El Prat de LlobregatAl Centre de Gestió Aeroportuària (CGA) treballen les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any perquè el gran engranatge de l'aeroport no s'aturi en cap moment i tot funcioni correctament. És el centre neuràlgic de l'aeroport, on es fa la coordinació a temps real de tot el que hi pugui passar. "És com el Gran Germà del Prat, són els ulls de l'aeroport. Aquí tenim una visió genèrica de tot el que passa al recinte", diu Dara Cabrera, cap del CGA. Ens rep en una sala gran i diàfana, de forma ovalada on una de les parets és plena de grans pantalles de vídeo ('videowall') dividides en quatre gran àrees.

En aquest centre sempre hi ha una trentena de persones treballant en torns de 12 hores, tot i que a la nit es redueixen a la meitat. L'aeroport està operatiu tot el dia, si bé és cert que en horari nocturn l'activitat disminueix força i només hi ha vols de transport de mercaderies. Al Prat cada dia s'hi fan 900 operacions entre enlairaments i aterratges, a l'hivern es redueixen fins a 700.

De sobte sona una alarma! La Dara Cabrera ens calma. És un simulacre. Cada dilluns fan sonar l'alarma per comprovar que els sistemes de comunicació entre la torre de control i el CGA funcionen adequadament... "Ens garantim que en el cas que la torre ens vulgui comunicar algun tipus d'incident, activarien aquesta alarma i tots ens posaríem en marxa", afirma.

Aquest centre d'operacions està en contacte permanent amb la torre de control per la gestió de l'aparcament d'aeronaus. Els controladors s'encarreguen de l'avió mentre està volant, però quan toca terra hi ha un traspàs de funcions i l'aparell serà guiat des d'aquí. "Un dia com avui en què hi ha boira i les condicions meteorològiques són complicades, és molt probable que un avió s'endarrereixi i no pugui sortir a l'hora. Si arriba un altre avió que ha d'aparcar on és aquest, busquem un nou lloc per a aquesta aeronau que acaba d'arribar", diu Cabrera. Les pantalles indiquen on hi ha espais lliures, quins estan ocupats i quins estan a prop d'alliberar-se, com en un pàrquing subterrani d'una ciutat on un sistema de llums verds i vermells ens indica la disponibilitat de places.

40 vols al mes

Des del CGA també s'encarreguen que a les terminals tot transcorri amb normalitat. I precisament, en una de les terminals, en concret a la zona del Pont Aeri, ens espera en Josep Maria Sitjà, comandant de Vueling. Fa 9 anys que treballa per la companyia, viu a Sabadell, ciutat d'aeròdrom, i assegura que des de petit mirava el cel i volia ser pilot. Ens acompanya fins la porta 10 on hi ha un ascensor d'ús exclusiu per a pilots i tripulació, que ens transporta fins la sala de firmes, situada en una àrea restringida.

Abans d'agafar l'avió els pilots han de passar per aquesta sala –anomenada 'sala de firmes' o 'sala de presentació'–, on es troben amb els copilots i la resta de la tripulació i signen el full conforme es presenten a la feina. També recullen tota la documentació necessària per al vol. "Normalment, si és un vol llarg de més de tres hores, venim una hora abans. Si és una ruta d'una hora, ens presentem uns 45 minuts abans", ens explica mentre demana "el despatx de vol", un patracol de papers que haurà de repartir entre el copilot i el personal de la tripulació de cabina, els auxiliars de vol.

Cada pilot acostuma a fer uns 40 vols al mes. Vueling compta amb 1.000 pilots diferents per la qual cosa és molt difícil que un pilot i un copilot tornin a coincidir en un altre vol. Així, a la sala de firmes acostumen a conèixer-se per primera vegada. "A l'aeronàutica està tot molt parametritzat, i no és problema no haver treballat junts abans, tothom sap què ha de fer", ens diu.

Què més hi fan a la sala de firmes els pilots abans de pujar a l'avió? Què es veu a les pantalles del centre de control? Les respostes, aquest cap de setmana al suplement dominical.

Diumenge, 22 de maig, podreu llegir a l''Ara Diumenge' el reportatge sencer a 'L'aeroport, ciutat vigilada'.