Viatges

Jakarta, la ciutat que s'enfonsa lentament sota el mar

Les inundacions i un gran projecte immobiliari han fet fora els habitants del tradicional barri de pescadors de Pasar Ikan, situat al nord de la capital d’Indonèsia

Aprimera vista costa de creure que aquí hi va haver vida. La sensació és que aquest tros de ciutat va quedar arrasat per un terratrèmol, que el va deixar totalment destruït, i les rates i els gats campen al seu aire. Ara unes quantes tendes de campanya i alguna barraca construïda amb restes de fusta i plàstic, a sobre d’un munt de runa i d’escombraries. És el que queda de Pasar Ikan, un barri de pescadors al nord de Jakarta, a Indonèsia.

On abans hi havia un barri, amb cases de maons i parades de peix, ara unes quantes famílies es resisteixen a abandonar el que fins fa ben poc era casa seva, esperant que Anies Baswedan compleixi la promesa que va llançar, en la seva campanya per a governador de Jakarta. “Ens van deixar sense res i sense saber què fer. Com a mínim la gent del Front de Defensors de l’Islam van venir després dels desallotjaments i ens van ajudar amb tendes de campanya, mantes i menjar, i Baswedan ens va dir que reconstruiria les nostres cases”, diu la Bulan, una dona de 46 anys que amb la seva família malviu en una improvisada casa al costat de l’aigua.

Va ser l’abril de l’any passat, quan més de 400 famílies van ser desallotjades de casa seva per la policia i l’exèrcit. “Van arribar sense avisar, molts policies i soldats, ens van fer fora de casa i les màquines les van tirar a terra -m’explica el Mawar, de 37 anys, mentre prepara enmig de runes el menjar per a la seva família-. A molts ens han ofert un apartament de lloguer, però són lluny d’aquí i no podria pagar-lo. M’he passat la vida en aquest barri, la meva família sempre s’ha dedicat a la pesca, i no vull anar-me’n”, afirma.

La ciutat, coneguda com a Batavia durant l’ocupació holandesa, i habitada per unes 500.000 persones, s’ha convertit en una megalòpoli de 10 milions d’habitants, uns 30 milions incloent-hi tota l’àrea metropolitana, que s’enfonsa a una velocitat de set centímetres per any en algunes zones, i fins a 25 centímetres a les zones més afectades. A causa d’aquest progressiu enfonsament, la ciutat ha patit en l’última dècada nombroses inundacions, com la del 2007, que va causar més de 70 morts i gairebé mig milió de desplaçats. El 40% de Jakarta ja està per sota del nivell del mar, segons els experts. L’enfonsament de la ciutat es deu en gran part a un creixement demogràfic desmesurat i mancat del desenvolupament d’infraestructures bàsiques, a un ritme de construcció frenètic d’hotels, apartaments, oficines i centres comercials, i a la constant extracció d’aigua d’aqüífers subterranis de manera precària, per intentar resoldre la falta d’aigua potable que pateix la meitat de la població.

El Gran Garuda

Per evitar les freqüents inundacions que pateix Jakarta, les autoritats indonèsies, juntament amb un grup d’empreses holandeses, projecten un gran mur de contenció conegut amb el nom de Gran Garuda, en referència a l’au mitològica i símbol nacional d’Indonèsia. El projecte, amb què es justifiquen en part els desallotjaments, preveu la construcció de 17 illes artificials i un dic de 40 quilòmetres de llargada i 24 metres d’altura davant la costa de Jakarta, per crear així una llacuna artificial entre aquest nou arxipèlag i la ciutat, que en temporada de pluges serviria per drenar els tretze rius que creuen la ciutat així com els nombrosos canals. Però els pescadors no creuen que aquest sigui el motiu. “Ens fan fora d’aquí perquè som pobres i les nostres cases no queden bé amb els hotels que volen construir per al turisme en aquesta zona. Volen desfer-se de nosaltres i fan servir l’excusa de les inundacions”, afirma el Guntur, mentre reconstrueix casa seva. El Guntur té 42 anys i tres fills per alimentar amb el que aconsegueix pescant. “Resistirem fins que ens obliguin a anar-nos-en definitivament”, afegeix.

Aquest projecte, anomenat oficialment National Capital Integrated Coastal Development, tindrà un cost estimat de 34.000 milions d’euros i permetrà assentar unes 300.000 persones, a part de construir més hotels, oficines i centres comercials. I encara que els seus defensors al·leguen que és l’única manera d’aturar el progressiu enfonsament de la ciutat sota el mar, també té detractors que opinen que pot comportar un desastre mediambiental més important, convertint la llacuna en un embassament d’aigua estancada i sense circulació, a manera de fossa sèptica. I també pot implicar un problema social, ja que es desplaçarà tota la gent que viu als barris de pescadors i s’acabarà amb el seu mitjà de vida.

Anies Baswedan, nou governador de Jakarta

L’exgovernador de Jakarta, Basuki Tjahaja Purnama, conegut com a Ahok, i un dels principals defensors del projecte, no va aconseguir mantenir-se en el càrrec com a governador de la ciutat després de perdre en la segona ronda davant d’Anies Baswedan. Aquesta derrota va ser el final d’Ahok, acusat de blasfèmia després de fer enfadar els conservadors religiosos per uns comentaris sobre l’Alcorà i condemnat posteriorment a dos anys de presó. Anies Baswedan va ser investit l’octubre passat com a governador de Jakarta després d’unes eleccions polèmiques per la intervenció del radicalisme islàmic en la campanya electoral. Alguns sectors acusen Baswedan de fomentar la creixent intolerància a través del xantatge religiós, en la nació de majoria musulmana més gran del món. Baswedan va aprofitar els desallotjaments per fer campanya en contra d’Ahok, cristià i d’origen xinès, i va prometre la reconstrucció dels barris de pescadors com Pasar Ikan.

Les obres del Gran Garuda, idea represa de la presidència de l’exdictador Suharto, van començar el 2013 i encara que es van aturar provisionalment per un escàndol de corrupció el 2015, la seva moratòria va expirar el setembre del 2016, quan el govern indonesi ja va anunciar els seus plans de continuar-ne la construcció, que es calcula que s’acabi el 2025.

Les promeses que va fer Anies Baswedan, abans de ser nou governador de Jakarta, d’aturar el projecte, semblen una quimera, sobretot des que va guanyar les eleccions. El més probable és que acabi cedint a les pressions del govern indonesi per continuar amb el projecte, a causa de les possibles aliances de cara a les eleccions generals del 2019.

Un futur incert plana sobre els habitants del barri de pescadors de Pasar Ikan, mentre esperen una solució. Encara que saben que el més probable és que hagin de marxar d’aquí a buscar-se la vida en un altre lloc, amb la certesa que no va ser l’aigua qui els va fer fora.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat