Publicitat
Publicitat

KNOCKOUT

Feina invisible

"Feina invisible perquè tot funcioni. Com es descansa, d’això? I sobretot, com es comparteix?"

S'ha espatllat l’assecadora. Truco al tècnic. Fins a les cinc no hi són. Poso l’avís del mòbil per no oblidar-me’n. Mentre condueixo cap a l’escola penso que he de comprar pernil dolç perquè no està gaire bé de la panxa. Quan soni l’avís del mòbil he de pensar que també trucaré al dentista perquè toca revisar l’ortodòncia. I com que hem rebut la carta de l’optometrista que ja fa un any de la revisió, demanaré hora també. No hem rebut encara el whatsapp amb l’hora del partit de dissabte. He d’escriure un mail perquè em passin aquella recepta del pa sense gluten per a la nova panificadora. Sort que l’Eva de la fruiteria m’ha dit que li passi la llista per whatsapp i que m’ho portarà a casa. He de fer la llista. He de contestar el mail del Maiol pels articles de la campanya electoral. A la nit miraré com es paga la multa per internet. Em vaig descuidar de pagar la zona blava mentre anava a la tintoreria. Em truquen els de l’alarma de casa, que no reben el senyal. També s’ha espatllat. Que em trucarà el tècnic per venir. Ha sonat l’avís del mòbil però no l’he sentit perquè tenia el telèfon silenciat. Ja són les set i han marxat els del servei tècnic. Trucaré demà i torno a posar l’avís perquè soni a les deu del matí. El partit de vòlei serà a les onze. El pintor m’envia un missatge: que avui ja no vindrà i que ho farà dilluns. Diumenge és l’aniversari de la meva germana i sé que li fan il·lusió unes arracades. Quan surti de la farmàcia passaré per aquella botiga que li agrada. Que no m’oblidi que també he de comprar sèrum fisiològic. Després de pagar la multa compraré per internet la raqueta de tenis. I de passada insistiré amb aquella gent que no hi ha manera que em paguin la factura de la col·laboració. Si diumenge dinem a casa la meva germana potser haurem de portar alguna cosa de postres. He de trucar a la mare, que m’ha trucat abans i no li he pogut agafar el telèfon. No vaig al gimnàs perquè ve el de l’alarma. Ja que em quedo a casa aprofitaré per mirar aquells dos programes que tinc pendents per fer els articles. No he enviat la llista de la fruita a l’Eva. La mare em torna a trucar. “Mama, d’aquí cinc minuts et truco, que estic pagant al súper!” Deixo un post-it a la porta de casa per no descuidar-me de portar l’abric a arreglar. L’enganxo al costat de l’altre post-it, que diu que he de buscar l’adhesiu del cotxe que hem de portar enganxat a partir de divendres. Les tovalloles que volia comprar ja les demanaré per Reis i que se n’encarregui un altre. D’aquesta nit no passa que faig totes les factures. Merda! El pernil dolç! Massa tard. Rebo un missatge de l’Eva: “Nena, si no em passes la llista abans de mitja hora ja t’ho haurem de portar demà, que tinc el noi a tope”. Contesto: “Ets un sol! [emoticones de sol] Ok. Deu minuts i ho tens”. El de l’assecadora em diu que la peça espatllada ja no es fabrica i que se n’ha de comprar una de nova. Dissabte, després del partit de vòlei, ho farem. I sortint comprarem el regalet de la festa d’aniversari de la Blanca que hi ha a la tarda. Que no m’oblidi que he de recollir també la Susanna, que m’ho va demanar la seva mare. Després li envio un whatsapp per dir-li si vol que me la quedi a sopar. Primer truco a la mare.

Feina invisible perquè tot funcioni. Com es descansa, d’això? I sobretot, com es comparteix? 

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT