitsin quan encara estava exiliat en una visita que va fer a les costes noruegues. Al costat, el 1994, quan va tornar victoriós de l’exili a Rússia i va fer el viatge en tren de Vladivostok a Moscou rebut com un heroi i firmant exemplars dels seus llibres a totes les parades, com aquesta de Khabàrovsk.

Soljenitsin, un centenari contra el règim soviètic

Aquest 2018 se celebren els cent anys del naixement d’Aleksandr Soljenitsin, l’escriptor que més va fer per denunciar a l’estranger els horrors de les presons soviètiques i que va dedicar la seva escriptura a reivindicar “l’ànima russa”. Instrumentalitzat per uns i altres, molts actes recordaran a Rússia la vida i obra de l’autor de ‘L’arxipèlag Gulag’

No a tot (16): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (16): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

L’aparador virtual de la sessió setmanal dels plácidosés el timeline del compte de Twitter, però darrere hi ha els sentiments i les experiències del Davide, l’Antonio, el Joan i el Manuel [d’esquerra a dreta a la foto passejant pel Raval], amb Sílvia Torralba, de la Fundació Arrels, l’única que ha volgut aparèixer amb cognoms.

El twitter dels que han deixat el carrer

Un grup d’antics sensesostre adopten a la xarxa el nom de Plácido Moreno, un company mort el 2010 que els ha inspirat per explicar experiències i visualitzar la problemàtica dels que no tenen casa

Antoni Vila Casas, receptes d'art

Antoni Vila Casas, receptes d'art

Filantrop amb ànima d’empresari, destina part de la seva gran fortuna a la recerca en salut, el col·leccionisme i la promoció de les arts plàstiques catalanes

1 Comentaris

Panots amb els dies comptats

Panots amb els dies comptats

Un llibre repassa la història de Barcelona a través de les rajoles de les voreres de la ciutat i recupera les lletres que van posar nom als seus carrers

2 Comentaris

A la Unitat Postal de la Fi del Món no hi ha grans luxes. Està construïda sobre pilones de fusta i té parets de xapa, però és aquesta senzillesa la que la fa tan especial. Això, i la seva localització a la badia Ensenada Zaratiegui, al Parc Nacional Terra del Foc. Un indret de natura exuberant, a només mil quilòmetres de l’Antàrtida.

Un país anomenat Isla Redonda

A la fi del món un carter argentí revolucionari s’ha inventat una nova república

1 Comentaris

La malària, l'animal més letal del planeta

La malària, l'animal més letal del planeta

Cada any mata més de 400.000 persones, la majoria de l'Àfrica subsahariana

No a tot (15): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (15): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

L’hostessa i el debat de la doble moral

L’hostessa i el debat de la doble moral

L’organització de la Fórmula 1 decideix prescindir de les noies de la graella de sortida i substituir-les per nens, que podran conèixer així de primera mà els seus ídols

5 Comentaris

Robbins diu que no és superric, però viu bé encara que ja no li ofereixin grans papers. El protagonista de Cadena perpètua té un projecte des de fa deu anys per portar el teatre a la presó com a teràpia.

Tim Robbins: “Hollywood Està canviant”

L’actor nord-americà és un dels activistes més veterans del món del cinema, i en aquesta trobada amb la periodista del ‘New York Times’ parla de cinema, política, activisme i família

QuaNullam non lorem dapibus orci congue bibendum. Donec sollicitudin velit sit amet dolor condimentum vel pellentesque orci aliquet. Fusce aliquam nibh a sapien posuere volutpat. Nunc felis urna, semper a ullamcorper a, fermentum sed mauris. Cras at augue lectus. Donec tristique est sed quam congue tincidunt.  Una de les instal·lacions més impactants de l’exposició Després de la fi del món, al CCCB, oberta fins el 29 d’abril, és Vista general, en la qual es mostren algunes de les imatges que selecciona Benjamin Grant a partir de fotografies per satèl·lit en alta resolució. Grant va fundar el 2013 el projecte Daily overview, en el qual publicava cada dia una imatge de conjunt o perspectiva de la Terra composada amb intenció. Historiador de formació, Grant combina una visió artística amb una intenció clara sobre l’efecte de l’acció de l’home sobre el planeta, que ha transformat pràcticament tota la seva superfície. El bloc Daily overview també té format llibre. A les imatges, d’esquerra a dreta, vistes del port d’Anvers (Bèlgica), el segon més gran d’Europa; la terminal de carbó de Qinhuangdao (Xina); camps de cultiu envoltant un camp de lava a Millard County (Utah, Estats Units), i la hiperdissenyada urbanització Sun Lakes, a Arizona (Estats Units), ocupada majoritàriament per gent gran.

Els estris de la fi del món

A partir de l’exposició ‘Després de la fi del món’, al CCCB, obrim una reflexió sobre què serà imprescindible i de què haurem de prescindir si arriba el col·lapse del mode de vida actual

A sobre, Chams Eddin Marzoug i una cooperant davant l’única tomba que té nom, la de Rose-Marie, una dona nigeriana que va morir en un naufragi el maig passat. L’embarcació de rescat va poder salvar els 150 tripulants del vaixell clandestí menys la Rose-Marie.

El cementiri dels desconeguts

El pescador tunisià Chams Eddin Marzoug vetlla per les ànimes dels immigrants que moren al mar en el seu intent d’arribar a Europa, i ha creat un petit cementiri on, ell tot sol, ja ha enterrat més de 300 dels cossos que arriben a la platja o que els pescadors troben al mar. Només una tomba té nom.

3 Comentaris

No a tot (14): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (14): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

Arquitectura, mÀfies i perifèries Vides i somnis de ciment

Arquitectura, màfies i perifèries

El fotògraf sicilià Pierpaolo LoGiudice, en col·laboració amb una entitat anti-Màfia, ha fet un treball que mostra escenaris arquitectòniques de les perifèries urbanes d’algunes de les ciutats italianes més castigades per les bandes organitzades

3 Comentaris

Bon dia, són les vuit... i han passat 23 anys  L’any de l’estatut... i del 3%  Les memòries d’un
 “animal” de la ràdio

Les memòries d’un “animal” de la ràdio

Des que Antoni Bassas es va posar al capdavant d’‘El matí de Catalunya Ràdio’ han passat 23 anys. Durant 14 temporades va despertar cada dia els catalans amb la frase amb què ha titulat el llibre ‘Bon dia, són les vuit!’, que dimecres es posa a la venda. Us oferim un fragment del capítol 5

1 Comentaris

El poder dels passaports

El poder dels passaports

Els passaports són la clau per entrar i sortir d’un país, però no tots obren el mateix nombre de portes

No a tot (10): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (10): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

Protesta A l’esquerra, fotografia de Toyo Miyatake (1944). A sota a baix, cartell de les Guerrilla Girls (1987). Sota aquestes línies, cartell de Keith Haring titulat Ignorance = fear / silence = death (1989). Totes són obres del fons del Whitney.

Pancartes al museu

El Whitney de Nova York s’endinsa en la complexa relació entre l’art i l’activisme en un moment idoni per fer aquesta reflexió

1 Comentaris

A l’esquerra, Aryana Sayeed al llac de Qargha, als afores de Kabul. L’artista mostra part dels braços i vesteix una brusa cenyida que li marca el pit, cosa que es considera un escàndol a l’Afganistan. A baix, la cantant durant el concert de París amb el vestit de color beix que va generar tanta polèmica al país asiàtic.

Feminismes , la Cristina Pedroche de l’Afganistan

La cantant afganesa Aryana Sayeed s’ha convertit en una de les persones més odiades al país asiàtic pel seu aspecte provocatiu, però també en una de les més estimades. No hi ha terme mitjà

Una auxiliar d’infermeria canviant llençols en una habitació de la planta 8 de la Vall d’Hebron. La franja blava sempre ha de quedar al mateix costat. Un treballador de manteniment reparant armaris a la planta d’immunodeprimits de la Vall Hebron.

Les 100 vides d'un llençol d’hospital

Per la porta principal de l’hospital hi entren pacients i familiars, però la porta del darrere ens descobreix un món desconegut en què treballa el personal de neteja, cuina, bugaderia i manteniment

2 Comentaris

#Metoo  Carta d’un 
 Home trans a l’antic règim sexual

#Metoo, carta d’un home trans a l’antic règim sexual

El filòsof feminista entra en la polèmica sobre l’assetjament sexual des d’una perspectiva ‘queer’ que obre el debat

1 Comentaris

Pittsburgh Passat i futur

Pittsburgh, passat i futur

L’assaig fotogràfic de Consuelo Bautista copsa la vida d’una ciutat que s’ha hagut de reinventar

No a tot (12): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (12): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

A l’esquerra, un nen corrent a Horsh Beirut, un gran bosc de pins una part del qual està en perill per la construcció d’un hospital. A sobre, l’escultura sobre les restes de l’antiga basílica bizantina del Jardí dels Jesuïtes, un dels pocs espais verds del centre de Beirut que el jubilat Joseph Oyaiban (esquerra) lluita per evitar que sigui un aparcament.

Beirut enyora els cedres

La capital del Líban disposa de molt pocs espais verds i els pocs parcs públics que hi ha estan sota amenaça de construcció. La privatització de l’espai públic amenaça també la platja i els boscos. Diversos activistes, organitzacions i entitats de la societat civil s’han organitzat per salvar-los

“És urgent obrir un procés constituent que plategi el debat monarquia-república”

“És urgent obrir un procés constituent que plategi el debat monarquia-república”

Entrevista amb el periodista Miguel Mora, fundador del setmanari digital Ctxt.es

12 Comentaris

Africa

La meitat de l'Àfrica a les fosques

Al món encara hi ha 1.100 milions de persones sense electricitat, més de la meitat a l'Àfrica

No a tot (11): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (11): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

L’espai públic xinès està sempre ple de gent fent tot tipus d’activitat. A la imatge, un grup de ball uigur amb el seus vestits tradicionals a la plaça del Poble de Xangai.

El ball de les grans Mares de la Xina

Més de cent milions de dones surten a ballar cada vespre a les places i espais públics, una afició que amaga un genuí rerefons cultural

Més enllà  de la  realitat

Més enllà de la realitat

Una exposició a la Fundació Vila Casas reivindica l’obra del polièdric fotògraf. Amb el reportatge social, en bona part realitzat per a ‘Destino’, va ajudar a fixar la memòria de la Catalunya dels 60

La posada en escena de Moby Dick ha sigut intensa. A les imatges, dos moments d’un assaig amb Andrés Lima i Josep Maria Pou en plena acció.

‘Moby Dick’ o la complexitat insondable de l’ésser humà

Josep Maria Pou protagonitza l’adaptació teatral de la novel·la de Herman Melville, dirigida per Andrés Lima. El caràcter simbòlic de la novel·la i del seu protagonista han donat peu a les interpretacions més diverses des d’àmbits com la psiquiatria, la filosofia i la teoria literària

4 Comentaris

No a tot (10): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (10): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

Notes per a un conte que no escriuré

Notes per a un conte que no escriuré

Aquest any és compleixen els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra. L’autor recorda un episodi de la infància del gramàtic català que dona claus per entendre el seu mestratge

Barcelona, 1893 L’any de les Orsini

Barcelona, 1893, l’any de les Orsini

El 14 de gener del 1858 el revolucionari romanyès Felice Orsini va intentar atemptar contra l’emperador Napoleó III a París amb una bomba que es faria famosa durant la segona meitat del XIX, especialment a la capital catalana fa just 125 anys

1 Comentaris

“És més probable que vostè  es mori d’una malaltia cardiovascular que d’un càncer”

“És més probable que vostè es mori d’una malaltia cardiovascular que d’un càncer”

Valentí Fuster presideix l’Associació Americana del Cor i la Federació Mundial del Cor i és membre de l’Institut de Medicina de l’Acadèmia Nacional de les Ciències Americana.

3 Comentaris

No a tot (9): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (9): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

3 Comentaris

Una de les sales més interessants del Gran Museu del Perfum de París, que es coneix com el Jardí de les Olors, inclou una reproducció minimalista d’un camp de flors gegants que cal anar ensumant i es desafia els visitants a endevinar fins a 11 olors diferents, entre les quals la canyella, la xocolata i la vora del mar.

L’art que s’olora

París és un dels centres perfumers del món i no és estrany que des de fa un any hi hagi obert el Gran Museu del Perfum, al distingit districte 8, on s’explica gairebé tot sobre l’art de les bones olors

Cartes  d’enyor i  esperança

Cartes d’enyor i esperança

Un projecte artístic, social i acadèmic recull en una enciclopèdia 400 cartes íntimes en què persones que marxen de la seva ciutat natal expliquen el seu aprenentatge vital

Noruega Llar dels multimilionaris més joves del món

Noruega, llar dels multimilionaris més joves del món

Les germanes Alexandra i Katharina Andresen i Gustav Magnar Witzøe són al ‘top ten’ global dels joves més adinerats del planeta gràcies a l’herència que des de ben petits els han deixat els pares

El 2017 en 10 portades la tria EDITORIAL de l’ARA

El 2017 en 10 portades la tria EDITORIAL de l’ARA

Any d’emocions fortes, el 2017 ha deixat grans notícies i esdeveniments que no podíem ni creure. Els 363 dies que surt el diari ha tingut una portada en què hem intentat destil·lar el més important

La Rambla plena de gent el dia 19 d’agost, dos dies després de l’atemptat a Barcelona

El 2017 en 10 fotos la tria dels editors gràfics de l’ARA

Aquestes imatges formen part del recull gràfic del 2017, que podeu consultar a la nostra web. A la secció de Fotografia hem volgut fer un recull especial per destacar aquestes deu històries

Adeu a Merlí

Adeu a Merlí

Francesc Orella s’acomiada amb agraïment del personatge que li ha donat fama televisiva i afronta nous reptes quan estan a punt de complir-se quaranta anys del seu debut als escenaris

5 Comentaris

“A Europa la modernitat no va comportar mai cap tipus de pluralisme”

“A Europa la modernitat no va comportar mai cap tipus de pluralisme”

Entrevista amb José Casanova, sociòleg de la religió i professor a la Universitat de Georgetown

5 Comentaris

Emmanuel Carrère: “Com més deixem fer a l’inconscient més interessant és la vida i el relat”

Emmanuel Carrère: “Com més deixem fer a l’inconscient més interessant és la vida i el relat”

"Jo no crec en l’objectivitat, crec en la subjectivitat assumida i en una tensió constant cap a l’honestedat. L’honestedat és just això"

Com són les cases dels dissenyadors industrials?

