Imatge d’un infrahabitatge a la Sagrera captat el 2004 per Samuel Aranda, en una de les primeres imatges que va fer el fotoperiodista de Santa Coloma de Gramenet. Dintre d’aquest habitatge, en una zona afectada per les obres del Fórum, s’hi va trobar una ovella en un espai mínim

Reportatge

La Barcelona que incomoda

Ricardo Feriche ho ha tornat a fer, però aquesta vegada la seva mirada sobre Barcelona ens mostra no la ciutat del glamur sinó la que viu al seu costat sòrdida i salvatge. Ho explica, de la mà de 39 fotògrafs, a ‘Barcelona fotos (prohibidas)’

Imatge d’un infrahabitatge a la Sagrera captat el 2004 per Samuel Aranda, en una de les primeres imatges que va fer el fotoperiodista de Santa Coloma de Gramenet. Dintre d’aquest habitatge, en una zona afectada per les obres del Fórum, s’hi va trobar una ovella en un espai mínim / SAMUEL ARANDA

E n el text que acompanya el llibre, l’escriptor Rodrigo Fresán rebateja aquesta “altra Barcelona” com a BADcelona, o MADcelona. Dolenta o boja, sí. És una ocurrència ben trobada. Les imatges que integren el llibre Barcelona. Fotos (prohibides) mostren la ciutat de la mala vida i, també, la ciutat esborrajada, crua i, a cops, salvatge. És la Barcelona de la gent que orina al carrer, però que també s’hi fa petons furtius. També la Barcelona que protesta i és apallissada pels uns i pels altres, una vegada i una altra. Una ciutat de polítics corruptes amb somriures de gel i d’activistes disfressades de superheroïnes que acaben d’alcaldesses. D’immigrants malvivint en pisos pastera, d’okupes en plena acció, de gent dormint al ras, de drogoaddictes punxant-se, de prostitutes exhibint-se i de poetes fent performances en antres contraculturals. La ciutat que no sortirà a les guies i que, molts cops, tampoc surt gaire als diaris.

“Són fotos que no són políticament correctes, que són irreverents, que són robades o una mica de voyeur ”, comenta el dissenyador i editor gràfic Ricardo Feriche, editor i principal responsable d’aquest llibre editat per La Fábrica i l’Ajuntament de Barcelona. Fa tres anys, Feriche va treure un altre llibre sobre la ciutat, Barcelona. Retrat d’una ciutat, en què recollia 300 imatges que explicaven la ciutat des del 1855 a través de fotografies d’autors com Richard Avedon, Helmut Newton, Català-Roca, Miserachs, Colita, Maspons... Aquell era un retrat nostàlgic, glamurós i documental que mostrava la cara amable de la ciutat. Ara, però, li ha tocat a la cara sòrdida, incòmoda, però, com diu ell, tal vegada més real. “Tot va començar el 2016 amb la idea de recopilar les fotografies censurades o prohibides”, explica Feriche. “Són imatges que s’han perdut o que costen molt de trobar, perquè els mitjans tenen només les que han decidit publicar i els mateixos fotògrafs molts cops s’han autocensurat. Al final, però, no són ben bé fotos prohibides, per això, al títol, la paraula està entre parèntesis, sinó fotos, com deia, una mica irreverents”. De fet, hi ha algunes fotos que s’han publicat als mitjans pel seu impacte -com les de l’atemptat de la Rambla o les dels ultres trencant la paraula democràcia a la plaça Sant Jaume- i d’altres que, tot i que van ser prohibides al seu moment, ja s’han convertit en una icona, com la famosa dels cops de porra dels grisos de Manel Armengol.

Al llibre, de fet, hi participen 39 fotògrafs, des de Joan Colom, Marta Sentís, Francisco Ontañón, Pilar Aymerich o Kim Manresa fins a Sergi Reboredo, Txema Salvans, Xavier Bertral o Jordi Camí, per citar-ne només alguns. Molts ja hi eren en l’anterior llibre editat per Ricardo Feriche i cada un té la mirada personal sobre la ciutat que ha anat perfilant al llarg dels anys. Tanmateix, no estem parlant d’un llibre d’autor sinó d’un llibre d’editor, un llibre coral. “És la meva mirada sobre la ciutat”, reconeix Feriche, que ha fet una feina ingent de selecció i de cerca de les imatges parlant i remenant en l’arxiu d’alguns dels grans fotògrafs de la ciutat des de mitjans dels anys cinquanta fins avui. I sempre, diu, sense travessar la línia vermella del groguisme. “Hi ha una frontera molt fina en aquest tipus d’imatges en què la violència, el sexe i la marginalitat són les protagonistes”, explica. “Però les ciutats tenen també això. Conviu amb l’altra part i tot és al mateix lloc, encara que a vegades ningú ho vulgui veure”. 

Etiquetes

Més continguts de