KNOCKOUT

Ineptes amb ínfules de savis

Davant d’aquest fenomen, els llibres d’autoajuda i psicologia aconsellen humilitat i prudència

L’ any 1999 dos catedràtics de la Universitat Cornell, David Dunning i Justin Kruger, van plantejar un fenomen extraordinari que van batejar amb els seus cognoms. No és que sigui essencial per a la vida humana, ni de bon tros, però explica un d’aquells petits detalls sobre els quals cal estar previngut. L’efecte Dunning-Kruger és un biaix cognitiu del qual la majoria de nosaltres hem sigut testimonis alguna vegada. També és possible que l’hàgim posat en pràctica en més d’una ocasió, víctimes inconscients del fenomen. L’efecte Dunning-Kruger explica com els individus amb escassos coneixements, baix nivell formatiu o nul·la habilitat, ja sigui en general o sobre un tema en concret, demostren en les converses nivells de superioritat respecte a la resta d’interlocutors. És a dir, mesuren incorrectament les seves habilitats, considerant-les molt millors del que realment són. De fet, són ineptes que, tot i no tenir-ne ni idea, defensen de manera abrandada les seves teories errònies sense ni tan sols pensar que alguna de les persones amb qui estan parlant potser en tenen més coneixements i s’estan posant en evidència. Vindria a ser el cas de l’inepte fatxenda. El típic personatge que sense haver tocat un peix cru en la seva vida explica a la resta com es talla el sashimi. Sol passar també amb els que tenen ínfules de manetes. Persones que sense tenir-ne ni idea s’ofereixen a arreglar una aixeta, acaben desmuntant-la i espatllant-la encara més i quan arriba el lampista per solucionar el desastre li expliquen la millor manera de fer-ho. Són els tertulians que des de la cadira d’un estudi de ràdio tenen clar com aconseguir la independència en sis mesos i treure tothom de la presó. Són els que li expliquen al metge el tractament que els convé més i el medicament que volen que els recepti. Els que, sense haver fet un ou ferrat en la seva vida, expliquen als amics com el sofregit de la paella queda més bo. Els llestos que, desconeixent la llei i els protocols, van donant trucs per facturar i fer la declaració de la renda i els acaba caient un paquet d’Hisenda. Deia Darwin que la ignorància proporciona més confiança que el coneixement. I és just això el que explica l’efecte Dunning-Kruger. Per demostrar-lo, els dos catedràtics van fer passar un test de raonament lògic, un altre de gramàtica i un altre d’humor a un nombrós grup d’estudiants. Curiosament, els que tenien la nota més baixa eren els que estaven convençuts que obtindrien una puntuació més elevada. Els alumnes mediocres consideraven que obtindrien una nota superior a la mitjana. I, finalment, els estudiants amb millors resultats van ser els que van intuir un mal pronòstic i es van atribuir uns resultats més baixos. De fet, l’efecte Dunning-Kruger té aquest doble vessant: les persones altament qualificades tendeixen a subestimar les seves habilitats i fins i tot cauen en l’error de pensar que el que resulta fàcil per a ells també ho és per als altres que no en saben tant com ells.

Davant d’aquest fenomen, els llibres d’autoajuda i psicologia aconsellen humilitat i prudència. Però, a vegades, el millor remei per evitar caure en l’efecte Dunning-Kruger és, senzillament, saber que existeix. Si tenen algun inepte amb ínfules de savi a prop i n’estan tips, poden deixar-li aquest article a l’abast dissimuladament a veure si es dona per al·ludit.

Més continguts de