Com són les cases dels dissenyadors industrials?

Visitem les llars de cinc professionals del disseny, que ens mostren quins objectes utilitzen en el seu dia a dia i ens expliquen què té d’especial el lloc on han decidit instal·lar-se

2 Comentaris

No a tot (8): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (8): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

Des de fa més d’una dècada, Banksy viatja regularment a Betlem i fa pintades al mur que ha aixecat el govern israelià per aïllar la població de les noves colònies que hi construeix. Aquestes pintades, com la coneguda del colom amb armilla antibales, s’han convertit, de fet, en una atracció turística més de Betlem, tot i que en alguns casos ja estan molt deteriorades. Des del març passat, a més, ha decorat un hotel. A sobre, imatge de la suite del The Walled Off Hotel, i a sota l’entrada de l’establiment.

Banksy a Betlem

Un recorregut per la ciutat palestina on va néixer Jesús amb parada obligada a l’hotel que ha decorat el misteriós artista britànic que fa anys que deixa els seus grafitis impresos al mur

A la pàgina anterior, el mag McMon descobrint un ram de flors de paper davant la sorpresa de la pallassa Tona en una actuació de l’expedició de PSF a l’Institut de Salut Mental per a infants i joves de Pazaric. A sota, una de les infermeres del centre participant en un dels números animada pel pallasso Taques i la pallassa Toia.  De dalt a baix, el pallasso Taques i la pallassa Toia animant l’espectacle amb números de clown i gags, parlant amb els interns un cop acabada l’actuació i acomiadant-se fins a l’any vinent . Tot i que l’espectacle és pràcticament mut i de tant en tant hi ha paraules en català o onomatopeies, els assistents semblen entendre l’idioma universal de l’humor i s’engresquen fàcilment.

Més de 20 anys fent somriure Bòsnia

Un grup de pallassos catalans viatgen regularment al país dels Balcans per ajudar a curar les ferides de la guerra

1 Comentaris

La Història en directe

La Història en directe: el Procés en 50 articles

Recull de 50 articles de 30 autors que han escrit sobre el Procés i ho han publicat a l'ARA els últims tres mesos

3 Comentaris

Aliment PER Al PENSAMENT

Aliment per al pensament

Hem fet un diari plural que molt sovint ha obert debats al país i ho hem fet amb valentia. La pluralitat l’han garantida firmes de tot l’espectre

6 Comentaris

L’home que va pagar  els 100.000 euros per  les urnes de l’1-O Capítol 1 De la Xina a Marsella

L’home que va pagar els 100.000 euros per les urnes de l’1-O

Un avançament editorial del primer capítol del llibre ‘Operació Urnes’, una investigació dels periodistes de l’ARA Laia Vicens i Xavi Tedói editat per Columna

72 Comentaris

August Gil Matamala a la sala de casa seva, durant l'entrevista

“S’ha subestimat la capacitat repressora de l’Estat però també la força de l’independentisme”

Entrevista amb l'advocat August Gil Matamala arran dels últims processos judicials contra l'independentisme

7 Comentaris

No a tot (7): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (7): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

A dalt, una stupa amb banderes d’oració tibetanes, a les muntanyes Siguniang. A baix, monjos debatent a la porta del temple principal del monestir de Labrang.

Xina, un altre Tibet

Les regions d’Amdo i Kham són una extensió molt interessant de l’altiplà tibetà dins del territori xinès

5 Comentaris

Caminar sense xarxa

Caminar sense xarxa

Joves extutelats que han passat molts anys en centres de protecció a la infància i l’adolescència donen testimoni de la seva experiència

4 Comentaris

No a tot (6): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (6): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

L’illa de Jersey, entre Normandia i Anglaterra, té un estatus polític i econòmic especial, com també una llengua pròpia, el jèrriais, una variant del normand. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels alemanys, que hi van portar treballadors forçats de tot el continent, inclosos republicans. Cada any reben un homenatge a la capital, Saint Helier.

Jersey, l’altra cara del paradís fiscal

L’illa de Jersey, una de les dependències de la Corona britànica enclavades al canal de la Mànega, és una de les destinacions preferides de les grans fortunes. Rere la llarga ombra del paradís fiscal s’amaga, però, un petit territori d’història curiosa on fins i tot perviuen, des de fa set dècades, uns quants cognoms catalans

1 Comentaris

“Tenim tendència  a oblidar les lliçons de  la Segona Guerra Mundial”

“Tenim tendència a oblidar les lliçons de la Segona Guerra Mundial”

Entrevista amb l'historiador britànic Keith Lowe, especialista en la Segona Guerra Mundial

Toni Soler és el creador de Polònia i Està passant. Natza Farré és una  de les veus de La competència,  de RAC1, i Guillem Sans dirigeix l’APM?, de TV3. Video

“Que no ens prenguin el moment de fer broma”

Toni Soler, Natza Farré i Guillem Sans dialoguen sobre l’ús de l’humor en la comunicació a partir de l’obra d’en Carles Capdevila

2 Comentaris

La veritat Verdadera

La veritat verdadera

"El punt de vista de l’ARA vol ser proper i alhora universal, perquè ens interessa la vida i aproximar-nos-hi de manera constructiva"

1 Comentaris

La trobada és a la terrassa del cinquè pis de la Fundació Pasqual Maragall.

Els amics del Pasqual

Són una dotzena de persones, una família que té en comú el vincle d’amistat amb el president Maragall, a qui acompanyen en la seva malaltia

4 Comentaris

El  Cercle màgic

El Cercle màgic

Fer de mestre és una professió vocacional en la qual cal abocar molt d’esforç però que, molts cops, té un retorn gratificant. Ho expliquen la Marga, la Conxita, la Blanca, la María José i la Nati, totes mestres jubilades o a punt de jubilar-se, que han exercit durant molts anys en una escola de Badalona. Expliquem les seves vivències en un dinar

1 Comentaris

David Gasol (a l’esquerra), dietista nutricionista, reclama que hem d’ensenyar a menjar millor als nens i nenes. “Cal una educació nutricional -diu-. A les escoles s’hauria d’ensenyar a menjar bé igual que s’ensenya a cordar-se les sabates perquè és un aspecte fonamental de la nostra vida, una cosa que fem cada dia, i en molts casos malament”.

Cuidar-se o la fórmula de la felicitat

Conèixer les pròpies emocions, aprendre a menjar millor, trobar una treva a l’estrès diari i tenir algú que ens escolti formen part de la fórmula secreta per viure millor

1 Comentaris

'Riure és salut': especial de Manel Fontdevila per al 7è aniversari de l'ARA

'Riure és salut': especial de Manel Fontdevila per al 7è aniversari de l'ARA

El dibuixant participa amb aquesta vinyeta en l''Ara Diumenge' especial 'Diguem-nos coses boniques'

2 Comentaris

Fotograma del film de John Ford (1940) basat en la novel·la de John Steinbeck.

Ningú destruirà la família

¿Val la pena portar fins al final les pròpies idees si la penyora és la privació de llibertat i el patiment de la teva família?

2 Comentaris

A la pàgina anterior, a dalt, retrat de Mariano Fortuny Madrazo, cap al 1890, amb una càmera de fotografiar, que era la seva veritable passió des de molt jove, tot i que va ser un home amant de totes les arts que va cultivar la pintura, la moda, l’escenografia i la restauració, i que fins i tot construïa les màquines que necessitava per a les seves produccions i va patentar diversos sistemes d’il·luminació. A sota, publicitat de les seves botigues. Al costat, retrat d’Henriette Negrin, que va ser la seva esposa i companya en la vida i el negoci, posant amb un model de vestit Delphos a l’interior del Palazzo Orfei cap al 1920. En aquesta pàgina, fotografia amb autocrom Lumière de models de seda impresa a la planta noble del Palazzo Orfei en una imatge captada cap al 1915 pel mateix artista, que com el seu pare era un gran admirador dels teixits orientals. A la dreta, detall d’un model Delphos de la mostra que aquests dies es pot veure sobre el treball de Fortuny al Museu de la Moda de París. Al costat, assajos d’impressió per als xals Knossos, de seda, que va realitzar per a un espectacle teatral i que després, gràcies al seu èxit, va començar a comercialitzar.

Fortuny, el petit Leonardo

París dedica una gran exposició a l’obra de Mariano Fortuny Madrazo, un dels personatges més fascinants de la Belle Époque que es va interessar per totes les arts i va triomfar en la moda

1 Comentaris

No a tot (5): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (5): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

“La classe obrera ha estat efectivament derrotada per la crisi”

“La classe obrera ha estat efectivament derrotada per la crisi”

Josep Quetglas acaba de publicar el Breviario de Ronchamp (Ediciones Asimétricas), sobre la famosa capella de Le Corbusier

5 Comentaris

Convivència “Un grapat de pau, un de respecte i un d’empatia”

Convivència “Un grapat de pau, un de respecte i un d’empatia”

Publiquem aquí els textos guanyadors del primer Concurs de Microrelats de l’ARA per a nois i noies, que s’ha celebrat aquesta tardor amb escoles del districte de Sants de Barcelona

1 Comentaris

El Malick (esquerra) i el Muhammed tornen a casa després de jugar a futbol en un parc prop del lloc on viuen. El parc el fan servir sobretot persones grans, ja que Biella té una població molt envellida, que en general també és molt conservadora. Li costa assimilar l’acollida dels immigrants perquè fins ara no havia sigut receptora d’immigració. A dalt, el Malick i els seus amics Moussa i Mohammada entrenant-se com poden a la nit. És una manera de mantenir-se en forma i d’abstreure’s per dormir millor. A sota a l’esquerra, p artit de futbol entre refugiats; el Malick va veure neu per primer cop l’hivern passat. A baix a la dreta, el Malick a la classe d’italià que reben els refugiats dos cops per setmana.

De Banjul a Biella

El Malick va arribar a Itàlia des de la seva Gàmbia natal després de passar moltes penúries, però fa més d’un any que espera sense poder fer res que li permeti treballar i refer la seva vida

No a tot (4): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (4): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

1 Comentaris

Terra-lab.cat (2) Mirar a través  La riera com a dispositiu de visió

Terra-lab.cat (2): Mirar a través

La Fundació Palau obre el dia 18 ‘La cambra fluida’, una de les deu exposicions del projecte Terra-lab.cat, que, de la mà de la Fundació Carulla i el departament de Cultura, ofereix noves mirades sobre el territori català. Aquest cop Marta Dahó, Blanca Viñas i Román Yñán posen la mirada en el litoral del Maresme

Emily Mortimer, a la imatge, protagonitza l’última pel·lícula d’Isabel Coixet.

Els llibres i el plaer de no entendre

"Quins llibres han llegit, per exemple, els senyors del PP? Quins llibres han llegit els individus de la bandera amb el pollastre? Què fan en aquest món?"

Desbocats, notes sobre la fi del progrés

Què és el progrés avui? ¿Té sentit encara aquest concepte en un moment que ha posat en qüestió els ideals il·lustrats que el van crear?

A l’esquerra, una dona passant per davant de la pintura La tempesta del Kremlin, del pintor soviètic Pavel Sokolov-Shayla, un dels artistes representats a l’exposició L’energia d’un somni, que es pot visitar fins al febrer al Museu Estatal d’Història de Moscou. Al costat, el cap d’una escultura de Lenin abandonada enmig d’un camp a Tbilissi, a Geòrgia. Les escultures soviètiques enderrocades, com les que omplen el Parc Muzeon de Moscou, proliferen per tot el país i simbolitzen la demolició de la Unió Soviètica i els ideals d’una revolució el centenari de la qual se celebra aquests dies.

Retornant l’orgull a Rússia

Notes d’un viatge a Moscou i Sant Petersburg amb la Revolució Russa al cap

3 Comentaris

“El passat és absolutament fonamental, 
 Però també absolutament superable”

“El passat és absolutament fonamental, però també absolutament superable”

Isidoro Valcárcel Medina presenta al Cercle Artístic de Sant Lluc una exposició d’una delicadesa i una profunditat conceptual sorprenents

No a tot (2): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (3): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx (Sant Petersburg, 1906-1975) va ser el compositor més important del període soviètic i, tot i que va tenir molts problemes amb el règim durant l’època estalinista, posteriorment va arribar a ser membre del Soviet Suprem. A la imatge inferior, se’l veu en un concert a Alemanya el 1950 en una vetllada en què estava acompanyat pel líder de la RDA Walter Ulbricht. A baix a l’esquerra, soldats marxant cap a Leningrad, títol d’una de les seves simfonies, el 1941.

Xostakóvitx, l’altra revolució russa

Antoni Batista considera el gran músic rus el quart compositor més important de la història després de Bach, Mozart i Beethoven. Compromès a fons amb la Revolució, va escriure la ‘Simfonia Leningrad’, que es va estrenar en ple setge dels nazis a la ciutat russa, i també la ‘Simfonia núm. 13’ contra el genocidi jueu

1 Comentaris

(2007), de Quentin Tarantino, tracta de dones empoderades. El productor és Weinstein.

L’assetjament és incultura

"la batalla contra el sexisme, des del cas més mediàtic fins a la denúncia més sorda, és una batalla contra uns rols de gènere"

2 Comentaris

Xilografia del 1529 de Hans Brosamer titulada Luter com a monstre de l’Apocalipsi que es conserva a la Biblioteca Estatal de Munich. Es pot veure, entre altres obres, a l’exposició Imatges per creure al Saló del Tinell. Aiguafort titulat La foguera o Crema d’un heretge, de la sèrie de Les grandes misères de la guerre, del 1633.

