CAPS I PUNTES

Miri fixament aquí...

"A finals del segle XIX, Barcelona va viure una gran efervescència hipnòtica"

Aquestes festes de Nadal, Barcelona ha viscut una florada d’espectacles de màgia en diversos teatres. L’amic Lari era al Condal, el mag Marín a l’Eixample Teatre, el Màgic Pablo al Teatreneu o el veterà Hausson a l’Espai Brossa. Entre ells voldria destacar Luis Pardo, a qui vaig veure fa uns anys al Club Capitol de la Rambla en un dels seus espectacles d’hipnotisme, que aquests dies era a l’Aquitània.

La hipnosi sempre ha despertat un gran interès als escenaris. En paral·lel a aquells que van fer-la servir d’anestèsic o com a teràpia. Des del primer instant va desenvolupar un vessant faranduler. Entre els seus precursors trobem personatges com el sacerdot alemany Johann Joseph Gassner o el famós aventurer italià Cagliostro, a finals del segle XVIII, que impressionaven els seus espectadors amb tècniques pròpies del circ. De manera molt semblant als centenars de mèdiums escènics que jugaven amb l’espiritisme, centenars d’hipnotitzadors es van incorporar als espectacles de fira, i més tard als teatres de tot Europa. Fins i tot aquells il·lusionistes van influir en científics com Jean-Martin Charcot, James Braid o Sigmund Freud, aquest últim impressionat pel mag danès Hansen le Magnetiseur, a qui va veure actuar quan era un jove estudiant de medicina.

A finals del segle XIX, Barcelona va viure una gran efervescència hipnòtica. L’any 1885 actuava el doctor May i la seva ajudant Emma Zanardelli al Circo Ecuestre Barcelonés de la plaça Catalunya. L’any següent, la mateixa sala presentava el professor Donati, que també va actuar al teatre Ribas, també a la plaça Catalunya, entre l’escepticisme de la premsa i les burles del públic. Aprofitant aquell fracàs, els seus rivals del Circo Ecuestre van estrenar una paròdia humorística de la funció d’en Donati, a càrrec del còmic Antonet. El 1887 la hipnosi va entrar al Teatre Principal de la Rambla, de la mà del professor Das, mentre que al teatre Circo Barcelonés del carrer Montserrat presentaven el professor Singer, a qui els espectadors no van deixar ni acabar, indignats pel baix nivell de la funció. Dos anys després triomfava el mag Donato al Principal, on va magnetitzar mitja sala. I en la dècada següent començava el regnat del famós Onofroff, que va debutar l’any 1891 al Folies Bergéres del carrer Escudellers, i que al teatre Gayarre de la rambla Catalunya va actuar amb el popular il·lusionista català Capitán Blanch. En aquells anys el Circo Ecuestre rebia l’hipnotitzador italià Grossi i la psíquica Mademoiselle Roux. I el baró de Carleodopol feia demostracions de les seves habilitats al Circo Barcelonés.

A principis del segle XX l’hipnotisme va saltar al cinema, amb pel·lícules com El criado hipnotizador o Max hipnotizador. A les places de toros triomfava Don Tancredo, que es presentava com un hipnotitzador de toros. I debutava al Novedades el mentalista Maieroni. També és l’època del conegut professor Alba i del seu fill, que duia el mateix nom, que va ser un dels mags més populars de la postguerra. Al mateix temps, el professor Max es va fer famós per conduir un automòbil amb els ulls embenats. Tot i que el gran personatge de l’època seria el lleidatà Josep Mir, més conegut pel nom artístic de Fassman, que va actuar a principis dels quaranta al Circo Barcelonés, i de qui es va rodar fa uns anys un biopic titulat Fassman, el increíble hombre radar. Aquest il·lusionista de fama internacional va crear l’Institut Fassman del carrer Muntaner, i va fer de Barcelona una de les capitals hipnòtiques del planeta. Gràcies a aquesta tradició dels nostres escenaris, periòdicament es pot gaudir d’espectacles com els que ens han acompanyat aquest Nadal.

Etiquetes

Més continguts de