Claus per descobrir com fer créixer els cabells

Nous estudis revelen que la calvície, que s'hereta dels dos progenitors, es deu a la degeneració de les cèl·lules mare del fol·licle

LA CALVÍCIE ÉS UN PROBLEMA que afecta milions de persones. Malgrat que té poca rellevància clínica, ja que no incideix en la salut física, cal considerar el seu impacte en l’aparença i, per tant, en el benestar de molts dels individus que s’hi troben. La indústria relacionada amb l’alopècia mou milions arreu del món, malgrat que encara no s’ha descobert res que la freni o la reverteixi substancialment. El principal obstacle per trobar-hi un tractament és entendre’n bé les causes.

Fa temps que se sap que les formes més freqüents de calvície estan influïdes pels gens, l’edat i el sexe. Dos articles publicats conjuntament a la revista Science presenten noves dades que clarifiquen les raons de la calvície: la causa seria la disminució progressiva d’activitat de les cèl·lules mare del fol·licle, que impedeix que els cabells es regenerin, i ja s’han identificat alguns dels factors que hi estan implicats.

Els cabells es poden perdre per moltes raons, per exemple, per malalties com la diabetis o el lupus; també per infeccions, desnutrició i trastorns hormonals o autoimmunes. Però la majoria de calbs pateixen l’anomenada alopècia androgènica, que apareix en els homes a mesura que envelleixen. Aproximadament el 50% dels homes pateixen calvície tard o d’hora. Un dels responsables és la testosterona, l’hormona masculina. A través de mecanismes que no es coneixen bé del tot, els derivats de la testosterona escurcen la fase de creixement dels cabells i això fa que no es puguin recuperar els que van caient. No tots els homes viuen aquest contratemps amb la mateixa intensitat perquè es creu que hi ha una predisposició a la calvície que s’hereta dels pares.

TRADICIÓ FAMILIAR

Abans es deia que eren els gens que provenien de la mare els que ho determinaven, però ara se sap que la influència ve de tots dos progenitors i, probablement, depèn d’un nombre elevat de gens diferents i de les seves interaccions.

Els dos nous estudis, publicats pels grups dels doctors Rui Yi, de la Universitat de Colorado, i Emi K. Nishimura, de la Tokyo Medical and Dental University, aporten més dades. Segons aquests treballs, la calvície masculina apareix perquè les cèl·lules mare que s’encarreguen de fer créixer els cabells perden potència amb el pas del temps.

Malgrat que això ja se sospitava, la novetat és que ara s’han descrit per primer cop una sèrie de factors que podrien ser els culpables directes d’aquest envelliment cel·lular. Alguns d’aquests elements estan relacionats amb les mateixes cèl·lules, però n’hi ha d’altres que afectarien l’entorn en què es troben.

Al cap hi tenim una mitjana de 100.000 cabells, que es van mudant en cicles que van de 2 a 6 anys. És normal que en caiguin alguns, però tornen a sortir si les cèl·lules mare del fol·licle són actives.A prop de la base de cada fol·licle pilós, l’estructura que produeix el cabell, hi ha un petit sac on s’acumulen cèl·lules mare. Periòdicament, el fol·licle entra en una fase que s’anomena anàgena, durant la qual les cèl·lules mare reben l’estímul de substàncies activadores, es posen en marxa i fabriquen cabell. En canvi, quan entra en la fase telògena, les cèl·lules estan en repòs perquè una sèrie d’inhibidors les mantenen inactives.

EN FASE DE REPÒS

L’equip del doctor Yi ha identificat la proteïna anomenada FOXC1 com un d’aquests inhibidors interns que mantenen el fol·licle en repòs. Si es pogués suprimir la FOXC1, el cabell tornaria a créixer. Per la seva part, en un altre article, el grup del doctor Nishimura ha descobert que, amb el temps, les cèl·lules mare produeixen menys proteïna COL17A1 i això fa que l’entorn es torni “tòxic” i les cèl·lules envelleixin més ràpid.

Aquests treballs fan que es pugui pensar en nous tractaments orientats a reactivar les cèl·lules mare dels fol·licles. Mentre que incidir sobre els factors propis de les cèl·lules és tècnicament complicat, canviar la composició del seu entorn podria ser més senzill. Així, potser es podrien reactivar les cèl·lules mare si se’ls proporcionés les substàncies que n’eviten l’envelliment.

En teoria, aquest principi seria aplicable també a altres teixits, amb l’objectiu de mantenir-los joves i funcionant correctament durant més temps. Només caldria identificar quins factors específics de l’entorn en què viuen les cèl·lules mare d’aquell òrgan són responsables de potenciar la seva integritat, i després trobar la manera d’elevar-los.

Malgrat que no sigui tan fàcil com podria semblar, aquesta mena d’intervencions, relacionades amb el que es coneix com a medicina regenerativa, tenen moltes possibilitats de formar part dels tractaments habituals d’un futur proper. __ Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester (Regne Unit)

Més continguts de