Reforma vs. Inquisició

Hi ha moltes teories que han intentat explicar per què el luteranisme, al contrari que a França o a centreeuropa, no es va imposar a Catalunya: persecució, control fronterer i desinterès dels poderosos

Luter donava molta importància al paper divulgador de la impremta i de les il·lustracions per donar a conèixer la Reforma, i la usava com avui es fan servir els mitjans socials. Un d’especialment revelador és el que va titular Passional Christi und Antichristi, del 1521, amb xilografies del pintor renaixentista Lucas Cranach el Vell, gran amic seu. L’obra inclou 14 quadres comparatius en què es posa en contraposició la vida de Jesús amb la del Papa i els seus bisbes. A la imatge superior, per exemple, es compara com Jesús va patir i suportar tot tipus de vexacions mentre que el Papa només acceptava submissió i homenatges.   Luter defensava la traducció a les llengües de cada país de la Bíblia, i ell mateix en va publicar el 1534 la versió en alemany. En català, de la mà d’un protestant, la primera traducció és del 1832.

Luter: un home del seu temps que va canviar la història

El 31 d’octubre del 1517, Martí Luter va clavar a la porta de la capella del castell de Wittenberg les seves famoses ‘95 tesis’. Enguany, doncs, es commemoren els 500 anys del naixement del protestantisme. Però, qui era Luter i què defensava? Ho analitzem

6 Comentaris

El protestantisme als Països Catalans

Ara és la segona confessió religiosa en importància, però durant anys es a promoure la idea que era una religió per a estrangers

No a tot (2): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (2): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l''Ara Diumenge'

1 Comentaris

Una moral que  Pesa a Europa

Una moral que pesa a Europa

Els protestants desconfien dels catòlics i històricament han sigut més reticents a la integració que suposa la UE

El portal principal de l’església de Tots els Sants del castell de Wittenberg, on hi havia la universitat fundada per Frederic el Savi, servia com a tauler d’anuncis. Allà hi va penjar Luter les 95 tesis en què s’oposava a les indulgències papals. Va ser el 31 d’octubre del 1517 i es considera l’inici de la Reforma.  A dalt a l’esquerra, l’escultura de Luter que presideix la plaça principal d’Eisleben, la població on va néixer i morir. A dalt a la dreta, l’escriptori on va començar a traduir la Bíblia al castell de Wartburg. A sota, escala de l’Universitat de la Bauhaus a Weimar, ciutat de la ruta Luter. A la dreta, postaler a Wittenberg.

La ruta de la lutermania

Viatge pels escenaris de la vida de Martí Luter, des del castell de Wittenberg fins a Weimar, passant per Eisenach i Eisleben. Aquest any, amb motiu dels 500 anys de la Reforma protestant, proliferen les exposicions i els carrers s’omplen de cartells i postals que recorden l’aniversari

ELS VENCEDORS Les cases del poder franquista  “No hi hagut ruptura amb el franquisme”

Reportatge

Els vencedors: Les cases del poder franquista

Un projecte artístic s’ha fixat en la imatge dels habitatges luxosos de l’elit del franquisme per reflectir la impunitat en què han mantingut els privilegis i mostrar l’estètica del règim

4 Comentaris

No a tot (1): la tira de Manel Fontdevila

No a tot (1): la tira de Manel Fontdevila

Una visió satírica de la realitat, cada setmana a l'Ara Diumenge

3 Comentaris

A l’última Marxa de la Independència, a Varsòvia, l’11 de novembre del 2016, hi van participar prop de 75.000 persones. El lema de la marxa va ser: “Polònia, bastió d’Europa”. Encara que el president del país no hi va participar aquell cop, per segon any consecutiu hi va enviar una carta de suport.

Polònia: La banalització del llenguatge de l’odi

L’ascens de la ultradreta entre la societat polonesa l’ha incentivat el mateix partit al govern

5 Comentaris

Fotograma del film de Billy Wilder, del 1951, protagonitzada per Kirk Douglas.

Dies de periodisme

"Tenim un bon grapat de Charles Tatum al capdavant d’emissores, programes i diaris"

Murtaza Agha, a l’esquerra, i Stanzin Saldon a la festa posterior al seu segon casament en una casa propietat d’un amic seu a Kargil (Índia). La història d’amor entre un musulmà i una budista ha provocat nombroses protestes per part dels líders religiosos de les dues comunitats i la indignació de les respectives famílies.

Perseguint l’amor

Una parella índia se sobreposa a la fractura entre budistes i musulmans i aconsegueix casar-se malgrat l’oposició de les dues famílies

“El que m’interessa de la meva fotografia és que generi una pregunta, no una resposta”

Txema Salvans: “El que m’interessa de la meva fotografia és que generi una pregunta, no una resposta”

Entrevista a un dels fotògrafs catalans de més prestigi internacional, presenta 'The waiting game' 

1 Comentaris

A dalt, reunió de líders tribals àrabs amb kurds a prop de Raqqa, on estan posant les bases per al projecte d’una Síria democràtica i federal. A baix, combatents de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) a Raqqa, on hi ha una coalició multiètnica. Els combats a Raqqa han sigut dels més durs dels últims temps a la guerra de Síria.

Les últimes hores de Raqqa

La coalició multiètnica que té el suport de Washington anuncia l’assalt final sobre la capital del califat a Síria. Gairebé no hi queda res sencer

El monestir de Khozoviótissa, penjat d’un espadat d’Amorgós, una petita illa muntanyosa amb tres pobles i unes quantes platges que està situada a una hora amb ferri des de Santorí. A sota, el monestir de Panàgia Chrissopigi, del segle XVI, a l’illa de Sifnos. A la dreta, un carrer del poble de Chora, a l’illa de Kithnos, una de les Cíclades amb menys turistes estrangers.  A dalt, la platja blanca de Sarakiniko, a l’illa de Melos, on es va trobar la famosa estàtua de la Venus de Milo, actualment al Louvre. A l’esquerra, un restaurant de Loutra, amb el típic pop per menjar a la planxa, a l’illa de Kithnos. A sota, el temple de Posidó, a Súnion, ja al continent, des d’on es poden veure postes de sol espectaculars.

Grècia, les altres illes Cíclades

Fugint de Míkonos i Santorí, les més conegudes, aquest arxipèlag de l’Egeu inclou petites illes com Amorgós, Folégandros, Sifnos i Kithnos que no pateixen encara l’allau del turisme

A la recerca del silenci perdut

A la recerca del silenci perdut

Són molts els artistes i escriptors, de John Cage a Pablo d’Ors, que han reivindicat el silenci. També és el cas d’Erling Kagge, que a ‘El silenci en temps de soroll’ el defineix com un estat mental

Mary Beard està considerada una de les grans classicistes del moment

Mary Beard: "Les dones bones de l’antiguitat no ens interessen, només ens agraden les dolentes"

Entrevista a la catedràtica de Cambridge, divulgadora i cèlebre especialista en el món romà

3 Comentaris

Ernesto Guevara jugant a beisbol a Sierra Maestra el 1958

Che Guevara: el revolucionari que va sobreviure a la seva mort

Fa 50 anys el Che era executat en un poblet bolivià. Els involucrats en la seva mort tampoc es van lliurar de tenir un final tràgic

4 Comentaris

Un grup ballant el Jarabe Tapatío, un ball original de l'estat de Jalisco

L’orgull de Mèxic: la ruta del Tequila

De Pénjamo a Tequila, dos emplaçaments tequilers amb molta solera, té lloc un circuit carregat d’atractius gastronòmics i culturals, marcat per la història del país i per la producció de la beguda mexicana per excel·lència: el tequila

Ramon Solà i Maria Carme Riera

El camí cap al referèndum: la revolució dels avis

Incansables. Entregats. Il·lusionats. La gent gran ha estat un dels grans motors del Procés, imbatibles amb el seu entusiasme, i han omplert places i carrers confiant en un futur millor i amb la memòria ben viva

2 Comentaris

Quan els japonesOS es fan grans

Quan els japonesos es fan grans

Al complir 20 anys, els joves nipons ja són considerats adults, i cada any els ajuntaments organitzen una cerimònia en la qual es ritualitza aquest pas cap a la maduresa que es converteix en una gran festa.

Al costat d’aquestes línies, el Retrat d’Arnolfini, de Jan van Eyck, obra del 1434. A la pàgina anterior, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, Retrat d’un home, també de Van Eyck, de l’any 1433; The lady of Shalott, d’Elizabeth Siddall, precursora dels prerafaelites, i Mariana, de John Everett Millais, del 1851.

Prerafaelites: l’atracció del mirall de Van Eyck

La National Gallery de Londres presenta una exposició tan popular com discutida al voltant de l’obra d’un grup de romàntics de mitjans del XX que va capgirar el cànon anglès del període

1 Comentaris

Aleix Plademunt

Terra-lab.cat (1): Senyals del Montseny

El Museu de Granollers inaugura dijous que ve ‘Signis’, una de les deu exposicions programades en el marc del projecte coral i interdisciplinari Terra-lab.cat 

Lita Cabellut disfressada d’un dels personatges que imagina abans d’immortalitzar-los a la tela. L’obra del fons, de tres metres de llarg, s’anomena Sancho Panza 10 i està feta en tècnica mixta.

Lita Cabellut: Un inici trist i molts cops de sort

La pintora catalana establerta a Holanda és una de les més cotitzades del moment tot i que aquí es coneix poc la seva obra, que ara exposarà a la Fundació Vila Casas de Barcelona en una gran retrospectiva

1 Comentaris

caminant cap  a la llum Drogues a Portugal

Drogues a Portugal: Caminant cap a la llum

El 2001 l’estat portuguès va despenalitzar el consum i va passar a tractar els drogoaddictes com a pacients i no com a delinqüents. Avui comença a analitzar les lliçons apreses de les seves polítiques

3 Comentaris

“A l’Iraq vaig comprar una pistola per si havia de matar-me”

Jon Lee Anderson: "A l'Iraq vaig comprar una pistola per si havia de matar-me"

Entrevista a un dels periodistes estrella de 'The New Yorker'

1 Comentaris

Samer al-Afandi i el seu germà bessó fent-se un emotiu petó quan es retroben enmig de la marxa.

Cisjordània: Alliberat en “una presó a l’aire lliure”

El jove palestí Samer al-Afandi va tornar aquest agost a casa seva, un camp de refugiats a Betlem, després de 13 anys i mig empresonat a Israel

La comunitat islàmica de Vilanova i la Geltrú s’ha gastat prop d’un milió d’euros per comprar i arreglar la nau industrial que han reconvertit en un oratori, fent-hi obres i condicionant-la. Preveuen fer-hi encara més millores.

Musulmans catalans contra l'islam 'made in Google'

El president de l’oratori Al-Furkan de Vilanova i la Geltrú defensa que els temples poden ser una vacuna contra la radicalització

1 Comentaris

“La gent no és conscient de les desigualtats i les seves conseqüències”

Kate Pickett: “La gent no és conscient de les desigualtats i les seves conseqüències”

Entrevista a l'epidemiòloga britànica coautora del llibre 'The spirit level'

Romania sense vampirs

Romania sense vampirs

Més enllà de la història de Dràcula que busquen els turistes, a les muntanyes del país centreeuropeu s’hi conserva una vida rural calmanda entre turons verds que fa pensar en altres temps

4 Comentaris

John le Carré, a l’esquerra, durant l’esmorzar conversa amb l’expert en espionatge Ben Macintyre en un hotel de Bristol.

John le Carré: “Ara el que uneix Occident és la por”

El seu tema és l’espionatge. Les seves obsessions són el secret i la traïció. Són anglesos d’un determinat origen, són vells amics i s’admiren mútuament. L’un, John le Carré, escriu novel·les i acaba de publicar ‘A legacy of spies’; l’altre, Ben Macintyre, no-ficció. Una conversa d’espies.

A dalt, el Ramón i la Teresa, dos dels campistes més veterans del 3 Estrellas. Al mig, un nen en un dels carrers del càmping. A sota, la família de l’Encarni i el José María, que es van conèixer al 3 Estrellas, compartint a la carpa exterior la paella.

Històries i records de l’autovia de Castelldefels: els últims campistes

Dels nombrosos càmpings que hi havia hagut al delta del Llobregat en queden pocs, on clients de tota la vida recorden com era el bullici en una via ràpida que va ser un nucli d’oci i turisme

Imatge del 1918 del bolxevic Pavel Dibenko i el líder anarquista Nèstor Makhnó, que va fundar una república llibertària a Ucraïna

L'anarquisme a la Revolució Russa: la tercera revolució fracassada

El número 25 de la revista ‘La Maleta de Portbou’ dedica un extens dossier a la Revolució del 1917. Coordinat per José María Fajardo, obre el focus sobre aspectes poc coneguts d’aquest moment cabdal de la història del segle XX amb treballs de reconeguts historiadors que, explica, coneixen el rus i han treballat amb fonts de primera mà. Oferim un dels articles, centrat en el paper de l’anarquisme el 1917

Després de la massacre de la plaça Rabà al-Adauiya del Caire perpetrada per la policia d’Al-Sissi contra els seguidors del president derrocat Mohammed Mursi l’agost del 2013, es va fer famós aquest símbol de la mà amb quatre dits.

L’islam polític pot reeixir en el món modern?

La revista ‘The Economist’ analitza, amb aportacions dels seus periodistes des del Caire, Istanbul i Tunis, la situació actual dels partits polítics islamistes a la conca mediterrània

5 Comentaris

McEnroe durant la semifinal masculina contra Jimmy Connors a Winbledon, el 1977.

McEnroe: 58 anys i encara no ha perdut el geni

L’extenista acaba de treure un segon llibre de memòries, ‘But seriously’, en què es planteja què pot fer ara que li queda poc per als seixanta anys i ja comença a no poder competir tampoc amb els veterans

Menjar fòssils
 L’ÚLTIMA REVOLUCIÓ GASTRONÒMICA

Menjar fòssils: l'última revolució gastronòmica

Cantautor, actor, escriptor i ara, també, periodista culinari. Albert Pla fa un exercici irònic de reportatge gastronòmic en què barreja veritats i mentides per inventar-se una nova revolució de la cuina catalana que no fa esferificacions, sinó plats amb ossos prehistòrics...

