Ara som Quatra

"Qui o què són quatre és tot un misteri, com el nom de la finca o el seu autor"

No és pas l’edifici més popular de la Rambla. Discretament, la seva façana llueix elegants esgrafiats d’ocells, garlandes i infantons, damunt d’un fons vermell. Un casalot barroc de planta i cinc pisos, l’últim dels quals va ser afegit al segle XIX, diuen que per l’arquitecte Josep Buixareu Gallart. És aquí, en aquest cinquè pis, on es pot llegir la frase que distingeix la casa: “Ara som Quatra”. Qui o què són quatre és tot un misteri, com el nom de la finca o el seu autor. Tanmateix, la façana posterior, que dona al carrer d’en Roca, ens ofereix una pista. Allà hi figura la data de construcció: 1784.

Per aquelles dates es començava a urbanitzar el Raval, al pla de Palau s’hi edificava la Duana i es remodelava la Llotja, i es feien les sumptuoses residències del carrer Ample, com el Palau Sessa. S’abolien els cementiris parroquials i es començava el nou fossar del Poblenou. I s’enlairava el primer globus aerostàtic vist aquí, des d’un solar del carrer Nou de la Rambla, també acabat d’obrir. Però, sobretot, s’estava urbanitzant la Rambla tal com la coneixem.

Aquest passeig havia passat de ser una riera suburbial, que corria en paral·lel a la primera muralla medieval, a ser el carrer central de la ciutat després de la construcció de la muralla gòtica que tancava el Raval. Aquesta nova centralitat no es corresponia pas amb aquella via malgirbada i sense asfaltar, on es feien mercats, plena de convents i casernes, i sense cap façana digna de menció. Sobre els antics murs defensius s’hi havien aixecat casetes i magatzems, que dibuixaven un recorregut accidentat i ondulant. I conservava un aspecte marginal i guerxo, amb uns arbres plantats de qualsevol manera que eren l’origen de l’expressió créixer com els arbres de la Rambla, sinònim de criar-se sense ajut de ningú.

A finals del segle XVIII, les autoritats militars van decidir enderrocar les muralles, alinear cases i arbres, fer un passeig més rectilini i aprofitar la seva amplada per fer-ne un bulevard. Aquest projecte no era nou, però qui el va fer realitat va ser el comte de Ricla, nou capità general de Catalunya, que venia de governar l’illa de Cuba i tenia fama de llibertí. La seva amant era la ballarina veneciana Nina Bergonzi, descrita com una dona de sexualitat exuberant. El bisbe de Barcelona no va parar fins que la va desterrar a València, on es va fer amant del seu paisà Giacomo Casanova. Quan el famós aventurer italià va venir a Barcelona, Ricla se’n va venjar i el va tancar a la presó de la Ciutadella. Mentre tot això passava, l’encarregat de construir la Rambla va ser Pedro Martín Cermeño, que va dissenyar una via amb quatre ordenades fileres d’arbres. D’aquell projecte se’n conserven uns plànols del 1775, guardats a l’arxiu de Simancas, on figura el propietari de cada casa i indrets desapareguts com la Torre de les Puces i la Casa del Botxí. Sobreposada a aquella vella Rambla, apareix dibuixada la nova disposició.

Amb la pedra que va sortir d’enrunar les muralles s’hi van fer els primers edificis emblemàtics com el Palau Moja, el de la Virreina i el March de Reus. D’aquella fornada és la casa de l’“Ara som Quatra”, construïda durant el procés de reedificació del carrer d’en Roca. Des d’aquests balcons, els seus primers inquilins van veure com s’aixecava el modern carrer. Amb el pas del temps, els baixos van acollir la fàbrica de paraigües de Joan Fradera, la Camiseria Alegret, l’agència de detectius L’Humanité i la botiga de ràdios La Casa del Aficionado. Fins a arribar a Souvenirs Laura, que els ocupa actualment. Negocis que donen idea de l’antiguitat d’aquest immoble, un dels pioners de la nostra Rambla.

Etiquetes

Més continguts de