Messi com a mesura de tot, fins i tot dels vòmits

L’ADMIRACIÓ QUE PROVOCA LIONEL MESSI fa que s’hagi convertit en el patró d’una mena d’unitat de mesura. Quan algú destaca en un camp del coneixement, se li atorga immediatament el títol de Messi; així, llegim sovint coses com “el Messi de la cuina” o “el Messi de les matemàtiques”. És tanta l’admiració per Messi que, tot i que un estudi recent de la UNED conclou que el que ens produeix més fàstic és la femta i els vòmits, hem hagut d’assistir a una allau d’anàlisis i especulacions indòmites sobre les arcades del jugador argentí per concloure què ens fa vomitar. Nosaltres preferim preguntar-nos una cosa més interessant: qui és el Messi dels vòmits? Qui mereix l’excel·lència en el camp de l’èmesi? Qui despunta sobre la resta de mortals en la seva relació amb les expulsions de l’estómac?

Si es revisa la història de la ciència, aquest honor hauria de recaure, sens dubte, en el metge Nicholas Chervin, que, al segle XIX, per demostrar que la febre groga no es transmetia per mitjà del contacte humà, va arribar a menjar-se els vòmits sangonosos que expel·lien les víctimes de la malaltia. Un altre possible Messi dels vòmits, en termes econòmics, pertany al regne animal: el catxalot. Una de les seves expulsions, una secreció biliar que prové dels intestins, és l’ambre gris, un material molt preuat en el món de la perfumeria. L’any passat, Ken Wilman, l’afortunat ciutadà que en va trobar una peça d’uns tres quilograms a la platja, va rebre més de cent mil euros per aquell tros d’excreció. Però el principal candidat a rebre la distinció és un robot: Larry el Vomitador. El Larry és una creació dels investigadors del Laboratori de Salut i Seguretat de Derbyshire i és capaç de perbocar amb violència un doll espectacular de líquid fluorescent. La fluorescència del vòmit permet seguir-ne la més ínfima gota i la utilitat del Larry és estudiar com es pot arribar a propagar el norovirus, el virus responsable anualment de diarrees i vòmits en milions de persones i que es pot transmetre per ínfimes partícules de vòmit. La conclusió és que, massa sovint, només serveixen reclams com Messi perquè acabem llegint sobre certs temes, ja siguin vòmits… o ciència.

Més continguts de

El + vist

El + comentat