2 Comentaris

Els joves lliures de Sud-àfrica

Els joves lliures de Sud-àfrica

Els joves nascuts a partir del 1991, els de la Generació Born Free, que ja no han viscut l’apartheid, es divideixen entre els que volen seguir lluitant pel somni de Mandela i els que ja parlen d’una utopia impossible

1 Comentaris

Feito i Canogar Supervivents d’El Paso,  memòria viva d’un art i d’un país

Feito i Canogar: Supervivents d’El Paso, memòria viva d’un art i d’un país

Conversa a fons sobre el passat i el present amb dos dels grans artistes que van ajudar a introduir la modernitat en la pintura espanyola durant el franquisme i la Transició

1 Comentaris

A les platges de Castelldefels s'han instal·lat punts de vigilància millorats.

Socorristes: actors secundaris imprescindibles

Els socorristes solen estar en segon pla, i sovint són rebuts amb indiferència o rebuig, però hi ha moments crítics en què la seva actuació és essencial

1 Comentaris

“La tele permet als actors guanyar més que el cangur dels seus fills”

ENTREVISTA

“La tele permet als actors guanyar més que el cangur dels seus fills”

Marc Cartes va ser el Salvador Borés de 'Laberint d’ombres', un dels dolents més cèlebres de la televisió catalana, fa disset anys. El mes que ve torna a la sèrie de sobretaula de TV3 amb 'Com si fos ahir'

2 Comentaris

La Marta Bartra dansant

Balladors: vitalitat al carrer

Els efectes terapèutics del ball estan descrits des dels orígens dels temps. Expressar-se a través del cos té beneficis físics i psicològics i reforça el sentiment de pertinença a una col·lectivitat. Ho saben la legió de balladors que des de fa uns anys omplen els carrers i places de Barcelona i altres ciutats en populars ballades a l’aire lliure

3 Comentaris

El barri Sørenga, amb apartaments moderns

Oslo s'obre al mar

La capital noruega està cansada de ser la ventafocs del nord i inverteix en equipaments culturals que donaran una nova vida al litoral del fiord i canviaran la imatge de la ciutat

2 Comentaris

No se sap ben bé com van arribar les xarxes xineses a la regió de Kerala, però des de fa cinc segles formen part del paisatge de Kochi

Les últimes xarxes de Kochi

La contaminació, la sobreexplotació i el dragatge del canal han fet desaparèixer quasi del tot la pesca a Kochi, al sud de l’Índia, i els pescadors de xarxa xinesa viuen ara de les propines dels turistes

“Molta gent pot fer les coses bé;  molt poca, extraordinàriament bé”

Ferran Adrià: "Es pot ser ambiciós sense ser cabró"

Parlem amb el creador d'El Bulli d’innovació, de creativitat i de talent

10 Comentaris

Agadez  Les llàgrimes del ‘HArmattan’

Agadez : les llàgrimes del ‘harmattan’

Al cor del Níger, a Agadez, el vent que bufa pols durant mesos cobreix les cases dels immigrants que hi fan parada en la seva ruta cap al Mediterrani. Fa segles, però, que la ciutat és lloc de pas

1 Comentaris

A dalt a l’esquerra, La Seine Musicale vist des del pont de Sèvres. A baix, imatge del concert inaugural a l’Auditori i detall de la trena de la paret. A sobre, el petit foyer que hi ha a l’entrada de l’auditori, on es veu l’estructura geodèsica. A sota, el conjunt i l’illa de Séguin a l’època de màxim apogeu de Renault.

Shigeru Ban: l’art de tricotar parets

A l’illa de Séguin, on hi havia hagut Renault, acaba d’obrir un gran equipament escènic que s’avança a tota la remodelació del Sena. És La Seine Musicale, un gran edifici dissenyat per Shigeru Ban

Tot i que és més conegut pel seu estil “praderia”, Wright agafava influències de tot arreu, del Japó als maies. Durant un temps va construir tota una sèrie de cases d’inspiració maia on feia servir uns blocs de formigó que es podien modelar molt fàcilment amb decoracions abstractes. El dibuix correspon a l’Ennis House, a Los Angeles, construïda el 1924 i que ha servit d’escenari per a nombroses pel·lícules. La més famosa és Blade Runner (s’hi van rodar diverses escenes), però també ha estat la inspiració dels interiors del palau de Daenerys Targaryen a Meereen, a la sèrie Joc de trons.  El 1956, enmig d’una gran expectació, Wright va presentar el seu pla del Mile-High, una torre de 1.609,4 metres d’altura -el Burj Khalifa de Dubai, la més alta del món ara, “només” en fa 830- on podrien viure unes 100.000 persones.

Frank Lloyd Wright, el geni arrogant

Aquest any se celebra el 150 aniversari del naixement de l’arquitecte nord-americà més famós de la història. El MoMA de Nova York li dedica una gran retrospectiva recuperant-ne els arxius.

6 Comentaris

El cas de la vaca Margarita es va fer famós fa uns mesos gràcies a un moviment d’activistes que s’oposaven al sacrifici de l’animal. De moment han aconseguit parar-lo, però encara estan pendents de més anàlisis. A la imatge, la vaca Margarita i Elena Tova a La Llar, a Marçà.  A la finca que té llogada Elena Tova a Marçà, al Priorat, s’hi poden trobar tot tipus d’animals, molts d’ells amb malalties o amb alguna deficiència, com és el cas del Fèlix (foto superior a l’esquerra), un xai al qual li han posat unes pròtesis per poder caminar. Elena Tova (foto inferior fa uns mesos) els cuida tots amb l’ajuda dels voluntaris, ja que la gestió d’aquest santuari d’animals és costós i necessita un pressupost d’uns 10.000 euros al mes.

L’Elena i els animals

Visitem Elena Tova al santuari on conviu amb més de 200 animals de totes les espècies. Gossos, gats, ànecs, gallines, porcs, cavalls, cabres, vaques, ovelles, xais... Una cervatell anomenada Fantasia; el Kat, un garrí, i la Gota, una rata que va morir fa mesos, són alguns dels animals que han format part d’aquesta gran família multiespècie que resideix en una masia de 30 hectàrees a Marçà, al Priorat

Gentlemen’s CLUBs Una hERÈncia del segle XIX

Gentlemen’s Clubs: Una herència del segle XIX

Cultura d’homes i cultura de l’exclusivitat. Els clubs de cavallers, tradició típicament anglesa del segle XIX, gairebé només londinenca, lluita per mantenir un estil de vida adaptant-se a l’entorn del XXI. En visitem alguns dels més famosos de la capital britànica

El samurai de Bowie

El samurai de Bowie

El dissenyador japonès va tenir un paper cabdal en la imatge de David Bowie als anys 70, i part dels seus estilismes es poden veure ara a l’exposició que hi ha al Museu del Disseny

“Les veritables amenaces de l’era Trump són el canvi climàtic i la guerra nuclear”

Noam Chomsky: “Les veritables amenaces de l’era Trump són el canvi climàtic i la guerra nuclear”

Entrevista al científic, lingüista i filòsof, que s'ha convertit en un gran referent de l'esquerra a nivell internacional

12 Comentaris

A dalt, el pont de San Francisco, per on va entrar la Contra el 24 de juliol del 1982.  A baix, un dels cartells al Museu de la Massacre dedicat als 15 morts d’aquell dia: Walter Baquedano, Luis Alberto Espinoza, Hugo Martínez, Justo Espinal, Victorino Espinal, Alfredo Espinoza, Reimundo García, Félix Pedro Sánchez, Ángel Sánchez, Hoduver Evelio Barrera Baquedano, Donald Espinoza, Victorino Centeno, Arístides Moncada, Hugo Lainez i Reynaldo Barrera Carrasco.  El que en el seu moment va ser el comandament que defensaven, avui és un turó verd on s’alça un edifici convertit en biblioteca i museu (foto superior a l’esquerra). A fora, envoltant el prat, 15 sepulcres de pedra pintats de vermell i negre recorden els morts, com el d’Hoduver Evelio (foto inferior dreta). A dalt a la dreta, Máximo Andrade i Timoteo Moreno (esquerra), aquest últim un dels segrestats per la Contra. A baix, a l’esquerra, Tino Espinoza, que va ser cap d’escamot i un dels 25 milicians que van combatre aquell dia en què va morir el seu fill de 14 anys.

La massacre de San Francisco

Els supervivents d’una de les matances més cruentes de la contrarevolució a Nicaragua expliquen la seva història 35 anys després i enmig del desencant per l’evolució del sandinisme

La varietat d’escenes i ambients és una de les grandeses del reportatge de Berenguer sobre el Molino. La seva relació amb el coreògraf cubà Negrito Poly (aquí retratat amb gorra) li va obrir les portes de tots els racons de la sala. Es va fixar en el que passava a l’escenari, l’espai on els artistes obrien fissures en la rigidesa moral de l’època, però sobretot en la vida als passadissos i camerinos. Allà hi va captar la intimitat de personatges com el popular transformista  Gran Johnson, fotografiat a mig vestir per sortir a actuar; va mostrar la feina entre caixes dels treballadors més anònims, com les costureres, i es va fixar en detalls exemplificadors del context repressor de l’època, com el cartell sobre normes de conducta entre artistes i públic que prohibeix el contacte físic.  La majoria de les 65 fotografies que inclou el llibre A chupar del bote son inèdites. Una és aquesta de la vedet Christa Leem, que va ser musa de Joan Brossa i de la intel·lectualitat barcelonina dels setanta i que, com Berenguer, també va morir prematurament.

40 anys a la cambra fosca

Surt a la llum l’obra de Ximo Berenguer, fotògraf de la Transició oblidat durant quatre dècades. Un llibre i una exposició reivindiquen la vàlua d’un autor mort prematurament que va deixar un valuós assaig gràfic del xoc entre dictadura i democràcia

1 Comentaris

“Espanya ha perdut pes al món”

ENTREVISTA

Javier Solana: “Espanya ha perdut pes al món”

Entrevista al polític espanyol d'èxit internacional que ha rebut el premi Dret i Societat

30 Comentaris

UNA FUGIDA EUROPEA

Una fugida europea

El 1940, amb el rei belga rendit als nazis i Espanya preparada per rebre amb honors Heinrich Himmler, el cap de les SS, es va produir a Barcelona una fuga de pel·lícula protagonitzada pel primer ministre belga Hubert Pierlot i el seu ministre d’Exteriors, Paul-Henri Spaak. El protagonista d’aquesta perillosa aventura va ser un belga resident a la ciutat, la família del qual ha recuperat la seva història

1 Comentaris

“Ens hauríem de centrar més en  el que tenim en lloc d’emmirallar-nos en el que tenen els altres”

Rosa Maria Malet: “Ens hauríem de centrar més en el que tenim en lloc d’emmirallar-nos en el que tenen els altres”

Entrevista a l'exdirectora de la Fundació Miró de Barcelona, que ha exercit aquest càrrec durant els últims 37 anys

2 Comentaris

La passió dins l’ànima

La passió dins l’ànima

Durant tot el mes de juliol, Andorra és la seu d’un nou espectacle del Cirque du Soleil. L’han titulat ‘Stelar’ i és un compendi de les qualitats humanes i artístiques d’aquest projecte que té espectacles per tot el món. Entrem al seu ‘backstage’ poc abans de l’estrena

Il·lustració

Què ens fa humans?: Les bases genètiques de la singularitat humana

Les diferències genètiques entre els ximpanzés i els humans només oscil·len entre un 10% i un 15%

8 Comentaris

Explica  Carles Domingo, responsable de l’empresa Creuers del Port de Barcelona, que els passatgers dels creuers sumen uns 2,68 milions, però només 1,3 milions s’animen a baixar a la ciutat per fer la visita, com els que es poden veure a la imatge.  L’arribada i sortida dels creuers al port de Barcelona és una operació molt complexa que requereix una coordinació i una gestió mil·limetrada. Tot ha d’estar a punt perquè els milers de passatgers puguin desembarcar i embarcar dels vaixells de manera ordenada, ràpida i eficaç. Mar Pérez (pàgina anterior, a l’esquerra) és la responsable del departament de creuers de Port de Barcelona i explica que prioritzen els creuers que tenen com a base la ciutat, és a dir, que hi comencen o hi acaben els seus viatges, ja que són els que reporten més beneficis a la ciutat. Carles Domingo (pàgina anterior, a la dreta) és el màxim responsable de Creuers del Port de Barcelona, l’empresa que gestiona cinc de les sis terminals de creuers. Explica que els creueristes representen només el 3% dels turistes de la ciutat. Video

Creuers: el gran desembarcament

Quan Barcelona tot just comença a llevar-se, una ciutat flotant (o cinc) arriba a port per formar part de l''skyline' de la capital durant unes hores que esdevenen frenètiques. Amb ordre gairebé militar, es carreguen i es descarreguen passatgers, equipatges, subministraments i mercaderies, en una operació en què tot està mesurat

“Tothom ha de saber genètica.
  No hi ha cap altra opció”

ENTREVISTA

Siddhartha Mukherjee: “Tothom ha de saber genètica. No hi ha cap altra opció”

Entrevista al metge, genetista i investigador en oncologia a la Columbia University de Nova York que va guanyar el Pulitzer de no-ficció del 2011

4 Comentaris

Els germans Salabura es passen la primavera recorrent les finques d’Eivissa i Formentera per xollar les ovelles amb la tècnica Tally Hi, que millora el procés. La fotògrafa Eva Parey ha seguit el seu recorregut al llarg de dos anys per les dues illes. D’esquerra a dreta: Catalina de Can Raconada amb un munt de llana; Andrei Salabura escollint ovelles en una finca de Formentera; els dos germans, Andrei i Jan, en un descans durant la seva estança a la petita Pitiusa; veïns de la finca d’Arenals, a Migjorn de Formentera, mirant la feina dels xolladors; Andrei fent servir la tècnica australiana per xollar ovelles, i una ovella que ja ha passat per les seves mans.

