BarcelonaClica aquí per participar en el concurs 'Ciència+Art', individualment o bé com a grup escolar

AL LLARG DE LA HISTÒRIA, ELS QUE DOMINAVEN EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC i la matèria comptaven amb reconeixement social i amb poder sobre la resta de mortals. Els xamans que utilitzaven les propietats químiques de les plantes, els que podien fondre els metalls, els que podien jugar amb la llum i generar ombres que semblaven aparicions es feien passar per espiritistes. Personatges capaços de fer coses aparentment sobrehumanes jugaven amb la innocència de la resta de la població. En realitat el que feien era aplicar la ciència, com expliquen Sergi Buka, il·lusionista, i Víctor Puntes, nanotecnòleg de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), dos professionals que treballen amb la matèria des de camps diferents. Buka crea il·lusions manipulant les ombres, ja que tot i que avui ja sabem d’on vénen encara conserven la seva màgia. A casa seva té un taller on experimenta nous trucs. I entre les seves amistats hi ha científics aficionats a la màgia. D’altra banda, Puntes investiga amb nanopartícules, amb la matèria a una escala absolutament invisible als ulls però capaç de parlar cara a cara amb els nostres gens i canviar el curs de malalties com el càncer. El diari ARA els ha convocat en una localització on la matèria és molt menys subtil que a la seva feina, a la Ferreteria Villà, a la rambla de Catalunya.

Buka posa com a exemple clàssic d’il·lusionista que utilitza la ciència Harry Houdini, considerat per alguns com el pare de la màgia moderna. Es va fer molt conegut com a escapista, capaç de desfer-se de les manilles i les cadenes submergit en un tanc d’aigua. Però tenia més trucs. En un dels més efectistes demanava a un home molt fort i a una nena menuda que pugessin a l’escenari. No tenien res a veure amb ell. Houdini posava totes les seves habilitats interpretatives per fer veure que traspassava tota la força de l’home a la nena. A continuació, els feia aixecar un pes. L’home no podia, l’objecte s’enganxava a terra, mentre que la nena l’aixecava sense problemes. El truc que hi havia darrere era un imant a terra que retenia l’objecte i que Houdini manipulava discretament segons si era l’un o l’altre qui s’acostava a l’objecte. Houdini es va fer molt conegut, ja que sempre plantejava reptes impossibles. Va patentar part del coneixement derivat dels seus experiments. També col·leccionava llibres antics de màgia, i en va escriure algun. Buka conserva part del saber de la màgia en un llibre molt especial que guarda al seu taller d’experimentació.

En el seu afany per incorporar noves tècniques, Buka demana a Puntes si la nanotecnologia li permetria fer algun tipus de truc. Puntes no dubta en la resposta: la capa de la invisibilitat. Diferents grups de recerca investiguen amb nanomaterials capaços de desviar la llum de tal manera que es pot veure el que hi ha darrere d’un objecte o d’un individu, explica. Tot i que s’han aconseguit efectes molt espectaculars, encara cal perfeccionar-ho. “Si hi ets al davant funciona bé, però si el que mira es mou per davant no funciona tan bé”.

OR INVISIBLE

Puntes treballa amb nanopartícules que a simple vista pel seu comportament podrien semblar màgiques. Tot té explicació científica. A una escala tan petita la matèria es comporta de manera diferent, de tal manera que, per exemple, les nanopartícules d’or amb les quals ell investiga canvien de color i en comptes de veure’s grogues es veuen vermelles. Això passa perquè a aquesta escala les propietats de la matèria canvien. Puntes ha portat un giny per ensenyar-li a Buka aquests canvis. Al seu laboratori investiga per utilitzar aquests canvis de propietats per tractar el càncer. Puntes treballa amb nanopartícules d’or d’una mida d’entre 3 i 10 nanòmetres, la mateixa mida d’una proteïna. Són entre 3.000 i 10.000 cops més petites que un cabell i funcionen com a nanobusos que transporten medicines pel torrent sanguini fins a trobar-se cara a cara amb l’engranatge biomolecular que han de modificar per aniquilar un tumor.