Ahn Myong Chol camina a poc a poc, i el seu cos es manté rígid quan parla. L’aire de militar encara apareix en alguns dels seus gestos. Aquest home va treballar durant una dècada com a guarda de seguretat en un dels camps de concentració de Corea del Nord. Específicament en la divisió número 7 de la Unitat de Coordinació d’Assumptes Agraris del Servei Nacional d’Intel·ligència.

El 1987 Ahn Myong va ser reclutat al seu poble per les forces militars. El servei a l’estat és de caràcter obligatori al país. Així que el noi no va qüestionar la seva responsabilitat com a ciutadà nord-coreà i es va allistar sense miraments.

Com a soldat va descobrir que la carrera militar era una font d’ocupació segura a Corea del Nord. Si tens un bon comportament et premien amb bonificacions de diners, et permeten viure a la capital, Pyongyang, i fins i tot pots assistir a l’Escola Pràctica d’Administrador de Gulags, on els joves es graduen com a administradors de les presons.

“Anar a aquesta escola significa tenir poder - comenta Ahn Myong -. Allà principalment ens eduquen sota la idea que els presoners són l’enemic, i que només buscaven el benefici propi. El més important com a guàrdies és que complim amb el deure d’assassinar tots aquells que vulguin fugir o desobeeixin l’ordre d’algun comandament. Si quan acabes el teu reclutament has matat algun traïdor, llavors això significa que tens un passi directe a una beca a la universitat i a poder viure a Pyongyang. Alguna vegada vaig veure com els guàrdies mataven sense raó els empresonats per assegurar-se el futur”.

Ahn Myong narra que durant la seva estada als camps de concentració va viure de molt a prop l’horror de l’espècie humana. Les dones, nens i vells més febles morien a la intempèrie i en alguns casos els seus cadàvers acabaven sent devorats per gossos famolencs.

Però un dia la vida d’Ahn Myong va canviar per sempre. El seu pare va dir algunes paraules negatives contra el líder suprem i va ser delatat pels seus companys. La família sencera va ser detinguda i al seu pare el van fer desaparèixer. Quan es va assabentar de la tragèdia, Ahn Myong va optar per fugir immediatament cap a la Xina, després de subornar una llarga llista de militars fronterers. Avui viu a Seül, i confessa que va fugir perquè temia ser detingut en qualsevol moment: “Després de treballar en una presó, tenia claríssim el malson que em venia a sobre”.