Els germans que mai van deixar de comptar ovelles

Cada primavera els germans Salabura recorren les Pitiüses xollant ovelles. En passen fins a 5.000 per les seves mans i el seu secret és el Tally Hi, una tècnica importada d’Austràlia. Sense voler-ho, són el testimoni del descens gradual del bestiar oví en l’última dècada

4 Comentaris

Mai un cotxe tan petit ha tingut tanta capacitat per encabir persones i paquets. Dintre del 600 s’hi arribaven a ficar fins a sis persones amb totes les seves pertinences. Eren temps en què les normes de seguetat eren més laxes i la comoditat no es valorava tant com la mobilitat. A l’esquerra, el 600 D el 1963 amb Montserrat al fons.  En la seva millor època, la planta de la Seat a la Zona Franca va arribar a tenir 25.000 persones en nòmina, una xifra que es devia en molt bona part a l’èxit del 600. L’empresa va ser en gran part pública, depenia del hòlding industrial estatal Instituto Nacional de Industria (INI) fins que el 1986 es va vendre al Grup Volkswagen. A les imatges es poden veure imatges de la fàbrica de la Zona Franca en què es fabricava el 600 i anuncis dels anys seixanta i setanta de promoció del cotxe, el primer utilitari familiar d’èxit.

El 600: icona d’un temps, d’un país

El 27 de juny de 1957 sortia a la venda el primer Seat 600, el primer vehicle de masses de què van gaudir els espanyols. Tot i els seus 60 anys, encara se’n troben circulant per les carreteres i la seva imatge s’ha convertit en el símbol nostàlgic d’una època

4 Comentaris

Narconegoci: el món sense fronteres

Narconegoci: el món sense fronteres

Si sumem tota la població d’Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit, surt la xifra anual de consumidors de droga al món. El volum de consum s’ha estancat, però les conseqüències per a la salut global són encara devastadores

4 Comentaris

Joseph Stiglitz, el dia de l'entrevista amb l'ARA

Joseph Stiglitz: "Barcelona ja experimenta la part negativa de ser un lloc de moda"

Conversa amb el premi Nobel d'Economia de l'any 2001, una veu crítica amb la globalització i les teories del lliure mercat

5 Comentaris

Balenciaga cent anys i El misteri perviu

Balenciaga: cent anys i el misteri perviu

Tres exposicions pràcticament simultànies, a París, Londres i Getaria, celebren el centenari de l’obertura del primer ‘atelier’ a Sant Sebastià del dissenyador, el més influent del segle XX

2 Comentaris

La cooperació catalana, en xifres

ARA DATA

La cooperació catalana, en xifres

L’ajuda oficial al desenvolupament, que va patir una retallada dràstica amb la crisi, s’ha començat a recuperar, però l’esforç de Catalunya continua lluny del que fan altres comunitats, segons l’últim informe d’Oxfam Intermón

Archidona és una gran taca blanca vist des del turonet on hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia, patrona del poble. A baix, la Lola Salazar a l’interior de la capella amb quatre dels cinc nets que l’han acompanyat en el viatge.

Que venen els 'indepes'!

Més de mig segle després de l’emigració a Barcelona d’una parella d’un poble de Màlaga, tres generacions de la mateixa família hi tornen. La incomprensió sobre les demandes catalanes evidencia que la distància entre desig i una realitat ben concreta és molt superior als mil quilòmetres que hi ha als mapes

29 Comentaris

Els iranians són una gent acollidora que rep amb un somriure els visitants. A dalt, el mausoleu del poeta Ferdousi, mort el 1020 i autor d’una poesia èpica molt valorada pels perses. És a Tus, molt a prop de la ciutat santa de Meixad. A la pàgina anterior, un dels patis del santuari de l’imam Reza, a Meixad, ple de fidels que celebren el Now Ruz, l’Any Nou Persa. A sota, les tombes reials de Naqsh-e Rostam, prop de Persèpolis. A la foto gran, una parada d’espècies del basar d’Isfahan, una ciutat que es va enriquir gràcies a la Ruta de la Seda i que encara manté la seva esplendor amb mesquites, ponts, places i palaus bellíssims.

Iran: benvingut al país dels poetes... i els mocadors

Malgrat la mala fama exterior, i la pressió de la policia moral sobre la població, l’Iran és un país fascinant, amb magnífiques ciutats antigues i una gent encantadora que et somriu pel carrer

9 Comentaris

La forense Immaculada Gràcia, del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, parlant amb col·legues en una sala d'autòpsies de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)

Diari d'una forense: el que la mort t'ensenya

Dilluns es va estrenar a TV3 la segona temporada de ‘Nit i dia’, protagonitzada per la forense Sara Grau. Passem una guàrdia de 24 hores amb Imma Gràcia, metge forense a la vida real

1 Comentaris

Islàndia : l'illa de gel fascina el món

Islàndia : l'illa de gel fascina el món

El 2017 s’espera que el país més despoblat d’Europa rebi dos milions de turistes, set per cada un dels seus habitants, que hi arriben atrets per un paisatge extrem que captiva tant a l’estiu com a l’hivern

2 Comentaris

L'home que parla a les coses

Perejaume: l'home que parla a les coses

Un recorregut per l'obra i la trajectòria de l'artista poeta de la mà del director de la Fundació Tàpies, còmplice del treball de l’artista al llarg dels anys

Colla de cretins

Colla de cretins

"L’esquer era crear expectativa sobre quina mena de canvi podia ser i aprofitar vint quilos més de pes per aconseguir clics a la web"

1 Comentaris

Un enllustrador de sabates a la Rambla, el 1907, en una imatge de Frederic Ballell Maymí que pertany  al fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Camussa, raspall i betum

"Actualment són com una aparició d’un món antic, quan la gent tenia temps de fer-se netejar les sabates llegint el diari"

1 Comentaris

L’escriptor i periodista Tom Wolfe durant una visita a Barcelona el 2013 per presentar el llibre Bloody Miami.

Tom Wolfe, “mmmmmmmmmmmmmmmm!”

"Tota la seva vida es va interrogar sobre ella i sobre el seu poder generador i regenerador de vida, d’inquietud, de mil maldecaps espurnejants"

Imatge artística que fan servir els científics per explicar la quantitat de brossa espacial que orbita la Terra. La mida dels objectes que orbiten està desproporcionada en relació amb la Terra, però és una simulació que permet adonar-se de la gravetat d’un problema que cada cop preocupa més els científics.

Estem convertint l’espai en un gran abocador?

Més de 500.000 objectes de petita dimensió viatgen al voltant de la Terra a 29.000 km/h. A aquesta velocitat, un impacte contra un satèl·lit o una estació espacial pot tenir conseqüències catastròfiques

3 Comentaris

Què és Sàpiens?

Què és Sàpiens?

Una metodologia per comprendre i així poder innovar

L’efecte espectador

KNOCKOUT

L’efecte espectador

Si ets amateur, l’únic que et garanteix aparèixer a la televisió és una bona pájara arribant a la meta, sempre que pateixis els símptomes més dramàtics de l’extenuació

Façana de l’antic hospital de Sant Sever, amb una història llarga que es remunta al segle XV, al carrer de la Palla de Barcelona. Fins fa poc estava coberta amb una gran lona verda.

CAPS I PUNTES

Sant Sever al descobert

"L’Hospital de Sant Sever es dedicava a l’assistència de sacerdots malalts o bojos, aquests últims amb cel·les reservades només per a ells"

El film d’Imanol Uribe, del 1994, va ser un dels primers que van tractar el tema de la quotidianitat dels etarres.

La fi d’ETA, mil suspicàcies

El conflicte entre ETA i l’estat espanyol ha sigut durant més de cinquanta anys un conflicte enquistat i purulent perquè des de cap de les dues bandes s’ha volgut reconèixer res, en cap de les dues bandes s’ha fet un serè exercici d’autocrítica.

1 Comentaris

Amic de 90 hores

KNOCKOUT

Amic de 90 hores

"Quantes hores compartides de manera efectiva ens calen per convertir en amic algú que simplement et cau bé o hi connectes positivament quan el coneixes?"

1 Comentaris

Matins en  autobús

CAPS I PUNTES

Matins en autobús

"Aquest és un transport urbà en què el conductor sembla un passatger més. Així que entren la gent el saluda, i amb el temps us acabeu coneixent"

1 Comentaris

El film del 1957 que va dirigir Sidney Lumet mostra com un home es rebel·la contra els prejudicis.

Contra el ‘jolgorio’ moral

"'Jolgorio' és la paraula que li va semblar més adequada a un jutge de l’audiència de Navarra per descriure la trobada, durant els Sanfermines, d’una noia amb cinc individus que la van ficar en un portal i la van violar"

Cadenes mortals

KNOCKOUT

Cadenes mortals

"És obvi que la manera d’induir la viralitat ha degenerat tant que és inevitable sentir una mica de tristesa per com canvien algunes circumstàncies amb els anys"

1 Comentaris

Fotografia en forma de postal feta per un fotògraf minuter de la família materna de Xavier Theros

CAPS I PUNTES

La ciutat retratada

"Els minuters eren els retratistes dels pobres: per quatre xavos podies immortalitzar un dia de festa o una excursió"

El periodisme que apareix al film d’Alan J. Pakula, del 1976, ja sembla una ficció.

SOS periodisme

Ser tan honest com sigui possible i treballar per relatar bé allò que veu. Observar, preguntar, explicar.

1 Comentaris

A la pàgina anterior, la gran manifestació del 13 de maig a París, que va reunir gairebé un milió de persones, amb la jove Caroline de Bendern portant la bandera del Vietcong, una de les imatge més icòniques del Maig Francès. A dalt a l’esquerra, un grup d’adolescents en un concert de rock a Hawaii. Al costat, estudiants enfrontant-se amb la policia al Quartier Latin de París durant els fets del Maig del 68. A sota, uns joves damunt d’un tanc soviètic a la ciutat de Praga poc després de la invasió.

L’any de totes les revoltes (Del 1968 a la crisi del 2008)

La importància del 68 en matèria de llibertats individuals i de costums és indiscutible

La manifestació més multitudinària del Maig Francès es va celebrar el dia 13, en plena vaga general, quan van desfilar plegats estudiants, obrers i treballadors liberals. Va ser la demostració de força més gran del moviment.

Sota les llambordes hi ha la platja

El Maig del 68 va obrir moltes portes: la de la llibertat sexual, la de la denúncia de la hipocresia, l’autoritarisme i el respecte a la jerarquia pel fet de ser-ho

1968 QUI EREN ELS PROTAGONISTES

Daniel Cohn-Bendit LA VEU DE LA REVOLTA SOCIAL DE 1968

Daniel Cohn-Bendit, la veu de la revolta social de 1968

Dani el Roig, va ser el protagonista de la guspira que va encendre el Maig del 68

Angela Davis continua sent avui una incansable activista a favor de la igualtat de gèneres, races i classes.

Angela Davis, dona, negra i comunista

Angela Davis i Martin Luther King compartien objectius finals però tenien plantejaments estratègics bastant diferents

Václav Havel De LA  PRIMAVERA DE PRAGA  a president del país

Václav Havel, de la Primavera de Praga a president del país

Václav Havel va tenir un paper protagonista a la Primavera de Praga, però sobretot després, quan es va convertir en un dels líders de la dissidència

Raimon en un concert a Palamós als anys 60, quan la cançó era una de les millors eines de l’antifranquisme.

Raimon, aquell recital a la gola del llop

El recital que va oferir a la Universidad Complutense de Madrid, el 18 de maig del 1968, al qual van assistir uns 6.000 estudiants i que va acabar amb càrregues policials

1 Comentaris

Octavio Paz COMPROMÈS
 AMB UN MÈXIC
 Del tot    DEMOCRÀTIC

Octavio Paz, compromès amb un Mèxic del tot democràtic

Paz va dimitir d’ambaixador per la repressió de la revolta estudiantil del 1968

1968 ON EREN

Jordi Borja, cap al 1968, a la seva habitació d’estudiant a París.

Jordi Borja: “El Maig del 68 va provocar un canvi en la cultura política”

“Coneixia els líders i participava en les manifestacions i en les activitats, però no volia enfrontar-me directament a la policia. Tenia dues ordres de cerca i captura a Espanya i no volia que m’expulsessin de França”

Imatge 48

Monika Zgustova “La Primavera de Praga va començar amb Kafka”

"Tothom tenia molta fe que hi hauria una obertura real, que hi hauria una democratització del país, en el fons no es volia continuar sota el règim soviètic però tampoc es volia un règim capitalista"

Arnulfo Aquino, al mig fent el signe de la victòria, amb altres estudiants el 1968.

Arnulfo Aquino: “Només quan es castigui els responsables tindrem una veritable democràcia”

El 68 mexicà va ser una rebel·lió davant el control que exercia l’estat contra qualsevol dissidència

Mark rudd “LES PROTESTES VAN AJUDAR A FORÇAR  LA FI DE LA GUERRA DEl vIETNAM”

Mark Rudd: "Les protestes van ajudar força a la fi de la guerra del Vietnam"

L’ocupació de Colúmbia va ser la revolta estudiantil més gran des de les protestes per la llibertat d’expressió a la Universitat de Berkeley del 1964

Ko Tazawa,  al centre, durant el viatge que va fer el 1968 als Estats Units.

Ko Tazawa: “Les lluites internes dels estudiants van refredar el suport social”

“L’experiència de veure el Japó des de fora va fer que tingués consciència sociopolítica en un sentit. I l’efecte encara perdura avui”.

1968 QUÈ VA SUPOSAR

El músic Brian Jones (The Rolling Stones) i el cineasta Jean-Luc Godard durant el rodatge de Sympathy for the devil (1968).

Cultura a la societat totalment administrada

Res no hauria sigut igual sense l’aportació d’una cultura de masses juvenil que ja feia uns anys que forçava els límits de la moral de postguerra.

Cinema REgeneració estètica al servei de la contracultura  Música Un moment de grans canvis:  el so del caos i la revolta

La regeneració estètica del cinema al servei de la contracultura i el so del caos i la revolta

El cinema i la música de la revolució

Moda L’any  que va canviar  la nostra manera  de vestir

Moda: L’any que va canviar la nostra manera de vestir

L’estil que va néixer en aquell moment encara marca el nostre vestuari

Maig 1968és una pintura de  Joan Miró que va començar tot just aquell any, el 1968, influït per les notícies sobre la revolta a París, i va acabar el 1973. L’obra, que actualment forma part de la col·lecció de la Fundació Miró de Barcelona, pertany a un període molt vigorós i creatiu  de l’artista.

Art: Quan els artistes es van convertir en l’obra

El 1968 passaven moltes coses, i totes alhora, també en el terreny de l’art

Conclusions atrevides

KNOCKOUT

Conclusions atrevides

"El grafòlegs, grafoterapeutes i psicòlegs coincideixen que no hi ha grans interpretacions psicoanalítiques a fer sobre el dibuix irreflexiu"

En aquesta finca l’any 1926 la policia va creure que hi havia un fumador d’opi il·legal.

CAPS I PUNTES

Misteris del fumador d’opi

"Els alegres anys vint van ser l’època d’or de les drogues a casa nostra, i també el començament de la política repressiva"

Disney va convertir en uns dibuixos animats inoblidables el clàssic conte de Carlo Collodi.

Cifuentes, la mentida i Pinotxo

"La mentida està tan enquistada a l’esfera pública que no hi ha prou nassos per créixer"

1 Comentaris

Més Jahans a les aules

KNOCKOUT

Més Jahans a les aules

"Però la foto de la Jahan també m’ha recordat, per contrast, una espècie en augment: els estudiants aparcats a les aules universitàries sense cap motivació ni interès"

1 Comentaris

On ara hi ha aquest edifici nou, per la vorera del carrer Arc del Teatre es trobava la taverna La Mina, i per la vorera del carrer del Cid estava l’Alberg Nocturn Municipal.

CAPS I PUNTES

La corda

"A la Barcelona del segle XIX, l’escriptor Charles Dickens no hauria tingut gaires problemes per trobar arguments per a les seves novel·les"

El film de John Huston, del 1981, està inspirat en un cas real.

Què aplaudim quan aplaudim Messi?

"Quan s’aplaudeix Messi o Cristiano Ronaldo -no m’escarrasso amb la recerca d’exemples- què se suposa que s’està aplaudint?"

5 Comentaris

Orgasmes  en xandall

KNOCKOUT

Orgasmes en xandall

"Debby Herbenick ha posat de moda un tipus d’entrenament esportiu destinat a aconseguir un orgasme al final de la sessió"

4 Comentaris

A la cantonada entre el carrer Portaferrissa i la Rambla s’hi poden veure encara quatre plaques: les de la Rambla  i les que indiquen la Rambla dels Estudis i la de Sant Josep.

CAPS I PUNTES

La Rambla de les Rambles

"Uns volien preservar la tradició, d’altres cridaven a la lògica i recordaven les dificultats dels estrangers, sovint buscant adreces que no sortien en cap guia"

Tot és política?  I un rave!

Tot és política? I un rave!

"“Tot és política”, sí, home; i un rave! No em dona la gana perquè em sona a claudicació, a genuflexió acrítica, a empassar-se els gripaus"

1 Comentaris

Tetes boges

KNOCKOUT

Tetes boges

"Me l’imagino a casa, assegut al sofà, mirant la tele mentre masega relaxadament els pits de silicona"

4 Comentaris

En aquesta cantonada del carrer Béjar amb Creu Coberta  hi va haver l’atemptat contra Cambó el 1907.

CAPS I PUNTES

L’atemptat d’hostafrancs

"Lerroux sempre va dubtar de les ferides de Cambó i va acusar-lo d’utilitzar-les per guanyar vots"

Amb aquest film, Michael Haneke va oferir una de les mirades a la vellesa més colpidores.

Als avis, cuidem-los, protegim-los

"Necessitem més tolerància amb les persones grans. Són molt importants, han contribuït a millorar el món imperfecte en què vivim"

El secret dels obituaris

KNOCKOUT

El secret dels obituaris

El 'New York Times' ha admès que en els seus 167 anys d’història ha prioritzat els obituaris d’homes blancs i ha oblidat els de les dones

El bar American Soda, al carrer Sant Pau, manté la imatge d’anys enrere però el negoci ha canviat.

CAPS I PUNTES

Patates i bars americans

"Aviat les patates fregides van aparèixer a les antigues xurreries populars, als aperitius de la burgesia i, fins i tot, a les cartes dels grans restaurants"

La pel·lícula dirigida per Ziad Doueiri també mostra com s’alimenta el fanatisme.

L’infantilisme de ser un fanàtic

"No puc evitar sorprendre’m cada cop que, per exemple, algú demostra tenir claríssim que la raó en el conflicte entre Israel i Palestina és d’un bàndol o de l’altre"

Helen Mirren agafa carretera i manta

Helen Mirren agafa carretera i manta

Després de mig segle de brillant trajectòria cinematogràfica, fent de reina, policia i altres dones calidoscòpiques, Helen Mirren encara tenia una assignatura pendent

Revisant EL que fa el DISSENY

Revisant el que fa el disseny

Aquest divendres es presenta 'Design does. Allò que el disseny' al Museu del Disseny de Barcelona

Barbies de merda

KNOCKOUT

Barbies de merda

"Molt inspirador: una dona que es va fer famosa a les revistes per casar-se amb un torero, sortir amb futbolistes i que després, i és molt lloable, ha muntat una empresa de vestits de flamenca"

12 Comentaris

A l’edifici número 26 del carrer de la Cera, a la façana s’hi poden veure dues dates. El 1629 sembla que fa referència a l’any de construcció i el 1783 a alguna reforma posterior.

CAPS I PUNTES

Regalims de cera

"No van tenir tanta sort el 1884, quan la Cera va ser un dels principals carrers afectats per l’epidèmia de còlera d’aquell any"

(2018) Maribel Verdú és la indignada protagonista de l’última pel·lícula de Santiago Segura.

El món de les dones

"Retratar sense contemplacions algunes de les plagues més sarnoses del nostre temps: el masclisme, el papanatisme, l’individualisme salvatge, la competitivitat ferotge, la mala educació, l’egoisme portat a l’extrem, l’ultraliberalisme més fastigós..."

Mentides  pietoses

KNOCKOUT

Mentides pietoses

"Les mentides piatoses són aquelles que no tenen conseqüències"

La casa del Botxí, a la plaça del Rei, integrada ara al Museu d’Història de Barcelona, vista a través de l’escultura de Chillida.

CAPS I PUNTES

Històries de botxins

"Un professional marginat i segregat per la creença que duia malastrugança"

(2017), de Richard Linklater, aborda el tema de l’amistat i la identitat.

D’on som? On pertanyem?

"Quin lloc ocupa el lloc on naixem i on ens quedem a viure, la seva història i les seves tradicions, en la formació de la nostra identitat?"

2 Comentaris

Elogis que fan nosa

KNOCKOUT

Elogis que fan nosa

"Al món hi ha dos tipus de persones: les que se senten cofoies quan els fan un elogi i les que es moren de vergonya"

1 Comentaris

Projecció de les fotografies de la ciutat desapareguda a la façana del Convent de Sant Agustí.

CAPS I PUNTES

Els carrers fòssils

"Allunyades de la llum amable i burgesa que oferia la fotografia de l’època, aquí es retrata un conjunt de voreres condemnades per la piconadora quan es va construir la moderna Via Laietana"

“El meu deure polític és no viatjar,  perquè vull defugir el flux de turistes”

Byung-Chul Han: “El meu deure polític és no viatjar, perquè vull defugir el flux de turistes”

Poc donat a les aparacions públiques, Byung-Chul Han ha estat a Barcelona per impartir una conferència sobre l'hospitalitat

La pel·lícula de Luis Buñuel va ser censurada perquè l’Església la trobava herètica.

Qui limita la llibertat d’expressió i per què?

¿Que la llibertat d’expressió ha de tenir uns límits? Segurament que sí. Però ¿qui els posa, aquests límits, i, sobretot, quin raser posem per perseguir i condemnar aquests suposats delictes d’odi i d’enaltiment de no sé quantes coses?

Una pistola al cotxe

KNOCKOUT

Una pistola al cotxe

"L’endemà, quan la Michelle va preguntar al seu pare què era allò que havia amagat al necesser, en Brian ens va fer un sermó tan abrandat a la família dient que no ho podíem tocar que ho va convertir en un objecte massa temptador"

Dones i criatures en una antiga cuina del Raval a principis del segle XX, una fotografia de Gabriel Casas que es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que forma part del llibre Cuines de Barcelona, d’Isabel Segura.

CAPS I PUNTES

El laboratori domèstic

"Podríem admetre que la major part d’una ciutat és invisible, i que per aquesta mateixa raó el seu estudi té un gran valor"

Bruna Cusí i David Verdaguer en una escena de la pel·lícula per la qual van aconseguir dos Goya.

La inquisició dels “Tu tampoc, David Verdaguer?”

"¿Qui es pensen que són més enllà de ser una Santa Inquisició de fireta? Ja us ho diré jo, uns fanàtics obsessius"

SUperpoders

KNOCKOUT

Superpoders

"A vegades semblen morts. Però tenen un superpoder: es desperten un minut abans que arribi la seva parada"

3 Comentaris

L’estació de Sant Gervasi dels FGC, a la plaça Molina, on el 1930 hi va haver un mortal accident de tren.

CAPS I PUNTES

L’accident anònim

"En aquella catàstrofe van resultar mortes 32 persones, i 130 de ferides"

1 Comentaris

Paul Thomas Anderson ha dirigit aquest film fascinant sobre un modista.

‘Influencers’, moda, sexisme, art

"No quedava gaire clar què feia Dulceida en una gala de premis de cinema"

1 Comentaris

Accés restringit, les fronteres de l’espai personal

Accés restringit, les fronteres de l’espai personal

En les distàncies curtes i llargues, la manera com interaccionem varia molt segons com siguem. El nostre espai personal es configura segons el sexe, la nacionalitat, la cultura i la pròpia història. Tot i que cadascú viu els límits de la intimitat segons les seves pròpies regles i circumstàncies, els experts han trobat patrons comuns entre col·lectius. I diuen molt de com som.

Una colla  De cretins

KNOCKOUT

Una colla de cretins

"Sento una enorme compassió per ella, per la ingenuïtat davant la secreta hostilitat de bona part dels comensals, que ara dissimulen i semblen simpàtics"

1 Comentaris

Al carrer Vallespir, al número 100, una placa recorda el curandero Xic Pastor.

CAPS I PUNTES

Esguerrats, cap a Sants

"Aquesta expressió, avui ja gairebé desapareguda, recordava la popularitat del curanderisme al barri"

(2010), de Tom Hooper, parlava d’un home d’estat amb una missió per complir.

EL GRAN CARNAVAL

La monarquia caducada

"Hi ha una institució que ja fa temps que està posada en qüestió"

3 Comentaris

La mort de la Rosie

KNOCKOUT

La mort de la Rosie

"Lluny de significar l’empoderament de la dona, les Rosies del país van ser explotades"

1 Comentaris

LES EINES  De l’ofici

CAPS I PUNTES

Les eines de l'ofici

"Poca cosa queda de l’antiga placeta de Sant Miquel, i encara menys de l’església que li donava nom"

1 Comentaris

Per The disaster artist James Franco no ha rebut una merescuda nominació a l’Oscar.

Contra el masclisme, caces de bruixes?

"Les dones, pel sol fet de ser dones i atractives, han de suportar les mirades que els homes els dediquem mentre caminen pel carrer. Per què han de suportar-ho?"

Raons de pes

KNOCKOUT

Raons de pes

"Com més gran sigui la xifra de la bàscula més descompte obtens"

Imatge d’un dels murals dedicats a la rumba catalana al carrer de la Cera de Barcelona.

CAPS I PUNTES

El raval de la rumba

"Pretenia ser una visita improvisada al cor de la ciutat però aviat va ser evident que el Gopa es movia prou bé per aquells carrers atapeïts de negocis portats per compatriotes seus"

Tom Hanks i Meryl Streep en acció al film de Steven Spielberg

El gran Carnaval

Els periodistes i les mentides dels polítics

"¿Com ho fem els periodistes per posar en un compromís els polítics i obligar-los a dir la veritat? Em sembla una qüestió molt substancial a la qual no parem prou atenció"

Adeu als conillets

KNOCKOUT

Adeu als conillets

"Internet els ha guanyat la batalla definitivament amb un servei més complet: més varietat, més moviment, escenes més passades de rosca i més intimitat"

La plaça Catalunya cap al 1888, amb el Circo Ecuestre en primer terme a la dreta.

CAPS I PUNTES

Miri fixament aquí...

"A finals del segle XIX, Barcelona va viure una gran efervescència hipnòtica"

En el film de Franklyn J. Shaffner, del 1977, Gregory Peck encarna Josef Mengele

No respecto totes les opinions

"¿A algú se li acudeix manera humana de respectar les opinions d’un nazi? Com es deu fer?"

3 Comentaris

“Cal analitzar els processos de visibilitat dels musulmans a l’espai públic europeu”

“Cal analitzar els processos de visibilitat dels musulmans a l’espai públic europeu”

Entrevista amb Nilüfer Göle, professora turca de sociologia a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París

1 Comentaris

Històries  dins el mar

KNOCKOUT

Històries dins el mar

"En unes ocasions es creu que són restes d’humans en fase de descomposició que han sigut víctimes d’accidents o suïcidis"

Barcelona genera nostàlgia entre molts dels immigrants que hi han passat temporades. Video

CAPS I PUNTES

Barcelona en la distància

"L’autor explicava que podia parlar en català amb unes quantes persones de Santa Isabel (ara Malabo), la capital de l’illa"

(1984), de Wolfgang Petersen, té un títol amb reminiscències actuals.

La culpa és teva

"És molt útil per als periodistes i també per als humoristes, perquè els fa la feina sense que hagin de fer gaires esforços de creativitat"

Quant costa posat un plat a taula?

Quant costa posat un plat a taula?

Un plat a taula pot significar per a milions de famílies sacrificar altres necessitats 

El plaer de cancel·lar els plans

KNOCKOUT

El plaer de cancel·lar els plans

"Renunciar a les trobades per WhatsApp és més fàcil perquè per missatge no t’has d’enfrontar a les mirades de frustració o a la veu de la decepció"

1 Comentaris

Fins als anys setanta encara hi havia serenos. A la imatge, targeta d’estrenes nadalenques de l’any 1944.

CAPS I PUNTES

Serenooooo!

"Tot i que els vigilants nocturns són molt antics, a Barcelona els primers no es documenten fins al febrer del 1786"

4 Comentaris

(1960), de Billy Wilder, és una pel·lícula que mereixeria estar exposada en un museu. La seva escena final passa, precisament, la nit de Cap d’Any.

Cap d’Any és humanitat

L’apartament és una d’aquelles pel·lícules escollides entre molt poques que posseeixen el do de la brillantor perenne.

2 Comentaris

Quieta nit

KNOCKOUT

Quieta nit

"El Pare Noel ja és ben rebut a moltes llars, però les visites incòmodes, discussions indesitjades que posen a prova els sentiments i els valors democràtics, potser seran presents en moltes taules"

L’Hospital de la Santa Creu va ser seu electoral en les eleccions del 1891, i allà hi va haver frau.

CAPS I PUNTES

Incidents electorals

"El dia de les eleccions la ciutat lluïa el seu modern enllumenat elèctric, tot i que la ciutadania encara se’l mirava amb certa prevenció."

1 Comentaris

, del 1999, és una pel·lícula de Bertrand Tavernier sobre educació i crisi.

Per què l’educació arracona les humanitats

Les humanitats i les arts no només no es premien ni es potencien sinó que, com més deliberadament arraconades estiguin, millor. Cada cop són més excepcionals les vocacions no castrades en aquest terreny.

16 Comentaris

La tercera persona

KNOCKOUT

La tercera persona

"Un estudi de la Universitat de Michigan ha arribat a la conclusió que parlar d’un mateix en tercera persona resulta terapèutic"

“HI HA DOLOR”

CAPS I PUNTES

"Hi ha dolor"

"Segons sembla, malgrat arribar al caire de la desaparició, a Catalunya cada vegada hi ha més afició per la boxa"

Feina invisible

KNOCKOUT

Feina invisible

"Feina invisible perquè tot funcioni. Com es descansa, d’això? I sobretot, com es comparteix?"

2 Comentaris

A la seu de Foment del Treball a la Via Laietana hi havia hagut durant la guerra l’emissora de la CNT.

CAPS I PUNTES

Barcelona i la revolució

"Va esclatar la guerra les ones es van omplir amb tota mena de consignes i proclames"

Del 1957, de Sidney Lumet, posa en qüestió els prejudicis en un judici.

La pena del telenotícies, sistema podrit

"Tots estem sotmesos a la nostra visceralitat, a la rauxa que ens neix de l’estómac i que tan sovint, i en molts àmbits de la vida, ens costa tant de controlar"

2 Comentaris

L’arsenal de Corea del Nord

L’arsenal de Corea del Nord

El líder nord-coreà Kim Jong-un ha accelerat la carrera armamentística i assegura que ja disposa de míssils capaços d’arribar als Estats Units

Carles Capdevila, en una imatge del 2014

Diguem-nos coses boniques

L'últim article que Carles Capdevila va publicar a l'ARA, i que avui inspira aquest 'Ara Diumenge' especial d'aniversari del diari i homenatge al seu director fundador

42 Comentaris

El fil vermell  del destí

KNOCKOUT

El fil vermell del destí

"Hem de ser valents per pensar quines persones ens prioritzarien a l’hora de lligar-nos el fil"

1 Comentaris

Segons la guia de Gaietà Cornet, aquí hi va haver la primera caserna de bombers de la ciutat.

CAPS I PUNTES

Els vigilants del foc

Com a cos d’especialistes a apagar flames i fer rescats arriscats, es remunta al regnat de l’emperador romà August, quan es van constituir els primers bombers anomenats vigiles

Les maCgYver  de l’hospital: les infermeres de nounats

Les MacGyver de l’hospital: les infermeres de nounats

L’Anna, la María José i la Sandra són infermeres per vocació i reconeixen que la cura dels nadons i les seves famílies enganxa

4 Comentaris

Un moment de la conversa del bomber Isaac Royo amb la Maria, de qui veiem les mans, mentre esperen la cadira per pujar-la escales amunt a pes de braços.

Els bombers seran sempre de la gent

L’1-O va popularitzar el crit “Els bombers seran sempre nostres”, però una jornada amb ells mostra que és en el dia a dia que s’ho guanyen

5 Comentaris

Els dos germans en un parc prop de casa, on juguen amb altres nens després de l’escola.

Dos anys d'acolliment d'infants

El periodista i escriptor Daniel Romaní, col·laborador de l’ARA, ens explica la segona experiència que viu la seva família amb l’acolliment d’infants

1 Comentaris

Encara queden exploradors

KNOCKOUT

Encara queden exploradors

"Benedict Allen va marxar l’11 d’octubre a la recerca de la tribu Yaifo, una de les poques que queden que no han tingut contacte amb el món exterior"

Un grup de dones davant una fleca el 1918, durant la coneguda com la vaga de dones.

CAPS I PUNTES

Lluny de les trinxeres

"La ciutat neutral va veure l’esclat del feminisme i del moviment obrer, barrejats entre espies estrangers, artistes d’avantguarda refugiats, desertors de tots els exèrcits i cupletistes d’un Paral·lel que es convertia en l’avinguda de moda"

4 Comentaris

Aquest volum extragran amb una sobrecoberta d’acetat transparent inclou 150 retrats en color i blanc i negre, alguns dels quals es publiquen per primera vegada aquí.

Annie leibovitz, la retratista de la fama

La fotògraf de famosos més prestigiosa del món

Els replicants es rebel·len contra els seus creadors al film de Ridley Scott.

Per què ja no llegim al tren

Ja no llegim un llibre quan viatjem en transport públlic

1 Comentaris

L’agulla de barret

KNOCKOUT

L’agulla de barret

"Cada vegada que ens assabentem d’un nou cas d’assetjament a través dels mitjans de comunicació, les dones automàticament recordem els casos que hem patit nosaltres"

1 Comentaris

Façana de l’antiga fàbrica Estruch, al Raval, que encara conserva l’estructura de casa-fàbrica.

CAPS I PUNTES

L’enciclopèdia Fàbrica Estruch

"Una bona notícia per a tots els que estimem el passat obrer de Barcelona"

1 Comentaris

El Louvre d’Abu Dhabi està situat just a la vora del mar a l’illa de Saadiyat i el que més destaca és la cúpula brodada d’acer inoxidable i alumini.

El Louvre obre sucursal a Abu Dhabi

Algunes joies del patrimoni artístic francès han viatjat a la capital dels Emirats Àrabs Units per a la inauguració d’un nou museu que simbolitza la nova era del ‘poder tou’ diplomàtic

Una tarda de por

KNOCKOUT

Una tarda de por

"És perfectament comprensible que a la canalla li sembli molt més divertit disfressar-se i demanar caramels que menjar moniatos tancats a casa"

3 Comentaris

Venda de càmeres de foto al mercat d’antiguitats de la catedral de Barcelona.

CAPS I PUNTES

Antiquaris de la Catedral

"Com totes les urbs antigues, Barcelona sempre ha sigut una ciutat d’antiguitats i d’antiquaris"

Les imatges del llibre Color cubà van acompanyades de poemes de Nicolás Guillén, Leonardo Padura i José Martí. Textos que posen en context la composició ètnica de l’illa. 1. Dues dones fotografiades a l’Havana el 2016. 2. Un carrer al municipi de Jovellanos l’any 2015. 3. Retrat de Leanne, el 2016. 4 i 5. Cerimònies rituals de santeria, al popular lloc de pelegrinació d’El Rincón i a l’Havana, l’any 2016.

Joaquim Seguí, l’afrocubanisme

El dimarts 7 es presenta a la llibreria Altaïr, de Barcelona, ‘Color cubà’, del fotògraf eivissenc Joaquim Seguí. Un treball documental a la recerca de les arrels socials del moviment cultural de l’afrocubanisme

El món contra Trump

El món contra Trump

Arrogant, intolerant, perillós. El món veu Donald Trump poc qualificat.

I els nens rebels, què?

KNOCKOUT

I els nens rebels, què?

"Dones reals que han tingut vides singulars, que no s’han conformat amb el que els imposava el món, que han lluitat contra el poder establert, les lleis i les convencions socials".

Jardí de la Casa de la Misericòrdia del carrer Elisabets de Barcelona.

CAPS I PUNTES

Joglars, fantasmes i confuci

"Som al carrer Elisabets, unes voreres d’origen medieval que, fins a mitjans del segle XIX, estaven dedicades a Mossèn Borra"

Fotograma del film de Robert Mulligan, del 1962, basat en la novel·la de Harper Lee.

El regal de conèixer Atticus Finch

"La lliçó que Atticus dona al món és colossal, però encara ho és més el llegat que deixa, el pòsit que per sempre romandrà dins les dues persones que més estima"

3 Comentaris

Quan la Francisca va donar a llum, els metges li van demanar si vivia prop d’un camp de soja. El seu fill petit, el Júnior (assegut sobre el seu germà David), va néixer amb una malformació. La casa de la Francisca (esquerra) està rodejada de camps de transgènics, a la comunitat camperola Limoy, al Paraguai.  A dalt, la Catalina posant asseguda al llit de la seva difunta filla, que va morir per intoxicació de pesticides a Colonia Laguna Negra, a l’Alt Paranà. Al costat, la tomba de la nena, morta als 12 anys, i, a la dreta, vista de la zona. A sota, el que es coneix com un mosquit (un tractor fumigador) ruixant uns camps de soja.  Cevero Santacruz, cofundador del Moviment Camperol Paraguaià (MCP), prenent tereré a casa seva, a la comunitat camperola Limoy, prop de Minga Porá, a l’Alt Paranà. Santacruz considera que els camperols “són una molèstia per al sistema”. En 20 anys han mort o desaparegut 200 líders camperols.

El desert verd

El Paraguai és un dels països on es veuen amb més claredat les conseqüències humanes i ambientals de la producció en massa de transgènics que Europa no vol veure

Divendres llarg

KNOCKOUT

Divendres llarg

"Vint-i-cinc mil dones van ocupar els carrers de Reykjavík per manifestar-se"

La torre de Sant Iu de la catedral de Barcelona on hi havia la campana que donava l’hora de la ciutat.

CAPS I PUNTES

Un rellotge sense seny

"La introducció de l’horari laic va canviar radicalment l’existència de la gent"

L’art del desig que ens converteix en ‘voyeurs’

L’art del desig que ens converteix en ‘voyeurs’

'The art of the erotic', un estudi de l’art eròtic que arriba fins a l’actualitat

Odebrecht: El cognom de la corrupció

Odebrecht: El cognom de la corrupció

Aquesta constructora ha aconseguit contractes públics milionaris a base de pagar suborns i, ara que s’ha descobert la trama, moltes empreses, bancs, governs i expresidents estan contra les cordes.

Escampeu la boira!

KNOCKOUT

Escampeu la boira!

"Des del 20 de setembre vivim en un estat de consternació que ha enrarit l’ambient"

1 Comentaris

La cabina telefònica tancada del carrer de Sant Genís és l’última d’aquest tipus que es manté a Barcelona. Una plataforma ha recollit firmes per aconseguir salvar-la i convertir-la en un monument.

CAPS I PUNTES

Un monument per a Sant Genís

"De telèfons públics en queden uns 500 a Barcelona, però cap com aquest"

1. Llum de l’equip de dissenyadors Vantot. 2. Cap realitzat amb peces electròniques reciclades, de l’estudi Piet Hein Eek, situat a l’entrada del seu taller a Eindhoven. 
 3. El reciclatge és una constant, així com també que les cadires siguin totes diferents, com en aquest restaurant, el Piet Hein Eek. 4. Vidrieres de Cees Rienks de Boer, del 1923, que s’exhibeixen al Museu Dr8888. 5. Collage de Thijs Rinsema, del 1925,  6. Cadira de Marcel Wanders.  7.  Poster Dada Soirée, del 1922, de Kurt Schwitters i Theo van Doesburg. 8. La famosa cadira Rietveld, de 1917, icona de De Stijl.

Holanda, el país del disseny sexi

Alta creativitat, innovació, reciclatge i un humor fi són les grans bases del Dutch Design, un dels protagonistes del festival internacional de disseny holandès que comença la setmana vinent

Us he vist plorar

KNOCK OUT

Us he vist plorar

"He vist com se us humitejaven els ulls quan vèieu com carregaven les urnes en bosses d’escombraries"

16 Comentaris

L’escultura de Salvador Dalí sobre un rinoceront que hi ha al restaurant MarisCo, a la plaça Reial.

Hipopòtams i rinoceronts

"L’amor de Salvador Dalí pels éssers terrestres més pesants de la natura era proverbial"

Un duel de forces

KNOCKOUT

Un duel de forces

Ells fan servir la violència. Borràs, la minuciosa documentació d’una època i unes circumstàncies

2 Comentaris

La portada de la Casa Pau Turull, amb els rams de flors en memòria del jove mort per la policia el 1976.

CAPS I PUNTES

La casa Pau Turull

Va ser construïda el 1879 per Joan Caballé, autor també de la Casa Escofet de la ronda Universitat i de la Casa Frederic Rodés

D’això no se’n pot parlar

KNOCK OUT

D'això no se'n pot parlar

"Davant de situacions de tensió per divergència d’opinions, no voler discutir-se no ha de ser motiu de dolor. Al contrari, és símptoma d'intel·ligència"

17 Comentaris

ARA SOM  quatra

CAPS I PUNTES

Ara som Quatra

"Qui o què són quatre és tot un misteri, com el nom de la finca o el seu autor"

La nova vida deJon Hamm

La nova vida de Jon Hamm

L’actor que es va fer famós fent de Don Draper a ‘Mad men’ ha iniciat una etapa vital en què s’ha reinventat després de passar per un centre de rehabilitació i reenfocar la seva carrera cap al cinema

Els avis del carrer

KNOCKOUT

Els avis del carrer

Emociona veure’ls. Sortir a la terrassa i observar-los com prenen el sol o pensen o semblen tristos, esperant ves a saber què, uns la família, d’altres la mort

4 Comentaris

El Paral·lel en la imatge d’una postal cap a l’any 1910, quan era el centre de l’oci de la ciutat.

CAPS I PUNTES

El paral·lel d’en Rossend Llurba

Malgrat ser un personatge oblidat, Albertí defensa que Llurba va ser el veritable emperador del Paral·lel, i no pas Alejandro Lerroux

El taxista de New Bond Street

KNOCK OUT

El taxista de New Bond Street

Avui fa 120 anys que es va multar la primera persona per conduir sota els efectes de l'alcohol

1 Comentaris

Espies: torna la Guerra Freda?

PLANETA

Espies: torna la Guerra Freda?

Des de la caiguda del Teló d’Acer, Rússia ha mantingut un perfil baix en espionatge i els EUA s’han centrat a combatre el terrorisme. Incidents recents, però, indiquen que la lluita continua

El menjador del restaurant Casa Leopoldo manté l’antiga decoració i només ha canviat el color de les parets.

CAPS I PUNTES

Un menú per a Casa Leopoldo

"Els sòcols de rajola, les taules d’un blanc immaculat, els cartells de toros"

2 Comentaris

Turisme de masses: l'última revolució

PLANETA

Turisme de masses: l'última revolució

La humanitat viatja des de sempre, primer per supervivència, i a partir del segle XVII per plaer i curiositat només a l'abast dels més rics

1 Comentaris

Un món de color rosa

KNOCKOUT

Un món de color rosa

Tant de bo les nenes s'adonin que són en un món que els distorsiona la realitat amb colors, idees, consignes i imposicions només perquè han nascut nenes. I així, potser, els vindrà de gust canviar-lo

6 Comentaris

Cantonada del carrer Tallers amb Ramalleres, on hi ha el bar Cèntric i molt a prop d’on vivien a principis dels vuitanta l’escriptor Roberto Bolaño i també altres poetes actius aquella època.

CAPS I PUNTES

Alguns poetes a Barcelona

"Tota una ciutat al carrer, alleujada després de la mort del general Franco, que vivia un esclat d’emocions retrobades"

La febre de l’unicorn

KNOCK OUT

La febre de l'unicorn

"La bèstia mitològica en versió infantilitzada ha ocupat totes les piscines del Primer Món"

1 Comentaris

UN ASSASSÍ DESTRALER

EL CRIM NO FA VACANCES

Un assassí detraler

"Tinc un compte pendent amb aquesta història"

La reina de la llar

KNOCK OUT

La reina de la llar

Uns amics italians em demanen la recepta de la crema catalana. “L’autèntica”, volen

4 Comentaris

LA COBDÍCIA
 MATA

EL CRIM NO FA VACANCES

La cobdícia mata

La Barcelona de l’última dècada del segle XIX era coneguda com la Ciutat de les Bombes pels seus atemptats anarquistes

El misteri dels forats  a les samarretes

KNOCK OUT

El misteri dels forats a les samarretes

"Uns forats diminuts, sempre a la part del davant i una mica més avall del melic"

39 Comentaris

JAUME L’ESBUDELLADOR

EL CRIM NO FA VACANCES

Jaume l'Esbudellador

"L’aristocràcia deia que el culpable era un nihilista, el proletariat pensava en una venjança de caràcter sexual"

1 Comentaris

Simfonia contra la misèria

KNOCKOUT

Simfonia contra la misèria

Amb la por d’un contraatac alemany, els músics, morts de gana però vestits de gala, van començar a tocar la 'Simfonia de Leningrad', i van oblidar per una estona la tragèdia i la fam

4 Comentaris

Un cap tallat entre les albergínies

EL CRIM NO FA VACANCES

Un cap tallat entre les albergínies

Pocs crims han sigut tan populars a Barcelona com el que va horroritzar l’opinió pública a finals del 1872

La parella del piano

KNOCK OUT

La parella del piano

Veure György Kurtág tocar el piano acompanyat de la seva dona, Márta Kurtág, és una experiència commovedora

6 Comentaris

Memòria de les  barraques

CAPS I PUNTES

Memòria de les barraques

Es calcula que als anys vint hi havia unes 6.000 barraques, sobretot al litoral i a la muntanya de Montjuïc, als extrems de l’Eixample i als turons de Collserola

2 Comentaris

La noia que comprava llibres a l’atzar

KNOCK OUT

La noia que comprava llibres a l’atzar

Qualsevol història, per intranscendent que sembli, ens pot descobrir un món i canviar-nos la vida

5 Comentaris

La llibreria llibertària i botiga de música i samarretes El Lokal celebra el 30è aniversari.

CAPS I PUNTES

Històries del Raval

Aquesta col·lecció de monografies sobre el barri del Raval ens acosta als diversos enfocaments que pot adoptar la crònica urbana

1 Comentaris

Envoltats de ginys

Envoltats de ginys

Cada cop tenim més tipus de dispositius tecnològics que faciliten la feina i la comunicació però també augmenten el nivell d’ansietat i condicionen el descans

La mirada  de la Frida

KNOCKOUT

La mirada de la Frida

"Estiu 1993 et commou profundament i, de tant en tant, et fa somriure"

2 Comentaris

Travessar el desert al llarg de 650 quilòmetre per una carretera on circulen ben pocs cotxes és una experiència úncia

Xina - Taklamakan: el desert on entraràs però no en sortiràs

A la regió autònoma de Xinjiang, entre Mongòlia i el Tibet, hi viuen els uigurs, una ètnia de religió musulmana que ha conservat la seva identitat enmig d’un paisatge de llegenda

5 Comentaris

Cantonada dels carrers Tàpies i Abat Safont amb els jardins de Sant Pau del Camp, on hi havia el Tropezón.

CAPS I PUNTES

La vida a cantonades

"Les coses canvien a tot arreu, però a ciutat encara és més visible aquesta condició mutant de la vida"

Joui Una cursa per  la superació

Joui: Una cursa per la superació

Abdelkadous Mouj Nia ha aconseguit formar part de l’elit de l’ultraesport malgrat tenir-ho tot en contra. Veí del Vendrell des de fa 13 anys, diu que “les barreres hi són per trencar-les”

2 Comentaris

Les imatges més conegudes de Weegee són les que tenen a veure amb l’entorn criminal i mafiós del Nova York dels anys quaranta. Arribava abans que ningú als llocs perquè tenia autorització per tenir una ràdio de la policia i, com que anava per lliure, les venia de seguida als diaris i revistes de l’època. A l’esquerra, imatge titulada El revòlver segueix apuntant al mort, boca terrosa, a la vora, datada cap al 1941. A dalt, al peu de foto hi va posar: “Aquests homes importants amb les seves sabates de xarol s’amaguen del fotògraf amb l’ajuda del seu barret”, i té data del 1941. A sota, el peu diu: “Aquest home ha matat un policia i l’han escorcollat de dalt a baix abans d’anar cap a la presó de Sing Sing”, i data del 1939.  No tot era crim en la fotografia de Weegee. Els rics i famosos també hi tenien un lloc. A dalt, la imatge titulada La senyora G.W. Cavanaugh i una amiga arriben a l’òpera del Metropolitan, del 1943.   Weegee assegut en un tamboret, escrivint a màquina al maleter del seu Chevrolet mentre fuma un cigarret, del 1942. A dalt, portada del llibre Naked city, de Weegee, publicat per Essential Books a Nova York el 1945.

Weegee: Flaixos ràpids com bales

Les imatges en blanc i negre més crues i directes de la història del fotoperiodisme arriben a la Fundació FotoColectania de Barcelona directament des de la col·lecció M. + M. Auer de Suïssa

A l’esquerra, el cementiri indígena on estan enterrats els yàmanes a Bahía Mejillones, a l’illa Navarino, el lloc d’on van ser expulsats el 1960 i al qual ara volen tornar. A la dreta, a dalt, imatge de la Bahía Mejillones; al mig, Cristina Calderón, l’útima yàmana, amb una neta, i a baix una casa típica de Villa Ukika, a Puerto Williams (Xile).

Els últims yàmanes

A l'arxipèlag de la Terra del Foc hi viu Cristina Calderón, considerada Tresor Viu de la Humanitat per ser l’última descendent i parlant de l’idioma yàmana

OMNICONNEC TATs

Omniconnectats

El món digital ha canviat la manera com escrivim i com pensem, una omniconnexió que afecta la nostra relació amb la realitat

Il·lustració

El cul i el poder

Oferim un avançament editorial d’un dels articles que obren el tercer número d’‘El Món d’Ahir’, una revista creativa que combina la història, el periodisme i la literatura

11 Comentaris

Jeroni Alomar Poquet L’assassinat del capellà rebel

Jeroni Alomar Poquet: l'assassinat del capellà rebel

El 7 de juny es compleixen 80 anys de l’afusellament de Jeroni Alomar (1894-1937) l’únic eclesiàstic jutjat i afusellat a Mallorca pels franquistes durant la Guerra Civil

E  n  t  r  e  v  i  s  t  a

Shukri MabKout: "La Bíblia és més violenta que l'Alcorà, el problema no és l'Islam"

Entrevista a l'escriptor tunisià que ha assolit fama internacional des que el 2015 va guanyar el premi Booker

16 Comentaris

Internet: el negoci de la teva vida

Internet: el negoci de la teva vida

Facebook, Google i Amazon ho saben tot de nosaltres. Saben amb qui parlem, on som, cap on anem, qui som i qui ens agradaria ser. I no ho saben perquè ens espiïn, sinó perquè els hi diem. Internet havia de matar la ràdio, la premsa i la televisió, però la seva víctima ha sigut una altra: la privacitat

Felia Allum

Felia Allum: “La Camorra i el crim organitzat són el costat fosc de la globalització capitalista”

Entrevista a l'escriptora britànica que va publicar 'The invisible Camorra: Neapolitan crime families across Europe'

1 Comentaris

A Meghalaya les nenes i els nens estudien igual i no hi ha la discriminació d’altres llocs de l’Índia. A l’esquerra, la Mebadynbha, una estudiant de 12 anys, amb altres companyes de la mateixa edat en un descans entre classes a l’escola de Nongeitiang. A sota, un grup de persones, homes i dones, treballen en la construcció d’un estany que es farà servir com a piscifactoria a Nongeitiang. Cobren 160 rupies al dia, uns dos euros.

Un matriarcat a l'Índia: respectades pel seu cognom

A Meghalaya, al nord-est de l’Índia, hi ha una petita zona on viuen tres tribus on les dones són molt més lliures que a la resta del país: són elles les que passen el cognom als fills i la petita és l’hereva de les propietats familiars que també administra

3 Comentaris

Els escrits de vida  de Carles Capdevila

Els escrits de vida de Carles Capdevila

El director fundador del diari ha escrit més de 2.000 articles, sota l’epígraf 'I aquí', d’ençà que l’ARA va sortir al carrer, el novembre del 2010. N’ha seleccionat 130, amb alguns textos recuperats d’altres mitjans, i els publica al llibre 'La vida que aprenc' (Arcàdia)

3 Comentaris

Natura  L’increïble viatge de la grua

L'increïble viatge de la grua

A la llacuna de Gallocanta, entre Saragossa i Terol, s’hi reuneixen cada primavera milers d’aquests ocells, que van de camí cap al nord d’Europa en un espectacle que atreu gent de tot arreu

La caducitat entre les llums i les ombres Francesca woodman

Francesca Woodman: la caducitat entre les llums i les ombres

Un reportatge sobre una de les fotògrafes més influents de la història

L’autor noruec Jo Nesbo va deixar-se atrapar per l’escriptura fa 18 anys, després d’exercir de futbolista, militar, analista financer i estrella del rock. Les seves novel·les, protagonitzades per un exdetectiu introspectiu i turmentat, han triomfat arreu del món i se n’han venut milers d’exemplars.

ARTICLE DE JO NESBO

'La Set': sobre el fet d'escriure, en Harry i pilotar jumbos

El famós escriptor noruec Jo Nesbo explica en aquest article el seu procés d’escriptura i les claus de la seva nova novel·la, un altre cas de l’inspector Harry Hole que arriba dimecres a les llibreries

3 Comentaris

Avarques: dels pagesos menorquins als surfistes australians

Avarques: dels pagesos menorquins als surfistes australians

L’humil calçat de Menorca s’està convertint en una peça sofisticada i molt cara entre els bojos de la moda d’arreu del món. A les platges d’Austràlia moltes botigues de moda exclusiva les tenen com un dels seus productes estrella

2017: les cites de l’any

2017: les cites de l’any

L'inici de l’era Trump, amb tota la incertesa que implica, marcarà l'any que comencem 

Joan Rocala pressió de ser el número 1

Joan Roca: la pressió de ser el número 1

El millor xef del món assegura que el seu antídot per superar que tot el món es fixi en tu és la família. I també continuar vivint a la ciutat on ha nascut, Girona. Sap que l’èxit té data de caducitat, i està preparat

2 Comentaris

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF

ESBÓS

'Les guerreres', dibuix del 1919

La segona vida de la pintora Lluïsa Vidal

"A poc a poc, els museus s’afanyen a programar, encara que sigui a la força, alguna exposició d’artistes dones"

2 Comentaris